Ha arribat el moment, el moment de córrer l'ultra de casa.
Un ultra perfecte per a les meves característiques, amb desnivell, duresa,distancia, i el més important, "a casa" a les muntanyes on entreno, camino i disfruto d'aquestos paratges que tinc la sort de tenir a la vora de casa.
Es dona el tret de sortida, com sempre la gent surt molt ràpid, jo se el que m'espera i tinc clar quant son 107km, així que fico com sempre el meu ritme i hem desentenc de la cursa fins Beceite, que es on comença la cursa de veritat, fa mota calor i això a mi personalment m'afavoreix, ja que aguanto molt be les altes temperatures, sense adonar-me i al ritme que portava arribo a Beceite, allí hem fiquen al corrent de tot, i hem comenten que anava en 5ª posició. No m'obsessiono i segueixo al meu ritme, falta molt i el mes dur.
En arribar al Parrisal les cames hem començar a fallar muscularment, la exigent pujada fins al corral del Qinto hem deixa KO, i arribo al control en molt males condicions, muscularment no tenia cames. Els companys del trail que estaven al avituallament i que estaven mes nerviosos i preocupats que jo m'animaven a continuar, però jo tenia ben clar que encara faltava molt i si no recuperava una mica era home mort.
Hem donen de menjar i beure i hem prenc el meu temps, en aquest transcurs perdo 2 posicions, però a mi nomes hem preocupava recuperar, encara que tingués que sacrificar mes temps i perdre mes posicions, 40km que faltaven anant "tocat" podien ser tot un infern.Al final decideixo de tornar a la "batalla".
Durant el descens ja hem passa pel cap l'abandonament, i es allí quant hem toca tirar de cap, ja que de cames no en tinc, en arribar a la pista que porta cap a Font Ferrera vaig poder anar trotant, això hem va donar ales i d´allí fins a meta vaig poder tornar un ritme decent per no perdre cap posició mes i mantenir la que tenia.
Al final 7è amb 16h.05min.
No vull finalitzar aquesta crònica sense donar les gràcies a tot el Trail Roquetes per tot el suport que m´ha donat, també felicitar-lo per la tasca organitzativa, nomes els clubs més grans poden organitzar esdeveniments d'aquesta magnitud i complexitat.
Gracies!! m´heu fet sentir orgullós de pertànyer a aquest gran equip.
Avui es el dia de la mare i aquesta "gesta" li vull dedicar a ella, l´he trobat a faltar a l'arribada.
domingo, 3 de mayo de 2015
martes, 10 de marzo de 2015
UT DE LES FONTS
Després d'una llarga temporada apartat dels ultra-trails hi hem tornat. Aquest any vaig decidir que volia tornar a aquest món, ja de principis d'any hem vaig fer la planificació de curses i ultres on participaré, tot enfocat a la "Ultra Mític" d'Andorra, prova que m'ha ficat com a objectiu principal. Aquest cap de setmana tocava l'UT de les Fons, ja no només com a preparació, si no per què també el tinc al costat de casa i és la meva zona d'entrenament habitual, hem conec les muntanyes i tot el que l'envolta. Divendres nit en començar la 1ª etapa "la nocturneta" 23 km en 350 m de D+ hem vaig notar força bé, millor dit, mes que bé, tenia unes grans sensacions i vaig rodar a un gran ritme sense anar a tope, 9è de l'etapa amb un temps de 1h43m.
En arribar a casa el primer que li vaig dir a la meva dona va ser: hem noto massa be, alguna cosa fallarà. La 2a etapa, El Trail de 70 km i 4000 m D+ la que sobre el paper a mi m'anava millor i és una distància en la que rendeixo força, la qual cosa no va ser, ja arribant a Paüls a la primera pujada, El Montsagre, no hem vaig notar còmode, no vaig poder ficar el ritme que a mi m'agrada, muscularment les cames no anaven compensades amb el meu motor, jo volia més i no n'hi havia més.
