martes, 17 de septiembre de 2013

RIALP MATXICOTS EXTREM

A les 05:30 hores de la matinada del dissabte 14 de setembre es donava el tret de sortida de la 4ª edició de la Rialp Matxicotssent una de les curses de muntanya més reconegudes de Catalunya i en l’admirable paisatge de la comarca del Pallars Sobirà, Pirineu de Lleida. Prop de 600 atletes van participar entre les 3 curses que es disputarien al llarg del cap de setmana: la Rialp Matxicots Extrem de 82 km. i 5.800 m. de desnivell positiu es la que jo participava.



Tots els que ho sabíeu incloent els familiars, sabien que no era jo el que anava a participar, no era el" Xavi" motivat i amb ganes de competir que coneixeu. Dos dies abans de marxar cap a Rialp la meva dona hem va comentar de vendre o donar l'inscripció de la cursa a algú altre, ja que ni ella hem veia per fer-la.Havia entrenat poc i no tenia el cap enlloc,però li comento que necessitava fer-la encara que sigui per desconnectar i disfrutar-la.
En arribar hem vaig trobar als companys de les terres, del ATE Coll de l'Alba, Pascual i Nando que juntament amb les seves dones hem van acollir com a un dels seus, al seu apartament que tenien llogat, vaig sopar amb ells, vam estar estudiant el recorregut i pujades i a dormir, que a les 4h30min tocaria el despertador.
Es fa hora de passar control de material, unes fotos per al record i es dona el tret de sortida,
El meu plantejament el tenia clar, era agafar un ritme còmode, i intentar mantenir-lo el màxim de quilòmetres o hores.





La primera pujada es va fer eterna, no s'acabava mai,van ser 18km i 2400mts. de desnivell tot d'una tirada, la baixada encara que molt tentadora, vaig afrontar-la molt suau, ja que la clau de tota la cursa era ultima baixada, aixi que vaig guardar cames, ja que al no arribar prou preparat hem feia por de castigar molt de quàdriceps i arribar a la part final molt tocat.


La següent pujada no tenia massa dificultat, eren uns 450mts. de desnivell fins dalt de la Serra de Posa,però si el desnivell i hores que s'anaven acumulant, era una pujada relativament fàcil i que en algun tram podies trotar, no tan fàcil la baixada d'aquesta, ja que era un terreny força tècnic i amb mota pedra solta, però que d'igual manera que la primera baixada (guardant cames) vaig afrontar.
La següent pujada també eren uns 450mts de desnivell,



 que d'igual manera que l'anterior vaig passar, en arribar al Pont de Gulleri hem diuen a un control que anava 12è. Hem trobava força be i estava motivat,estava al km 50 ara comença la cursa, tenia per davant una dura pujada de 10km fins al Hotel de Port-Ainé que transcorria per dins un bosc amb un constant serpentí, era una pujada que m'anava com anell al dit,amb el pendent fet a mida per mi, en molts de trams podia córrer, vaig avançar algun corredor, aixo hem va donar encara mes moral, arribo a Port-Ainéhem diuen que anava 9è, faltava arribar a les antenes del Cim de l'Orri2400mts), una pujada de 3km mes amb un pendent fortíssim sense cap descans, per una pista d'esquí amb pedra solta, allí vaig tenir que apretar fort els dents,




va ser el pitjor moment de la cursa, tenia les antenes del cim a la vista però no hi arriava, per fi arribo al cim, feia molt fred i vent, òmplic aigua i enfilo els 19 últims quilometres que faltaven de baixada. Al començament les cames no anaven, havia forçat molt la part final al cim i estaven resentides, passo per un rierol d'aigua que baixava per un barranc i no m' ho penso dues vegades, paro i hem fico les cames dins aquella aigua a 2300mts. del desgel que estava buffffffff!!! al cap de poc el meu ritme de baixada va començar a ser un altre, aquella aigua miraculosa estava fent efecte, arribo a un punt de control i hem diuen que a 8 min. ha passat un altre corredor, quedaven 15km per meta, i la meva calculadora va començar a treballar, al ritme que estic baixant i contant que el corredor del davant estigui una mica tocat, puc retallar 30seg. per quilometre, o sigui que si apreto una mica puc enxampar-lo, cada cop el meu ritme de baixada era millor, aquella aigua m'havia ressuscitat les cames i la calculadora havia funcionat a 1.2km de meta agafo al corredor del meu davant i el passo com una exhalació, estic a Rialp, sento el  del meu dorsal que sona per megafonia, la gent aplaudeix la meva arribada, per fi,la Rialp Matxicots al sac i ben lligat.
8è clasificat 13h30min amb 6000 Di amb bon sabor de boca.

