NURIA - QUERALT NO HA POGUT SER

Ho tenia tot de cara, perfil,lloc,temperatura......però com sempre sol passar quant més estudiada portes una cursa i tot esta controlat...........pam!!
Ho havia planeigat tot, divendres tarde anem a deixar la furgo a Berga, que es on arribava la cursa, i anem a dormir a un càmping de Queralbs, prop del cremallera que portava fins a la vall de Núria, que es d'on sortia la cursa, per no tenir que matinar tant.
En arribar a l'estació ens trobem amb moltes cares conegudes de les nostres terres, i com no, una foto per recordar el moment no podia faltar.
Agafem el cremallera i arribem al santuari de la Vall de Núria, el dia era esplèndid i es prevenia calor de la bona, cosa que a mi hem va be, rendeixo be en altes temperatures.
La meva dona que també participava estava nerviosa, la distancia, el desnivell i tot en general li feia respecte, en especial la nit, havia de passar la tota la nit per aquelles muntanyes i això, l'inquietava.
Donen el tret de sortida i al cap d'un moment sense cap esforç ja estava situat dels 15 primers, comença amb una curta pujada, però que serveix per ja fer una selecció de galls, es forma un grupet de 12 corredors i comencem un descens suau per senders corredors, jo anava l'ultim d'aquell grupet, còmode i deixant passar els kilòmetres, no volia deixar-me vorer tan aviat, però les sensacions que tenia eren bones, de cop i volta baixant per un prat fico el peu en un forat i crak!!!! sento el turmell cruixir, i hem quedo al terra sense poder donar ni una passa, sabia que la cursa s'ha acabat per mi, hem coneixo i coneixo el meu cos i aquell cruixit no era per continuar, tenia el primer control baix de mi, com vaig poder vaig arribar-hi, s'aha acabat!! hem fiquen una mica de "reflex" però estava ja tot inflat, fico el peu dins al riu d'aigua del desgel, però no podia ni caminar, els dic als del control que abandono.
Amb cara de prunes agres, vaig tenir que vorer passar tota la cursa, i llavors van recollir i hem van baixar fins a Queralbs.
Al menys la meva dona amb la seva companya Lupe van acabar la cursa, que era el seu objectiu, i la gent de les terres de l'Ebre van brillar en especial JJ.Oliva i la Judit que van ser els guanyadors.

POSANT KM A LES CAMES PER A LA NURIA-QUERALT

Desprès d'acabar la Fredes-Paüls, i aprofitant que dilluns era festiu (Sant Joan) vaig decidir juntament amb Rosa de ficar una mica d'hores i km a les cames per tal de preparar la Núria-Queralt.
La zona triada va ser "Penyagolosa" aixi que despès de una mica més de 2 horetes de Camí, arribem a Villahermosa, poble del cual sortiríem cada dia.
En arribar, com ja ho portava tot preparat, busco una zona tranquil·la per deixar la furgo i arranquem, el primer dia m'havia descarregat un trak que donava la volta i fèiem el cim del Pedraforca (1800m) pujant,com no,per la part més difícil, l'empinada canal,
però després la baixada pel riu passant per la cascada del Carbo va ser molt bonica. 32km 1780D+
En arribar, una dutxa i un bon sopar de hidrats de carboni per recuperar forces per l'endemà.

A l'endemà ens aixequem d'hora, no volia arribar molt tard, així que a les 7h. amunt!!! agafem una mica de forces amb un bon esmorzar i a tornar-hi!!




La ruta, també descarregada, no la tenia molt clara i hem feia patir una mica, el recorregut era un trenca-cames per insòlits paratges, sense cap evidencia de vida (alguna cabra i un pastor en tot el recorregut)
Entre la duresa de les pujades,el cansament acumulat i el trist paisatge,ens  vam començar a agobiar una mica, els kilòmetres passaven molt lents i el sol i la calor ens estava matant, però no podíem parar, li dic que trotem una mica i aixi els quilometres ens pasariem més ràpid, aixi ho fem però, les sendes estaven molt brutes i no ens deixaves avançar el que volíem, al final el poble apareix enmig del "no res" i acabem la dura jornada.

