Desprès de comentar-ho tot, el que hem quedava i per on arri-variem a casa vaig sortir de Coll de Nargó per la vorera de la carretera principal, hem vaig ficar a un ritme molt còmode, però tampoc gaire pausat, ja que per altra banda hi estaria moltes hores.
Al poc de començar ja vaig veure que traçar per la carretera principal no era bona idea, el rebuf dels camions, els cotxes a mil per hora, no podia ser, avui ja no hi ha temps però per a l'endemà ni pensar-ho de planificar per la carretera principal, acabaré boix!!
A mes a mes els túnels, el soroll dels cotxes al travessar els túnels era insuportable, no corria agust, tota l´estona estava pendent de la carretera, si un cotxe s'arrimava massa a la vorera, fins i tot del rebuf dels camions hem va saltar la gorra, m'estava agobiant, nomes mirava el garmin per vorer quan faltava per arribar, en un dels avituallament que el meu germà i la Tere hem van preparar els vaig comentar que no es una bona idea traçar per la carretera principal, prefereixo fer mes quilometres i anar mes tranquil.
En arribar a Pons,amb 41km recorreguts, la meva cara ho deia tot, els comento que busquen una alternativa per carreteres secundaries, ha segut un calvari.
Vam buscar una pensió econòmica per descansar i recuperar forces, en arribar i agafar el movil, tenia desenes de missatges d'ànim i coratge, de gent que no tenia ni com a contacte, el que havia fet i la meva decisió d'agafar el relleu, havia fet reviure li'l.lusió i l'esperançà que el meu germà havia començat
lunes, 23 de julio de 2012
domingo, 22 de julio de 2012
TORNO A L´ANETO
Aquest cap de setmana tornaré a l´Aneto, en aquesta ocasió per participar a la prova reina, "la volta a l´Aneto" serà l´ùltima prova de foc abans de UTMB.
M´agradaria disputar-la, provar-me, treure conclusions, veure el meu estat de forma, però la proximitat de l'esvent (UTMB) el cual he estat preparant durant tot l´any hem refrena una mica, espero que al ficar-me el dorsal la cosa sigui diferent, no voldria cometre cap "error".
jueves, 19 de julio de 2012
FOTOS DEL RELLEU
La nostra mare ho escolta tota orgullosa, encara que tambè pensa que estem sonats.
Canvi de roba, aquell dia tocaba amb la camisa de Paüls, foto per al record i la constancia.
El relleu de germans,hem faltava recorrer un marató aquella tarde, vam decidir de fer-ho per la carretera principal
martes, 17 de julio de 2012
EL RELLEU DE LA VOLTA CATALUNYA
Havien passat 2 dies des-de que l'havia acompanyat.
Hem va comentar els problemes amb el peu, els que jo ja vaig veure, ja que amb el peu inflamat no podia aguantar aquell martiri tants dies i quilòmetres, a mes ja havia ficat en risc la salut, amb ant-inflamatoris,i fàrmacs amb contraindicacions. Quan hem va sonar el movil i vaig veure que era ell, ja vaig intuir que alguna cosa no anava be. Hem comenta que abandona,no ho podia suportar, el dolor era insuportable, la seva veu de rabia i impotència ho deia tot. No m'ho vaig pensar, li comento que si volia, jo li acabava el seu repte, havia molta gent implicada i molts aliments amb un final amarg, li dic que s'ho pense i que hem torne a trucar, no va passar ni un minut i ja hem tornava a sonar el movil, Hem pareix be!! hem diu, però t'has d'espavilar ja que et queden 42km. de l'etapa d'avui que jo no he acabat. Li comento al meu pare el que havia fet, es fica mig a plorar i hem diu que tire, que ja s'apanyara aquests dies, ja que era un dia de treball i jo deixava L'empresa.
Quan arribo a casa agafo els 2 calaixos de roba de córrer i alguns parells de sabates, sense triar ni mirar res, la meva dona hem diu que feia, li dic que el meu germà a abandonat i vaig a acabar la resta d'etapes, queeeeeeeeeeeee!!!!! t'has tornat boig, aquest repte no es teu!!! tenim molts invitats divendres, es el nostre aniversari de casats!!!! No hem deixes sola!!! plorant, i plorant, Ho tinc que fer, hi ha molta gent implicada i no hi ha ningú mes que pugue fer-ho. No hem vaig poder acomiadar, no volia saber res de mi, es va quedar plorant a casa, jo vaig agafar el cotxe i vaig marxar cap a Coll de Nargó, que era el lloc d'on tenia que sortir i recórrer la resta d'etapa.