lunes, 8 de julio de 2013

NURIA - QUERALT NO HA POGUT SER

Ho tenia tot de cara, perfil,lloc,temperatura......però com sempre sol passar quant més estudiada portes una cursa i tot esta controlat...........pam!!
Ho havia planeigat tot, divendres tarde anem a deixar la furgo a Berga, que es on arribava la cursa, i anem a dormir a un càmping de Queralbs, prop del cremallera que portava fins a la vall de Núria, que es d'on sortia la cursa, per no tenir que matinar tant.
En arribar a l'estació ens trobem amb moltes cares conegudes de les nostres terres, i com no, una foto per recordar el moment no podia faltar.
Agafem el cremallera i arribem al santuari de la Vall de Núria, el dia era esplèndid i es prevenia calor de la bona, cosa que a mi hem va be, rendeixo be en altes temperatures.
La meva dona que també participava estava nerviosa, la distancia, el desnivell i tot en general li feia respecte, en especial la nit, havia de passar la tota la nit per aquelles muntanyes i això, l'inquietava.
Donen el tret de sortida i al cap d'un moment sense cap esforç ja estava situat dels 15 primers, comença amb una curta pujada, però que serveix per ja fer una selecció de galls, es forma un grupet de 12 corredors i comencem un descens suau per senders corredors, jo anava l'ultim d'aquell grupet, còmode i deixant passar els kilòmetres, no volia deixar-me vorer tan aviat, però les sensacions que tenia eren bones, de cop i volta baixant per un prat fico el peu en un forat i crak!!!! sento el turmell cruixir, i hem quedo al terra sense poder donar ni una passa, sabia que la cursa s'ha acabat per mi, hem coneixo i coneixo el meu cos i aquell cruixit no era per continuar, tenia el primer control baix de mi, com vaig poder vaig arribar-hi, s'aha acabat!! hem fiquen una mica de "reflex" però estava ja tot inflat, fico el peu dins al riu d'aigua del desgel, però no podia ni caminar, els dic als del control que abandono.
Amb cara de prunes agres, vaig tenir que vorer passar tota la cursa, i llavors van recollir i hem van baixar fins a Queralbs.
Al menys la meva dona amb la seva companya Lupe van acabar la cursa, que era el seu objectiu, i la gent de les terres de l'Ebre van brillar en especial JJ.Oliva i la Judit que van ser els guanyadors.

martes, 25 de junio de 2013

POSANT KM A LES CAMES PER A LA NURIA-QUERALT

Desprès d'acabar la Fredes-Paüls, i aprofitant que dilluns era festiu (Sant Joan) vaig decidir juntament amb Rosa de ficar una mica d'hores i km a les cames per tal de preparar la Núria-Queralt.
La zona triada va ser "Penyagolosa" aixi que despès de una mica més de 2 horetes de Camí, arribem a Villahermosa, poble del cual sortiríem cada dia.
En arribar, com ja ho portava tot preparat, busco una zona tranquil·la per deixar la furgo i arranquem, el primer dia m'havia descarregat un trak que donava la volta i fèiem el cim del Pedraforca (1800m) pujant,com no,per la part més difícil, l'empinada canal,
però després la baixada pel riu passant per la cascada del Carbo va ser molt bonica. 32km 1780D+
En arribar, una dutxa i un bon sopar de hidrats de carboni per recuperar forces per l'endemà.


