EL MATERIAL QUE HE UTILITZAT A L´UTMB

Aquí descriuré tot el material que he portat i utilitzat a l´UTMB 2012

Malles 3/4 Salomon Exo, molt còmodes,s´adapten a la perfecció i no tenen cap costura, aixo fa que al llarg de moltes hores no tinguis problemes de roçaments ni llagues.


Camiseta tèrmica de compressió Under Armour, aquesta es la 1ª capa que portava, ja que la sortida va ser a les 19h. i la predicció meteorològica no era gens bona de cara a estar corren tota la nit en baixes temperatures, pot suportar temperatures fins -10º











Guants tèrmics Blak Diamond


Gorro Kalenji de lycra,


Frontal Led Lenser H7 de gran visió i amb molts de lúmens, però amb un gran inconvenient, la durabilitat de les piles,
Amb la poca visibilitat que hi havia per culpa de la boira i neu, vaig tenir que ficar-lo a màxima potencia i nomes hem va durar 3h, aixi que vaig tenir que canviar piles, molta llum però no m'ha convençut per a curses de llarga durada.

Frontal PETZL e+Lite, aquest el portava com a segon frontal, ja que era obligatori amb el material portar-ne 2, amb un pes de nomes 28gr.
 

Calcetins de compressió 2XU, aquestos els portava a la motxilla per que plegats ocupen molt poc espai com a material obligatori, ja que demanaven que les cames estiguen totalment cobertes, aixi que aquesta es la peça que feia falta, però que no vaig arribar a utilitzar.


Jaqueta impermeable i membrana Marmot ultra-lleugera (190gr)molt còmoda i que et dona una gran capacitat de moviment.




Garmin 310XT rellotge GPS amb 20h de duració que et dona totes les dades que pugues necessitar



Pals Blak Diamond Ultradistance de carbono, amb 3 trams, molt ràpids de plegar i molt lleugers, nomes 240gr. ja que vaig desmuntar les dragoneres que no utilitzo.







Motxilla Raidlight Ultralight Olmo 5L. no porto la bossa d'hidratació, nomes utilitzo les 2 botelles de 750cl. del davant, amb alguna que altra adaptació com ara un compartiment de neoprè que jo mateix he dissenyat per a col·locar els pals de manera rapida, ja faré una entrada amb la foto original explicant-ho.


Sabatilles Hoka One One, la veritat es que va ser un dels riscos mes grans que vaig prendre, ja que hem van arribar 10 dies abans de UTMB, les vaig estar provant tota la setmana prèvia, i la veritat es que hem vaig quedar meravellat, l'amortiment es espectacular, amb una reducció d'impacte molt important, molt recomanables per a llarga distancia o gent com jo que fem molts quilometres i volem cuidar les articulacions.

El cobre-pantalo impermeable, també material obligatori, però que no vaig utilitzar, el portava a la motxilla i en aquest cas vaig mirar de que no m'ocupes molt d'espai i un pes força lleuger

La mini-farmaciola amb la resta de material obligatori,manta tèrmica,vena elàstica,piles de recanvi, i alguna cosa per si de cas com pot ser primperan o fortasec, en cas d'algun trastorn.

Calcetins Under Armour, calcetins de qualitat, però no es una cosa que mire molt, no tinc massa problema en aquest tema, de vegades amb uns de simples calenji n'han fet igual la mateixa funció, he provat calcetins molt cars "Anti" de tot i han segut amb els que m'he llagat
Els preus:

Malles 3/4 Salomon Exo 100€
Camiseta termica de compresió Under Armour 70€
Guants termics Blak Diamond 22€
Gorro Kalenji de lycra, 5€
Frontal Led Lenser H7 50€
Fronal PETZL e+Lite 28€
Calcetins de compresió 2XU 35€
Xaqueta impermeable i membrana Marmot 140€
Garmin 310XT 350€
Pals Blak Diamond Ultradistance 120€
Mochila Raidlight Ultralight Olmo 5L 70€
Zapatilles Hoka One One 160€
Cobre-pantalo impermeable 55€
Mini-farmaciola amb la resta de material 15€
Calcetins Under Armour 12€

NO US HE ABANDONAT

Fa dies que us havia deixat una mica abandonats,al xalet on passo les vacances d'estiu no tinc connexió a Internet i quasi no feia cap entrada, però no, no us abandono, veig que hi ha molta gent que hem segueix i segueix aquest blog.
M'he trobat de vegades amb corredors que no els conec de res i ells a mi si, i a sortit de vegades el comentari que hem coneixen i segueixen el meu blog i el que faig, Nomes per aquest fet i per que m´agrada compartir les meves vivències, el material i contar simplement el que penso, aixi que intentaré cada dia encara que sigui un mica contar-vos alguna cosa interessant.

RESUM DE L´ANY

Aquestes son les cifres del 2012

km .................................................................2227
FC mitja..........................................................148pm
Velocitat mitja..................................................6.5km/h
Desnivell acumulat positiu.................................77119m

Cifres fins del 1 de gener al 30 d´agost on dono per acabada la temporada, ara toca regeneració total

UTMB 2012

Ha arribat l'hora, l'hora que tant he esperat, tota una temporada dedicada a aquest objectiu.............
Dimecres juntament amb els companys de la UEC Tortosa, Isa,Elena,Tara,Ferran,i l'infiltrat Karim vam agafar el tren cap a Barcelona per a mes tard pujar a l'avió destinació Ginebra, desprès un bus ens  portara a Chamonix.


En arribar un cel gris i plujós treia l'encant a un poble, però l'ambient que es respirava igualment era d'aquell que ens agrada.
L'únic mal de cap encara que ho intentava dissimular era el temps, no pintava gens be.
El mati de dijous vam anar tots plegats a passar revisió de material obligatori i recollir el pitrall, primeraprova superada, tot estava correcte!!!


Amb els companys de la UEC vam anar a diferents restaurants a menjar, sempre amb molt bon ambient i baix un lema que vam crear "que la rissa no pare"


Al mati de divendres un missatge al movil ens va enfonsar momentàniament, havien suspès part del recorregut, concretament la part Italiana i Suïssa per l´elevat gruix de neu a les cotes mes altes, en cambi havien allargat una mica mes la part francesa, en total 110km i 5800D+
Això ja no era el mateix, no era l´UTMB, la cursa mes prestigiosa del mon i una de les mes dures, justament el veritable UTMB comença al km 110 o 120 (justament on acaba aquesta) es allí on es fica a prova la capacitat física i mental de cadascú, però contra el temps no s'hi pot fer res.............