M'entre anava amb el cotxe anava sumant els quilometres que tenia que recórrer i acabar, jo si que no podia fallar, el meu si que seria un fracas.
No estava del tot segur, no m'havia preparat per a fer aquesta bogeria, però hem veia capaç i mes desprès de la que havia liat a casa, ho tinc que acabar si o si.
Hem va comentar els problemes amb el peu, els que jo ja vaig veure, ja que amb el peu inflamat no podia aguantar aquell martiri tants dies i quilòmetres, a mes ja havia ficat en risc la salut, amb ant-inflamatoris,i fàrmacs amb contraindicacions. Quan hem va sonar el movil i vaig veure que era ell, ja vaig intuir que alguna cosa no anava be. Hem comenta que abandona,no ho podia suportar, el dolor era insuportable, la seva veu de rabia i impotència ho deia tot. No m'ho vaig pensar, li comento que si volia, jo li acabava el seu repte, havia molta gent implicada i molts aliments amb un final amarg, li dic que s'ho pense i que hem torne a trucar, no va passar ni un minut i ja hem tornava a sonar el movil, Hem pareix be!! hem diu, però t'has d'espavilar ja que et queden 42km. de l'etapa d'avui que jo no he acabat. Li comento al meu pare el que havia fet, es fica mig a plorar i hem diu que tire, que ja s'apanyara aquests dies, ja que era un dia de treball i jo deixava L'empresa.
Quan arribo a casa agafo els 2 calaixos de roba de córrer i alguns parells de sabates, sense triar ni mirar res, la meva dona hem diu que feia, li dic que el meu germà a abandonat i vaig a acabar la resta d'etapes, queeeeeeeeeeeee!!!!! t'has tornat boig, aquest repte no es teu!!! tenim molts invitats divendres, es el nostre aniversari de casats!!!! No hem deixes sola!!! plorant, i plorant, Ho tinc que fer, hi ha molta gent implicada i no hi ha ningú mes que pugue fer-ho. No hem vaig poder acomiadar, no volia saber res de mi, es va quedar plorant a casa, jo vaig agafar el cotxe i vaig marxar cap a Coll de Nargó, que era el lloc d'on tenia que sortir i recórrer la resta d'etapa.
M'entre anava amb el cotxe anava sumant els quilometres que tenia que recórrer i acabar, jo si que no podia fallar, el meu si que seria un fracas.
No estava del tot segur, no m'havia preparat per a fer aquesta bogeria, però hem veia capaç i mes desprès de la que havia liat a casa, ho tinc que acabar si o si.
domingo, 15 de julio de 2012
CURSA CAMÍ DE SIRGA
Ahir vaig participar a la cursa de muntanya de Mora d'Ebre, en un principi no tenia previs d'anar, ja que aquest tipus de cursa per al que jo estic preparant no hem van massa be, però al final m'hi vaig decidir, (per no perdre ritme) tot i així dissabte vaig fer una tirada de 65km amb bici.
Ja de sortida es va imposar un fort ritme, jo al principi no hem trobava còmode, i encara que ens vam quedar un grup de tres corredors al davant, a les primeres pujades hem deixaven uns metres, que recuperava fent una bona baixada, desprès ja hem vaig anar trobant millor, be una bonica cresta tècnica la cual vaig difrutar, ja que m'agraden molt, abans de l'última pujada vam quedar jo i J.Antonio Alfara, vaig estar atent d'aprofitar algun moment de debilitat de J.Antonio, però aquest no hi va ser, aixi que coronem tots dos l'ultimà pujada forta i desprès d'una curta baixada ens presentem a l'últim quilometre, de sobte veig l'ermita de l'arribada i arranco fort per guanyar, però el J.Antonio m'aguanta i ens emparellem en un disputat esprint el cual finalment vaig perdre, però content, desprès de tot ha segut un fi de setmana complert i a mes he pujat al podi..........completissim!!
Aprofito per felicitar a tota L'organització de la cursa, que com sempre han fet d'una cursa un dia de festa i germanor, que al final es el mes important i anima a tornar-hi.