A l'endemà ens aixequem d'hora, no volia arribar molt tard, així que a les 7h. amunt!!! agafem una mica de forces amb un bon esmorzar i a tornar-hi!!




La ruta, també descarregada, no la tenia molt clara i hem feia patir una mica, el recorregut era un trenca-cames per insòlits paratges, sense cap evidencia de vida (alguna cabra i un pastor en tot el recorregut)
Entre la duresa de les pujades,el cansament acumulat i el trist paisatge,ens  vam començar a agobiar una mica, els kilòmetres passaven molt lents i el sol i la calor ens estava matant, però no podíem parar, li dic que trotem una mica i aixi els quilometres ens pasariem més ràpid, aixi ho fem però, les sendes estaven molt brutes i no ens deixaves avançar el que volíem, al final el poble apareix enmig del "no res" i acabem la dura jornada.

Ha estat un bon fi de setmana, les cames han respòs be, mes de 60 km i 4000m de D+ sense contar la Fredes-Paüls, no esta gens mal.lament




lunes, 24 de junio de 2013

NOCTURNA FREDES-PAÜLS


Dissabte tarde amb la Nocturna de Fredes-Paüls no vaig poder aconseguir el meu objectiu o almenys el que m'havia marcat (baixar de 4h30min)
No hem vaig retrobar en mi mateix, no vaig tenir bones sensacions, almenys la segona part, vaig portar un bon ritme i regulant en tot moment, passava per Caro en 2h18min, teòricament la segona part es mes curta i mes ràpida, però no va ser aixi, desprès del refugi de "Clotes" ja vaig notar que la cosa no anava be, vaig caminar a bona part de la pujada on "teòricament" podia córrer. El tram de les Rases ja el vaig fer mol pesat de cames i ja pensava en el que m'esperava a la baixada.
Vaig arribar a dalt de L'Espina en 3h54 i per un moment vaig vorer que ho podia fer, si s'arriva en forces i es pot córrer be la baixada de dalt L'Espina fins a Paüls hi han 30-35 min. però no, al primer tram de baixada ja vaig vorer que no tenia cames, vaig baixar com un "pato" entropessant i entortillant en cada moment, símptoma de les cames no estan fortes.En arribar a l'asfalt encara vaig poder ficar-me a un bon ritme fins a Paüls, però no va poder ser 4h37min. i acabant força trencat.

domingo, 16 de junio de 2013

4art a la cursa de la Marcena

 Dissabte tarde es va celebrar la cursa de la Marcena a Bitem,
Teòricament sobre el paper era una cursa fàcil, corredora i amb no molt de desnivell (1100mts) però com en edicions anteriors, la calor era un dels factors a tenir en compte.
Vaig ser prudent i vaig sortir amb un cinturo de bote-llins de 100cl.per si de cas...........
Es dona el tret de sortida i....................com sempre i ja s'ha convertit en un clàssic es surt rapidíssim, jo que ja hem coneix-ho i 21km donen per a molt i posen a cadascú al seu lloc, no Caig al parany i poso el meu ritme, el que hem permet arribar a la pujada i poder córrer, poc a poc la llarga ascensió, tal i com he dit posa a cadascú al seu lloc, els que han sortit massa ràpid ho paguen caminant on es pot córrer, d'altres el no avituallar o saltar-se un avituallament, que amb el calor que feia la hidratació era fonamental, i jo que cada cop hem trobava millor, anava fent feina.
Tenia al meu germà i al Ramon Curto a menys d'un minut, i en molts moments el meu germà hem cridava i deixava missatges als avituallaments, "el groguet que va darrera que s'espavili" a l'ultima ascensió al Montaspre, els tenia molt prop, vaig agafar al JJ Oliva, anava una mica tocat, faig una pujada reguladora, sense obsessionar-me amb el meu germà i Ramon, pensant amb els 8 km de baixada fins meta, al arribar al cim hem diuen que hem porten menys d'un minut, aixi que toca arriscar una mica al descens, Faig un descens  ràpid i arriscant en alguns llocs tècnics, la cual cosa a 2km de meta els tenia a 150mts, arribem a un revol amb una petita pujada i 50mts hem separen, però ho havia donat tot en aquell descens i no hem quedaven forces per a pujar més ràpid que ells, i fins i tot poder avançar-los, la meta estava al damunt 4art i 1er sènior no esta gens malament.
Estic content de la meva evolució i com m'estic trobant,temps al temps..............

