jueves, 28 de junio de 2012

2on DIA VOLTA CATALUNYA

Tornen a ser les 6 del mati, per començar l'etapa d'avui que acaba a Gavà, avui no hi ha ningú mes que ens acompanye, aixi que serà un "mano a mano" al ficar-me de peu les cames hem suporten, aixi que decideixo deixar la btt que m'havia portat i fer l'etapa corrent, no teníem cap mapa,ni ruta feta ni res de res, nomes el destí Bagà. creuem les pistes d'esquí de la Molina i de la Masella, hi han molts de senders i allí començo a ficar-me una mica nerviós, no parem d'equivocar-mos, i les indicacions d'algú que trobem no son massa fiables, ja que el nostre recorregut no es massa digerible quan li comentes a algú, estàvem ben perduts, li comento al meu germà que crec que no anem en bona direcció, i hem diu que Bagà esta cap aquella direcció, va ser com preguntar-li a Cristòfol Colom on esta Amèrica, hem va senyalar amb el braç estirat cap no se on, Li dic que tenim que trucar a Tere i que ens oriente amb un mapa cap a on hem d'anar, hem torna a dir: que cap allà, altre cop torno a veure al Cristòfol Colom, al final entre les indicacions de la Tere i d'Algun excursionista, pareix que tornem a anar ben orientats, el peu li comença a molestar força i jo de tant en tant li fico una mica de pomada anti-inflamatoria.

En arribar al coll de Pals, 2 GR separen la senda, cap a on??? per aquí, hem diu, Gavà esta en aquella direcció, altre com veig el dit de "Cristòfol" assenyalant, que sigui el que deu vulga, puja i baixa i ara una pista i ara no se on portàvem hores sense poder avituallar ni menjar res, la Tere no podia arribar, la ruta era inaccessible, al final arribem a una casa de pagès, estàvem mig morts, demanem si tenien una mica d'aigua i a qualsevol preu uns entrepans, molt amablement ens donen aigua, no tenia pa, però unes barretes energètiques, i de les bones!!! van ocupar el buit.

Li expliquem una mica l'aventura i crec que va pensar alguna cosa no molt bona,jejje, ens indica que el millor es seguir la pista que ens portara fins la carretera i fins a Gavà, uns 10 o 12 km, buffff!!! al final arribem, quin martiri, jo teòricament allí a Gavà havia acabat, l'he acompanyat les 2 etapes del fi de setmana d'alta muntanya complicada.

Abans de marxar li vaig dir a la Tere que prou de tonteries i malgastar temps i quilometres, que compres un mapa de la zona de senders i jo li confeccionaria la ruta abans de marxar, aixi ho vam fer amb retolador permanent vaig marcar tot el recorregut de l'etapa següent. En mirar el mapa i veure el recorregut que havíem fet avui, observo que al coll de Pals, on es desviaven els 2 GR l'altre portava directament a Gavà amb la meitat de quilometres, un altre cop, vaig maleir a Cristòfol i no se qui mes...............pero son les aventures d'aquella volta Catalunya.

Continuara.................

martes, 26 de junio de 2012

EL QUE VA SER LA VOLTA CATALUNYA

En un principi la cosa tenia que ser fàcil.
Tot comença el fi de setmana del 18 i 19 de juny, on el meu germà ja havia arribat a Montagut, i d'allí començaven les etapes de muntanya, jo com estava preparant la TDS li vaig dir que l´acompanyaría, i així a mi també hem serviria d´entreno. El dia anterior recordo que vaig estar tota la tarde confeccionant la ruta, mirant per Internet per on anar, seguint el GR de la tranpirenaica,etc, ho portava tot planificat, ja que se com es.......i per algunes coses,sense comentaris????

Com no estava segur de poder aguantar 2 dies aquelles quilometrades, vaig decidir d'agafar la btt per al segon dia (per si de cas) recordo també que en aquella primera etapa de dissabte també s'hi va apuntar el amic Marc Balaña. Vam dormir a una cabanya de fusta d'un càmping, i mentre sopàvem fèiem 5 cèntims del recorregut de demà, (per on teníem que anar, on ens tenia que avituallar la Tere,etc) damunt del paper tot perfecte...........