Així que mes a ritme de cames i no de motor anem avançant, la següent pujada fins al Tossal d’Engrillo igual, hem vaig desmotivar una mica i vaig haver de tirar de cap moltes hores, ja que el que eren cames no anaven. En arribar a Sant Roc hem trobo amb el meu germà, que també tenia problemes de bessons, li dic de tirar endavant i que Alfara tornés a fer replanteig, però jo no anava i ell a poc a poc es va anant refent, jo decideixo ficar el meu humil ritme fins a dalt el coll de L'Espina.
En arribar a Alfara els ànims de la gent i coneguts hem donen l'espenta que hem feia falta per afrontar l'última ascensió que hem quedava al Coll de Paüls. La resta que quedava de la Font Nova fins a la meta no tenia cap dificultat, ficar un ritme i aguantar el dolor muscular que tenia. Vaig arribar a meta el 25è en un temps de 9h52min. I 11è de la classificació general provisional, però el problema era com hem presento a meta l'endemà si no hem tinc de peu.
Aquella tarde que havia de ser de recuperació, va ser tot un calvari, gel, massatge, estiraments.....i les cames totalment endolorides, només pensava en com podré sortir l'etapa de diumenge. PI, pi,pi, pi 7 h. Toca el despertador, el primer que faig és ficar les cames a terra i...............no hem podia ni ficar de peu, no puc sortir a correr, és impossible, no podré ni acabar l'ultra.
Hem truca el meu germà per anar cap a la sortida, i jo que encara anava amb el pijama li contesto que no puc, el primer que li dic és: si faig l'etapa caminant, acabaré dintre de temps?? Ell tot pletòric d'haver recuperat bé i en ganes de gerra i jo amb la moral als peus. 3a etapa 27 km i 1700 m D+ Donen el tret de sortida i surten tots, jo arrossegant els peus en les ultimes posicions durant els primers km, a poc a poc les cames van entra'n en calor i el dolor muscular forma part de mi, crec que ja he après a conviuré en aquest pes o sensació, decideixo conservar les poques forces fins a coronar "la Coscollosa", en arribar-hi, se m'obre i tinc un respir de què almenys seré finisher, hem fico a córrer, ja que tot el que quedava era baixada fins a meta, per molt mal que hem fessin les cames el podria aguantar fins l'arribada, ja no m'importava la posició, ni si havia perdut molts llocs en la classificació, tot i així encara discretament 3 h.36 min, finisher i 15è de la classificació general.
La realitat, no és que ho he fet mal·lament, és que quant ens fiquem un dorsal i mes a una cursa de casa i amb tota la gent i public de les nostres terres, volem donar el 100x100 i hem de ser realistes i tocar de peus a terra.A més que una cussa d'aquestes característiques fica a cadascú al lloc on li pertany, sigui per l'estat de forma o per les errades que a comes, i la cursa m'ha ficat on realment hem tocava, ni més ni menys. Estem al mes de març i he d'estar al 100x100 al juny, tot no pot ser. També aprofitant d'aquí de felicitar a l'organització, m'he quedat meravellat, com una cursa que vaig vorer néixer, ha crescut a passos agegantats i ja és un referent estatal.Enhorabona, felicitats i tots els adjectius de grandesa possibles, heu aconseguit fer una cosa molt gran, que nomes es pot aconseguir quan es fa amb il·lusió, fer sentir al corredor com a casa seva, amb el tracte, la simpatia, amabilitat i amb tot un poble bolcat per ajudar, ole! ole!, i ole!
En arribar a casa el primer que li vaig dir a la meva dona va ser: hem noto massa be, alguna cosa fallarà. La 2a etapa, El Trail de 70 km i 4000 m D+ la que sobre el paper a mi m'anava millor i és una distància en la que rendeixo força, la qual cosa no va ser, ja arribant a Paüls a la primera pujada, El Montsagre, no hem vaig notar còmode, no vaig poder ficar el ritme que a mi m'agrada, muscularment les cames no anaven compensades amb el meu motor, jo volia més i no n'hi havia més.