Felicitar d'aquí a l'organització, el tracte i acollida per a tots els corredors i participans, i con no a tot l'equip del Trail Roquetes


miércoles, 12 de junio de 2013

EL MEU GRANET SOLIDARI

Diumenge estava corren a Les Valls d'Àneu, i aquí es va organitzar un event solidari i no hi vaig poder anar, es tractava de la pujada amb bicicleta al Mont Caro 1447mts,
Tots els donatius que la gent va fer, anaven destinats a l'entitat de la LLIGA CONTRA EL CÀNCER, i jo també volia fer la meva aportació en aquesta gran i per desgracia trista causa.
Ahir en acabar de treballar vaig agafar la bicicleta de carretera i vaig fer la dura pujada fins al cim de Caro, aporta'n així el meu granet de sofriment solidari, també he enviat un missatge al organitzador de l'event dient que vull fer l'aportació econòmica que hem pertany i voluntàriament vull fer.
A mes es un tema que el visc cada dia i de molt prop, d'aquesta manera aquest buit que tenia de no haver pogut assistir aquell dia s'ha esvaït

També d'aquí aprofito per felicitar als organitzadors per aquesta bonica iniciativa, i a tots els participants que han col.laborat en aquesta malaltia.

http://connect.garmin.com/activity/327081501



domingo, 9 de junio de 2013

3er a les Valls d'Aneu

Bona cursa la d'ahir, de les que candeixen de debò, amb un perfil d'autèntica alta muntanya.
A les 6 del mati es dona la sortida, com sempre..................es surt molt ràpid, jo l'ultim juntament amb la meva dona que també hi participava, posa'n-li el trak al garmin, per si de cas......ja que a 2100mts possiblement hi tro-vessem neu i boira,
La cursa de sortida ja començava de cara amunt, jo sense obsessionar-me en els primers,hem fico al meuritme, hi havien 17km d'ascensió fins al final del primer port, aixi que hi havia corda per rato, vaig
 poder córrer bona part de tota la pujada, en arribar a dalt del cim comença a nevar, i enmig d'una boira veig el refugi del Pla de la Font,els del control  hem diuen que anava 3er.
Emprenc la baixada, força perillosa i relliscosa, arrisco una mica avore si puc retallar distancia amb els dos primers, arribo a Spot, km24 i al control hem diuen que el segon hem porta 5min.
No m'obsessiono i continuo al meu ritme,encara fa falta una bona pujada i mitja cursa.
Arribo al control de Jou, allí comença la segona ascensió forta, no era molt pronunciat però era un coll molt trencat, que no hem deixava agafar un ritme constant i còmode, hi havia molt fang, ja que una fina pluja hem va acompanyar bona part del recorregut, i les roques relliscaven molt, per fi!!! arribo a un poble abandonat, hem pensava que hi trovaría un control o avituallament, però res, continuo cap amunt i dalt del cim de Dorve tampoc ningú, no hem feia falta res, però ha segut la cursa mes estranya que he fet, no he trobat ningú en cap moment de la cursa, es veritat que aguantar la pluja per vorer passar a gent corrent en cara de cansat no es la millor imatge, però......., ni tan sols familiars d'altres participants que esperen a veure'ls passar, en fi......
Emprenc la baixada, aquesta molt xula, per mig d'un bosc en ziga zaga, amb el sender tou de les fulles del bosc, hem solto una mica de cames ja que això s'acaba, anem a vorer si tinc sort i algú dels de devanit "pinxen" i puc agafar-lo.
Arribo al últim control a Escalarre, hem diuen que el segon el tinc a 8min, grrrrrrrrr nomes queden 4.5km i no li he retallat res, no hi ha res a fer, esta o ha estat mes fort que jo i ja no el puc agafar.
Tot i aixi per si de cas no hem relaxo, he vist i he agafat corredors l'últim km, avui no es el cas arribo a meta 3er de la general amb un temps de 5h18min.