Ha estat un bon fi de setmana, les cames han respòs be, mes de 60 km i 4000m de D+ sense contar la Fredes-Paüls, no esta gens mal.lament

NOCTURNA FREDES-PAÜLS

Dissabte tarde amb la Nocturna de Fredes-Paüls no vaig poder aconseguir el meu objectiu o almenys el que m'havia marcat (baixar de 4h30min)
No hem vaig retrobar en mi mateix, no vaig tenir bones sensacions, almenys la segona part, vaig portar un bon ritme i regulant en tot moment, passava per Caro en 2h18min, teòricament la segona part es mes curta i mes ràpida, però no va ser aixi, desprès del refugi de "Clotes" ja vaig notar que la cosa no anava be, vaig caminar a bona part de la pujada on "teòricament" podia córrer. El tram de les Rases ja el vaig fer mol pesat de cames i ja pensava en el que m'esperava a la baixada.
Vaig arribar a dalt de L'Espina en 3h54 i per un moment vaig vorer que ho podia fer, si s'arriva en forces i es pot córrer be la baixada de dalt L'Espina fins a Paüls hi han 30-35 min. però no, al primer tram de baixada ja vaig vorer que no tenia cames, vaig baixar com un "pato" entropessant i entortillant en cada moment, símptoma de les cames no estan fortes.En arribar a l'asfalt encara vaig poder ficar-me a un bon ritme fins a Paüls, però no va poder ser 4h37min. i acabant força trencat.

4art a la cursa de la Marcena

 Dissabte tarde es va celebrar la cursa de la Marcena a Bitem,
Teòricament sobre el paper era una cursa fàcil, corredora i amb no molt de desnivell (1100mts) però com en edicions anteriors, la calor era un dels factors a tenir en compte.
Vaig ser prudent i vaig sortir amb un cinturo de bote-llins de 100cl.per si de cas...........
Es dona el tret de sortida i....................com sempre i ja s'ha convertit en un clàssic es surt rapidíssim, jo que ja hem coneix-ho i 21km donen per a molt i posen a cadascú al seu lloc, no Caig al parany i poso el meu ritme, el que hem permet arribar a la pujada i poder córrer, poc a poc la llarga ascensió, tal i com he dit posa a cadascú al seu lloc, els que han sortit massa ràpid ho paguen caminant on es pot córrer, d'altres el no avituallar o saltar-se un avituallament, que amb el calor que feia la hidratació era fonamental, i jo que cada cop hem trobava millor, anava fent feina.
Tenia al meu germà i al Ramon Curto a menys d'un minut, i en molts moments el meu germà hem cridava i deixava missatges als avituallaments, "el groguet que va darrera que s'espavili" a l'ultima ascensió al Montaspre, els tenia molt prop, vaig agafar al JJ Oliva, anava una mica tocat, faig una pujada reguladora, sense obsessionar-me amb el meu germà i Ramon, pensant amb els 8 km de baixada fins meta, al arribar al cim hem diuen que hem porten menys d'un minut, aixi que toca arriscar una mica al descens, Faig un descens  ràpid i arriscant en alguns llocs tècnics, la cual cosa a 2km de meta els tenia a 150mts, arribem a un revol amb una petita pujada i 50mts hem separen, però ho havia donat tot en aquell descens i no hem quedaven forces per a pujar més ràpid que ells, i fins i tot poder avançar-los, la meta estava al damunt 4art i 1er sènior no esta gens malament.
Estic content de la meva evolució i com m'estic trobant,temps al temps..............

Felicitar d'aquí a l'organització, el tracte i acollida per a tots els corredors i participans, i con no a tot l'equip del Trail Roquetes

EL MEU GRANET SOLIDARI

Diumenge estava corren a Les Valls d'Àneu, i aquí es va organitzar un event solidari i no hi vaig poder anar, es tractava de la pujada amb bicicleta al Mont Caro 1447mts,
Tots els donatius que la gent va fer, anaven destinats a l'entitat de la LLIGA CONTRA EL CÀNCER, i jo també volia fer la meva aportació en aquesta gran i per desgracia trista causa.
Ahir en acabar de treballar vaig agafar la bicicleta de carretera i vaig fer la dura pujada fins al cim de Caro, aporta'n així el meu granet de sofriment solidari, també he enviat un missatge al organitzador de l'event dient que vull fer l'aportació econòmica que hem pertany i voluntàriament vull fer.
A mes es un tema que el visc cada dia i de molt prop, d'aquesta manera aquest buit que tenia de no haver pogut assistir aquell dia s'ha esvaït

També d'aquí aprofito per felicitar als organitzadors per aquesta bonica iniciativa, i a tots els participants que han col.laborat en aquesta malaltia.