Així que mes a ritme de cames i no de motor anem avançant, la següent pujada fins al Tossal d’Engrillo igual, hem vaig desmotivar una mica i vaig haver de tirar de cap moltes hores, ja que el que eren cames no anaven. En arribar a Sant Roc hem trobo amb el meu germà, que també tenia problemes de bessons, li dic de tirar endavant i que Alfara tornés a fer replanteig, però jo no anava i ell a poc a poc es va anant refent, jo decideixo ficar el meu humil ritme fins a dalt el coll de L'Espina.
En arribar a Alfara els ànims de la gent i coneguts hem donen l'espenta que hem feia falta per afrontar l'última ascensió que hem quedava al Coll de Paüls. La resta que quedava de la Font Nova fins a la meta no tenia cap dificultat, ficar un ritme i aguantar el dolor muscular que tenia. Vaig arribar a meta el 25è en un temps de 9h52min. I 11è de la classificació general provisional, però el problema era com hem presento a meta l'endemà si no hem tinc de peu.
Aquella tarde que havia de ser de recuperació, va ser tot un calvari, gel, massatge, estiraments.....i les cames totalment endolorides, només pensava en com podré sortir l'etapa de diumenge. PI, pi,pi, pi 7 h. Toca el despertador, el primer que faig és ficar les cames a terra i...............no hem podia ni ficar de peu, no puc sortir a correr, és impossible, no podré ni acabar l'ultra.
Hem truca el meu germà per anar cap a la sortida, i jo que encara anava amb el pijama li contesto que no puc, el primer que li dic és: si faig l'etapa caminant, acabaré dintre de temps?? Ell tot pletòric d'haver recuperat bé i en ganes de gerra i jo amb la moral als peus. 3a etapa 27 km i 1700 m D+ Donen el tret de sortida i surten tots, jo arrossegant els peus en les ultimes posicions durant els primers km, a poc a poc les cames van entra'n en calor i el dolor muscular forma part de mi, crec que ja he après a conviuré en aquest pes o sensació, decideixo conservar les poques forces fins a coronar "la Coscollosa", en arribar-hi, se m'obre i tinc un respir de què almenys seré finisher, hem fico a córrer, ja que tot el que quedava era baixada fins a meta, per molt mal que hem fessin les cames el podria aguantar fins l'arribada, ja no m'importava la posició, ni si havia perdut molts llocs en la classificació, tot i així encara discretament 3 h.36 min, finisher i 15è de la classificació general.
La realitat, no és que ho he fet mal·lament, és que quant ens fiquem un dorsal i mes a una cursa de casa i amb tota la gent i public de les nostres terres, volem donar el 100x100 i hem de ser realistes i tocar de peus a terra.A més que una cussa d'aquestes característiques fica a cadascú al lloc on li pertany, sigui per l'estat de forma o per les errades que a comes, i la cursa m'ha ficat on realment hem tocava, ni més ni menys. Estem al mes de març i he d'estar al 100x100 al juny, tot no pot ser. També aprofitant d'aquí de felicitar a l'organització, m'he quedat meravellat, com una cursa que vaig vorer néixer, ha crescut a passos agegantats i ja és un referent estatal.Enhorabona, felicitats i tots els adjectius de grandesa possibles, heu aconseguit fer una cosa molt gran, que nomes es pot aconseguir quan es fa amb il·lusió, fer sentir al corredor com a casa seva, amb el tracte, la simpatia, amabilitat i amb tot un poble bolcat per ajudar, ole! ole!, i ole!
domingo, 5 de octubre de 2014
TRENCACIMS PAÜLS 2014
Com molts ja sabeu, aquest any he fet un "paron" amb el trail, o més ben dit volia fer, ja que he tornat a la competicio amb la bici i com era de vorer m'he enganxat, la veritat és que m'ha costat poc, ja que jo vinc d'aquest esport i tot el que sigui 2 rodes i pedals.......és la meva debilitat.