Al cap d'una estona hem truquen per telefon, la meva dona l'han portat en l'ambulància, ha tingut que abandonar, una rotura muscular li ha impedit de poder acabar, però ha segut intel.ligent, d'haver continuat el que es una rotura de 2cm, i que 10 dies de repòs i fàrmacs ho arreglen, una rotura mes gran.........tot i aixi bon entreno a fet la primera ascensió llarga i la baixada fins a Spot.

Clasificació:
https://www.inscripcions.cat/marxavallsdaneu2013r/classificacions


martes, 4 de junio de 2013

DIMARS D'ENTRENO

Bon entreno de mitja muntanya amb el meu germà per la zona de la Font Nova,
Desprès de recuperar be del duextrem, a tornar-hi!!!
Vam deixar el cotxe a L'àrea de descans de Xerta i d'allí cap a font Nova i tornant per la curta i exigent pujada última de la cursa de Xerta.

http://connect.garmin.com/activity/323132584

lunes, 3 de junio de 2013

Marxa de les valls d'Aneu

Encara no han passat ni 2 dies, i ja tinc al cap la pròxima, aquesta ja pica una mica mes, i 2100mts d'altitud amb 2340D+ ja fan una mica de respecte.
Marxa de Les Valls d'Àneu (puntuable per a la copa catalana de resistència)
Hi arribo en un bon moment de forma, i tinc ganes de provar-me en alta muntanya, aquí la cosa canvia, una ascensió de 17km fa molt mal.
Avore si el temps ens acompanya i el groc es deixa vorer..............

http://www.vallsdaneu.com/vallsdaneu/marxa2013/marxaresi.htm


 

domingo, 2 de junio de 2013

DUEXTREM D´AMPOSTA

Ahir tal i com vaig anunciar, vaig participar al duextrem d'Amposta, amb una gran participació i nivell.
Ja de bon mati deixem la btt preparada i apunt per fer la transició el mes ràpid possible i anem a calentar una mica,
Es notava molt de nerviosisme en l'ambient, anem cap a l'arc de meta i donen el tret de sortida de la prova trail, bufffffff!! però que passa amb la gent!!! no se si era una cursa de muntanya o un tres mil,pip-pip, hem sona el garmin 1er km, miro la pantalla 3.45" això no es bo tan d'hora, dedueixo que hi han molts de galls dins del mateix galliner i jo desprès d'aquesta cursa tinc que agafar la btt, aixi que decideixo fer la meva cursa i oblidar-me d'aquesta,
Hem fico al meu ritme i a mesura que van passant els quilòmetres hem trobo millor i jo mateix vaig augmentant el ritme, però sense buidar-me al 100x100 entro a la linea de meta el 12è, ara falta la btt, hem canvio ràpid de sabates, agafo el casc i tornem-hi!!
Ara si que no cal reservar, anem a vorer si puc caçar a algú de davant, no soc massa especialista en btt, com ja sabeu vinc de la carretera, però com també te pedals......
Anava avançant gent, no sabia ben be, si eren de la cursa challenger o de la meva, ja que el recorregut era el mateix, vaig ficar-me a bon ritme, les pujades i senders no eren massa tècnics i podia fer-ho sense baixar de la bici.
En arribar a un punt de control hem diuen que anava 5è i portava al meu germà a menys de 2 min.augmento una mica més el rime, i en una recta el veig, i en poc li havia retallat tot el que hem portava d'avantatge, li pregunto com va i no pot ni contestar-me, hem fico a tirar davant i que recupere darrera meu una mica, al primer revol hem giro i veig que no segueix, buffff va fus i en una "pajara" del quinze, ja quedava poc per a meta i desprès de 4.00h. finisher , 4art classificat de la general i 1er sènior.




jueves, 30 de mayo de 2013

ESTARÉ AL DUEXTREM 'AMPOSTA


Aquest diumenge participaré al duextrem d'Amposta, una prova que no he fet mai, però que aquest any hem fa goig, hem veig motivat i en ganes.
A pesar que aquesta setmana no he entrenat gaire, hem notava una mica carregat, i nomes he fet rodatges suaus, a vorer si aquest descans hem va be.

