martes, 17 de julio de 2012

EL RELLEU DE LA VOLTA CATALUNYA

Havien passat 2 dies des-de que l'havia acompanyat.

Hem va comentar els problemes amb el peu, els que jo ja vaig veure, ja que amb el peu inflamat no podia aguantar aquell martiri tants dies i quilòmetres, a mes ja havia ficat en risc la salut, amb ant-inflamatoris,i fàrmacs amb contraindicacions. Quan hem va sonar el movil i vaig veure que era ell, ja vaig intuir que alguna cosa no anava be. Hem comenta que abandona,no ho podia suportar, el dolor era insuportable, la seva veu de rabia i impotència ho deia tot. No m'ho vaig pensar, li comento que si volia, jo li acabava el seu repte, havia molta gent implicada i molts aliments amb un final amarg, li dic que s'ho pense i que hem torne a trucar, no va passar ni un minut i ja hem tornava a sonar el movil, Hem pareix be!! hem diu, però t'has d'espavilar ja que et queden 42km. de l'etapa d'avui que jo no he acabat. Li comento al meu pare el que havia fet, es fica mig a plorar i hem diu que tire, que ja s'apanyara aquests dies, ja que era un dia de treball i jo deixava L'empresa.
Quan arribo a casa agafo els 2 calaixos de roba de córrer i alguns parells de sabates, sense triar ni mirar res, la meva dona hem diu que feia, li dic que el meu germà a abandonat i vaig a acabar la resta d'etapes, queeeeeeeeeeeee!!!!! t'has tornat boig, aquest repte no es teu!!! tenim molts invitats divendres, es el nostre aniversari de casats!!!! No hem deixes sola!!! plorant, i plorant, Ho tinc que fer, hi ha molta gent implicada i no hi ha ningú mes que pugue fer-ho. No hem vaig poder acomiadar, no volia saber res de mi, es va quedar plorant a casa, jo vaig agafar el cotxe i vaig marxar cap a Coll de Nargó, que era el lloc d'on tenia que sortir i recórrer la resta d'etapa.
M'entre anava amb el cotxe anava sumant els quilometres que tenia que recórrer i acabar, jo si que no podia fallar, el meu si que seria un fracas.
No estava del tot segur, no m'havia preparat per a fer aquesta bogeria, però hem veia capaç i mes desprès de la que havia liat a casa, ho tinc que acabar si o si.

1 comentario:

  1. I són coses que farà bonic parlar d' aquí uns anys!! més que ara i tot..
    Bé xaval..
    Ara , a Rosa, un monument.!!

    ResponderEliminar