Resulta que aquest dissabte es celebrava la 2ª edició de la TRENCACIMS un marató de muntanya que l'any passat no vaig poder córrer, aquest any no he corregut cap cursa, ni he entrenat gents per muntanya, hem sabia greu de no participar, ja que és un recorregut que m'apassiona al costat de casa, amb un paratge fascinant i que hem conec en molta part, ja que ha estat en moltes ocasions escenari de molts d'entrenaments i caminades.
Diumenge passat vaig anar a fer un petit test per vorer com estava físicament per poder afrontar una cursa d'aquest calibre, ja que 4000m. de desnivell positiu amb 50km no és qualsevol cosa, la veritat és que no hem vaig vorer mal·lament, suposo que la forma física d'haver competit amb la bici havia fet algun que altre efecte, el problema va ser que vaig estar 4 dies per recuperar d'aquest petit test, amb les cames dures com pedres, i fins l'ultim moment no vaig decidir d'inscriure'm.
Moltes cares conegudes i també de sorpresa al veure'm, ja que com he dit feia molts mesos que no participava a una cursa de muntanya.
D'un principi tenia clar el meu plantejament de com afrontar la cursa, ja que havia d'oblidar-me de disputar-la i no cegarme amb els primers, i a San Roc depenent de com hem trobés fer una cosa o una altra.
Les sensacions pujant són bones i hem fico a un ritme còmode, constant i el qual crec que puc mantenir, oblidant-me del que passa al meu davant, en arribar a San Roc hem diuen que anava 10è cosa que ja hem va fer tamarellar el cap, però penso que encara queda molta cursa i no se com hem respondran les cames als km finals que són els més importants i decisius, aixi que decideixo no augmentar el ritme i seguir tal com anava, la veritat és que vaig encertar de ple, les cames als km finals ja es queixaven de valent i les sensacions no eren massa bones, hem diuen al ultim control que anava 5è, llavors l'objectiu era controlar i conservar la posició, que per mi era més que bona, tenint en compte que ni l'havia preparat ni havia corregut cap cursa.
En arribar a Paüls gran ovació del public i música que et feien passar tots els mals, digne d'una cursa d'alt nivell.
També he de dir que l'experiència en llargues distancies i la gran coneixença del meu cos han estat clau.
Al final 5è de la general i 1er Sènior
No vull acabar aquest escrit sense donar les gràcies i felicitar a tot l'equip de TRENCACIMS pel seu caliu i la gran tasca feta en l'organització d'aquesta cursa que any rere any va agafant renom.Només els que estem en aquest món sabem el que costa el muntatge d'un event com aquest, Moltes felicitats!!
Resulta que aquest dissabte es celebrava la 2ª edició de la TRENCACIMS un marató de muntanya que l'any passat no vaig poder córrer, aquest any no he corregut cap cursa, ni he entrenat gents per muntanya, hem sabia greu de no participar, ja que és un recorregut que m'apassiona al costat de casa, amb un paratge fascinant i que hem conec en molta part, ja que ha estat en moltes ocasions escenari de molts d'entrenaments i caminades.
Diumenge passat vaig anar a fer un petit test per vorer com estava físicament per poder afrontar una cursa d'aquest calibre, ja que 4000m. de desnivell positiu amb 50km no és qualsevol cosa, la veritat és que no hem vaig vorer mal·lament, suposo que la forma física d'haver competit amb la bici havia fet algun que altre efecte, el problema va ser que vaig estar 4 dies per recuperar d'aquest petit test, amb les cames dures com pedres, i fins l'ultim moment no vaig decidir d'inscriure'm.
Moltes cares conegudes i també de sorpresa al veure'm, ja que com he dit feia molts mesos que no participava a una cursa de muntanya.
D'un principi tenia clar el meu plantejament de com afrontar la cursa, ja que havia d'oblidar-me de disputar-la i no cegarme amb els primers, i a San Roc depenent de com hem trobés fer una cosa o una altra.
