jueves, 30 de mayo de 2013

ESTARÉ AL DUEXTREM 'AMPOSTA


Aquest diumenge participaré al duextrem d'Amposta, una prova que no he fet mai, però que aquest any hem fa goig, hem veig motivat i en ganes.
A pesar que aquesta setmana no he entrenat gaire, hem notava una mica carregat, i nomes he fet rodatges suaus, a vorer si aquest descans hem va be.

Dades tècniques:
Distància: 55 km ( 20 Trail + 35 Btt)
Desnivell: 1950mts  (1200 mts Trail  + 750 mts Btt)
Avituallaments:  Trail:(4 sòlid/líquids i 2 líquids) Btt:(3 sòlids i 2 líquids)

Dades sector Trail:
Dades sector BTT:

jueves, 23 de mayo de 2013

HIPERBARICA


Ho he provat!!!
He fet unes sessions d'hiperbàrica, la veritat es que el primer cop impressiona força, però desprès ........quan li agafes el "truquillo" a la respiració perfecte.


Ara falta provar els resultats, ja que aparentment un mateix no s'ho nota, però el que si es real es que la sang esta mes oxigenada, les ultimes sessions estava respirant a una pressió d'1.2 no se ben si aquesta pressió la passem a altitud, a que correspon, però crec que força.
La infinitat d'avantatges es que hi han son moltes.
El tractament consisteix en la introducció del pacient a una càpsula que arriba a 1,4 atm de pressió aconseguint 10 a 15 vegades més oxigen que respira normalment. Això permet que el organisme funcioni correctament a millorar tots els seus sistemes.
Podeu mirar la quantitat de beneficis i aplicacions http://belcorpo.galeon.com/productos1140102.html

Gracies a Jesús i a les seves simpàtiques ajudants del CENTRE RE-HÀBIL i molta sort en aquest projecte revolucionari.

martes, 21 de mayo de 2013

TARDE DE RELAX DESPRÈS DE RASQUERA - TORTOSA

Ahir tarde després de la matxucada de Rasquera - Tortosa tocava relax, aixi que millor que a la platja, a ficar les cames a l'aigua salada.....................crec que m'ho van agrair, i a mes s'ho mereixen.

 Bufffffff!!! fresqueta,fresqueta


lunes, 20 de mayo de 2013

TRAIL 42KM. RASQUERA - TORTOSA

 L'any passat en acabar aquesta mateixa cursa vaig dir que no la tornaria a fer, hem va deixar molt mal sabor de boca, vaig patir molt de turmells i no la vaig disfrutar.

I enguany a tornar-hi!! entre que les inscripcions no anaven massa be i vaig aportar el meu granet col·laborant en la participació i que cada cop hem trobo millor, ja se sap.................quan et trobes be tens ganes de córrer.
Aixi que al final a la gerra, i amb una cosa important,l'experiència i coneixença de l'any anterior.

Ja de bon principi intento agafar l'estel.la de J.J.Oliva, però pujant,encara que podia seguir-lo hem notava massa forçat pera una cursa de 40km, ja que aquesta mena de curses d'arribar be al final o no, de vegades es de guanyar a perdré, aixi que decideixo deixar-me caure una mica i ficar el meu ritme, era coneixedor del que quedava ..........i no era poc.
A la poca estona veig un corredor que hem s´apropa i fem tota la pujada fins la "Creu de Santos" junts, a partir d'allí venia el tram mes tècnic, el deixo passar i que marques ell el ritme i traçat, jo a uns 50 - 100 mts d'ell, hem va anar de perles (l'experiència es te que fer valer,jeje) com ja sabeu els que heu fet aquesta cursa, el tram de la Creu de Santos fins l'Alentar es molt tècnic,amb molta pedra i amb el sender poc definit, amb el cual tens que anar amb una tensió extrema, en mirar on trepitges i d'estar pendent de les cintes de marcatge, aquesta última cosa hem la vaig estalviar, ja que jo nomes tenia que seguir la seva estel.la.