http://connect.garmin.com/activity/327081501

3er a les Valls d'Aneu

Bona cursa la d'ahir, de les que candeixen de debò, amb un perfil d'autèntica alta muntanya.
A les 6 del mati es dona la sortida, com sempre..................es surt molt ràpid, jo l'ultim juntament amb la meva dona que també hi participava, posa'n-li el trak al garmin, per si de cas......ja que a 2100mts possiblement hi tro-vessem neu i boira,
La cursa de sortida ja començava de cara amunt, jo sense obsessionar-me en els primers,hem fico al meuritme, hi havien 17km d'ascensió fins al final del primer port, aixi que hi havia corda per rato, vaig
 poder córrer bona part de tota la pujada, en arribar a dalt del cim comença a nevar, i enmig d'una boira veig el refugi del Pla de la Font,els del control  hem diuen que anava 3er.
Emprenc la baixada, força perillosa i relliscosa, arrisco una mica avore si puc retallar distancia amb els dos primers, arribo a Spot, km24 i al control hem diuen que el segon hem porta 5min.
No m'obsessiono i continuo al meu ritme,encara fa falta una bona pujada i mitja cursa.
Arribo al control de Jou, allí comença la segona ascensió forta, no era molt pronunciat però era un coll molt trencat, que no hem deixava agafar un ritme constant i còmode, hi havia molt fang, ja que una fina pluja hem va acompanyar bona part del recorregut, i les roques relliscaven molt, per fi!!! arribo a un poble abandonat, hem pensava que hi trovaría un control o avituallament, però res, continuo cap amunt i dalt del cim de Dorve tampoc ningú, no hem feia falta res, però ha segut la cursa mes estranya que he fet, no he trobat ningú en cap moment de la cursa, es veritat que aguantar la pluja per vorer passar a gent corrent en cara de cansat no es la millor imatge, però......., ni tan sols familiars d'altres participants que esperen a veure'ls passar, en fi......
Emprenc la baixada, aquesta molt xula, per mig d'un bosc en ziga zaga, amb el sender tou de les fulles del bosc, hem solto una mica de cames ja que això s'acaba, anem a vorer si tinc sort i algú dels de devanit "pinxen" i puc agafar-lo.
Arribo al últim control a Escalarre, hem diuen que el segon el tinc a 8min, grrrrrrrrr nomes queden 4.5km i no li he retallat res, no hi ha res a fer, esta o ha estat mes fort que jo i ja no el puc agafar.
Tot i aixi per si de cas no hem relaxo, he vist i he agafat corredors l'últim km, avui no es el cas arribo a meta 3er de la general amb un temps de 5h18min.

Al cap d'una estona hem truquen per telefon, la meva dona l'han portat en l'ambulància, ha tingut que abandonar, una rotura muscular li ha impedit de poder acabar, però ha segut intel.ligent, d'haver continuat el que es una rotura de 2cm, i que 10 dies de repòs i fàrmacs ho arreglen, una rotura mes gran.........tot i aixi bon entreno a fet la primera ascensió llarga i la baixada fins a Spot.

Clasificació:
https://www.inscripcions.cat/marxavallsdaneu2013r/classificacions

DIMARS D'ENTRENO

Bon entreno de mitja muntanya amb el meu germà per la zona de la Font Nova,
Desprès de recuperar be del duextrem, a tornar-hi!!!
Vam deixar el cotxe a L'àrea de descans de Xerta i d'allí cap a font Nova i tornant per la curta i exigent pujada última de la cursa de Xerta.

http://connect.garmin.com/activity/323132584

Marxa de les valls d'Aneu

Encara no han passat ni 2 dies, i ja tinc al cap la pròxima, aquesta ja pica una mica mes, i 2100mts d'altitud amb 2340D+ ja fan una mica de respecte.
Marxa de Les Valls d'Àneu (puntuable per a la copa catalana de resistència)
Hi arribo en un bon moment de forma, i tinc ganes de provar-me en alta muntanya, aquí la cosa canvia, una ascensió de 17km fa molt mal.
Avore si el temps ens acompanya i el groc es deixa vorer..............

http://www.vallsdaneu.com/vallsdaneu/marxa2013/marxaresi.htm


 

DUEXTREM D´AMPOSTA

Ahir tal i com vaig anunciar, vaig participar al duextrem d'Amposta, amb una gran participació i nivell.
Ja de bon mati deixem la btt preparada i apunt per fer la transició el mes ràpid possible i anem a calentar una mica,
Es notava molt de nerviosisme en l'ambient, anem cap a l'arc de meta i donen el tret de sortida de la prova trail, bufffffff!! però que passa amb la gent!!! no se si era una cursa de muntanya o un tres mil,pip-pip, hem sona el garmin 1er km, miro la pantalla 3.45" això no es bo tan d'hora, dedueixo que hi han molts de galls dins del mateix galliner i jo desprès d'aquesta cursa tinc que agafar la btt, aixi que decideixo fer la meva cursa i oblidar-me d'aquesta,
Hem fico al meu ritme i a mesura que van passant els quilòmetres hem trobo millor i jo mateix vaig augmentant el ritme, però sense buidar-me al 100x100 entro a la linea de meta el 12è, ara falta la btt, hem canvio ràpid de sabates, agafo el casc i tornem-hi!!
Ara si que no cal reservar, anem a vorer si puc caçar a algú de davant, no soc massa especialista en btt, com ja sabeu vinc de la carretera, però com també te pedals......
Anava avançant gent, no sabia ben be, si eren de la cursa challenger o de la meva, ja que el recorregut era el mateix, vaig ficar-me a bon ritme, les pujades i senders no eren massa tècnics i podia fer-ho sense baixar de la bici.
En arribar a un punt de control hem diuen que anava 5è i portava al meu germà a menys de 2 min.augmento una mica més el rime, i en una recta el veig, i en poc li havia retallat tot el que hem portava d'avantatge, li pregunto com va i no pot ni contestar-me, hem fico a tirar davant i que recupere darrera meu una mica, al primer revol hem giro i veig que no segueix, buffff va fus i en una "pajara" del quinze, ja quedava poc per a meta i desprès de 4.00h. finisher , 4art classificat de la general i 1er sènior.