Toca el despertador a les 5 de la matinada per esmorzar, i al cap d'un hora emprenem l'etapa cap a Planoles, que era el destí, al cap d'una estona que portàvem corren comença el desnivell positiu, i el meu germà que es fica al davant a ritme de cursa, no guardava cap força, bufffffff. Tot va anar mes o menys com ho havíem previst, en arribar a un punt a la carretera veiem un punt on ficava PLANOLES 7km, li comento d'anar per la carretera i d'aquesta manera retallem 8 o 9 km al que teníem previst de fer que eren uns 80, la cosa es que veu una sendera i ens diu: -anem per aquí, que aquest camí va en direcció a Planoles i no anirem per l'asfalt, li dic que NO!!, que no sap on porta, al final com ell es l'autor d'aquesta volta i es el seu repte,li fem cas. al cap de poc mes d'un kilòmetre la cosa es comença a inclinar cap amunt, i mes i mes, fins que arribem dalt d'un coll que no s'aviem cap on tirar.
-Cap allí,ens diu, Planoles esta cap aquella direcció, si que estava si, desprès de fer 15 km i mes de 1000m de desnivell, el que hagués pogut ser una etapa de 8h. i uns 70km va acabant ser de mes de 80 i 10h25min. En arribar a Planoles no podíem ni parlar, les nostres cares o portaven tot escrit.
En arribar al càmping on la Tere havia reservat un altra cabanya de fusta, estava  Carlos (el fisio) que li va fer un massatge, però hem penso que el que necessitava un massatge era jo, estava mig mort i no se si demà podré continuar, tinc les cames adolorides, quina bestiesa!!

Continuara............

lunes, 25 de junio de 2012

AVUI FA UN ANY (VOLTA A CATALUNYA)

Avui fa un any d'aquesta aventura, aquí deixo alguns retalls de premsa que he trobat, demà contaré com va ser contat per mi, anècdotes, aventures i desventures del que va ser una bonica aventura amb final feliç.

L’ebredigital.cat
23-06-2011
Xavi Giné agafa el relleu d'Albert Giné en la Volta
Catalunya a peu
Tot i la visita d'ahir a la tarde del fisio, i el tractament que se li van practiar al peu amb ultrasons,
massatge i vendatge inclòs, avui aquest ha dit prou, quan portava casi 30 quilòmetres i prop de 6 hores
que han motivat que Albert Giné hagi tingut que interrompre l’aventura de la Volta a Catalunya a peu.
Una decisió que han motivat moltes llàgrimes, després del sufriment i l’esforç que havia mantingut fins
avui l’atleta roquetenc que acusava molèsties físiques des de fa alguns dies. Giné li ha comunicat la
decisió al seu germà que ha decidit prendre el relleu d’Albert per acabar les etapes que resten fins al
dissabte quan s’ha d’arribar a Roquetes després de més de 1300 quilòmetres. Així doncs a partir del Coll
de Nargó l’aventura la seguirà Xavi Giné que afrontava avui els 200 kilòmetres que restaven per tancar
l’etapa. D’altra banda continua la campanya de recollida d’aliments destinats als refugiats saharauis i
dimarts ja s’havia superat la xifra de 1500 quilos.

L’Ebredigital.com
27-06-2011
Els germans Giné tanquen la Volta a Catalunya
Més de quatre-centes persones entre familiars, amics i seguidors van donar una càlida rebuda als atletes
roquetencs Albert i Xavi Giné que van cloure l’aventura de la Volta a Catalunya després de vint-i-cinc
dies de patiments i molt d’esforç. Més de 1300 quilòmetres s’han cobert durant aquests dies de sacrifici
que van provocar que Albert Giné tingués que abandonar el repte a falta de tres jornades, a causa d’una
lesió muscular. El seu germà Xavi Giné va prendre el relleu per cloure la Volta a Catalunya, que a més té
una finalitat solidària amb la recaptació d’aliments de llarga durada per a subministrar al poble saharaui.
Els germans Albert i Xavi Giné van ser els protagonistes de la Volta a Catalunya. FRAN
CARRATALÀ (LA VEU DE L'EBRE)