En arribar a les diferents pujades que hi han vaig poder observar que l'altre corredor fallava una mica,es quedava una mica, però en canvi en terreny pla tenia bon ritme, el cual m'ho va demostrar en arribar a l'Alentar, que hem va canviar el ritme i veig que es vol desfer de mi,
Jo no m'obsessiono en seguir-lo, el meu ritme es prou bo, i encara faltava l'ultima pujada a l'ermita del Coll de l'Alba i si sumem l'esforç extra que havia fer per desfer-se mi, ho podia pagar a l'última exigent pujada.

Dit i fet, en arribar a la pujada el veig caminat molt forçat, casi clavat, Ara es la meva!! puc pujar trotant bona part de la pujada, i en arribar a l'avituallament,no paro no el deixo descansar i augmento el ritme en el tram de puja-baixa fins a Coll-Rodó, al cap d'una estona hem giro i veig que no m'havia pogut seguir, ara nomes hem tocava mantenir el ritme i la diferencia treta fins a meta.

Per fi!! la meta 4h37min. i 4art. de la general.

També com no, felicitar a tota la UEC Tortosa per la seva organització i desplegament en una cursa tant difícil.

Ah!! i pernilet per a l'equip Trail Roquetes ,esmoleu ganivets!!



martes, 14 de mayo de 2013

Animeu-vos!! Trail Rasquera-Tortosa

 
 D'Aquí també faig una crida per donar suport a la cursa de muntanya de Tortosa, en aquest cas el marató Rasquera - Tortosa.

Es en l'entitat que vaig tenir els meus inicis, i on vaig descobrir aquest mon de la muntanya, i on hi tinc una gran vinculació i grans amistats.

Així que........animeu-vos!! a venir a participar en una cursa diferent,per unes serres i paratges únics i amb................no cal ni dir-ho, una organització com poques, ja que d'ells de la "UEC TORTOSA" han après molt.



Nomes d'aquí donar el meu granet d'arena i animar a la gent a participar i col.laborar en aquesta cursa i entitat amiga.

sábado, 11 de mayo de 2013

PARES DE NENS ESPORTISTES


Parlo com a pare i com a esportista que dels 10 anys he practicat esport i mes de 10 en alta competició, i he vist fracassos de nens i amics que els pares i entrenadors els hi han inculcat de molt petits una disciplina en l'esport que l'han portat al fracas i a l'avorriment total de l'esport, i en moltes ocasions desprès de l'abandonament de la practica esportiva en una vida un tant perillosa.............o almenys de la que cap pare volem per al nostre fill.

Jo per sort he tingut la sort de tenir bons mestres en l'esport de base i uns pares exemplars, els quals m'han sabut portar i encaminar en aquesta difícil faceta.

Ara hem toca a mi passar el testimoni, tinc un fill de 10 anys, el que per sort te uns gens de gran valia per l'esport, ja de molt petit es va destacar amb l'atletisme i la btt,a casa n'hi ha per donar i vendre, jeje, obtenint bons resultats i guanyant força trofeus, però ho vaig frenar, ell continua fent el que li agrada i tinc que reconèixer que massa be, però te molts d´anys per en davant per competir, ara s'ha de formar, fer esport i esports, de tots, no per que al pare li agrade la pilota el nen ha de ser futbolista.

I ja tindrà temps de competir, fer series i tot allò per millorar,..............però cada cosa al seu temps, hem de pensar que ara esta en creixement i els ossos no estan solidificats, un excés constant i repetitiu en algun esport concret, li pot reportar unes seqüeles molt perjudicials de gran.

Si mai he anat a veure una competició infantil, ja sigui un partit de futbol o una cursa, he observat el comportament abusiu i a cops excessiu i fins i tot avasallador que tenen alguns pares envers els seus rivals, però també als seus fills quan ells no es comporten com els agradaria.