Però hem vingut a córrer i correrem que a la fi es el que hens agrada, sa siguin menys km i en recorregut alterat, son les 16h30min. hora d'anar cap a la sortida, en arribar al carrer de la plaça hens despedim i desitgem bona sort, ja que jo volia anar a agafar posicions capdavanteres i ells no els importava sortir una mica enrederits, pero 2500 persones fan molt però molt de bulto,
Salto el vallat i hem fico al darrera de tota la elit mundial, L'ambient i la tensió que es respira es nota en l'ambient.
Sona la musica de l´UTMB i s'hem fiquen els pels de punta,les llagrimetes estan apunt de sortir i.....3,2,1 sortida, comencem a córrer pels carrers de Chamonix, els carrers estan de gom a gom i el public embogeix al pas dels corredors, no hi ha cap cursa al mon on es pugui veure això.
Hem fico al meu ritme controlat, comença a ploure i cada cop mes en força, toca ficar la membrana i roba d'abric, es presenta una nit llarga, passo els primers controls força còmode, encara que la cursa sigui de 110km no deixa de ser una ultra distancia i s'ha de dosificar, en la ascensió a la Balme 2000m. ens cau una gran nevada, quin fred!!!! llavors be una de les parts mes difícils, la baixada amb neu i fang, molt complicada i relliscosa, arriscant però amb precaució, una mala caiguda ara hem deixaria KO.
Arribo a Les Contamines, gairebé meitat de cursa i hem trobo be i en bones sensacions, es hora de apretar una mica, faig molts de tram d'ascensió corrent, hem noto pletòric i avanço a molts corredors, això hem motiva encara més i ja fins al final vaig portar un ritme força alt, no sabia com anava de classificació, però m'era igual, miro el rellotge i veig que arribaré mes o menys sobre les 10h. del mati, es una bon hora i estaran els carrers amb molt de public, aixi que hem paro, hem trec la membrana i hem fico be la camiseta que ens havíem fet per a l'ocasió on llueix el nom de CATALUNYA, arribo a Chamonix i el public entregat m'aplaudeix pels carrers fins arribar a meta, ja soc finischer del UTMB, en 15h02min.agafo el "chaleco" i vaig cap a l'apartament a dutxar-me, de camí alguna cosa no encaixa, estic caminat be, tinc ganes de seguir corrent,he trobat la cursa molt curta,............estaba clar!! això no era l´UTMB.
Hem dutxo i com no podia descansar, vaig cap a la plaça a vorer arribar a corredors i mes tard als meus companys de la UEC Tortosa, que tots junts van fer una entrada triomfal amb les banderes i també es van emportar una gran ovació.


D'aquí aprofito per donar-los les gracies, per ser tan bons companys i per confiar amb mi.
A la resta d'amics de la UEC.
També a tota la gent que m'heu seguit per Internet, facebook, o pel meu blog,
Al meu germà pel recolzament i consells.
Al meu pare que sempre esta allí,
I en especial:
A la meva mare on la seva fortalesa i lluita m'han donat forces en els mals moments.
I a la meva dona i al meu fill, que han segut els que mes han patit les conseqüències, de tantes i tantes hores d'entrenament per aquestes muntanyes, hores en les que no he estat amb ells per poder preparar aquesta cursa.

Dic això i faig aquestos agraïments per que dono per acabada la temporada, el meu cos i la meva ment necessiten un descans i sobretot la meva família necessiten de mi.

PER FI HA ARRIBAT L´HORA

Per fi ha arribat L'hora,

-L'hora de tenir els deures fets
-D'arribar al 100x100 de facultats
-De "no" anar en cap molèstia
-D'estar segur de tu mateix
-De tenir el "cap" ben centrat i fort
-D'haver portat una bona planificació a molts mesos vista
-D'arribar en ganes i moltes, "no" saturat
-De tenir-ho tot apunt, material, etc, i haver-ho provat abans
-D'anar en ganes de disfrutar, i plorar al sentir la musica a la sortida
-De tenir clar i saber quin es el ritme a seguir
-D'haver estudiat el recorregut,desnivell, etc, i saber on et fiques...
-D'estar preparat per a el temps advers, pluja,fred,vent,calor.......tot i estarà present
-De saber que passarem i tindrem mals moments
-De que tots ens hem ficat una meta o objectiu, però que si no es compleix hem d'acabar
-Tenint tot això clar i molt mes, alguna cosa fallara, hem d'estar preparats,

Per mi i per molts aquest es el repte o objectiu de la temporada, el que hem estat preparant a consciencia i al que li ficarem totes les ganes del mon, la carrera m'ho dirà tot, si he corregut be, si l'he preparat be, si he portat el ritme adequat, espero que quant hem faci el resum, no sigui "jo" un dels que "no" aguí seguit algun punt dels mencionats

ULTIM ENTRENO "CELESTRAIL"

Per fi la posta apunt està feta, surti el que surti, m'he planificat els entrenaments mirant només cap al gran dia, que per fi ja el tinc a la volta de la cantonada. No sé si sera encertat o no, crec que arribo en un bon moment de forma, el meu germà em diu que n´estic fent un gra massa, la veritat és una incògnita que es sabrà en breu.
Aquest cap de setmana he fet una de les bogeries o aventures mes grans, que no recomano a ningú.
Volia fer un últim entreno llarg i amb altitut, i vaig decidir que els cims Andorrans serien un bon al·licient. Així que rebuscant per la web, veig que a la pàgina de la Ultratrail d´Andorra està la "Celestrail" un recorregut circular amb un bon desnivell i pics per damunt dels 2500mts. una volta de uns 90km, i 5000mts de desnivell positiu, dic "uns" perquè se'm va acabar la bateria del "garmin" i no sé ben bé quants, vaig descarregarme el track al garmin 305 que portava a una mà i a l'altra el 310xt.
Arrenco a les 5h. de la matinada de dissabte i a les 9h estava a Ordino canviat i amb tot apunt, aixi que arrenco tot sol a donar la volta a Andorra.
Des d´un principi em poso a trotar al meu ritme però sense forçar, ja que no m'importava el temps que tardaria en fer-ho, si no el bon volum i desnivell que acumularia, ja de bon començament la cosa es comença a enfilar cap a munt, i molta part de l'ascensió la vaig alternant trams corrent i alguns caminant, menys la part final que és molt tècnica. Corono el cim de Clot Cavall de 2620m. amb unes vistes espectaculars,


 baixada ràpida cap al Pla de l´Estany, per a emprendre la segona ascensió al Comapedrosa i Portella Sanfons 2600m. amb una altra vista esplèndida,