Flix-Roquetes, va ser l'etapa que tancava la Volta a Catalunya
Dissabte al matí va arrencar la darrera etapa ja a terres ebrenques. Des de davant del camp del Flix va
arrencar a les sis del matí direcció a Roquetes, on van arribar en voltes de les set la tarde. Allí els
esperaven més de 400 persones entre les quals hi havia molts dels esportistes de l’Atletisme Terres de
l’Ebre, on hi destacava la presència de molts dels atletes més joves del club. També hi va destacar la
presència molt especial per Albert Giné, com era Sergio un dels amics amb qui va compartir l’experiència
al Desert des Sables, que va vindre des de Dènia.
 

domingo, 24 de junio de 2012

ENTRENO DE QUALITAT

Aquest dissabte vaig fer un entreno de qualitat, d'aquells que donen manta de començar, però tocava ............i tenia que fer-ho.
Era un entreno amb 10 series de 1000m. en pujada, aixi que sense pensar-ho mes hem connecto l´ipod i amunt i avall, vaig acabar amb les cames que hem fein figa, pero amb la satisfacció de "objectiu complert"

Inclinació: 12%
Repeticions: 10
Recuperació: la baixada
km: 23.2
Temps: 2h39min.

jueves, 21 de junio de 2012

DIAGNOSTIC "EMMONA"


Ahir vaig anar al metge, volia saber que m'havia passat a Emmona, el perquè, que ho havia provocat,tenia dubtes i tenia ganes de ficar remei.
Vaig explicar al metge pas per pas, el abans i el durant la cursa, que havia begut i menjat, com,de quina manera en quin punt, sense deixar-me res.Despres d'analitzar-ho detingudament, el diagnostic era clar, i en aquest cas com ja soc "mig metge" va ser el que en un principi vaig dir: PRINCIPI D'INSUFICIÈNCIA RENAL PER DESHIDRATACIÓ, en resum hem vaig quedar sec i el meu cos va estar patint molta estona.
Però tots els participants de "Emmona" sabíem d'aquesta separació de 20km entre un punt de control i l'altre, i l'error va ser que hagés tingut que baixar una mica el ritme i mes en les hores puntes de sol en que jo vaig afrontar el tram, però clar hem trobava be, i anava remuntant, i això hem va cegar una mica, tan que ho vaig pagar en un alt preu.
Hem quedo amb el positiu i que dels errors s'ha d'aprendre,com jo mateix vaig pronosticar abans de la cursa, que seria per eliminació, i aquí hem teniu............Eliminat!!! No busco excuses, ni Pros, es simple, he fallat i la cursa n'ha guanyat.
En aquest tipus de curses de vegades, no correm contra altres, també correm contra la natura,i aquest rival es dels forts (sol,vent, fred,aigua) s'han de tenir en compte.

Hem quedo en la frase del metge: "Ha segut una decisió dura però molt encertada, si hagessis continuat haguessis agreujat la situació"

martes, 19 de junio de 2012

"EMMONA" NO HA POGUT SER

Divendres al migdia vaig sortir direcció cap a San Joan de les Abadesses, amb tot el material que m'havia estat preparant i amb la cursa ben estudiada.Al arribar vam anar recollir el dorsal i buscar el lloc on feien l'explicació de la cursa, ja estava tot clar i al damunt les previsions meteorològiques donaven molta calor, a mi hem va be, però també he de dir que això faria la cursa encara mes dura.

Bon soparet, unes risses amb els companys d'equip, però el meu cap ja nomes pensava amb la cursa, en principi el meu plantejament era sortir molt tranquil a un ritme mot còmode i depenent com arribe a Núria decidir si anar a mes o acabar la cursa i prou.