Dades tècniques:
Distància: 55 km ( 20 Trail + 35 Btt)
Desnivell: 1950mts  (1200 mts Trail  + 750 mts Btt)
Avituallaments:  Trail:(4 sòlid/líquids i 2 líquids) Btt:(3 sòlids i 2 líquids)

Dades sector Trail:
Dades sector BTT:

jueves, 23 de mayo de 2013

HIPERBARICA


Ho he provat!!!
He fet unes sessions d'hiperbàrica, la veritat es que el primer cop impressiona força, però desprès ........quan li agafes el "truquillo" a la respiració perfecte.


Ara falta provar els resultats, ja que aparentment un mateix no s'ho nota, però el que si es real es que la sang esta mes oxigenada, les ultimes sessions estava respirant a una pressió d'1.2 no se ben si aquesta pressió la passem a altitud, a que correspon, però crec que força.
La infinitat d'avantatges es que hi han son moltes.
El tractament consisteix en la introducció del pacient a una càpsula que arriba a 1,4 atm de pressió aconseguint 10 a 15 vegades més oxigen que respira normalment. Això permet que el organisme funcioni correctament a millorar tots els seus sistemes.
Podeu mirar la quantitat de beneficis i aplicacions http://belcorpo.galeon.com/productos1140102.html

Gracies a Jesús i a les seves simpàtiques ajudants del CENTRE RE-HÀBIL i molta sort en aquest projecte revolucionari.

martes, 21 de mayo de 2013

TARDE DE RELAX DESPRÈS DE RASQUERA - TORTOSA

Ahir tarde després de la matxucada de Rasquera - Tortosa tocava relax, aixi que millor que a la platja, a ficar les cames a l'aigua salada.....................crec que m'ho van agrair, i a mes s'ho mereixen.

 Bufffffff!!! fresqueta,fresqueta


lunes, 20 de mayo de 2013

TRAIL 42KM. RASQUERA - TORTOSA

 L'any passat en acabar aquesta mateixa cursa vaig dir que no la tornaria a fer, hem va deixar molt mal sabor de boca, vaig patir molt de turmells i no la vaig disfrutar.

I enguany a tornar-hi!! entre que les inscripcions no anaven massa be i vaig aportar el meu granet col·laborant en la participació i que cada cop hem trobo millor, ja se sap.................quan et trobes be tens ganes de córrer.
Aixi que al final a la gerra, i amb una cosa important,l'experiència i coneixença de l'any anterior.

Ja de bon principi intento agafar l'estel.la de J.J.Oliva, però pujant,encara que podia seguir-lo hem notava massa forçat pera una cursa de 40km, ja que aquesta mena de curses d'arribar be al final o no, de vegades es de guanyar a perdré, aixi que decideixo deixar-me caure una mica i ficar el meu ritme, era coneixedor del que quedava ..........i no era poc.
A la poca estona veig un corredor que hem s´apropa i fem tota la pujada fins la "Creu de Santos" junts, a partir d'allí venia el tram mes tècnic, el deixo passar i que marques ell el ritme i traçat, jo a uns 50 - 100 mts d'ell, hem va anar de perles (l'experiència es te que fer valer,jeje) com ja sabeu els que heu fet aquesta cursa, el tram de la Creu de Santos fins l'Alentar es molt tècnic,amb molta pedra i amb el sender poc definit, amb el cual tens que anar amb una tensió extrema, en mirar on trepitges i d'estar pendent de les cintes de marcatge, aquesta última cosa hem la vaig estalviar, ja que jo nomes tenia que seguir la seva estel.la.