Entenc que la millor manera és crear esportistes, futbolistes, els jugadors de tennis o conductors allò pot obviar el comportament del nen. Arribada l'edat que el nen ja pot considerar-se un atleta, després d'haver desenvolupat les eines per a practicar qualsevol esport, hem de deixar que ell decideixi.La màxima competició ens ofereix clars exemples en aquest sentit. Entre els casos més recognoscibles tenim Michael Jordan, que era un gran jugador de beisbol i el golf, Rafael Nadal té un handicap d'uns 7 jugar a golf, i Fernando Alonso és el millor jugador de futbol del que pensem, per no parlar de la quantitat d'atletes líders en els seus respectius esports que són esquerdes reals en altres esports minoritaris, sinó que a causa del seu alt rendiment professional, passen desapercebudes.



Significa que van néixer amb la genètica indicada per rendiment atlètic? En part sí, però sense la pràctica és no va adquirir l'experiència que molts d'ells mostren.També tenim el cas de molts nens i nenes de grans esportistes, que saben el que necessita un nen a desenvolupar com un atleta, ja que l'han viscut. Es converteixen en l'elit en l'esport mateix que el seu pare practiquen o qualsevol altre. Thiago Alcántara és fill de la mítica Mazinho, però els rumors són que el seu germà petit és encara millor. El germà de Pedro Leon és Luis León Sánchez, un gran ciclista, per no parlar de Gasol, les germanes Williams, o Payton i Eli Manning que construeix amb diferents habilitats han portat els seus respectius esports restar importància a uns se suposa que l'herència genètica que justificaria un excel lent rendiment atlètic. Coincidència?, gens?

L'únic punt en comú en tots aquests casos són les influències que han rebut de nens i hi introdueix els pares.Si vostè és pare i vol ajudar al seu fill, a complir els seus esports de somni (no teu), li suggereixo uns consells.

1-diversió. Els nens volen divertir-se i no demostrar res a ningú, i si és així, és per por a decebre el pare. La principal causa de la suspensió de l'esport és la manca de diversió,



2.- aprendre valors com el companyerisme, la integritat i la dedicació. Us asseguro que salten les llàgrimes cada vegada que veig un nen que prefereix la honestedat a guanyar un campionat. Estic segur que aquell nen, si arriava a jugar nivell professional, un altre esport o qualsevol activitat que practique a la seva vida, la vida li aportara grans coses. Un exemple clar seria Andrés Iniesta quan diu que el seu comportament no te cap mèrit, que és el que li han ensenyat a casa.

3-els nens no són adults. Moltes vegades pensem que, a causa d'una maduresa física precoç,(un nen alt o molt desenvolupat) estem parlant amb un adult quan encara és un nen. Tot i que fins i tot pot aparentar maduresa intel·lectual.Hem de tenir en compte quan s'estableix el nivell d'exigència el que compta es l'edat i no l'aparença.

4-un munt d'instruccions pot bloquejar l'infant. Molts entrenadors, en la recerca d'entrenar com si fossin adults, donen als nens una sèrie d'informació i instruccions que no són capaços d'assimilar. Si ja els costa l'aprendré a dividir com voleu que es pretén arribar una quantitat exagerada de moviments? Moltes instruccions i la pressió per no cometre errors que poden defraudar al pare i l'entrenador, i fa que no els sigui divertit, i que ens porta al primer punt.



5- Tot i que els pares prefereixen no pressionar el fill a fer en relació a l'esport, no cal perdre el cap i deixar que facin el que vulguen. Els nens admiren els pares, volen ser com ells, i un bon feedback de tant en tant no fa cap mal. En aquest sentit és decisiu per a cada aportació negativa que rep el nen per part dels pares, n'ha de rebre un altra de positiva. Ex. "has baixat mal.lament" però en canvi "has pujat molt be" L'heu corregit en "la baixada" i motivat en "la pujada" una per l'altra, d'aquesta manera no el deprimiu tant com dient-li tot dolent.

Espero els que sou pares, ho heu llegit i ho apliqueu,  els vostres fills de gran us ho agrairan i seran millors esportistes i persones.

jueves, 9 de mayo de 2013

Beguda isotònica casolana

Possiblement desprès d'escriure aquesta entrada alguna marca de beguda isotònica m'estigué fent "budu" o mal.leint, i segurament no hem trucaran per a una esponsorització jeje, aixi que en temps de crisis crec que no vindrà mal aquesta ajuda.