Tot apunt, es dona el tret de sortida i com sempre la gent surt molt rapida, però tenia clar el meu plantejament i sabia que aquesta cursa seria per eliminació i no tenia ganes de ser jo un d'ells. Les primeres ascensions a Puig Estela(2.017m) i Coll de tres Pics(2.400m) les vaig fer a ritme però sempre guardant forces, ja que desprès tocava Bastiments(2.882m) i les crestes del Pic de Freser(2.885m) i el Pic de L'Infern(2.860m.) que al perfil pareixia no res, però..............bufff i a mes molt tècnics, amb molts de blocs de granit que tenies que remuntar i saltar amb molt de compte, ja que una mala xafada era molt fàcil.

Ara tocava la baixada fins a Núria on tenia previst avituallar be i decidir la resta de cursa, en arribar m'esperaven la dona de Ivan i Bernabè del Trail Roquetes que hem van informar i posar al corrent de com anava la cursa i jo, hem diuen que anava sobre el 15è, Ostres!! pos no he forçat i he anat tranquil a ritme còmode, llavors vaig veure que podia fer una bona cursa, però que no tenia que apretar mes, tal i com anava era prou, faltava molt i encara podia passar de tot, tocava pujar el Puigmal(2.914m) el vaig pujar a un bon pas, i ja mirant cap enrrera veia des-de dalt que les diferencies començaven a ser molt amplies.

Arribo a un dels punts complicats la baixada des-de el cim del Puigmal fins a Planoles, una baixada de casi 2000m. de desnivell que podia deixar les cames fora de combat, la cosa es que no va ser així, vaig a arribar a Planoles amb 2 corredors mes, bones sensacions i amb forces de seguir endavant, hem diuen al control que anava 13è, om-plec els bidons menjo una mica i continuo, les parades molt llargues no hem van massa be, els altres 2 corredors veig que no venen, començo a pujar, tocaven 1000m. de desnivell i el pròxim punt de control i avituallament estava a 20km, la calor estava apretant fort, eren les 14:30h i notava que estava suant en exces, però jo nomes mirava els km i el desnivell que hem quedava per arribar a dalt,avanço un corredor que anava completament mort, jo nomes pensava en que aquell corredor menys en suposava anar en 9ª posició, en arribar a dalt hem dono conte que casi no hem queda aigua i encara falten 12km per un terreny de puja i baixa, baixo una mica el ritme per intentar no beure tant ni tant sovint, però anava sec, hem trec el perfil que portava plastificat i veig que encara faltava molt per arribar i feia molta calor, hem vaig començar a preocupar i tot seguit hem comencen a venir unes ganes d'orinar insuportables, i cada cop mes sovint, com si d'una infecció d'orina es tractes, però jo sabia perfectament que era, m'havia deshidratat i el ronyo estava patint, no parava de mirar i escoltar per dins d'aquell bosc algun rierol d'aigua, durant tot el dia n'havia vist i travessat, però no, estava tot sec i les ganes d'orinar que no paraven, ho tenia clar, el final de la cursa s'aproximava, arribo al poble de Campelles, hem reben com a un deu al control/avituallament, tots molt amables no paraven de preguntar-me,-Que vols per menjar? -T'omplim els bidons? però ja era massa tard, els dic que necesito descansar una estona, no volia plegar, vaig començar a beure, però seguia orinant, al final decideixo ficar punt i final a la cursa desprès de 82 km i 7500m. de desnivell positiu, aquell no era el meu objectiu, i la salud esta en perill, les senyals d'alarma s'havien encès, i en aquesta ocasió  i tenia que fer cas, els comunico als del control la meva decisió, no s'ho creien, anant 9è a falta de 25 km i nomes el Taga per pujar, els explico el problema que he tingut, al cap de 5 min. els de la creu roja van venir i hem van fer unes proves per comprovar el meu estat, el metge hem diu que es el mes convenient, que porto el problema de fa massa estona i si segueixo ho podria agra-var. Hem va passar pel cap d'esperar als companys de la UEC i acabar la cursa caminat amb ells, però el metge hem torna aconsellar que no ho faci, necessito descansar i beure molt de liquid, el ronyo havia patit molt.

