lunes, 9 de julio de 2012

SUPER-ENTRENO

Tal i com vaig dir, el divendres a les 19h. vaig començar l'aventura, la meva dona hem va portar fins la Caramella, i d'allí vaig iniciar l'entrenament el cual no tenia cap altra finalitat que acostumar el meu cos a estar hores en activitat, sense importar els kilòmetres i ritme.

Així que en 2 horetes hem vaig presentar al restaurant dels "Pous de la Neu" que es on havia quedat amb els companys de la UEC per trobar-nos, desprès de descansar i menjar una mica vam retornar la marxa, al ritme de pim pam, un ritme caminador ràpid, un ritme que ami m'agradava.

Ens esperava una nit llarga, ja que hi havia molta boira i molt humida, semblava que plogues, però també era una cosa que m'agradava, ja que era una situació diferent a l´avitual, jo nomes pensava a l´UTMB tan si plou com si neva o fa fred, el tret de sortida es donara igual.

En arribar a les famoses "rases" ens vam perdre, la boira era molt espessa,una mica de nerviosisme i desorientació però al final vam poder retornar al camí.

En arribar a Paüls a les 5h. de la matinada hem comenten que farien una parada i dormirien una mica, jo que no sabia si o deien en broma o de veritat, no hi vaig fer cas, però si, si que era real, les escales del Casal (metàl·liques)van ser el matalàs.Això no entrava dins dels meus plans, però també vaig provar d'adormir-me, crec que al final ho vaig aconseguir, no se ben be com, ni quanta estona, però al despertar el rellotge marcava 1h. mes, la veritat es que no hem va anar mal.lament, o almenys al meu cos, crec que m'ho va agrair, jeje.

Comencem la pujada al Montsagre, portàvem una mica de retard de l'horari previst, i jo ja feia números, en arribar a Prat de compte eren les 10h. del mati i si els acompanyava fins a Gandesa fent desprès el que volia fer, arribaria a casa a la nit, aixi que decideixo deixar-los allí i continuar l'aventura sol.
hem connecto iPod i hem fico al meu ritme un trot suau però continuat,començo la pujada de Prat de Compte fins al Montsagre i d'allí al Piló, on hem trobo a un bomber que estava de vigilància i al pastor de la vall, que hem veuen arribar enmig d'una espesa boira, hem pregunten d'on vinc i on vaig, i hem fico a riure, els dic que havia sortit el dia abans de la Caramella i els explico una mica resumida l'aventura, el pastor es fica les mans al cap exclamant: -Mare de deu senyor!!! portes mes quilometres tu avui que jo tota la vida darrera les ovelles, el bomber hem penso que no ho ha assimilat ara. Mentre els explicava i hem preguntaven coses vaig aprofitar per menjar i beure una mica, i tot seguit vaig continuar el camí, hem van estar xiulant les orelles una bona estona, van deure d'estar parlant de mi, d'aquell sonat aventurer que sense cap mena de mandra pujava i baixava les muntanyes.
Al final vaig acabar l'aventura una mica mes aviat, ja que si arribava fins a Xerta s'hem faria molt tard, així que a Alfara li dic a la meva dona que hem vingui a buscar, eren les 16.30h. de la tarde amb mes de 70 km a les cames i 4700mD+

Hem quedo amb les bones sensacions que he tingut, la fantàstica experiència, el compartir amb els companys de la UEC l'aventura i els bons moments, i felicitar-los a tots per haver-ho aconseguit, en especial a Belen, que ha segut la mes valenta i ja s'ha transformat amb "ultra"

2 comentarios:

  1. És que fins i tot ho fas poètic. Això d'escriure i còrrer deu tenir alguna relació.....
    El que no sabia és que havies canviat d'equip. he he he....

    ResponderEliminar
  2. El que pasa es que son moltes hores i molts pensaments, i el de l´equip va ser un engany, de moment no he cambiat

    ResponderEliminar