ESTARÉ AL DUEXTREM 'AMPOSTA

Aquest diumenge participaré al duextrem d'Amposta, una prova que no he fet mai, però que aquest any hem fa goig, hem veig motivat i en ganes.
A pesar que aquesta setmana no he entrenat gaire, hem notava una mica carregat, i nomes he fet rodatges suaus, a vorer si aquest descans hem va be.

Dades tècniques:

Distància: 55 km ( 20 Trail + 35 Btt)

Desnivell: 1950mts  (1200 mts Trail  + 750 mts Btt)

Avituallaments:  Trail:(4 sòlid/líquids i 2 líquids) Btt:(3 sòlids i 2 líquids)

Dades sector Trail:

Dades sector BTT:

HIPERBARICA

Ho he provat!!!
He fet unes sessions d'hiperbàrica, la veritat es que el primer cop impressiona força, però desprès ........quan li agafes el "truquillo" a la respiració perfecte.

Ara falta provar els resultats, ja que aparentment un mateix no s'ho nota, però el que si es real es que la sang esta mes oxigenada, les ultimes sessions estava respirant a una pressió d'1.2 no se ben si aquesta pressió la passem a altitud, a que correspon, però crec que força.
La infinitat d'avantatges es que hi han son moltes.
El tractament consisteix en la introducció del pacient a una càpsula que arriba a 1,4 atm de pressió aconseguint 10 a 15 vegades més oxigen que respira normalment. Això permet que el organisme funcioni correctament a millorar tots els seus sistemes.
Podeu mirar la quantitat de beneficis i aplicacions http://belcorpo.galeon.com/productos1140102.html

Gracies a Jesús i a les seves simpàtiques ajudants del CENTRE RE-HÀBIL i molta sort en aquest projecte revolucionari.

TARDE DE RELAX DESPRÈS DE RASQUERA - TORTOSA

Ahir tarde després de la matxucada de Rasquera - Tortosa tocava relax, aixi que millor que a la platja, a ficar les cames a l'aigua salada.....................crec que m'ho van agrair, i a mes s'ho mereixen.

 Bufffffff!!! fresqueta,fresqueta

TRAIL 42KM. RASQUERA - TORTOSA

 L'any passat en acabar aquesta mateixa cursa vaig dir que no la tornaria a fer, hem va deixar molt mal sabor de boca, vaig patir molt de turmells i no la vaig disfrutar.

I enguany a tornar-hi!! entre que les inscripcions no anaven massa be i vaig aportar el meu granet col·laborant en la participació i que cada cop hem trobo millor, ja se sap.................quan et trobes be tens ganes de córrer.
Aixi que al final a la gerra, i amb una cosa important,l'experiència i coneixença de l'any anterior.

Ja de bon principi intento agafar l'estel.la de J.J.Oliva, però pujant,encara que podia seguir-lo hem notava massa forçat pera una cursa de 40km, ja que aquesta mena de curses d'arribar be al final o no, de vegades es de guanyar a perdré, aixi que decideixo deixar-me caure una mica i ficar el meu ritme, era coneixedor del que quedava ..........i no era poc.
A la poca estona veig un corredor que hem s´apropa i fem tota la pujada fins la "Creu de Santos" junts, a partir d'allí venia el tram mes tècnic, el deixo passar i que marques ell el ritme i traçat, jo a uns 50 - 100 mts d'ell, hem va anar de perles (l'experiència es te que fer valer,jeje) com ja sabeu els que heu fet aquesta cursa, el tram de la Creu de Santos fins l'Alentar es molt tècnic,amb molta pedra i amb el sender poc definit, amb el cual tens que anar amb una tensió extrema, en mirar on trepitges i d'estar pendent de les cintes de marcatge, aquesta última cosa hem la vaig estalviar, ja que jo nomes tenia que seguir la seva estel.la.