L'aportació d'aigua evita la deshidratació i la concentració d'hidrats de carboni en un 6% -8% és efectiva per mantenir l'equilibri de líquids, proporcionar energia, reduir la degradació de les reserves de glucogen, ajudar a mantenir estables els nivells de glucosa en sang i accelerar l'assimilació de l'aigua. Si la beguda tingués menys del 5% de sucres, adolecería de poc valor energètic, però si aquesta proporció superés el 10% es retardaria el buidament gàstric i l'absorció d'aigua, la qual cosa podria provocar diarrea i altres molèsties gastrointestinals. La combinació d'hidrats de carboni simples i complexos dependrà de l'objectiu que es pretengui aconseguir amb la beguda. En esports de curta durada i alta intensitat es recomanen begudes isotòniques que porten glucosa, i en els de llarga durada i intensitat mitjana-alta, s'aconsellen les que combinen hidrats de carboni simples (glucosa, fructosa, sacarosa) i complexos (maltodextrines). 

L'ús conjunt d'hidrats de carboni diferents millora l'absorció intestinal d'aigua. La glucosa és el sucre clau del metabolisme i el nostre cos la utilitza com a font d'energia. La fructosa no hauria de ser el carbohidrat predominant si l'objectiu és una aportació ràpid d'energia, perquè s'absorbeix més lentament que la glucosa i pot causar molèsties gastrointestinals encara que fa més agradable la beguda al paladar. 



L'aportació de sals minerals no és necessari després exercicis moderats de menys d'una hora de durada, excepte en cas de molta calor i sudoració. No obstant això, sodi, clor i potassi milloren el sabor de les begudes i afavoreixen la hidratació en els esportistes. Les set begudes isotòniques subministren sodi, potassi, magnesi, calci, clor i fòsfor. Isostar aporta les quantitats més elevades de sodi, magnesi i calci, i Santiveri les de potassi i clorurs. Pel que fa als fosfats, la major quantitat l'ofereix Nutri Sport i Powerade no conté aquest mineral. Hi ha suficient concordança entre les quantitats indicades en els etiquetats amb les obtingudes en el laboratori en magnesi, sodi, potassi i calci. Amb el clor i el fòsfor no es va poder realitzar aquesta comprovació. 

Si es vol estalviar el preu d'una d'aquestes begudes, un mateix es pot preparar la famosa llimonada alcalina que no té res a envejar a aquestes begudes.

Ingredients:
  • 1 litre d’aigua
  • El suc de dues peces de fruita fresca (llima, taronja...)
  • 1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
  • 1 culleradeta de cafè de sal
  • 3 cullerades soperes de sucre
  • Opcional: 300 mg de clorur potàssic (venda en farmàcies)


Per recuperar sals i minerals per a després d'entrenar o córrer. L'ideal seria preparar 1 hora abans de consumir-la, però nosaltres que correm, sabem que és gairebé impossible.

Ingredients:

  • 1 Lt d'Aigua
  • Suc de 1 llima o taronja
  • 1 culleradeta de cafè de Bicarbonat de sòdic.
  • 1 culleradeta de cafè de sal
  • 3 culleres soperes de sucre



Consells sobre Hidratació 
  • Abans de sortir a córrer has beure, almenys, dos gots d'aigua. No és necessari que la beguis d'seguit, millor fins i tot a petits glops.
  • Quan tornis cal recuperar les pérrdidas, pren la beguda isotònica o aigua en quantitat suficient, almenys mig litre i millor si està fresca ja que s'assimila més ràpidament.
  • A vegades és necessari beure durant el enntrenamiento. No esperis a tenir set, ja que l'exercici retarda la sensació i pots haver perdut un excés d'aigua i electròlits per quan t'ho demani el teu cos, llavors ja ha aparegut la fatiga. Pots perdre fins a un 20% de les teves possibilitats si estàs deshidratat.
  • La sudoració crea un estat relatiu dee deshidratació, si és excessiva i no es reposen immediatament els líquids perduts, disminueix el volum sanguini i la temperatura interna pot elevar a nivells perillosos.
  • A més edat més perill representa la ddeshidratación i els efectes de la calor.
  • L'objectiu principal de la reposició dde líquid és mantenir el volum plasmàtic perquè la circulació sanguínia i la sudoració siguin correctes. 

miércoles, 8 de mayo de 2013

Nacidos para correr | Born to run


Desprès de llegir el llibre i vorer el vídeo, no tinc paraules ni respostes, no se si son ben be ells els primitius o som nosaltres, buscant tecnologia d'amortiment, pes, disseny, etc.