 tocava una llarga baixada fins arribar a Escaldes passant per les pistes d´esquí de Pal-Arinsal amb alguns trams força tècnics però divertits, em trobava bé i portava bon ritme, el track que m´havia descarregat era d´algú que l´havia penjat al wikiloc i era del dia de la cursa, vaig mirar i li portava 13km de ventatge, no vaig fer-hi massa cas, en arrivar a Escaldes vaig parar a un bar a que em facin un bon entrepà, ja n´estava fart de barretes i gels, així que em vaig sentar una estona i el vaig ben assaborir.
Vaig aprofitar que al costat del bar hi havia unes cabines telefoniques per trucar a casa, feia moltes hores que no sabien res de mi, vaig dir-los que tot anava bé i que no es preocupin que a una hora o altra arrivbaria. Continua la marxa, toca un altra ascensió al Coll Jove 1800m. per després anar amb un puja-baixa constant fins arribar a Coll Cauba 1920m. al passar per un poble i no sé ni on era , ho pregunto a un home d´alli i em diu que estic a Canillo, uffffffff, vaig pensar, Ordino esta a l´alta part de la vall, era de nit i em quedaba la pitjor de les ascensions, havia vist el perfil, llegit algunes explicacions i comentaris, cap de bo, començo a pujar a bon ritme ja que la primera part va pujant amb poc pendent, pip,pip, "baterias bajas" i al poc sense gps, l´altre que portava l´anava enjgegant i parant per veure el track i no perdre la ruta i així guardar bateria, que també no podia estar molt bé, ja que molts trams el vaig estar utilitzant seguit, per no perdrem al no haver-hi sender, anava pujant a ritme, cada cop el pendent era mes inclinat, els ultims 300m. de desnivell eren una autèntica paret vertical, era tal, que vaig tenir una mala petjada i vaig baixar 10m. relliscant, era fosc i no veia res, sentia el soroll de l´aigua que baixava en força molt a prop meu, i la pujada que no s´acavaba mai, veia el relleu de la muntanya en la foscor i el cim encara molt lluny, de sobte un resplandor cau del cel i al cap d´un moment un altre, l´endemà ho vaig saber al arribar a casa, era l´anunciada pluja d´estels, (5 o 6 contats) pero a mes de 2000m. pareix com si s´estrellessin contra la muntanya. Noto que el frontal cada cop hem fa menys llum, al poc ja quasi no veia res, canvio les piles, fent-me llum amb el movil,no havia fet mai a la muntanya, de cop s´apaga el llum del movil i em quedo a les fosques, ufffffffff, quina sensació, em quedo un moment quiet, escoltant els sorolls de la nit i contemplant el cel tot estel.lat, quina pau, torno a engegar el llum del mòbil i canvio les piles, tornem-hi, encara em queda camí, pero al cap només hi tenia una preocupació feia molta estona que no hi havia sender i portava el garmin amb el track engegat per no perdre´m, si s´acaba la bateria hem tinc que quedar a dormir aqui, ho tenia clar, no m´atreveixo a seguir de nit per aquestos singles sense saber on vaig, aixi que vaig apagant i enjegant per guardar tota la bateria possible, al fin arribo al cim del mal.leit Coll Arenes 2569m. Quina pujada!!! brutal!!, toca la baixada i seguim igual sense sender força tècnic pel mig d´un bosc, tinc que portar el garmin encès, no sé per on vaig, el track és per muntanya oberta i si l´apago estic perdut, de sobte pip pip "baterias bajas" ostes!!! ara sí que l'he liat de fort, em redueixo el track i el memoritzo, puc anar 800m en linea recta, apago el garmin i baixo per dins d´aquell bosc mes o menys en linea recta, al cap d´una estona el torno a enjegar per vore si mes o mens estic dins de la ruta, grrrrrrrr m´he desviat 230m. quin patir!!!! torno a trobar la ruta i faig el mateix, em memoritzo el traçat i baixo una mica mes, i un altre cop desviat 140m, buffffffff, si segueixo aixi no arribo i em tocarà quedar-me a dormir aqui, decideixo canviar de estratègia, correr el mes rapid possible amb el garmin ences fins que trobe un sender i tornar-lo a apagar i aixi poder estalviar bateria, no se quanta estona pot aguantar, pero si la pujada era en fort pendent la baixada pitjor.
Per fi arribo a un sender i poc apagar el garmin, respiro una mica ja veig els llums d'un poble al fons, estic salvat,

sigui com sigui ara si que arribo, al fi!!!! estic al poble del costat d´Ordino, segueixo per la carretera i fi de láventura 19h20min.

VOLTA A L´ANETO

Tot estava perfecte, tenia apartament que compartia amb 2 participants del trail Roquetes, molt ben situat a nomes 200mts. de la meta, ho tenia tot apunt, motxilla,menjar,material obligatori, no estava gens nerviós sabia el que m'esperava i tenia la distancia assimilada i calculada.

Tenia ganes de provar-me, ja que hem noto força be de forma, l'any passat a la prova de de "les 2 cares de l'Aneto" ja vaig fer un bon paper obtenint la 3ª posició,aquest any també volia fer un bon resultat, ja que es una prova de renom i que hem va força be.

Es dona el tret de sortida, com sempre es forma un grup capdavanter que imprimeix un fort ritme, veig que es molt pron-te i decideixo ficar el meu, queda molta cursa i si hem passo abans d'hora ho puc pagar al final. Faig la primera ascensió al Collado de Ballibierna de 2.728m. a bon ritme en coronar el port ja s'havia fet una petita selecció, vaig aprofitar la baixada que era una mica tècnica per despendrem d'algun corredor i al inici de la segona ascensió important al Port de Vielha de 2.442 les diferencies ja eren força significatives anava en 9ª posició i podia veure als 8 primers pujant el port, anava agafant referencies, ja que era un port on es pot veure en tot moment la situació en cursa, el primer(Salvador Calvo) hem portava 20 min.era amb molts de viratges i anava agafant referencies, aixo m'agradava i hem motivava, ja que de tant en tant mirava el rellotge i reduïa la desavantatge, en coronar a dalt baixada tècnica i "xaladora" per dins un bosc, hem tenia que portar a Vielha km51 de cursa, el GR estava molt mal marcat amb les marques molt amples, i dubtant en molts de encreuaments, faig cap a una pista i un indicador de fusta hem senyala cap a la dreta Vielha, tenia clar que tenia que arribar-hi, ja que era un dels punts de control, començo a serpenteja'n per aquella pista a bon ritme, no veia cap marca de gr, però estava tranquil, a la senyal posava Vielha, aixi que vaig en bona direcció, comen-se'n a passar els km. i hem començo a preocupar, porto mes de 57km i veig un altre indicador "Vielha 4km." segueixo l'Indicador, la direcció es bona, però el cap comença a donar voltes, serà un error de quilometratge, o no vaig pel camí correcte, la qüestió es que arribaré a Vielha i allí ho sabré, arribo Vielha no veig cap marca ni res de res, de sobte una furgoneta de l'ambulància hem diu si soc de la cursa, li dic que si, hem diu que vaig al contrari, però si encara no he passat pel control, veig que la he "liat", m´indiquen on estava el punt de control, era en un pavelló esportiu, en arribar veig que esta ple de corredors, buffff, pregunto a alguns d'ells si el punt kilometric es correcte, hem diuen que si,hi ha un error de 600 mts. merda!!! porto 61km o sigui 10km de mes, hem va passar pel cap de abandonar, hem vaig desmotivar molt, però el mal estava fet i nomes jo era el culpable, m'hages tingut de descarregar el trak o estar mes atent, no eren moments per a contemplacions, aixi que hem dic que serà un bon entreno per a UTMB que al cap i a la fi es el meu objectiu, pregunto quina era la meva posició en aquell moment i hem diuen que anava el 41è, pufff!!! adéu cursa.

Hem quedava encara una de les pujades fortes, el Port de la Picada de 2.477m. vaig mirar el garmin i estava a 850m. aixi que hem quedaven mes de 1500m. de desnivell de pujada, amb mi va sortir un grup de 10 corredors que ens vam agrupar, vaig ficar-me al capdavant del grup imposant el meu ritme,comença a ploure en força, toca ficar roba d'abric, de cop i volta una pedregada i una espesa boira dificulta les coses, segueixo en força cap amunt fins arribar a un refugi on hi havia un punt de control, en arribar veig que nomes queda un corredor al meu darrera, arribo al cim, ara toca baixar, vaig be de cames, aixi que faig una baixada rapida i en forces, adelanto molts corredors, no se si son els que fan les 2 cares, el marató, o son de la volta, no m'importa vull acabar a tope i fer un bon entreno, la classificació individual esta perduda, vaig fer els últims 22km corren a bon ritme, i arribo a meta en 15h12min. en 15ª posició lluny del que tenia previst o ages pogut fer, però content del meu estat de forma i rendiment.