En arribar a les diferents pujades que hi han vaig poder observar que l'altre corredor fallava una mica,es quedava una mica, però en canvi en terreny pla tenia bon ritme, el cual m'ho va demostrar en arribar a l'Alentar, que hem va canviar el ritme i veig que es vol desfer de mi,
Jo no m'obsessiono en seguir-lo, el meu ritme es prou bo, i encara faltava l'ultima pujada a l'ermita del Coll de l'Alba i si sumem l'esforç extra que havia fer per desfer-se mi, ho podia pagar a l'última exigent pujada.

Dit i fet, en arribar a la pujada el veig caminat molt forçat, casi clavat, Ara es la meva!! puc pujar trotant bona part de la pujada, i en arribar a l'avituallament,no paro no el deixo descansar i augmento el ritme en el tram de puja-baixa fins a Coll-Rodó, al cap d'una estona hem giro i veig que no m'havia pogut seguir, ara nomes hem tocava mantenir el ritme i la diferencia treta fins a meta.

Per fi!! la meta 4h37min. i 4art. de la general.

També com no, felicitar a tota la UEC Tortosa per la seva organització i desplegament en una cursa tant difícil.

Ah!! i pernilet per a l'equip Trail Roquetes ,esmoleu ganivets!!

Animeu-vos!! Trail Rasquera-Tortosa

 
 D'Aquí també faig una crida per donar suport a la cursa de muntanya de Tortosa, en aquest cas el marató Rasquera - Tortosa.

Es en l'entitat que vaig tenir els meus inicis, i on vaig descobrir aquest mon de la muntanya, i on hi tinc una gran vinculació i grans amistats.

Així que........animeu-vos!! a venir a participar en una cursa diferent,per unes serres i paratges únics i amb................no cal ni dir-ho, una organització com poques, ja que d'ells de la "UEC TORTOSA" han après molt.



Nomes d'aquí donar el meu granet d'arena i animar a la gent a participar i col.laborar en aquesta cursa i entitat amiga.

PARES DE NENS ESPORTISTES

Parlo com a pare i com a esportista que dels 10 anys he practicat esport i mes de 10 en alta competició, i he vist fracassos de nens i amics que els pares i entrenadors els hi han inculcat de molt petits una disciplina en l'esport que l'han portat al fracas i a l'avorriment total de l'esport, i en moltes ocasions desprès de l'abandonament de la practica esportiva en una vida un tant perillosa.............o almenys de la que cap pare volem per al nostre fill.

Jo per sort he tingut la sort de tenir bons mestres en l'esport de base i uns pares exemplars, els quals m'han sabut portar i encaminar en aquesta difícil faceta.

Ara hem toca a mi passar el testimoni, tinc un fill de 10 anys, el que per sort te uns gens de gran valia per l'esport, ja de molt petit es va destacar amb l'atletisme i la btt,a casa n'hi ha per donar i vendre, jeje, obtenint bons resultats i guanyant força trofeus, però ho vaig frenar, ell continua fent el que li agrada i tinc que reconèixer que massa be, però te molts d´anys per en davant per competir, ara s'ha de formar, fer esport i esports, de tots, no per que al pare li agrade la pilota el nen ha de ser futbolista.

I ja tindrà temps de competir, fer series i tot allò per millorar,..............però cada cosa al seu temps, hem de pensar que ara esta en creixement i els ossos no estan solidificats, un excés constant i repetitiu en algun esport concret, li pot reportar unes seqüeles molt perjudicials de gran.

Si mai he anat a veure una competició infantil, ja sigui un partit de futbol o una cursa, he observat el comportament abusiu i a cops excessiu i fins i tot avasallador que tenen alguns pares envers els seus rivals, però també als seus fills quan ells no es comporten com els agradaria.



Entenc que la millor manera és crear esportistes, futbolistes, els jugadors de tennis o conductors allò pot obviar el comportament del nen. Arribada l'edat que el nen ja pot considerar-se un atleta, després d'haver desenvolupat les eines per a practicar qualsevol esport, hem de deixar que ell decideixi.La màxima competició ens ofereix clars exemples en aquest sentit. Entre els casos més recognoscibles tenim Michael Jordan, que era un gran jugador de beisbol i el golf, Rafael Nadal té un handicap d'uns 7 jugar a golf, i Fernando Alonso és el millor jugador de futbol del que pensem, per no parlar de la quantitat d'atletes líders en els seus respectius esports que són esquerdes reals en altres esports minoritaris, sinó que a causa del seu alt rendiment professional, passen desapercebudes.



Significa que van néixer amb la genètica indicada per rendiment atlètic? En part sí, però sense la pràctica és no va adquirir l'experiència que molts d'ells mostren.També tenim el cas de molts nens i nenes de grans esportistes, que saben el que necessita un nen a desenvolupar com un atleta, ja que l'han viscut. Es converteixen en l'elit en l'esport mateix que el seu pare practiquen o qualsevol altre. Thiago Alcántara és fill de la mítica Mazinho, però els rumors són que el seu germà petit és encara millor. El germà de Pedro Leon és Luis León Sánchez, un gran ciclista, per no parlar de Gasol, les germanes Williams, o Payton i Eli Manning que construeix amb diferents habilitats han portat els seus respectius esports restar importància a uns se suposa que l'herència genètica que justificaria un excel lent rendiment atlètic. Coincidència?, gens?

