Tots els que ho sabíeu incloent els familiars, sabien que no era jo el que anava a participar, no era el" Xavi" motivat i amb ganes de competir que coneixeu. Dos dies abans de marxar cap a Rialp la meva dona hem va comentar de vendre o donar l'inscripció de la cursa a algú altre, ja que ni ella hem veia per fer-la.Havia entrenat poc i no tenia el cap enlloc,però li comento que necessitava fer-la encara que sigui per desconnectar i disfrutar-la.
En arribar hem vaig trobar als companys de les terres, del ATE Coll de l'Alba, Pascual i Nando que juntament amb les seves dones hem van acollir com a un dels seus, al seu apartament que tenien llogat, vaig sopar amb ells, vam estar estudiant el recorregut i pujades i a dormir, que a les 4h30min tocaria el despertador.
Es fa hora de passar control de material, unes fotos per al record i es dona el tret de sortida,
El meu plantejament el tenia clar, era agafar un ritme còmode, i intentar mantenir-lo el màxim de quilòmetres o hores.
La primera pujada es va fer eterna, no s'acabava mai,van ser 18km i 2400mts. de desnivell tot d'una tirada, la baixada encara que molt tentadora, vaig afrontar-la molt suau, ja que la clau de tota la cursa era ultima baixada, aixi que vaig guardar cames, ja que al no arribar prou preparat hem feia por de castigar molt de quàdriceps i arribar a la part final molt tocat.
La següent pujada no tenia massa dificultat, eren uns 450mts. de desnivell fins dalt de la Serra de Posa,però si el desnivell i hores que s'anaven acumulant, era una pujada relativament fàcil i que en algun tram podies trotar, no tan fàcil la baixada d'aquesta, ja que era un terreny força tècnic i amb mota pedra solta, però que d'igual manera que la primera baixada (guardant cames) vaig afrontar.
La següent pujada també eren uns 450mts de desnivell,
que d'igual manera que l'anterior vaig passar, en arribar al Pont de Gulleri hem diuen a un control que anava 12è. Hem trobava força be i estava motivat,estava al km 50 ara comença la cursa, tenia per davant una dura pujada de 10km fins al Hotel de Port-Ainé que transcorria per dins un bosc amb un constant serpentí, era una pujada que m'anava com anell al dit,amb el pendent fet a mida per mi, en molts de trams podia córrer, vaig avançar algun corredor, aixo hem va donar encara mes moral, arribo a Port-Ainé, hem diuen que anava 9è, faltava arribar a les antenes del Cim de l'Orri( 2400mts), una pujada de 3km mes amb un pendent fortíssim sense cap descans, per una pista d'esquí amb pedra solta, allí vaig tenir que apretar fort els dents,
va ser el pitjor moment de la cursa, tenia les antenes del cim a la vista però no hi arriava, per fi arribo al cim, feia molt fred i vent, òmplic aigua i enfilo els 19 últims quilometres que faltaven de baixada. Al començament les cames no anaven, havia forçat molt la part final al cim i estaven resentides, passo per un rierol d'aigua que baixava per un barranc i no m' ho penso dues vegades, paro i hem fico les cames dins aquella aigua a 2300mts. del desgel que estava buffffffff!!! al cap de poc el meu ritme de baixada va començar a ser un altre, aquella aigua miraculosa estava fent efecte, arribo a un punt de control i hem diuen que a 8 min. ha passat un altre corredor, quedaven 15km per meta, i la meva calculadora va començar a treballar, al ritme que estic baixant i contant que el corredor del davant estigui una mica tocat, puc retallar 30seg. per quilometre, o sigui que si apreto una mica puc enxampar-lo, cada cop el meu ritme de baixada era millor, aquella aigua m'havia ressuscitat les cames i la calculadora havia funcionat a 1.2km de meta agafo al corredor del meu davant i el passo com una exhalació, estic a Rialp, sento el nº del meu dorsal que sona per megafonia, la gent aplaudeix la meva arribada, per fi,la Rialp Matxicots al sac i ben lligat.
8è clasificat 13h30min amb 6000 D+ i amb bon sabor de boca.