PRIMERA ETAPA VOLTA CATALUNYA

Desprès de comentar-ho tot, el que hem quedava i per on arri-variem a casa vaig sortir de Coll de Nargó per la vorera de la carretera principal, hem vaig ficar a un ritme molt còmode, però tampoc gaire pausat, ja que per altra banda hi estaria moltes hores.
Al poc de començar ja vaig veure que traçar per la carretera principal no era bona idea, el rebuf dels camions, els cotxes a mil per hora, no podia ser, avui ja no hi ha temps però per a l'endemà ni pensar-ho de planificar per la carretera principal, acabaré boix!!
A mes a mes els túnels, el soroll dels cotxes al travessar els túnels era insuportable, no corria agust, tota l´estona estava pendent de la carretera, si un cotxe s'arrimava massa a la vorera, fins i tot del rebuf dels camions hem va saltar la gorra, m'estava agobiant, nomes mirava el garmin per vorer quan faltava per arribar, en un dels avituallament que el meu germà i la Tere hem van preparar els vaig comentar que no es una bona idea traçar per la carretera principal, prefereixo fer mes quilometres i anar mes tranquil.
En arribar a Pons,amb 41km recorreguts, la meva cara ho deia tot, els comento que busquen una alternativa per carreteres secundaries, ha segut un calvari.
Vam buscar una pensió econòmica per descansar i recuperar forces, en arribar i agafar el movil, tenia desenes de missatges d'ànim i coratge, de gent que no tenia ni com a contacte, el que havia fet i la meva decisió d'agafar el relleu, havia fet reviure li'l.lusió i l'esperançà que el meu germà havia començat

TORNO A L´ANETO

Aquest cap de setmana tornaré a l´Aneto, en aquesta ocasió per participar a la prova reina, "la volta a l´Aneto" serà l´ùltima prova de foc abans de UTMB.

M´agradaria disputar-la, provar-me, treure conclusions, veure el meu estat de forma, però la proximitat de l'esvent (UTMB) el cual he estat preparant durant tot l´any hem refrena una mica, espero que al ficar-me el dorsal la cosa sigui diferent, no voldria cometre cap "error".

FOTOS DEL RELLEU

 Aqui la meva arribada,amb la roba del taller tal i com anava en aquell moment, no hi havia tems per dutxes ni maquillatge, jeje, hem comenta els motius, i hem fa cinc cèntims de el que tinc que fer.
La nostra mare ho escolta tota orgullosa, encara que tambè pensa que estem sonats.










Canvi de roba, aquell dia tocaba amb la camisa de Paüls, foto per al record i la constancia.

El relleu de germans,hem faltava recorrer un marató aquella tarde, vam decidir de fer-ho per la carretera principal

EL RELLEU DE LA VOLTA CATALUNYA

Havien passat 2 dies des-de que l'havia acompanyat.

Hem va comentar els problemes amb el peu, els que jo ja vaig veure, ja que amb el peu inflamat no podia aguantar aquell martiri tants dies i quilòmetres, a mes ja havia ficat en risc la salut, amb ant-inflamatoris,i fàrmacs amb contraindicacions. Quan hem va sonar el movil i vaig veure que era ell, ja vaig intuir que alguna cosa no anava be. Hem comenta que abandona,no ho podia suportar, el dolor era insuportable, la seva veu de rabia i impotència ho deia tot. No m'ho vaig pensar, li comento que si volia, jo li acabava el seu repte, havia molta gent implicada i molts aliments amb un final amarg, li dic que s'ho pense i que hem torne a trucar, no va passar ni un minut i ja hem tornava a sonar el movil, Hem pareix be!! hem diu, però t'has d'espavilar ja que et queden 42km. de l'etapa d'avui que jo no he acabat. Li comento al meu pare el que havia fet, es fica mig a plorar i hem diu que tire, que ja s'apanyara aquests dies, ja que era un dia de treball i jo deixava L'empresa.
Quan arribo a casa agafo els 2 calaixos de roba de córrer i alguns parells de sabates, sense triar ni mirar res, la meva dona hem diu que feia, li dic que el meu germà a abandonat i vaig a acabar la resta d'etapes, queeeeeeeeeeeee!!!!! t'has tornat boig, aquest repte no es teu!!! tenim molts invitats divendres, es el nostre aniversari de casats!!!! No hem deixes sola!!! plorant, i plorant, Ho tinc que fer, hi ha molta gent implicada i no hi ha ningú mes que pugue fer-ho. No hem vaig poder acomiadar, no volia saber res de mi, es va quedar plorant a casa, jo vaig agafar el cotxe i vaig marxar cap a Coll de Nargó, que era el lloc d'on tenia que sortir i recórrer la resta d'etapa.
M'entre anava amb el cotxe anava sumant els quilometres que tenia que recórrer i acabar, jo si que no podia fallar, el meu si que seria un fracas.
No estava del tot segur, no m'havia preparat per a fer aquesta bogeria, però hem veia capaç i mes desprès de la que havia liat a casa, ho tinc que acabar si o si.

CURSA CAMÍ DE SIRGA

Ahir vaig participar a la cursa de muntanya de Mora d'Ebre, en un principi no tenia previs d'anar, ja que aquest tipus de cursa per al que jo estic preparant no hem van massa be, però al final m'hi vaig decidir, (per no perdre ritme) tot i així dissabte vaig fer una tirada de 65km amb bici.
Ja de sortida es va imposar un fort ritme, jo al principi no hem trobava còmode, i encara que ens vam quedar un grup de tres corredors al davant, a les primeres pujades hem deixaven uns metres, que recuperava fent una bona baixada, desprès ja hem vaig anar trobant millor, be una bonica cresta tècnica la cual vaig difrutar, ja que m'agraden molt, abans de l'última pujada vam quedar jo i J.Antonio Alfara, vaig estar atent d'aprofitar algun moment de debilitat de J.Antonio, però aquest no hi va ser, aixi que coronem tots dos l'ultimà pujada forta i desprès d'una curta baixada ens presentem a l'últim quilometre, de sobte veig l'ermita de l'arribada i arranco fort per guanyar, però el J.Antonio m'aguanta i ens emparellem en un disputat esprint el cual finalment vaig perdre, però content, desprès de tot ha segut un fi de setmana complert i a mes he pujat al podi..........completissim!!

Aprofito per felicitar a tota L'organització de la cursa, que com sempre han fet d'una cursa un dia de festa i germanor, que al final es el mes important i anima a tornar-hi.

SUPER-ENTRENO

Tal i com vaig dir, el divendres a les 19h. vaig començar l'aventura, la meva dona hem va portar fins la Caramella, i d'allí vaig iniciar l'entrenament el cual no tenia cap altra finalitat que acostumar el meu cos a estar hores en activitat, sense importar els kilòmetres i ritme.

Així que en 2 horetes hem vaig presentar al restaurant dels "Pous de la Neu" que es on havia quedat amb els companys de la UEC per trobar-nos, desprès de descansar i menjar una mica vam retornar la marxa, al ritme de pim pam, un ritme caminador ràpid, un ritme que ami m'agradava.

Ens esperava una nit llarga, ja que hi havia molta boira i molt humida, semblava que plogues, però també era una cosa que m'agradava, ja que era una situació diferent a l´avitual, jo nomes pensava a l´UTMB tan si plou com si neva o fa fred, el tret de sortida es donara igual.

En arribar a les famoses "rases" ens vam perdre, la boira era molt espessa,una mica de nerviosisme i desorientació però al final vam poder retornar al camí.

En arribar a Paüls a les 5h. de la matinada hem comenten que farien una parada i dormirien una mica, jo que no sabia si o deien en broma o de veritat, no hi vaig fer cas, però si, si que era real, les escales del Casal (metàl·liques)van ser el matalàs.Això no entrava dins dels meus plans, però també vaig provar d'adormir-me, crec que al final ho vaig aconseguir, no se ben be com, ni quanta estona, però al despertar el rellotge marcava 1h. mes, la veritat es que no hem va anar mal.lament, o almenys al meu cos, crec que m'ho va agrair, jeje.