L'únic punt en comú en tots aquests casos són les influències que han rebut de nens i hi introdueix els pares.Si vostè és pare i vol ajudar al seu fill, a complir els seus esports de somni (no teu), li suggereixo uns consells.

1-diversió. Els nens volen divertir-se i no demostrar res a ningú, i si és així, és per por a decebre el pare. La principal causa de la suspensió de l'esport és la manca de diversió,



2.- aprendre valors com el companyerisme, la integritat i la dedicació. Us asseguro que salten les llàgrimes cada vegada que veig un nen que prefereix la honestedat a guanyar un campionat. Estic segur que aquell nen, si arriava a jugar nivell professional, un altre esport o qualsevol activitat que practique a la seva vida, la vida li aportara grans coses. Un exemple clar seria Andrés Iniesta quan diu que el seu comportament no te cap mèrit, que és el que li han ensenyat a casa.

3-els nens no són adults. Moltes vegades pensem que, a causa d'una maduresa física precoç,(un nen alt o molt desenvolupat) estem parlant amb un adult quan encara és un nen. Tot i que fins i tot pot aparentar maduresa intel·lectual.Hem de tenir en compte quan s'estableix el nivell d'exigència el que compta es l'edat i no l'aparença.

4-un munt d'instruccions pot bloquejar l'infant. Molts entrenadors, en la recerca d'entrenar com si fossin adults, donen als nens una sèrie d'informació i instruccions que no són capaços d'assimilar. Si ja els costa l'aprendré a dividir com voleu que es pretén arribar una quantitat exagerada de moviments? Moltes instruccions i la pressió per no cometre errors que poden defraudar al pare i l'entrenador, i fa que no els sigui divertit, i que ens porta al primer punt.



5- Tot i que els pares prefereixen no pressionar el fill a fer en relació a l'esport, no cal perdre el cap i deixar que facin el que vulguen. Els nens admiren els pares, volen ser com ells, i un bon feedback de tant en tant no fa cap mal. En aquest sentit és decisiu per a cada aportació negativa que rep el nen per part dels pares, n'ha de rebre un altra de positiva. Ex. "has baixat mal.lament" però en canvi "has pujat molt be" L'heu corregit en "la baixada" i motivat en "la pujada" una per l'altra, d'aquesta manera no el deprimiu tant com dient-li tot dolent.

Espero els que sou pares, ho heu llegit i ho apliqueu,  els vostres fills de gran us ho agrairan i seran millors esportistes i persones.

Beguda isotònica casolana

Possiblement desprès d'escriure aquesta entrada alguna marca de beguda isotònica m'estigué fent "budu" o mal.leint, i segurament no hem trucaran per a una esponsorització jeje, aixi que en temps de crisis crec que no vindrà mal aquesta ajuda.

L'aportació d'aigua evita la deshidratació i la concentració d'hidrats de carboni en un 6% -8% és efectiva per mantenir l'equilibri de líquids, proporcionar energia, reduir la degradació de les reserves de glucogen, ajudar a mantenir estables els nivells de glucosa en sang i accelerar l'assimilació de l'aigua. Si la beguda tingués menys del 5% de sucres, adolecería de poc valor energètic, però si aquesta proporció superés el 10% es retardaria el buidament gàstric i l'absorció d'aigua, la qual cosa podria provocar diarrea i altres molèsties gastrointestinals. La combinació d'hidrats de carboni simples i complexos dependrà de l'objectiu que es pretengui aconseguir amb la beguda. En esports de curta durada i alta intensitat es recomanen begudes isotòniques que porten glucosa, i en els de llarga durada i intensitat mitjana-alta, s'aconsellen les que combinen hidrats de carboni simples (glucosa, fructosa, sacarosa) i complexos (maltodextrines). 

L'ús conjunt d'hidrats de carboni diferents millora l'absorció intestinal d'aigua. La glucosa és el sucre clau del metabolisme i el nostre cos la utilitza com a font d'energia. La fructosa no hauria de ser el carbohidrat predominant si l'objectiu és una aportació ràpid d'energia, perquè s'absorbeix més lentament que la glucosa i pot causar molèsties gastrointestinals encara que fa més agradable la beguda al paladar. 