En arribar a les diferents pujades que hi han vaig poder observar que l'altre corredor fallava una mica,es quedava una mica, però en canvi en terreny pla tenia bon ritme, el cual m'ho va demostrar en arribar a l'Alentar, que hem va canviar el ritme i veig que es vol desfer de mi,
Jo no m'obsessiono en seguir-lo, el meu ritme es prou bo, i encara faltava l'ultima pujada a l'ermita del Coll de l'Alba i si sumem l'esforç extra que havia fer per desfer-se mi, ho podia pagar a l'última exigent pujada.

Dit i fet, en arribar a la pujada el veig caminat molt forçat, casi clavat, Ara es la meva!! puc pujar trotant bona part de la pujada, i en arribar a l'avituallament,no paro no el deixo descansar i augmento el ritme en el tram de puja-baixa fins a Coll-Rodó, al cap d'una estona hem giro i veig que no m'havia pogut seguir, ara nomes hem tocava mantenir el ritme i la diferencia treta fins a meta.

Per fi!! la meta 4h37min. i 4art. de la general.

També com no, felicitar a tota la UEC Tortosa per la seva organització i desplegament en una cursa tant difícil.

Ah!! i pernilet per a l'equip Trail Roquetes ,esmoleu ganivets!!



martes, 14 de mayo de 2013

Animeu-vos!! Trail Rasquera-Tortosa

 
 D'Aquí també faig una crida per donar suport a la cursa de muntanya de Tortosa, en aquest cas el marató Rasquera - Tortosa.

Es en l'entitat que vaig tenir els meus inicis, i on vaig descobrir aquest mon de la muntanya, i on hi tinc una gran vinculació i grans amistats.

Així que........animeu-vos!! a venir a participar en una cursa diferent,per unes serres i paratges únics i amb................no cal ni dir-ho, una organització com poques, ja que d'ells de la "UEC TORTOSA" han après molt.



Nomes d'aquí donar el meu granet d'arena i animar a la gent a participar i col.laborar en aquesta cursa i entitat amiga.

sábado, 11 de mayo de 2013

PARES DE NENS ESPORTISTES


Parlo com a pare i com a esportista que dels 10 anys he practicat esport i mes de 10 en alta competició, i he vist fracassos de nens i amics que els pares i entrenadors els hi han inculcat de molt petits una disciplina en l'esport que l'han portat al fracas i a l'avorriment total de l'esport, i en moltes ocasions desprès de l'abandonament de la practica esportiva en una vida un tant perillosa.............o almenys de la que cap pare volem per al nostre fill.

Jo per sort he tingut la sort de tenir bons mestres en l'esport de base i uns pares exemplars, els quals m'han sabut portar i encaminar en aquesta difícil faceta.

Ara hem toca a mi passar el testimoni, tinc un fill de 10 anys, el que per sort te uns gens de gran valia per l'esport, ja de molt petit es va destacar amb l'atletisme i la btt,a casa n'hi ha per donar i vendre, jeje, obtenint bons resultats i guanyant força trofeus, però ho vaig frenar, ell continua fent el que li agrada i tinc que reconèixer que massa be, però te molts d´anys per en davant per competir, ara s'ha de formar, fer esport i esports, de tots, no per que al pare li agrade la pilota el nen ha de ser futbolista.

I ja tindrà temps de competir, fer series i tot allò per millorar,..............però cada cosa al seu temps, hem de pensar que ara esta en creixement i els ossos no estan solidificats, un excés constant i repetitiu en algun esport concret, li pot reportar unes seqüeles molt perjudicials de gran.

Si mai he anat a veure una competició infantil, ja sigui un partit de futbol o una cursa, he observat el comportament abusiu i a cops excessiu i fins i tot avasallador que tenen alguns pares envers els seus rivals, però també als seus fills quan ells no es comporten com els agradaria.