Comencem la pujada al Montsagre, portàvem una mica de retard de l'horari previst, i jo ja feia números, en arribar a Prat de compte eren les 10h. del mati i si els acompanyava fins a Gandesa fent desprès el que volia fer, arribaria a casa a la nit, aixi que decideixo deixar-los allí i continuar l'aventura sol.
hem connecto iPod i hem fico al meu ritme un trot suau però continuat,començo la pujada de Prat de Compte fins al Montsagre i d'allí al Piló, on hem trobo a un bomber que estava de vigilància i al pastor de la vall, que hem veuen arribar enmig d'una espesa boira, hem pregunten d'on vinc i on vaig, i hem fico a riure, els dic que havia sortit el dia abans de la Caramella i els explico una mica resumida l'aventura, el pastor es fica les mans al cap exclamant: -Mare de deu senyor!!! portes mes quilometres tu avui que jo tota la vida darrera les ovelles, el bomber hem penso que no ho ha assimilat ara. Mentre els explicava i hem preguntaven coses vaig aprofitar per menjar i beure una mica, i tot seguit vaig continuar el camí, hem van estar xiulant les orelles una bona estona, van deure d'estar parlant de mi, d'aquell sonat aventurer que sense cap mena de mandra pujava i baixava les muntanyes.
Al final vaig acabar l'aventura una mica mes aviat, ja que si arribava fins a Xerta s'hem faria molt tard, així que a Alfara li dic a la meva dona que hem vingui a buscar, eren les 16.30h. de la tarde amb mes de 70 km a les cames i 4700mD+

Hem quedo amb les bones sensacions que he tingut, la fantàstica experiència, el compartir amb els companys de la UEC l'aventura i els bons moments, i felicitar-los a tots per haver-ho aconseguit, en especial a Belen, que ha segut la mes valenta i ja s'ha transformat amb "ultra"

FOTOS UT SOBRARBE

ULTRA TRAIL DE SOBRARBE

Desprès de Emmona, en arribar a casa vaig fer el pagament de l´UT de Sobrarbe, vaig fallar a Emmona però no va ser físic, jo hem veia be, i tenia ganes de demostrar-ho, no a ningú si no a mi mateix, tenia ganes ve veure si els entrenaments i quilometres que estic fent van pel bon camí.
Però també i vaig anar en respecte, ja que tornar a fallar moralment no m'hages segut massa bo, també anunciaven altes temperatures, així que tenia que portar-ho tot ben controlat, sobretot d'hidratació, que es un del punts fonamentals per mi, be i per a tota la resta.
Son les 6 del mati i després de fer unes fotos amb els companys i companyes de la UEC que també i prenien part, es dona el tret de sortida de l'ultra, ja de bon principi el ritme va ser alt, i es va formar un petit grup al davant de uns 20 corredors, hem notava còmode i ja de seguit en la primera petita pujada que hi havia vam quedar 7 o 8 corredors, comença la primera pujada de veritat al Collado del Santo (1897m.) vaig pujant a ritme còmode molts trams corrent, però sense forçar massa ja que encara queden molts quilometres, i jo tinc que ficar el meu ritme, en coronar el coll hem diuen al control que vaig en 4ª posició, no hem obsessionar ni res, a la baixada vaig aprofitar una mica, i hem vaig soltar, no per retallar amb els de davant , si no per ampliar distancia als del darrera, i tenir una mica de coixí.
 

Ara venia un terreny trencacames fins arribar a Ceresa, anava sol, seguint les marques de PR que eren les úniques que hi havien, ja que la cursa no estava marcada, començo a tenir algun dubte als encreuaments, ja que hi havien molts senders, de sobte hem trobo que la sendera s'ha acabat, ostres!!! estic seguint unes marques i fletxes Roges, no son marques de PR, intento tornar enrrera, retallant pel mig del bosc, tinc que tornar a la pista, de sobte!! hem trobo amb la pista, segueixo la pista fins a trobar una marca d'aquelles blanques i grogues, ostres!!! que passa aquí, hem trobo a un grup de corredors que venien de cara, els pregunto si anaven be, i hem diuen que si, estava totalment desorientat, brrrrrrrrrrrr, quina rabia, avui que hem trobo be, i vaig ben posicionat ara aixo, pero no vaig perdre la calma, ha segut una circumstancia de cursa i no s'hi pot fer res, el mal o error ja estan fets, toca continuar i prou, arribo al avituallament-contror de Ceresa que era el marató, kilòmetre 43, hem diuen que vaig 14 o 15, buffffff, vaiga pifiada, he perdut 10 o 11 posicions, continuo i no hem fico nervós, jo mateix m´automotivo.
Comença l'altra pujada seria, a la Collada de Ceresa (1550m.) començo a córrer, la primera part no te un pendent molt fort i hem permet de córrer en molts trams, però sense buidar-me molt, ja que arribar a dalt en forces es molt important, ja que quedaran 16.5km on si estic be puc encara guanyar alguna posició, arribo a dalt, he pujat a bon ritme i hem veig en forces, avituallo be i començo a baixar a bon ritme, se que aquest ritme es bo, i la senda es de les que a mi m'agraden,corredores amb algun tram tècnic, avanço a un corredor, baixava mig caminant, mes avant a un altre, hem començo a créixer, vaig be de cames, en arribar al proper avituallament, un altre corredor asegut al terra, la calor i el no calcular be el ritme esta passant factura als quilometres finals, a 4 quilometres de meta hi havia una pujada a un Monestir per un sender, la vaig fer tota corrent, sabia que allí era un bon punt per retallar, en arribar a dalt, un altre corredor tirat al terra, mig mort, els quilometres estan passant factura i jo que m'anava creixent, al control hem diuen que vaig en 4ª posició, falten nomes 4.5km per a meta, ara es moment de treure tot el que hem queda, en la baixada hem trobo a David  i hem diu que el 3er el porto a molt poc, però ja no hem va donar temps, la meta era molt prop, tot i així estic content, he fet una cursa entel.ligent, la 4ª posició esta força be, el mes important es que físicament hem veig be, i moralment també.


No vull ficar la meva pèrdua com a una excusa en la millora de la posició obtinguda, ja que una cursa d'aquesta duresa i distancia fica a cadascú al lloc que li correspon i a mes l'orientació forma part de la cursa, i així ho indica: La observación y la búsqueda de las marcas forman parte del aliciente de esta prueba. Ojo con los cruces y variantes de PR y GR existentes. Tener como referencia los pueblos por los que tenemos que pasar y que vienen detallados en la hoja de ruta. Pérdidas momentáneas: si recorremos varios minutos sin marcas o si llegáis a un cruce dudoso y no hay marcas, volver sobre nuestros pasos hasta la última conocida.

Punts clau
-Saber i conèixer be el teu ritme
-En cas de pèrdua, no perdre la calma,no augmentar el ritme, ni voler recuperar el perdut
-Una cursa de llarga distancia, sempre et fica al lloc que et correspon
-Començar de menys a mes

2on DIA VOLTA CATALUNYA

Tornen a ser les 6 del mati, per començar l'etapa d'avui que acaba a Gavà, avui no hi ha ningú mes que ens acompanye, aixi que serà un "mano a mano" al ficar-me de peu les cames hem suporten, aixi que decideixo deixar la btt que m'havia portat i fer l'etapa corrent, no teníem cap mapa,ni ruta feta ni res de res, nomes el destí Bagà. creuem les pistes d'esquí de la Molina i de la Masella, hi han molts de senders i allí començo a ficar-me una mica nerviós, no parem d'equivocar-mos, i les indicacions d'algú que trobem no son massa fiables, ja que el nostre recorregut no es massa digerible quan li comentes a algú, estàvem ben perduts, li comento al meu germà que crec que no anem en bona direcció, i hem diu que Bagà esta cap aquella direcció, va ser com preguntar-li a Cristòfol Colom on esta Amèrica, hem va senyalar amb el braç estirat cap no se on, Li dic que tenim que trucar a Tere i que ens oriente amb un mapa cap a on hem d'anar, hem torna a dir: que cap allà, altre cop torno a veure al Cristòfol Colom, al final entre les indicacions de la Tere i d'Algun excursionista, pareix que tornem a anar ben orientats, el peu li comença a molestar força i jo de tant en tant li fico una mica de pomada anti-inflamatoria.