En aquest bog he intentat de fer entrades per a tothom, i que siguin d'utilitat o consell, però si mireu aquest vídeo
pareix que el que jo he estat fent en aquest blog es "parlar per parlar" i del tema alimentari, sense comentaris.................demà ja no se que escriuré i si vatros ho mireu......................?????

Igual sortiu a entrenar descalços

lunes, 6 de mayo de 2013

Caminar: un recurs important per al corredor de muntanya

És obvi que quan un es dedica i entrena per competir el millor que pugui en carreres per muntanya, fa especial èmfasi en l’entrenament físic, que és córrer i córrer de manera ordenada, en diferents volums, intensitats i terrenys.

No obstant això, Molt poques vegades, se sol introduir la variable caminar dins de la rutina del pla d’entrenament, ja que els corredors solem donar per fet, que si puc córrer molt bé, com no podré caminar ràpid, si ho necessito. 

En el pas dels anys, les exigències de les curses per muntanya, han evolucionat molt, i ara mateix, hi ha moltíssimes de les quals exigeixen una gran resistència física i mental, i una tècnica depurada en el "caminar" a l’hora d’afrontar i economitzar esforços, en els forts percentatges de desnivell que es salven, per no dir la complexitat del terreny per la qual es mou el "corredor". 

El més comú és que si no vius en un lloc amb una orografia accidentada i amb muntanyes amb bons desnivells, mai t’hagis parat a pensar que caminar hagi d’ocupar almenys un petit apartat en el pla de treball - ja que quan et entrenes per la teva zona, generalment no utilitzes aquest recurs, ja que ets capaç de córrer tot sense fer ús del recurs de caminar.Les persones que no estan molt entrenada o "fetes" a caminar, solen tenir moltes dificultats cardiovasculars (de respiració) i musculars (de cames) en les transicions caminar-córrer o córrer-caminar. 

Compaginar de manera harmònica aquests 2 recursos, és ser capaç de mantenir un ritme cardiovascular estable i constant (fins i tot més baix que corrent), alhora que no implica una descompensació en les sensacions musculars del corredor.

Que hi hagi un acord de la freqüència i longitud del pas quan es camina en un bon desnivell, és bàsic en les proves de llarga distància, ja que amb això, es economitza energia, i mentalment es "descansa" de córrer.

Si per contra, en les zones molt dures, no som dominadors del recurs caminar, optarem per un trot amb pas molt molt curt, sempre per por que el recurs caminar "ens tregui de punt" i ens desharmonitze la nostra marxa. Si optem per aquesta situació, el que li pot passar al corredor en una prova amb grans desnivells i bona longitud (posem entre de 4 - 8 hores de durada), és l’acumulació d’un gran despesa energètica i una bona sobrecàrrega muscular en els últims compassos de la prova. Si a això se li junta que no és capaç de caminar de forma fluida, la pèrdua de temps serà considerable quan el seu cos es queda buit energèticament, i no sigui capaç de córrer o trotar (el seu únic recurs) si és que al final de carrera hi ha trams durs en costa. 

És coherent doncs, que per a un corredor, sigui del nivell que sigui, és molt positiu tenir la major quantitat de recursos possibles, és a dir: diferents velocitats, diferents amplituds i freqüències de gambada en funció de terreny que s’afronta. 

