UTMB 2012

Ha arribat l'hora, l'hora que tant he esperat, tota una temporada dedicada a aquest objectiu.............
Dimecres juntament amb els companys de la UEC Tortosa, Isa,Elena,Tara,Ferran,i l'infiltrat Karim vam agafar el tren cap a Barcelona per a mes tard pujar a l'avió destinació Ginebra, desprès un bus ens  portara a Chamonix.


En arribar un cel gris i plujós treia l'encant a un poble, però l'ambient que es respirava igualment era d'aquell que ens agrada.
L'únic mal de cap encara que ho intentava dissimular era el temps, no pintava gens be.
El mati de dijous vam anar tots plegats a passar revisió de material obligatori i recollir el pitrall, primeraprova superada, tot estava correcte!!!


Amb els companys de la UEC vam anar a diferents restaurants a menjar, sempre amb molt bon ambient i baix un lema que vam crear "que la rissa no pare"


Al mati de divendres un missatge al movil ens va enfonsar momentàniament, havien suspès part del recorregut, concretament la part Italiana i Suïssa per l´elevat gruix de neu a les cotes mes altes, en cambi havien allargat una mica mes la part francesa, en total 110km i 5800D+
Això ja no era el mateix, no era l´UTMB, la cursa mes prestigiosa del mon i una de les mes dures, justament el veritable UTMB comença al km 110 o 120 (justament on acaba aquesta) es allí on es fica a prova la capacitat física i mental de cadascú, però contra el temps no s'hi pot fer res.............





Però hem vingut a córrer i correrem que a la fi es el que hens agrada, sa siguin menys km i en recorregut alterat, son les 16h30min. hora d'anar cap a la sortida, en arribar al carrer de la plaça hens despedim i desitgem bona sort, ja que jo volia anar a agafar posicions capdavanteres i ells no els importava sortir una mica enrederits, pero 2500 persones fan molt però molt de bulto,
Salto el vallat i hem fico al darrera de tota la elit mundial, L'ambient i la tensió que es respira es nota en l'ambient.
Sona la musica de l´UTMB i s'hem fiquen els pels de punta,les llagrimetes estan apunt de sortir i.....3,2,1 sortida, comencem a córrer pels carrers de Chamonix, els carrers estan de gom a gom i el public embogeix al pas dels corredors, no hi ha cap cursa al mon on es pugui veure això.
Hem fico al meu ritme controlat, comença a ploure i cada cop mes en força, toca ficar la membrana i roba d'abric, es presenta una nit llarga, passo els primers controls força còmode, encara que la cursa sigui de 110km no deixa de ser una ultra distancia i s'ha de dosificar, en la ascensió a la Balme 2000m. ens cau una gran nevada, quin fred!!!! llavors be una de les parts mes difícils, la baixada amb neu i fang, molt complicada i relliscosa, arriscant però amb precaució, una mala caiguda ara hem deixaria KO.
Arribo a Les Contamines, gairebé meitat de cursa i hem trobo be i en bones sensacions, es hora de apretar una mica, faig molts de tram d'ascensió corrent, hem noto pletòric i avanço a molts corredors, això hem motiva encara més i ja fins al final vaig portar un ritme força alt, no sabia com anava de classificació, però m'era igual, miro el rellotge i veig que arribaré mes o menys sobre les 10h. del mati, es una bon hora i estaran els carrers amb molt de public, aixi que hem paro, hem trec la membrana i hem fico be la camiseta que ens havíem fet per a l'ocasió on llueix el nom de CATALUNYA, arribo a Chamonix i el public entregat m'aplaudeix pels carrers fins arribar a meta, ja soc finischer del UTMB, en 15h02min.agafo el "chaleco" i vaig cap a l'apartament a dutxar-me, de camí alguna cosa no encaixa, estic caminat be, tinc ganes de seguir corrent,he trobat la cursa molt curta,............estaba clar!! això no era l´UTMB.
Hem dutxo i com no podia descansar, vaig cap a la plaça a vorer arribar a corredors i mes tard als meus companys de la UEC Tortosa, que tots junts van fer una entrada triomfal amb les banderes i també es van emportar una gran ovació.


D'aquí aprofito per donar-los les gracies, per ser tan bons companys i per confiar amb mi.
A la resta d'amics de la UEC.
També a tota la gent que m'heu seguit per Internet, facebook, o pel meu blog,
Al meu germà pel recolzament i consells.
Al meu pare que sempre esta allí,
I en especial:
A la meva mare on la seva fortalesa i lluita m'han donat forces en els mals moments.
I a la meva dona i al meu fill, que han segut els que mes han patit les conseqüències, de tantes i tantes hores d'entrenament per aquestes muntanyes, hores en les que no he estat amb ells per poder preparar aquesta cursa.

Dic això i faig aquestos agraïments per que dono per acabada la temporada, el meu cos i la meva ment necessiten un descans i sobretot la meva família necessiten de mi.