TRENCACIMS PAÜLS 2014

Com molts ja sabeu, aquest any he fet un "paron" amb el trail, o més ben dit volia fer, ja que he tornat a la competicio amb la bici i com era de vorer m'he enganxat, la veritat és que m'ha costat poc, ja que jo vinc d'aquest esport i tot el que sigui 2 rodes i pedals.......és la meva debilitat.

Resulta que aquest dissabte es celebrava la 2ª edició de la TRENCACIMS un marató de muntanya que l'any passat no vaig poder córrer, aquest any no he corregut cap cursa, ni he entrenat gents per muntanya, hem sabia greu de no participar, ja que és un recorregut que m'apassiona al costat de casa, amb un paratge fascinant i que hem conec en molta part, ja que ha estat en moltes ocasions escenari de molts d'entrenaments i caminades.

Diumenge passat vaig anar a fer un petit test per vorer com estava físicament per poder afrontar una cursa d'aquest calibre, ja que 4000m. de desnivell positiu amb 50km no és qualsevol cosa, la veritat és que no hem vaig vorer mal·lament, suposo que la forma física d'haver competit amb la bici havia fet algun que altre efecte, el problema va ser que vaig estar 4 dies per recuperar d'aquest petit test, amb les cames dures com pedres, i fins l'ultim moment no vaig decidir d'inscriure'm.

Moltes cares conegudes i també de sorpresa al veure'm, ja que com he dit feia molts mesos que no participava a una cursa de muntanya.

D'un principi tenia clar el meu plantejament de com afrontar la cursa, ja que havia d'oblidar-me de disputar-la i no cegarme amb els primers, i a San Roc depenent de com hem trobés fer una cosa o una altra.

Les sensacions pujant són bones i hem fico a un ritme còmode, constant i el qual crec que puc mantenir, oblidant-me del que passa al meu davant, en arribar a San Roc hem diuen que anava 10è cosa que ja hem va fer tamarellar el cap, però penso que encara queda molta cursa i no se com hem respondran les cames als km finals que són els més importants i decisius, aixi que decideixo no augmentar el ritme i seguir tal com anava, la veritat és que vaig encertar de ple, les cames als km finals ja es queixaven de valent i les sensacions no eren massa bones, hem diuen al ultim control que anava 5è, llavors l'objectiu era controlar i conservar la posició, que per mi era més que bona, tenint en compte que ni l'havia preparat ni havia corregut cap cursa.

En arribar a Paüls gran ovació del public i música que et feien passar tots els mals, digne d'una cursa d'alt nivell.

També he de dir que l'experiència en llargues distancies i la gran coneixença del meu cos han estat clau.

Al final 5è de la general i 1er Sènior

No vull acabar aquest escrit sense donar les gràcies i felicitar a tot l'equip de TRENCACIMS pel seu caliu i la gran tasca feta en l'organització d'aquesta cursa que any rere any va agafant renom.Només els que estem en aquest món sabem el que costa el muntatge d'un event com aquest, Moltes felicitats!!