Ja de sortida es va imposar un fort ritme, jo al principi no hem trobava còmode, i encara que ens vam quedar un grup de tres corredors al davant, a les primeres pujades hem deixaven uns metres, que recuperava fent una bona baixada, desprès ja hem vaig anar trobant millor, be una bonica cresta tècnica la cual vaig difrutar, ja que m'agraden molt, abans de l'última pujada vam quedar jo i J.Antonio Alfara, vaig estar atent d'aprofitar algun moment de debilitat de J.Antonio, però aquest no hi va ser, aixi que coronem tots dos l'ultimà pujada forta i desprès d'una curta baixada ens presentem a l'últim quilometre, de sobte veig l'ermita de l'arribada i arranco fort per guanyar, però el J.Antonio m'aguanta i ens emparellem en un disputat esprint el cual finalment vaig perdre, però content, desprès de tot ha segut un fi de setmana complert i a mes he pujat al podi..........completissim!!
Aprofito per felicitar a tota L'organització de la cursa, que com sempre han fet d'una cursa un dia de festa i germanor, que al final es el mes important i anima a tornar-hi.
lunes, 9 de julio de 2012
SUPER-ENTRENO
Tal i com vaig dir, el divendres a les 19h. vaig començar l'aventura, la meva dona hem va portar fins la Caramella, i d'allí vaig iniciar l'entrenament el cual no tenia cap altra finalitat que acostumar el meu cos a estar hores en activitat, sense importar els kilòmetres i ritme.
Així que en 2 horetes hem vaig presentar al restaurant dels "Pous de la Neu" que es on havia quedat amb els companys de la UEC per trobar-nos, desprès de descansar i menjar una mica vam retornar la marxa, al ritme de pim pam, un ritme caminador ràpid, un ritme que ami m'agradava.
Ens esperava una nit llarga, ja que hi havia molta boira i molt humida, semblava que plogues, però també era una cosa que m'agradava, ja que era una situació diferent a l´avitual, jo nomes pensava a l´UTMB tan si plou com si neva o fa fred, el tret de sortida es donara igual.
En arribar a les famoses "rases" ens vam perdre, la boira era molt espessa,una mica de nerviosisme i desorientació però al final vam poder retornar al camí.
En arribar a Paüls a les 5h. de la matinada hem comenten que farien una parada i dormirien una mica, jo que no sabia si o deien en broma o de veritat, no hi vaig fer cas, però si, si que era real, les escales del Casal (metàl·liques)van ser el matalàs.Això no entrava dins dels meus plans, però també vaig provar d'adormir-me, crec que al final ho vaig aconseguir, no se ben be com, ni quanta estona, però al despertar el rellotge marcava 1h. mes, la veritat es que no hem va anar mal.lament, o almenys al meu cos, crec que m'ho va agrair, jeje.
Comencem la pujada al Montsagre, portàvem una mica de retard de l'horari previst, i jo ja feia números, en arribar a Prat de compte eren les 10h. del mati i si els acompanyava fins a Gandesa fent desprès el que volia fer, arribaria a casa a la nit, aixi que decideixo deixar-los allí i continuar l'aventura sol.
hem connecto iPod i hem fico al meu ritme un trot suau però continuat,començo la pujada de Prat de Compte fins al Montsagre i d'allí al Piló, on hem trobo a un bomber que estava de vigilància i al pastor de la vall, que hem veuen arribar enmig d'una espesa boira, hem pregunten d'on vinc i on vaig, i hem fico a riure, els dic que havia sortit el dia abans de la Caramella i els explico una mica resumida l'aventura, el pastor es fica les mans al cap exclamant: -Mare de deu senyor!!! portes mes quilometres tu avui que jo tota la vida darrera les ovelles, el bomber hem penso que no ho ha assimilat ara. Mentre els explicava i hem preguntaven coses vaig aprofitar per menjar i beure una mica, i tot seguit vaig continuar el camí, hem van estar xiulant les orelles una bona estona, van deure d'estar parlant de mi, d'aquell sonat aventurer que sense cap mena de mandra pujava i baixava les muntanyes.
Al final vaig acabar l'aventura una mica mes aviat, ja que si arribava fins a Xerta s'hem faria molt tard, així que a Alfara li dic a la meva dona que hem vingui a buscar, eren les 16.30h. de la tarde amb mes de 70 km a les cames i 4700mD+
Hem quedo amb les bones sensacions que he tingut, la fantàstica experiència, el compartir amb els companys de la UEC l'aventura i els bons moments, i felicitar-los a tots per haver-ho aconseguit, en especial a Belen, que ha segut la mes valenta i ja s'ha transformat amb "ultra"
Així que en 2 horetes hem vaig presentar al restaurant dels "Pous de la Neu" que es on havia quedat amb els companys de la UEC per trobar-nos, desprès de descansar i menjar una mica vam retornar la marxa, al ritme de pim pam, un ritme caminador ràpid, un ritme que ami m'agradava.