Hem quedo en les bones sensacions que he tingut, i el bon entreno que he fet de cara a properes curses i de cara al meu objectiu de l'any.

Aprofito d´aqui felicitar a tots els finishers de Emmona, nomes el acabar una cursa com aquesta es digne d´admiració i una gran gesta a l´abast de pocs

Ara hem faré algunes proves per descartar algun possible problema.

martes, 12 de junio de 2012

EMMONA

Comença el conte enrrera, una de les curses mes dures de l'any s'apropa i les cames comencen a tremolar.
Serà una cursa molt difícil, on no guanyarà el mes fort, si no el mes in-tel.ligent i el que aura fet be les coses d'un principi, depenent de la temperatura, la hidratació tindrà un paper fonamental,igual que  l'alimentació, ritme,etc. Serà una cursa per eliminació, on no pots descuidar ni el mes mínim detall, també es important el desnivell tan positiu 8500m. però "ojo" amb el negatiu, que a partir de la meitat de la cursa i mes concretament la baixada del Puigmal a Planoles, pot deixar els quàdriceps de mes d'un fora de combat.
Molta gent nomes mira les pujades que hi ha, i el desnivell positiu, jo li tinc un gran respecte també al desnivell negatiu, i sobretot en aquestes curses al pirineus, que els cims son tots per damunt dels 2500m. i les baixades molt pronunciades, en resum que s'han de tenir molt en compte.
Al principi quan hem vaig apuntar a aquest ultra-trail hem va agradar el seu perfil i recorregut, ara començo a tenir dubtes, ja que fa un temps el volia disputar, ara mateix veig que per fer-ho s'ha d'estar al 100x100 i jo no ho estic, ja que vull estar-hi a finals d'agost. Si que es cert que serà un test important on podré treure algunes conclusions,i si tot va be, encara que no acabe en una bona posició, hem pot deixar un punt de forma i volum important.
L´objectiu el decidiré a meitat de cursa, depenent com hem trobe tinc 2 opcions, apretar o reservar i acabar.

domingo, 10 de junio de 2012

FREDES-PAULS, IMPRESIONANT ROSA


Dissabte tarda tenia previst de participar a la Fredes-Pauls la marxa nocturna que travessa el port pel GR, pel mati vaig agafar la bici de carretera i vaig fer 50 km, ja que volia fer una mica mes de volum, preparant ja "EMONA" la setmana pròxima.

Havia decidit de no disputar la marxa, ja que no volia arribar a Pauls havent donat tot i estar 3 dies en mal de cames, a mes ja havia parlat amb la meva dona que d'acompanyar-la.

Estava nerviosa, tenia ganes de fer-ho be, de fer un bon temps, de demostrar-se a ella mateixa que el que va fer als "Bastions" no va ser casualitat. Li vaig dir que la veia en condicions de fer sobre 7h. però que en casi 50 km poden passar moltes coses i que no pense-se'm amb el temps, anirem fent a ritme i si surt be millor que millor, al principi vam portar un ritme suau, ja que li costa molt entrar en cursa, abans d'arribar a Coll de Pallers hem diu que es nota millor i que es veu be, li dic que ha d'arribar amb ganes a Caro que la segona part es on la gent va mes mal.lament i es on es treu mes diferencia, en arribar a Caro hem diu que es troba be i que vol fer bon temps, portem 3h30 en aquest temps i al ritme que portem estarem a Pauls en 7h, hem torna a repetir que esta be, li dic que este ritme es bo, que si de veritat esta be te 8 km de baixada on les cames arriben carregades i cal guardar, ja que a la baixada d'estar be a no estar-hi son molts minuts de diferencia, en arribar a Clotes vaig veure que tornava a ser la Rosa que hem va impressionar als "Bastions" la que cada cop que avança la cursa va a mes, va fer molta part de la pujada desprès de Clotes corrent i vam arribar a dalt de L'Espina amb temps de fer bon crono, li dic que ara es el moment de treure el que queda, que si fa be aquesta baixada baixarà de 7 hores, i efectivament li quedaven forces, va fer una baixada molt bona, vam adelanta a molta gent i això la motivaba i li donava mes forces, en arribar a l 'asfalt li dic que ja està que si segueix aixi baixarà un bon grapats de minuts, i ho va fer 6h45min. hem va deixar impressionat.

martes, 5 de junio de 2012

ELS BASTIONS, IMPRESIONANT!!!