Les sensacions pujant són bones i hem fico a un ritme còmode, constant i el qual crec que puc mantenir, oblidant-me del que passa al meu davant, en arribar a San Roc hem diuen que anava 10è cosa que ja hem va fer tamarellar el cap, però penso que encara queda molta cursa i no se com hem respondran les cames als km finals que són els més importants i decisius, aixi que decideixo no augmentar el ritme i seguir tal com anava, la veritat és que vaig encertar de ple, les cames als km finals ja es queixaven de valent i les sensacions no eren massa bones, hem diuen al ultim control que anava 5è, llavors l'objectiu era controlar i conservar la posició, que per mi era més que bona, tenint en compte que ni l'havia preparat ni havia corregut cap cursa.
En arribar a Paüls gran ovació del public i música que et feien passar tots els mals, digne d'una cursa d'alt nivell.
També he de dir que l'experiència en llargues distancies i la gran coneixença del meu cos han estat clau.
Al final 5è de la general i 1er Sènior
No vull acabar aquest escrit sense donar les gràcies i felicitar a tot l'equip de TRENCACIMS pel seu caliu i la gran tasca feta en l'organització d'aquesta cursa que any rere any va agafant renom.Només els que estem en aquest món sabem el que costa el muntatge d'un event com aquest, Moltes felicitats!!
lunes, 24 de marzo de 2014
TORNEM-HI AMB LES 2 RODES
Com ja sabeu, els meus inicis són de les dues rodes.
No és que les havia deixat aparcades, sinó simplement que les utilitzava per entrenar una mica, fer volum sense perjudicar les articulacions,etc., sempre han estat allí, però aquests últims anys amb el punt de mira principal amb el trail-running.
Aquest any a la meva vida hi ha agut molts canvis i jo també en vull fer un, Tornar al món de la bicicleta, combinant la btt i la carretera, sense cap objectiu ni exigència pròpia, tinc clar que no puc tornar a ser el que un dia vaig ser, aquella etapa de la vida esta allí i ha estat, ara és una altra.
Tampoc amb això vull dir adéu al trail-running ni molt menys, i possiblement alguna cursa o no tant cursa estaré amb el dorsal baix l'arc de sortida, però almenys d'aquí uns mesets, a mes ja sabeu que jo, el fred i temperatures humides, no som gaire amics. Així que ja sabeu que almenys fins que al termòmetre no hi hagi un 3 al davant no m´hi veureu massa.
Ara tornaré ha estar per aquí escrivint i contat-vos alguna batalleta, entrenament o anècdota relacionada amb la bicicleta...............de moment.
No és que les havia deixat aparcades, sinó simplement que les utilitzava per entrenar una mica, fer volum sense perjudicar les articulacions,etc., sempre han estat allí, però aquests últims anys amb el punt de mira principal amb el trail-running.
Aquest any a la meva vida hi ha agut molts canvis i jo també en vull fer un, Tornar al món de la bicicleta, combinant la btt i la carretera, sense cap objectiu ni exigència pròpia, tinc clar que no puc tornar a ser el que un dia vaig ser, aquella etapa de la vida esta allí i ha estat, ara és una altra.
Tampoc amb això vull dir adéu al trail-running ni molt menys, i possiblement alguna cursa o no tant cursa estaré amb el dorsal baix l'arc de sortida, però almenys d'aquí uns mesets, a mes ja sabeu que jo, el fred i temperatures humides, no som gaire amics. Així que ja sabeu que almenys fins que al termòmetre no hi hagi un 3 al davant no m´hi veureu massa.
Ara tornaré ha estar per aquí escrivint i contat-vos alguna batalleta, entrenament o anècdota relacionada amb la bicicleta...............de moment.
viernes, 31 de enero de 2014
1ª CURSA DEL 2014 AMB BTT
El passat diumenge 19 de Gener va tenir lloc a Benissanet la popular cursa amb btt de relleus per parelles, la cual hi vaig anar amb el meu fill Marc.
Va ser una experiència molt positiva i motivadora, ja que a tot pare el que mes il·lusió li fa és que el seu fill regeixi el seu passos, i si a mes ho fa d'allò més bé.........