Ens esperava una nit llarga, ja que hi havia molta boira i molt humida, semblava que plogues, però també era una cosa que m'agradava, ja que era una situació diferent a l´avitual, jo nomes pensava a l´UTMB tan si plou com si neva o fa fred, el tret de sortida es donara igual.
En arribar a les famoses "rases" ens vam perdre, la boira era molt espessa,una mica de nerviosisme i desorientació però al final vam poder retornar al camí.
En arribar a Paüls a les 5h. de la matinada hem comenten que farien una parada i dormirien una mica, jo que no sabia si o deien en broma o de veritat, no hi vaig fer cas, però si, si que era real, les escales del Casal (metàl·liques)van ser el matalàs.Això no entrava dins dels meus plans, però també vaig provar d'adormir-me, crec que al final ho vaig aconseguir, no se ben be com, ni quanta estona, però al despertar el rellotge marcava 1h. mes, la veritat es que no hem va anar mal.lament, o almenys al meu cos, crec que m'ho va agrair, jeje.
Comencem la pujada al Montsagre, portàvem una mica de retard de l'horari previst, i jo ja feia números, en arribar a Prat de compte eren les 10h. del mati i si els acompanyava fins a Gandesa fent desprès el que volia fer, arribaria a casa a la nit, aixi que decideixo deixar-los allí i continuar l'aventura sol.
hem connecto iPod i hem fico al meu ritme un trot suau però continuat,començo la pujada de Prat de Compte fins al Montsagre i d'allí al Piló, on hem trobo a un bomber que estava de vigilància i al pastor de la vall, que hem veuen arribar enmig d'una espesa boira, hem pregunten d'on vinc i on vaig, i hem fico a riure, els dic que havia sortit el dia abans de la Caramella i els explico una mica resumida l'aventura, el pastor es fica les mans al cap exclamant: -Mare de deu senyor!!! portes mes quilometres tu avui que jo tota la vida darrera les ovelles, el bomber hem penso que no ho ha assimilat ara. Mentre els explicava i hem preguntaven coses vaig aprofitar per menjar i beure una mica, i tot seguit vaig continuar el camí, hem van estar xiulant les orelles una bona estona, van deure d'estar parlant de mi, d'aquell sonat aventurer que sense cap mena de mandra pujava i baixava les muntanyes.
Al final vaig acabar l'aventura una mica mes aviat, ja que si arribava fins a Xerta s'hem faria molt tard, així que a Alfara li dic a la meva dona que hem vingui a buscar, eren les 16.30h. de la tarde amb mes de 70 km a les cames i 4700mD+
Hem quedo amb les bones sensacions que he tingut, la fantàstica experiència, el compartir amb els companys de la UEC l'aventura i els bons moments, i felicitar-los a tots per haver-ho aconseguit, en especial a Belen, que ha segut la mes valenta i ja s'ha transformat amb "ultra"
martes, 3 de julio de 2012
lunes, 2 de julio de 2012
ULTRA TRAIL DE SOBRARBE
Desprès de Emmona, en arribar a casa vaig fer el pagament de l´UT de Sobrarbe, vaig fallar a Emmona però no va ser físic, jo hem veia be, i tenia ganes de demostrar-ho, no a ningú si no a mi mateix, tenia ganes ve veure si els entrenaments i quilometres que estic fent van pel bon camí.
Però també i vaig anar en respecte, ja que tornar a fallar moralment no m'hages segut massa bo, també anunciaven altes temperatures, així que tenia que portar-ho tot ben controlat, sobretot d'hidratació, que es un del punts fonamentals per mi, be i per a tota la resta.
Son les 6 del mati i després de fer unes fotos amb els companys i companyes de la UEC que també i prenien part, es dona el tret de sortida de l'ultra, ja de bon principi el ritme va ser alt, i es va formar un petit grup al davant de uns 20 corredors, hem notava còmode i ja de seguit en la primera petita pujada que hi havia vam quedar 7 o 8 corredors, comença la primera pujada de veritat al Collado del Santo (1897m.) vaig pujant a ritme còmode molts trams corrent, però sense forçar massa ja que encara queden molts quilometres, i jo tinc que ficar el meu ritme, en coronar el coll hem diuen al control que vaig en 4ª posició, no hem obsessionar ni res, a la baixada vaig aprofitar una mica, i hem vaig soltar, no per retallar amb els de davant , si no per ampliar distancia als del darrera, i tenir una mica de coixí.