Per tant, no estaria de més que els que no tenen facilitat aquest recurs, prenguessin consciència de la importància del mateix, i comencessin a entrenar de 2 possibles maneres: 

  • Intercalant en les seves sessions de rodatge normal, intervals de caminar ràpid en aquelles franges de terreny més dur, fent èmfasi al principi d’aquestes sessions a la freqüència (cadència) de gambada, per a després amb el temps, anar obrint més la longitud de gambada a mesura que anem compassats amb la respiració respiratòria.
  • Fomentar les sortides específiques a caminar, on només estaria permès caminar (en baixades es podria trotar una mica). Amb aquest mètode, un pot anar mentalitzar agilitzar la tècnica poc a poc, i demostrar així mateix, que no sol perdre molt de temps respecte a algú que corri, si un opta i és capaç de caminar ràpid i àgil a l’hora d’afrontar una dura pujada per muntanya.

Finalment, no estaria de més fer una crida al ritme de carrera sostenible, i és que encara que una persona domini aquest gran recurs que és el caminar en dures pendents, aquest ha de ser conscient que el ritme de caminar mai li hauria de passar factura a l’hora de posteriorment a la pujada, poder afrontar un tram en baixada o pla amb garanties d’agafar el seu ritme potencial. Encara que anem, també ens podem buidar d’energia i saturar muscularment molt, recurs que aquesta vegada, no serviria de molt, si arribem "morts" al final de la pujada, i després hem de seguir una bona estona, trotant molt lent o caminant, fins que ens recuperem del sofocon ". 

CRONICA CURSA DEL VENT

Ahir a les 9h. del mati es donava el tret de sortida de la cursa del vent  amb un bon nivell participatiu.
La que en principi era una cursa la cual s'adaptava força be a les meves característiques, no hem vaig notar el be que hem pensava.
En L'ascensió a la primera pujada hem vaig notar molt pesat i no vaig saber trobar un ritme còmode, el grup capdavanter s'he m'allunyava i no hi podia fer res, les cames no hem responien, vaig intentar no perdre la calma, quedava encara molta cursa.
En arribar a La bassa de Ganduls vaig fer una baixada força ràpida la cual hem va permetre recuperar un parell de posicions, després tocava la pujada a Farrubio en la cual hem vaig notar mes còmode i vaig pode-la pujar a bon ritme, en arribar a dalt de Farrubio vaig aixecar la vista per intentar agafar referencies, però no hi vaig vorer cap corredor, el temps perdut a la 1ª pujada seria molt difícil de recuperar, tot i aixi vaig arriscar una mica a la baixada per vorer si podia retallar una mica de distancia i poder agafar alguna referencia que hem fes motivar una mica, però res de res.
En arribar a dalt l'encreuament de Penyaflor vaig poder vorer el corredor que anava al meu davant que baixava i jo tenia encara que coronar el cim, eren mes de 3 min.amb el que quedava per arribar a meta no sortien els números, miro al meu darrera i tampoc tenia ningú que hem fes perillar la posició, aixi que ja nomes hem quedava arribar i mantenir el que tenia i que ja no podia perdre.
Al final 7è de la general amb un temps de 2h29min.
Crec que es una posició justa i la cual hem toca, ara per ara els de davant meu estan en millor forma i no hem toca mes que felicitar-los.

Amb igual, a tota l'organització de la cursa que un any més, han fet de la cursa d'un petit poble, un gran dia de festa i germanor, i un saber fer bé les coses.........ah!! sense deixar de banda als mestres dels fideus!!




jueves, 2 de mayo de 2013

SI!!! SOY..........

ESTARÉ A LA CURSA DEL VENT

Després de poder portar una mica de continuïtat amb els entrenament he decidit de participar a la "cursa del vent" (Els Reguers) 
Es una cursa que m´agrada i en la que mai he pogut participar, un any per lesió i un altre per que hem coincidia amb un altra competició, es una cursa molt exigent, amb unes pujades curtes però fortes, i també unes baixades que poden ser determinants, on de ben segur i tindrà lloc una bonica gerra de corredors.


Distància total: 22.500 m.
Desnivell acumulat positiu: 1.478 m.
Alçada màxima: 786,02 m. (lo Farrubio)
Alçada mínima: 109,73 m. 
Avituallaments: 9 (dels quals 6 sòlids)
Trams d'asfalt: 800 m.
Trams de pistes: 3.200 m.
Trams de senders, tarteres i crestalls: 18.150 m.