Entenc que la millor manera és crear esportistes, futbolistes, els jugadors de tennis o conductors allò pot obviar el comportament del nen. Arribada l'edat que el nen ja pot considerar-se un atleta, després d'haver desenvolupat les eines per a practicar qualsevol esport, hem de deixar que ell decideixi.La màxima competició ens ofereix clars exemples en aquest sentit. Entre els casos més recognoscibles tenim Michael Jordan, que era un gran jugador de beisbol i el golf, Rafael Nadal té un handicap d'uns 7 jugar a golf, i Fernando Alonso és el millor jugador de futbol del que pensem, per no parlar de la quantitat d'atletes líders en els seus respectius esports que són esquerdes reals en altres esports minoritaris, sinó que a causa del seu alt rendiment professional, passen desapercebudes.



Significa que van néixer amb la genètica indicada per rendiment atlètic? En part sí, però sense la pràctica és no va adquirir l'experiència que molts d'ells mostren.També tenim el cas de molts nens i nenes de grans esportistes, que saben el que necessita un nen a desenvolupar com un atleta, ja que l'han viscut. Es converteixen en l'elit en l'esport mateix que el seu pare practiquen o qualsevol altre. Thiago Alcántara és fill de la mítica Mazinho, però els rumors són que el seu germà petit és encara millor. El germà de Pedro Leon és Luis León Sánchez, un gran ciclista, per no parlar de Gasol, les germanes Williams, o Payton i Eli Manning que construeix amb diferents habilitats han portat els seus respectius esports restar importància a uns se suposa que l'herència genètica que justificaria un excel lent rendiment atlètic. Coincidència?, gens?

L'únic punt en comú en tots aquests casos són les influències que han rebut de nens i hi introdueix els pares.Si vostè és pare i vol ajudar al seu fill, a complir els seus esports de somni (no teu), li suggereixo uns consells.

1-diversió. Els nens volen divertir-se i no demostrar res a ningú, i si és així, és per por a decebre el pare. La principal causa de la suspensió de l'esport és la manca de diversió,



2.- aprendre valors com el companyerisme, la integritat i la dedicació. Us asseguro que salten les llàgrimes cada vegada que veig un nen que prefereix la honestedat a guanyar un campionat. Estic segur que aquell nen, si arriava a jugar nivell professional, un altre esport o qualsevol activitat que practique a la seva vida, la vida li aportara grans coses. Un exemple clar seria Andrés Iniesta quan diu que el seu comportament no te cap mèrit, que és el que li han ensenyat a casa.

3-els nens no són adults. Moltes vegades pensem que, a causa d'una maduresa física precoç,(un nen alt o molt desenvolupat) estem parlant amb un adult quan encara és un nen. Tot i que fins i tot pot aparentar maduresa intel·lectual.Hem de tenir en compte quan s'estableix el nivell d'exigència el que compta es l'edat i no l'aparença.

4-un munt d'instruccions pot bloquejar l'infant. Molts entrenadors, en la recerca d'entrenar com si fossin adults, donen als nens una sèrie d'informació i instruccions que no són capaços d'assimilar. Si ja els costa l'aprendré a dividir com voleu que es pretén arribar una quantitat exagerada de moviments? Moltes instruccions i la pressió per no cometre errors que poden defraudar al pare i l'entrenador, i fa que no els sigui divertit, i que ens porta al primer punt.



5- Tot i que els pares prefereixen no pressionar el fill a fer en relació a l'esport, no cal perdre el cap i deixar que facin el que vulguen. Els nens admiren els pares, volen ser com ells, i un bon feedback de tant en tant no fa cap mal. En aquest sentit és decisiu per a cada aportació negativa que rep el nen per part dels pares, n'ha de rebre un altra de positiva. Ex. "has baixat mal.lament" però en canvi "has pujat molt be" L'heu corregit en "la baixada" i motivat en "la pujada" una per l'altra, d'aquesta manera no el deprimiu tant com dient-li tot dolent.

Espero els que sou pares, ho heu llegit i ho apliqueu,  els vostres fills de gran us ho agrairan i seran millors esportistes i persones.