Ara venia un terreny trencacames fins arribar a Ceresa, anava sol, seguint les marques de PR que eren les úniques que hi havien, ja que la cursa no estava marcada, començo a tenir algun dubte als encreuaments, ja que hi havien molts senders, de sobte hem trobo que la sendera s'ha acabat, ostres!!! estic seguint unes marques i fletxes Roges, no son marques de PR, intento tornar enrrera, retallant pel mig del bosc, tinc que tornar a la pista, de sobte!! hem trobo amb la pista, segueixo la pista fins a trobar una marca d'aquelles blanques i grogues, ostres!!! que passa aquí, hem trobo a un grup de corredors que venien de cara, els pregunto si anaven be, i hem diuen que si, estava totalment desorientat, brrrrrrrrrrrr, quina rabia, avui que hem trobo be, i vaig ben posicionat ara aixo, pero no vaig perdre la calma, ha segut una circumstancia de cursa i no s'hi pot fer res, el mal o error ja estan fets, toca continuar i prou, arribo al avituallament-contror de Ceresa que era el marató, kilòmetre 43, hem diuen que vaig 14 o 15, buffffff, vaiga pifiada, he perdut 10 o 11 posicions, continuo i no hem fico nervós, jo mateix m´automotivo.
Comença l'altra pujada seria, a la Collada de Ceresa (1550m.) començo a córrer, la primera part no te un pendent molt fort i hem permet de córrer en molts trams, però sense buidar-me molt, ja que arribar a dalt en forces es molt important, ja que quedaran 16.5km on si estic be puc encara guanyar alguna posició, arribo a dalt, he pujat a bon ritme i hem veig en forces, avituallo be i començo a baixar a bon ritme, se que aquest ritme es bo, i la senda es de les que a mi m'agraden,corredores amb algun tram tècnic, avanço a un corredor, baixava mig caminant, mes avant a un altre, hem començo a créixer, vaig be de cames, en arribar al proper avituallament, un altre corredor asegut al terra, la calor i el no calcular be el ritme esta passant factura als quilometres finals, a 4 quilometres de meta hi havia una pujada a un Monestir per un sender, la vaig fer tota corrent, sabia que allí era un bon punt per retallar, en arribar a dalt, un altre corredor tirat al terra, mig mort, els quilometres estan passant factura i jo que m'anava creixent, al control hem diuen que vaig en 4ª posició, falten nomes 4.5km per a meta, ara es moment de treure tot el que hem queda, en la baixada hem trobo a David i hem diu que el 3er el porto a molt poc, però ja no hem va donar temps, la meta era molt prop, tot i així estic content, he fet una cursa entel.ligent, la 4ª posició esta força be, el mes important es que físicament hem veig be, i moralment també.
No vull ficar la meva pèrdua com a una excusa en la millora de la posició obtinguda, ja que una cursa d'aquesta duresa i distancia fica a cadascú al lloc que li correspon i a mes l'orientació forma part de la cursa, i així ho indica: La observación y la búsqueda de las marcas forman parte del aliciente de esta prueba. Ojo con los cruces y variantes de PR y GR existentes. Tener como referencia los pueblos por los que tenemos que pasar y que vienen detallados en la hoja de ruta. Pérdidas momentáneas: si recorremos varios minutos sin marcas o si llegáis a un cruce dudoso y no hay marcas, volver sobre nuestros pasos hasta la última conocida.
Punts clau
-Saber i conèixer be el teu ritme
-En cas de pèrdua, no perdre la calma,no augmentar el ritme, ni voler recuperar el perdut
-Una cursa de llarga distancia, sempre et fica al lloc que et correspon
-Començar de menys a mes
Però també i vaig anar en respecte, ja que tornar a fallar moralment no m'hages segut massa bo, també anunciaven altes temperatures, així que tenia que portar-ho tot ben controlat, sobretot d'hidratació, que es un del punts fonamentals per mi, be i per a tota la resta.