En arribar al coll de Pals, 2 GR separen la senda, cap a on??? per aquí, hem diu, Gavà esta en aquella direcció, altre com veig el dit de "Cristòfol" assenyalant, que sigui el que deu vulga, puja i baixa i ara una pista i ara no se on portàvem hores sense poder avituallar ni menjar res, la Tere no podia arribar, la ruta era inaccessible, al final arribem a una casa de pagès, estàvem mig morts, demanem si tenien una mica d'aigua i a qualsevol preu uns entrepans, molt amablement ens donen aigua, no tenia pa, però unes barretes energètiques, i de les bones!!! van ocupar el buit.

Li expliquem una mica l'aventura i crec que va pensar alguna cosa no molt bona,jejje, ens indica que el millor es seguir la pista que ens portara fins la carretera i fins a Gavà, uns 10 o 12 km, buffff!!! al final arribem, quin martiri, jo teòricament allí a Gavà havia acabat, l'he acompanyat les 2 etapes del fi de setmana d'alta muntanya complicada.

Abans de marxar li vaig dir a la Tere que prou de tonteries i malgastar temps i quilometres, que compres un mapa de la zona de senders i jo li confeccionaria la ruta abans de marxar, aixi ho vam fer amb retolador permanent vaig marcar tot el recorregut de l'etapa següent. En mirar el mapa i veure el recorregut que havíem fet avui, observo que al coll de Pals, on es desviaven els 2 GR l'altre portava directament a Gavà amb la meitat de quilometres, un altre cop, vaig maleir a Cristòfol i no se qui mes...............pero son les aventures d'aquella volta Catalunya.

Continuara.................

EL QUE VA SER LA VOLTA CATALUNYA

En un principi la cosa tenia que ser fàcil.
Tot comença el fi de setmana del 18 i 19 de juny, on el meu germà ja havia arribat a Montagut, i d'allí començaven les etapes de muntanya, jo com estava preparant la TDS li vaig dir que l´acompanyaría, i així a mi també hem serviria d´entreno. El dia anterior recordo que vaig estar tota la tarde confeccionant la ruta, mirant per Internet per on anar, seguint el GR de la tranpirenaica,etc, ho portava tot planificat, ja que se com es.......i per algunes coses,sense comentaris????

Com no estava segur de poder aguantar 2 dies aquelles quilometrades, vaig decidir d'agafar la btt per al segon dia (per si de cas) recordo també que en aquella primera etapa de dissabte també s'hi va apuntar el amic Marc Balaña. Vam dormir a una cabanya de fusta d'un càmping, i mentre sopàvem fèiem 5 cèntims del recorregut de demà, (per on teníem que anar, on ens tenia que avituallar la Tere,etc) damunt del paper tot perfecte...........

Toca el despertador a les 5 de la matinada per esmorzar, i al cap d'un hora emprenem l'etapa cap a Planoles, que era el destí, al cap d'una estona que portàvem corren comença el desnivell positiu, i el meu germà que es fica al davant a ritme de cursa, no guardava cap força, bufffffff. Tot va anar mes o menys com ho havíem previst, en arribar a un punt a la carretera veiem un punt on ficava PLANOLES 7km, li comento d'anar per la carretera i d'aquesta manera retallem 8 o 9 km al que teníem previst de fer que eren uns 80, la cosa es que veu una sendera i ens diu: -anem per aquí, que aquest camí va en direcció a Planoles i no anirem per l'asfalt, li dic que NO!!, que no sap on porta, al final com ell es l'autor d'aquesta volta i es el seu repte,li fem cas. al cap de poc mes d'un kilòmetre la cosa es comença a inclinar cap amunt, i mes i mes, fins que arribem dalt d'un coll que no s'aviem cap on tirar.
-Cap allí,ens diu, Planoles esta cap aquella direcció, si que estava si, desprès de fer 15 km i mes de 1000m de desnivell, el que hagués pogut ser una etapa de 8h. i uns 70km va acabant ser de mes de 80 i 10h25min. En arribar a Planoles no podíem ni parlar, les nostres cares o portaven tot escrit.
En arribar al càmping on la Tere havia reservat un altra cabanya de fusta, estava  Carlos (el fisio) que li va fer un massatge, però hem penso que el que necessitava un massatge era jo, estava mig mort i no se si demà podré continuar, tinc les cames adolorides, quina bestiesa!!

Continuara............

AVUI FA UN ANY (VOLTA A CATALUNYA)

Avui fa un any d'aquesta aventura, aquí deixo alguns retalls de premsa que he trobat, demà contaré com va ser contat per mi, anècdotes, aventures i desventures del que va ser una bonica aventura amb final feliç.

L’ebredigital.cat
23-06-2011
Xavi Giné agafa el relleu d'Albert Giné en la Volta
Catalunya a peu
Tot i la visita d'ahir a la tarde del fisio, i el tractament que se li van practiar al peu amb ultrasons,
massatge i vendatge inclòs, avui aquest ha dit prou, quan portava casi 30 quilòmetres i prop de 6 hores
que han motivat que Albert Giné hagi tingut que interrompre l’aventura de la Volta a Catalunya a peu.
Una decisió que han motivat moltes llàgrimes, després del sufriment i l’esforç que havia mantingut fins
avui l’atleta roquetenc que acusava molèsties físiques des de fa alguns dies. Giné li ha comunicat la
decisió al seu germà que ha decidit prendre el relleu d’Albert per acabar les etapes que resten fins al
dissabte quan s’ha d’arribar a Roquetes després de més de 1300 quilòmetres. Així doncs a partir del Coll
de Nargó l’aventura la seguirà Xavi Giné que afrontava avui els 200 kilòmetres que restaven per tancar
l’etapa. D’altra banda continua la campanya de recollida d’aliments destinats als refugiats saharauis i
dimarts ja s’havia superat la xifra de 1500 quilos.

L’Ebredigital.com
27-06-2011
Els germans Giné tanquen la Volta a Catalunya
Més de quatre-centes persones entre familiars, amics i seguidors van donar una càlida rebuda als atletes
roquetencs Albert i Xavi Giné que van cloure l’aventura de la Volta a Catalunya després de vint-i-cinc
dies de patiments i molt d’esforç. Més de 1300 quilòmetres s’han cobert durant aquests dies de sacrifici
que van provocar que Albert Giné tingués que abandonar el repte a falta de tres jornades, a causa d’una
lesió muscular. El seu germà Xavi Giné va prendre el relleu per cloure la Volta a Catalunya, que a més té
una finalitat solidària amb la recaptació d’aliments de llarga durada per a subministrar al poble saharaui.
Els germans Albert i Xavi Giné van ser els protagonistes de la Volta a Catalunya. FRAN
CARRATALÀ (LA VEU DE L'EBRE)


Flix-Roquetes, va ser l'etapa que tancava la Volta a Catalunya
Dissabte al matí va arrencar la darrera etapa ja a terres ebrenques. Des de davant del camp del Flix va
arrencar a les sis del matí direcció a Roquetes, on van arribar en voltes de les set la tarde. Allí els
esperaven més de 400 persones entre les quals hi havia molts dels esportistes de l’Atletisme Terres de
l’Ebre, on hi destacava la presència de molts dels atletes més joves del club. També hi va destacar la
presència molt especial per Albert Giné, com era Sergio un dels amics amb qui va compartir l’experiència
al Desert des Sables, que va vindre des de Dènia.
 

