SEGON DIA DE PROVA

Ahir vaig tornar a sortir,i la veritat es que millor de l'esperat, ja que quan començo tinc una sensació estranya que al poc tem s'esvaeix, llavors l'entrenament es pràcticament normal, però el cap nomes esta pendent de la zona afectada i qualsevol símptoma o petita molèstia, hem fa aixecar el peu de l'accelerador, be, nomes podent rodar com ho vaig fer ahir ja hem conformo, no serà un gran ritme però almenys hem permetrà fer rodatges i acumular kilòmetres que en realitat es l´important.
15.3km a un ritme mig de 4'38"


Ara mateix després de veure el desastre de l'incendi de la serra de Cardó, t´adones que realment una lesió de genoll, per molt greu que sigui, tard o d'hora es curara, però això "NO" hi ha arbres centenaris i fins i tot mil.lenaris que no es regeneraran mes, o almenys no ho veurem, els que fem curses de muntanya o simplement hi caminem o hi gaudim, quan passa una cosa d'aquestes i tan prop de casa, en una muntanya que coneixes i que hi has estat, et toca les fibres mes sensibles, i et fa adonar que hi ha coses que tenen molta mes importància que un mal de genoll,