Son les 6 del mati i després de fer unes fotos amb els companys i companyes de la UEC que també i prenien part, es dona el tret de sortida de l'ultra, ja de bon principi el ritme va ser alt, i es va formar un petit grup al davant de uns 20 corredors, hem notava còmode i ja de seguit en la primera petita pujada que hi havia vam quedar 7 o 8 corredors, comença la primera pujada de veritat al Collado del Santo (1897m.) vaig pujant a ritme còmode molts trams corrent, però sense forçar massa ja que encara queden molts quilometres, i jo tinc que ficar el meu ritme, en coronar el coll hem diuen al control que vaig en 4ª posició, no hem obsessionar ni res, a la baixada vaig aprofitar una mica, i hem vaig soltar, no per retallar amb els de davant , si no per ampliar distancia als del darrera, i tenir una mica de coixí.
Ara venia un terreny trencacames fins arribar a Ceresa, anava sol, seguint les marques de PR que eren les úniques que hi havien, ja que la cursa no estava marcada, començo a tenir algun dubte als encreuaments, ja que hi havien molts senders, de sobte hem trobo que la sendera s'ha acabat, ostres!!! estic seguint unes marques i fletxes Roges, no son marques de PR, intento tornar enrrera, retallant pel mig del bosc, tinc que tornar a la pista, de sobte!! hem trobo amb la pista, segueixo la pista fins a trobar una marca d'aquelles blanques i grogues, ostres!!! que passa aquí, hem trobo a un grup de corredors que venien de cara, els pregunto si anaven be, i hem diuen que si, estava totalment desorientat, brrrrrrrrrrrr, quina rabia, avui que hem trobo be, i vaig ben posicionat ara aixo, pero no vaig perdre la calma, ha segut una circumstancia de cursa i no s'hi pot fer res, el mal o error ja estan fets, toca continuar i prou, arribo al avituallament-contror de Ceresa que era el marató, kilòmetre 43, hem diuen que vaig 14 o 15, buffffff, vaiga pifiada, he perdut 10 o 11 posicions, continuo i no hem fico nervós, jo mateix m´automotivo.
Comença l'altra pujada seria, a la Collada de Ceresa (1550m.) començo a córrer, la primera part no te un pendent molt fort i hem permet de córrer en molts trams, però sense buidar-me molt, ja que arribar a dalt en forces es molt important, ja que quedaran 16.5km on si estic be puc encara guanyar alguna posició, arribo a dalt, he pujat a bon ritme i hem veig en forces, avituallo be i començo a baixar a bon ritme, se que aquest ritme es bo, i la senda es de les que a mi m'agraden,corredores amb algun tram tècnic, avanço a un corredor, baixava mig caminant, mes avant a un altre, hem començo a créixer, vaig be de cames, en arribar al proper avituallament, un altre corredor asegut al terra, la calor i el no calcular be el ritme esta passant factura als quilometres finals, a 4 quilometres de meta hi havia una pujada a un Monestir per un sender, la vaig fer tota corrent, sabia que allí era un bon punt per retallar, en arribar a dalt, un altre corredor tirat al terra, mig mort, els quilometres estan passant factura i jo que m'anava creixent, al control hem diuen que vaig en 4ª posició, falten nomes 4.5km per a meta, ara es moment de treure tot el que hem queda, en la baixada hem trobo a David i hem diu que el 3er el porto a molt poc, però ja no hem va donar temps, la meta era molt prop, tot i així estic content, he fet una cursa entel.ligent, la 4ª posició esta força be, el mes important es que físicament hem veig be, i moralment també.
No vull ficar la meva pèrdua com a una excusa en la millora de la posició obtinguda, ja que una cursa d'aquesta duresa i distancia fica a cadascú al lloc que li correspon i a mes l'orientació forma part de la cursa, i així ho indica: La observación y la búsqueda de las marcas forman parte del aliciente de esta prueba. Ojo con los cruces y variantes de PR y GR existentes. Tener como referencia los pueblos por los que tenemos que pasar y que vienen detallados en la hoja de ruta. Pérdidas momentáneas: si recorremos varios minutos sin marcas o si llegáis a un cruce dudoso y no hay marcas, volver sobre nuestros pasos hasta la última conocida.
Punts clau
-Saber i conèixer be el teu ritme
-En cas de pèrdua, no perdre la calma,no augmentar el ritme, ni voler recuperar el perdut
-Una cursa de llarga distancia, sempre et fica al lloc que et correspon
-Començar de menys a mes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)