Quina cursa!!!

La veritat és que nomes el lloc es increïble, vam pujar amb el tren cremallera a la vall de Núria, que és on sortia la cursa, jo ja hi havia estat, ja que també vaig córrer el premi de les nacions al 2010.

Rosa estava molt nerviosa, el lloc la fascinava, la cursa també, pero li feia molt respecte. Passem el control de material i entrem al recinte tancat esperant que donen la sortida, no coneixíem a ningú i nomes volia que es fes hora per sortir i no pensar en res mes. Al fi es dona la sortida i auuuuu!!!! amunt cap al Puigmal, a Rosa no li van massa bé les curses on ja de sortida es comença a pujar, i efectivament, no parava de preguntar-me quan faltava per arribar a dalt, aquella pujada no sacava mai, jo que ja era coneixedor, li deia que pronte voria la creu del cim, però esta no arribava mai, anàvem molt enrederits, dels últims, però això era una cosa que no em preocupava, ja que faltava molta cursa i moltes hores per davant. Al final ja veig el cim, estàvem a la zona mes empinada i dura del cim, però el fet de vore la creu del cim, la va motivar i veig que pujava millor, coronem el cim i li pregunto com està, em pregunta si totes les pujades seran com aquesta, jajaja em fico a riure i li dic que mire al seu voltant i disfrute, de les vistes espectaculars a 3000m. d'altura. Començem a baixar una baixada força tècnica i amb passos nevats, li dic que hem d'aprofitar les baixades i que es soltes una mica, veiem la senda al infinit i el cap de Rosa que nomes mira cap a munt, tocava pujar Finestrelles, auu, tornem-hi!!! li dono els pals i a ritme arribem al cim, li dic que ho esta fent bé, em diu que no, que seguim molt enrederits, li dic que si portem un ritme constant arribarà un moment que la cosa canviarà. Baixem Finestrelles a bon ritme fins arribar a l'inici de la pròxima ascensió, “l´Eina", li pregunto com es troba, i em diu que millor que al començament, que no te les cames tant travades com al Puigmal, llavor li dic que: si després del que hem pujat les tens be, ara comença la cursa de veritat. Fem la baixada com totes, soltant cama i a ritme, anem avançant corredors, i això la comença a motivar, arribem a peu del pròxim cim el Noufonts, i ja amb un ritme diferent, mes viu i amb força i desprès el Noucreus i el Balandrau. En arribar al cim d'aquest últim, hi havia un control i pregunto com anàvem, ja que havíem remuntat molt i no podíem anar molt malament, em diuen que anem en 78 i 79 de la general, Ostres!!! això esta molt bé, i 8ª dona, li dic a Rosa i veig que la cara li canvia, això la va motivar encara mes, faltava ascens final al cim del Taga, amb casi 1000m. de desnivell de pujada que farien mal, a l’avituallament em diuen que portem a 2 dones a 4 i 11 min. Eem diu que no pot forçar mes i jo li contesto: No cal, a aquest ritme que portem les agafem segur. Quan faltava 1 km. per al cim en veig una i agafo referència, i li dic que cada cop li esta retallant i que toca apretar dents de fort, quan casi la tenia diviso l'altra i en arribar al cim nomes 35 seg. de desventatge, li dic a Rosa que en aquesta baixada toca arriscar una mica, i en menys d´1 km ja l'havíem passat, ara tocava regular fins a meta i mantenir la distància aconseguida en la baixada, i SI!! aconseguit!! ho ha fet, a quina cursa i de quina manera, Als Bastions, una cursa memorable i de les grans, no s'ho podia creure, fer podi a aquesta cursa era impensable.