L'aportació de sals minerals no és necessari després exercicis moderats de menys d'una hora de durada, excepte en cas de molta calor i sudoració. No obstant això, sodi, clor i potassi milloren el sabor de les begudes i afavoreixen la hidratació en els esportistes. Les set begudes isotòniques subministren sodi, potassi, magnesi, calci, clor i fòsfor. Isostar aporta les quantitats més elevades de sodi, magnesi i calci, i Santiveri les de potassi i clorurs. Pel que fa als fosfats, la major quantitat l'ofereix Nutri Sport i Powerade no conté aquest mineral. Hi ha suficient concordança entre les quantitats indicades en els etiquetats amb les obtingudes en el laboratori en magnesi, sodi, potassi i calci. Amb el clor i el fòsfor no es va poder realitzar aquesta comprovació. 

Si es vol estalviar el preu d'una d'aquestes begudes, un mateix es pot preparar la famosa llimonada alcalina que no té res a envejar a aquestes begudes.

Ingredients:

• 1 litre d’aigua
• El suc de dues peces de fruita fresca (llima, taronja...)
• 1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
• 1 culleradeta de cafè de sal
• 3 cullerades soperes de sucre
• Opcional: 300 mg de clorur potàssic (venda en farmàcies)

Per recuperar sals i minerals per a després d'entrenar o córrer. L'ideal seria preparar 1 hora abans de consumir-la, però nosaltres que correm, sabem que és gairebé impossible.

Ingredients:

• 1 Lt d'Aigua
• Suc de 1 llima o taronja
• 1 culleradeta de cafè de Bicarbonat de sòdic.
• 1 culleradeta de cafè de sal
• 3 culleres soperes de sucre

Consells sobre Hidratació 

• Abans de sortir a córrer has beure, almenys, dos gots d'aigua. No és necessari que la beguis d'seguit, millor fins i tot a petits glops.
• Quan tornis cal recuperar les pérrdidas, pren la beguda isotònica o aigua en quantitat suficient, almenys mig litre i millor si està fresca ja que s'assimila més ràpidament.
• A vegades és necessari beure durant el enntrenamiento. No esperis a tenir set, ja que l'exercici retarda la sensació i pots haver perdut un excés d'aigua i electròlits per quan t'ho demani el teu cos, llavors ja ha aparegut la fatiga. Pots perdre fins a un 20% de les teves possibilitats si estàs deshidratat.
• La sudoració crea un estat relatiu dee deshidratació, si és excessiva i no es reposen immediatament els líquids perduts, disminueix el volum sanguini i la temperatura interna pot elevar a nivells perillosos.
• A més edat més perill representa la ddeshidratación i els efectes de la calor.
• L'objectiu principal de la reposició dde líquid és mantenir el volum plasmàtic perquè la circulació sanguínia i la sudoració siguin correctes. 

Nacidos para correr | Born to run

Desprès de llegir el llibre i vorer el vídeo, no tinc paraules ni respostes, no se si son ben be ells els primitius o som nosaltres, buscant tecnologia d'amortiment, pes, disseny, etc.

En aquest bog he intentat de fer entrades per a tothom, i que siguin d'utilitat o consell, però si mireu aquest vídeo
pareix que el que jo he estat fent en aquest blog es "parlar per parlar" i del tema alimentari, sense comentaris.................demà ja no se que escriuré i si vatros ho mireu......................?????

Igual sortiu a entrenar descalços

MES FOTOS DE LA CURSA DEL VENT

Caminar: un recurs important per al corredor de muntanya

És obvi que quan un es dedica i entrena per competir el millor que pugui en carreres per muntanya, fa especial èmfasi en l’entrenament físic, que és córrer i córrer de manera ordenada, en diferents volums, intensitats i terrenys.

No obstant això, Molt poques vegades, se sol introduir la variable caminar dins de la rutina del pla d’entrenament, ja que els corredors solem donar per fet, que si puc córrer molt bé, com no podré caminar ràpid, si ho necessito. 

En el pas dels anys, les exigències de les curses per muntanya, han evolucionat molt, i ara mateix, hi ha moltíssimes de les quals exigeixen una gran resistència física i mental, i una tècnica depurada en el "caminar" a l’hora d’afrontar i economitzar esforços, en els forts percentatges de desnivell que es salven, per no dir la complexitat del terreny per la qual es mou el "corredor". 

El més comú és que si no vius en un lloc amb una orografia accidentada i amb muntanyes amb bons desnivells, mai t’hagis parat a pensar que caminar hagi d’ocupar almenys un petit apartat en el pla de treball - ja que quan et entrenes per la teva zona, generalment no utilitzes aquest recurs, ja que ets capaç de córrer tot sense fer ús del recurs de caminar.Les persones que no estan molt entrenada o "fetes" a caminar, solen tenir moltes dificultats cardiovasculars (de respiració) i musculars (de cames) en les transicions caminar-córrer o córrer-caminar. 
Compaginar de manera harmònica aquests 2 recursos, és ser capaç de mantenir un ritme cardiovascular estable i constant (fins i tot més baix que corrent), alhora que no implica una descompensació en les sensacions musculars del corredor.