ENTRENO DE QUALITAT

Aquest dissabte vaig fer un entreno de qualitat, d'aquells que donen manta de començar, però tocava ............i tenia que fer-ho.
Era un entreno amb 10 series de 1000m. en pujada, aixi que sense pensar-ho mes hem connecto l´ipod i amunt i avall, vaig acabar amb les cames que hem fein figa, pero amb la satisfacció de "objectiu complert"

Inclinació: 12%
Repeticions: 10
Recuperació: la baixada
km: 23.2
Temps: 2h39min.

DIAGNOSTIC "EMMONA"

Ahir vaig anar al metge, volia saber que m'havia passat a Emmona, el perquè, que ho havia provocat,tenia dubtes i tenia ganes de ficar remei.
Vaig explicar al metge pas per pas, el abans i el durant la cursa, que havia begut i menjat, com,de quina manera en quin punt, sense deixar-me res.Despres d'analitzar-ho detingudament, el diagnostic era clar, i en aquest cas com ja soc "mig metge" va ser el que en un principi vaig dir: PRINCIPI D'INSUFICIÈNCIA RENAL PER DESHIDRATACIÓ, en resum hem vaig quedar sec i el meu cos va estar patint molta estona.
Però tots els participants de "Emmona" sabíem d'aquesta separació de 20km entre un punt de control i l'altre, i l'error va ser que hagés tingut que baixar una mica el ritme i mes en les hores puntes de sol en que jo vaig afrontar el tram, però clar hem trobava be, i anava remuntant, i això hem va cegar una mica, tan que ho vaig pagar en un alt preu.
Hem quedo amb el positiu i que dels errors s'ha d'aprendre,com jo mateix vaig pronosticar abans de la cursa, que seria per eliminació, i aquí hem teniu............Eliminat!!! No busco excuses, ni Pros, es simple, he fallat i la cursa n'ha guanyat.
En aquest tipus de curses de vegades, no correm contra altres, també correm contra la natura,i aquest rival es dels forts (sol,vent, fred,aigua) s'han de tenir en compte.

Hem quedo en la frase del metge: "Ha segut una decisió dura però molt encertada, si hagessis continuat haguessis agreujat la situació"

"EMMONA" NO HA POGUT SER

Divendres al migdia vaig sortir direcció cap a San Joan de les Abadesses, amb tot el material que m'havia estat preparant i amb la cursa ben estudiada.Al arribar vam anar recollir el dorsal i buscar el lloc on feien l'explicació de la cursa, ja estava tot clar i al damunt les previsions meteorològiques donaven molta calor, a mi hem va be, però també he de dir que això faria la cursa encara mes dura.

Bon soparet, unes risses amb els companys d'equip, però el meu cap ja nomes pensava amb la cursa, en principi el meu plantejament era sortir molt tranquil a un ritme mot còmode i depenent com arribe a Núria decidir si anar a mes o acabar la cursa i prou.

Tot apunt, es dona el tret de sortida i com sempre la gent surt molt rapida, però tenia clar el meu plantejament i sabia que aquesta cursa seria per eliminació i no tenia ganes de ser jo un d'ells. Les primeres ascensions a Puig Estela(2.017m) i Coll de tres Pics(2.400m) les vaig fer a ritme però sempre guardant forces, ja que desprès tocava Bastiments(2.882m) i les crestes del Pic de Freser(2.885m) i el Pic de L'Infern(2.860m.) que al perfil pareixia no res, però..............bufff i a mes molt tècnics, amb molts de blocs de granit que tenies que remuntar i saltar amb molt de compte, ja que una mala xafada era molt fàcil.

Ara tocava la baixada fins a Núria on tenia previst avituallar be i decidir la resta de cursa, en arribar m'esperaven la dona de Ivan i Bernabè del Trail Roquetes que hem van informar i posar al corrent de com anava la cursa i jo, hem diuen que anava sobre el 15è, Ostres!! pos no he forçat i he anat tranquil a ritme còmode, llavors vaig veure que podia fer una bona cursa, però que no tenia que apretar mes, tal i com anava era prou, faltava molt i encara podia passar de tot, tocava pujar el Puigmal(2.914m) el vaig pujar a un bon pas, i ja mirant cap enrrera veia des-de dalt que les diferencies començaven a ser molt amplies.

Arribo a un dels punts complicats la baixada des-de el cim del Puigmal fins a Planoles, una baixada de casi 2000m. de desnivell que podia deixar les cames fora de combat, la cosa es que no va ser així, vaig a arribar a Planoles amb 2 corredors mes, bones sensacions i amb forces de seguir endavant, hem diuen al control que anava 13è, om-plec els bidons menjo una mica i continuo, les parades molt llargues no hem van massa be, els altres 2 corredors veig que no venen, començo a pujar, tocaven 1000m. de desnivell i el pròxim punt de control i avituallament estava a 20km, la calor estava apretant fort, eren les 14:30h i notava que estava suant en exces, però jo nomes mirava els km i el desnivell que hem quedava per arribar a dalt,avanço un corredor que anava completament mort, jo nomes pensava en que aquell corredor menys en suposava anar en 9ª posició, en arribar a dalt hem dono conte que casi no hem queda aigua i encara falten 12km per un terreny de puja i baixa, baixo una mica el ritme per intentar no beure tant ni tant sovint, però anava sec, hem trec el perfil que portava plastificat i veig que encara faltava molt per arribar i feia molta calor, hem vaig començar a preocupar i tot seguit hem comencen a venir unes ganes d'orinar insuportables, i cada cop mes sovint, com si d'una infecció d'orina es tractes, però jo sabia perfectament que era, m'havia deshidratat i el ronyo estava patint, no parava de mirar i escoltar per dins d'aquell bosc algun rierol d'aigua, durant tot el dia n'havia vist i travessat, però no, estava tot sec i les ganes d'orinar que no paraven, ho tenia clar, el final de la cursa s'aproximava, arribo al poble de Campelles, hem reben com a un deu al control/avituallament, tots molt amables no paraven de preguntar-me,-Que vols per menjar? -T'omplim els bidons? però ja era massa tard, els dic que necesito descansar una estona, no volia plegar, vaig començar a beure, però seguia orinant, al final decideixo ficar punt i final a la cursa desprès de 82 km i 7500m. de desnivell positiu, aquell no era el meu objectiu, i la salud esta en perill, les senyals d'alarma s'havien encès, i en aquesta ocasió  i tenia que fer cas, els comunico als del control la meva decisió, no s'ho creien, anant 9è a falta de 25 km i nomes el Taga per pujar, els explico el problema que he tingut, al cap de 5 min. els de la creu roja van venir i hem van fer unes proves per comprovar el meu estat, el metge hem diu que es el mes convenient, que porto el problema de fa massa estona i si segueixo ho podria agra-var. Hem va passar pel cap d'esperar als companys de la UEC i acabar la cursa caminat amb ells, però el metge hem torna aconsellar que no ho faci, necessito descansar i beure molt de liquid, el ronyo havia patit molt.

Hem quedo en les bones sensacions que he tingut, i el bon entreno que he fet de cara a properes curses i de cara al meu objectiu de l'any.

