lunes, 8 de julio de 2013

NURIA - QUERALT NO HA POGUT SER

Ho tenia tot de cara, perfil,lloc,temperatura......però com sempre sol passar quant més estudiada portes una cursa i tot esta controlat...........pam!!
Ho havia planeigat tot, divendres tarde anem a deixar la furgo a Berga, que es on arribava la cursa, i anem a dormir a un càmping de Queralbs, prop del cremallera que portava fins a la vall de Núria, que es d'on sortia la cursa, per no tenir que matinar tant.
En arribar a l'estació ens trobem amb moltes cares conegudes de les nostres terres, i com no, una foto per recordar el moment no podia faltar.
Agafem el cremallera i arribem al santuari de la Vall de Núria, el dia era esplèndid i es prevenia calor de la bona, cosa que a mi hem va be, rendeixo be en altes temperatures.
La meva dona que també participava estava nerviosa, la distancia, el desnivell i tot en general li feia respecte, en especial la nit, havia de passar la tota la nit per aquelles muntanyes i això, l'inquietava.
Donen el tret de sortida i al cap d'un moment sense cap esforç ja estava situat dels 15 primers, comença amb una curta pujada, però que serveix per ja fer una selecció de galls, es forma un grupet de 12 corredors i comencem un descens suau per senders corredors, jo anava l'ultim d'aquell grupet, còmode i deixant passar els kilòmetres, no volia deixar-me vorer tan aviat, però les sensacions que tenia eren bones, de cop i volta baixant per un prat fico el peu en un forat i crak!!!! sento el turmell cruixir, i hem quedo al terra sense poder donar ni una passa, sabia que la cursa s'ha acabat per mi, hem coneixo i coneixo el meu cos i aquell cruixit no era per continuar, tenia el primer control baix de mi, com vaig poder vaig arribar-hi, s'aha acabat!! hem fiquen una mica de "reflex" però estava ja tot inflat, fico el peu dins al riu d'aigua del desgel, però no podia ni caminar, els dic als del control que abandono.
Amb cara de prunes agres, vaig tenir que vorer passar tota la cursa, i llavors van recollir i hem van baixar fins a Queralbs.
Al menys la meva dona amb la seva companya Lupe van acabar la cursa, que era el seu objectiu, i la gent de les terres de l'Ebre van brillar en especial JJ.Oliva i la Judit que van ser els guanyadors.