Que hi hagi un acord de la freqüència i longitud del pas quan es camina en un bon desnivell, és bàsic en les proves de llarga distància, ja que amb això, es economitza energia, i mentalment es "descansa" de córrer.

Si per contra, en les zones molt dures, no som dominadors del recurs caminar, optarem per un trot amb pas molt molt curt, sempre per por que el recurs caminar "ens tregui de punt" i ens desharmonitze la nostra marxa. Si optem per aquesta situació, el que li pot passar al corredor en una prova amb grans desnivells i bona longitud (posem entre de 4 - 8 hores de durada), és l’acumulació d’un gran despesa energètica i una bona sobrecàrrega muscular en els últims compassos de la prova. Si a això se li junta que no és capaç de caminar de forma fluida, la pèrdua de temps serà considerable quan el seu cos es queda buit energèticament, i no sigui capaç de córrer o trotar (el seu únic recurs) si és que al final de carrera hi ha trams durs en costa. 

És coherent doncs, que per a un corredor, sigui del nivell que sigui, és molt positiu tenir la major quantitat de recursos possibles, és a dir: diferents velocitats, diferents amplituds i freqüències de gambada en funció de terreny que s’afronta. 

Per tant, no estaria de més que els que no tenen facilitat aquest recurs, prenguessin consciència de la importància del mateix, i comencessin a entrenar de 2 possibles maneres: 

• Intercalant en les seves sessions de rodatge normal, intervals de caminar ràpid en aquelles franges de terreny més dur, fent èmfasi al principi d’aquestes sessions a la freqüència (cadència) de gambada, per a després amb el temps, anar obrint més la longitud de gambada a mesura que anem compassats amb la respiració respiratòria.

• Fomentar les sortides específiques a caminar, on només estaria permès caminar (en baixades es podria trotar una mica). Amb aquest mètode, un pot anar mentalitzar agilitzar la tècnica poc a poc, i demostrar així mateix, que no sol perdre molt de temps respecte a algú que corri, si un opta i és capaç de caminar ràpid i àgil a l’hora d’afrontar una dura pujada per muntanya.

Finalment, no estaria de més fer una crida al ritme de carrera sostenible, i és que encara que una persona domini aquest gran recurs que és el caminar en dures pendents, aquest ha de ser conscient que el ritme de caminar mai li hauria de passar factura a l’hora de posteriorment a la pujada, poder afrontar un tram en baixada o pla amb garanties d’agafar el seu ritme potencial. Encara que anem, també ens podem buidar d’energia i saturar muscularment molt, recurs que aquesta vegada, no serviria de molt, si arribem "morts" al final de la pujada, i després hem de seguir una bona estona, trotant molt lent o caminant, fins que ens recuperem del sofocon ". 

CRONICA CURSA DEL VENT

Ahir a les 9h. del mati es donava el tret de sortida de la cursa del vent  amb un bon nivell participatiu.
La que en principi era una cursa la cual s'adaptava força be a les meves característiques, no hem vaig notar el be que hem pensava.
En L'ascensió a la primera pujada hem vaig notar molt pesat i no vaig saber trobar un ritme còmode, el grup capdavanter s'he m'allunyava i no hi podia fer res, les cames no hem responien, vaig intentar no perdre la calma, quedava encara molta cursa.
En arribar a La bassa de Ganduls vaig fer una baixada força ràpida la cual hem va permetre recuperar un parell de posicions, després tocava la pujada a Farrubio en la cual hem vaig notar mes còmode i vaig pode-la pujar a bon ritme, en arribar a dalt de Farrubio vaig aixecar la vista per intentar agafar referencies, però no hi vaig vorer cap corredor, el temps perdut a la 1ª pujada seria molt difícil de recuperar, tot i aixi vaig arriscar una mica a la baixada per vorer si podia retallar una mica de distancia i poder agafar alguna referencia que hem fes motivar una mica, però res de res.
En arribar a dalt l'encreuament de Penyaflor vaig poder vorer el corredor que anava al meu davant que baixava i jo tenia encara que coronar el cim, eren mes de 3 min.amb el que quedava per arribar a meta no sortien els números, miro al meu darrera i tampoc tenia ningú que hem fes perillar la posició, aixi que ja nomes hem quedava arribar i mantenir el que tenia i que ja no podia perdre.
Al final 7è de la general amb un temps de 2h29min.
Crec que es una posició justa i la cual hem toca, ara per ara els de davant meu estan en millor forma i no hem toca mes que felicitar-los.

Amb igual, a tota l'organització de la cursa que un any més, han fet de la cursa d'un petit poble, un gran dia de festa i germanor, i un saber fer bé les coses.........ah!! sense deixar de banda als mestres dels fideus!!