Aprofito d´aqui felicitar a tots els finishers de Emmona, nomes el acabar una cursa com aquesta es digne d´admiració i una gran gesta a l´abast de pocs

Ara hem faré algunes proves per descartar algun possible problema.

EMMONA

Comença el conte enrrera, una de les curses mes dures de l'any s'apropa i les cames comencen a tremolar.
Serà una cursa molt difícil, on no guanyarà el mes fort, si no el mes in-tel.ligent i el que aura fet be les coses d'un principi, depenent de la temperatura, la hidratació tindrà un paper fonamental,igual que  l'alimentació, ritme,etc. Serà una cursa per eliminació, on no pots descuidar ni el mes mínim detall, també es important el desnivell tan positiu 8500m. però "ojo" amb el negatiu, que a partir de la meitat de la cursa i mes concretament la baixada del Puigmal a Planoles, pot deixar els quàdriceps de mes d'un fora de combat.
Molta gent nomes mira les pujades que hi ha, i el desnivell positiu, jo li tinc un gran respecte també al desnivell negatiu, i sobretot en aquestes curses al pirineus, que els cims son tots per damunt dels 2500m. i les baixades molt pronunciades, en resum que s'han de tenir molt en compte.
Al principi quan hem vaig apuntar a aquest ultra-trail hem va agradar el seu perfil i recorregut, ara començo a tenir dubtes, ja que fa un temps el volia disputar, ara mateix veig que per fer-ho s'ha d'estar al 100x100 i jo no ho estic, ja que vull estar-hi a finals d'agost. Si que es cert que serà un test important on podré treure algunes conclusions,i si tot va be, encara que no acabe en una bona posició, hem pot deixar un punt de forma i volum important.
L´objectiu el decidiré a meitat de cursa, depenent com hem trobe tinc 2 opcions, apretar o reservar i acabar.

FREDES-PAULS, IMPRESIONANT ROSA

Dissabte tarda tenia previst de participar a la Fredes-Pauls la marxa nocturna que travessa el port pel GR, pel mati vaig agafar la bici de carretera i vaig fer 50 km, ja que volia fer una mica mes de volum, preparant ja "EMONA" la setmana pròxima.

Havia decidit de no disputar la marxa, ja que no volia arribar a Pauls havent donat tot i estar 3 dies en mal de cames, a mes ja havia parlat amb la meva dona que d'acompanyar-la.

Estava nerviosa, tenia ganes de fer-ho be, de fer un bon temps, de demostrar-se a ella mateixa que el que va fer als "Bastions" no va ser casualitat. Li vaig dir que la veia en condicions de fer sobre 7h. però que en casi 50 km poden passar moltes coses i que no pense-se'm amb el temps, anirem fent a ritme i si surt be millor que millor, al principi vam portar un ritme suau, ja que li costa molt entrar en cursa, abans d'arribar a Coll de Pallers hem diu que es nota millor i que es veu be, li dic que ha d'arribar amb ganes a Caro que la segona part es on la gent va mes mal.lament i es on es treu mes diferencia, en arribar a Caro hem diu que es troba be i que vol fer bon temps, portem 3h30 en aquest temps i al ritme que portem estarem a Pauls en 7h, hem torna a repetir que esta be, li dic que este ritme es bo, que si de veritat esta be te 8 km de baixada on les cames arriben carregades i cal guardar, ja que a la baixada d'estar be a no estar-hi son molts minuts de diferencia, en arribar a Clotes vaig veure que tornava a ser la Rosa que hem va impressionar als "Bastions" la que cada cop que avança la cursa va a mes, va fer molta part de la pujada desprès de Clotes corrent i vam arribar a dalt de L'Espina amb temps de fer bon crono, li dic que ara es el moment de treure el que queda, que si fa be aquesta baixada baixarà de 7 hores, i efectivament li quedaven forces, va fer una baixada molt bona, vam adelanta a molta gent i això la motivaba i li donava mes forces, en arribar a l 'asfalt li dic que ja està que si segueix aixi baixarà un bon grapats de minuts, i ho va fer 6h45min. hem va deixar impressionat.

ELS BASTIONS, IMPRESIONANT!!!

Quina cursa!!!

La veritat és que nomes el lloc es increïble, vam pujar amb el tren cremallera a la vall de Núria, que és on sortia la cursa, jo ja hi havia estat, ja que també vaig córrer el premi de les nacions al 2010.

Rosa estava molt nerviosa, el lloc la fascinava, la cursa també, pero li feia molt respecte. Passem el control de material i entrem al recinte tancat esperant que donen la sortida, no coneixíem a ningú i nomes volia que es fes hora per sortir i no pensar en res mes. Al fi es dona la sortida i auuuuu!!!! amunt cap al Puigmal, a Rosa no li van massa bé les curses on ja de sortida es comença a pujar, i efectivament, no parava de preguntar-me quan faltava per arribar a dalt, aquella pujada no sacava mai, jo que ja era coneixedor, li deia que pronte voria la creu del cim, però esta no arribava mai, anàvem molt enrederits, dels últims, però això era una cosa que no em preocupava, ja que faltava molta cursa i moltes hores per davant. Al final ja veig el cim, estàvem a la zona mes empinada i dura del cim, però el fet de vore la creu del cim, la va motivar i veig que pujava millor, coronem el cim i li pregunto com està, em pregunta si totes les pujades seran com aquesta, jajaja em fico a riure i li dic que mire al seu voltant i disfrute, de les vistes espectaculars a 3000m. d'altura. Començem a baixar una baixada força tècnica i amb passos nevats, li dic que hem d'aprofitar les baixades i que es soltes una mica, veiem la senda al infinit i el cap de Rosa que nomes mira cap a munt, tocava pujar Finestrelles, auu, tornem-hi!!! li dono els pals i a ritme arribem al cim, li dic que ho esta fent bé, em diu que no, que seguim molt enrederits, li dic que si portem un ritme constant arribarà un moment que la cosa canviarà. Baixem Finestrelles a bon ritme fins arribar a l'inici de la pròxima ascensió, “l´Eina", li pregunto com es troba, i em diu que millor que al començament, que no te les cames tant travades com al Puigmal, llavor li dic que: si després del que hem pujat les tens be, ara comença la cursa de veritat. Fem la baixada com totes, soltant cama i a ritme, anem avançant corredors, i això la comença a motivar, arribem a peu del pròxim cim el Noufonts, i ja amb un ritme diferent, mes viu i amb força i desprès el Noucreus i el Balandrau. En arribar al cim d'aquest últim, hi havia un control i pregunto com anàvem, ja que havíem remuntat molt i no podíem anar molt malament, em diuen que anem en 78 i 79 de la general, Ostres!!! això esta molt bé, i 8ª dona, li dic a Rosa i veig que la cara li canvia, això la va motivar encara mes, faltava ascens final al cim del Taga, amb casi 1000m. de desnivell de pujada que farien mal, a l’avituallament em diuen que portem a 2 dones a 4 i 11 min. Eem diu que no pot forçar mes i jo li contesto: No cal, a aquest ritme que portem les agafem segur. Quan faltava 1 km. per al cim en veig una i agafo referència, i li dic que cada cop li esta retallant i que toca apretar dents de fort, quan casi la tenia diviso l'altra i en arribar al cim nomes 35 seg. de desventatge, li dic a Rosa que en aquesta baixada toca arriscar una mica, i en menys d´1 km ja l'havíem passat, ara tocava regular fins a meta i mantenir la distància aconseguida en la baixada, i SI!! aconseguit!! ho ha fet, a quina cursa i de quina manera, Als Bastions, una cursa memorable i de les grans, no s'ho podia creure, fer podi a aquesta cursa era impensable.