En principi vam acordar que jo faria dues voltes i ell una, ja que la durada era d'una hora i encara és molt petit per a competir tanta estona a tope, a aquesta edat encara no tenen prou control de les pulsacions/ temps i ell és molt competitiu i amb una capacitat molt gran de sofriment.
L'objectiu no era d'altre que gaudir del matí sense importar el resultat, tot i així vam quedar cinques.
Va ser una experiència molt positiva i motivadora, ja que a tot pare el que mes il·lusió li fa és que el seu fill regeixi el seu passos, i si a mes ho fa d'allò més bé.........
En principi vam acordar que jo faria dues voltes i ell una, ja que la durada era d'una hora i encara és molt petit per a competir tanta estona a tope, a aquesta edat encara no tenen prou control de les pulsacions/ temps i ell és molt competitiu i amb una capacitat molt gran de sofriment.
L'objectiu no era d'altre que gaudir del matí sense importar el resultat, tot i així vam quedar cinques.
martes, 17 de septiembre de 2013
RIALP MATXICOTS EXTREM
Tots els que ho sabíeu incloent els familiars, sabien que no era jo el que anava a participar, no era el" Xavi" motivat i amb ganes de competir que coneixeu. Dos dies abans de marxar cap a Rialp la meva dona hem va comentar de vendre o donar l'inscripció de la cursa a algú altre, ja que ni ella hem veia per fer-la.Havia entrenat poc i no tenia el cap enlloc,però li comento que necessitava fer-la encara que sigui per desconnectar i disfrutar-la.
En arribar hem vaig trobar als companys de les terres, del ATE Coll de l'Alba, Pascual i Nando que juntament amb les seves dones hem van acollir com a un dels seus, al seu apartament que tenien llogat, vaig sopar amb ells, vam estar estudiant el recorregut i pujades i a dormir, que a les 4h30min tocaria el despertador.
Es fa hora de passar control de material, unes fotos per al record i es dona el tret de sortida,
El meu plantejament el tenia clar, era agafar un ritme còmode, i intentar mantenir-lo el màxim de quilòmetres o hores.
La primera pujada es va fer eterna, no s'acabava mai,van ser 18km i 2400mts. de desnivell tot d'una tirada, la baixada encara que molt tentadora, vaig afrontar-la molt suau, ja que la clau de tota la cursa era ultima baixada, aixi que vaig guardar cames, ja que al no arribar prou preparat hem feia por de castigar molt de quàdriceps i arribar a la part final molt tocat.
La següent pujada no tenia massa dificultat, eren uns 450mts. de desnivell fins dalt de la Serra de Posa,però si el desnivell i hores que s'anaven acumulant, era una pujada relativament fàcil i que en algun tram podies trotar, no tan fàcil la baixada d'aquesta, ja que era un terreny força tècnic i amb mota pedra solta, però que d'igual manera que la primera baixada (guardant cames) vaig afrontar.
La següent pujada també eren uns 450mts de desnivell,
que d'igual manera que l'anterior vaig passar, en arribar al Pont de Gulleri hem diuen a un control que anava 12è. Hem trobava força be i estava motivat,estava al km 50 ara comença la cursa, tenia per davant una dura pujada de 10km fins al Hotel de Port-Ainé que transcorria per dins un bosc amb un constant serpentí, era una pujada que m'anava com anell al dit,amb el pendent fet a mida per mi, en molts de trams podia córrer, vaig avançar algun corredor, aixo hem va donar encara mes moral, arribo a Port-Ainé, hem diuen que anava 9è, faltava arribar a les antenes del Cim de l'Orri( 2400mts), una pujada de 3km mes amb un pendent fortíssim sense cap descans, per una pista d'esquí amb pedra solta, allí vaig tenir que apretar fort els dents,
va ser el pitjor moment de la cursa, tenia les antenes del cim a la vista però no hi arriava, per fi arribo al cim, feia molt fred i vent, òmplic aigua i enfilo els 19 últims quilometres que faltaven de baixada. Al començament les cames no anaven, havia forçat molt la part final al cim i estaven resentides, passo per un rierol d'aigua que baixava per un barranc i no m' ho penso dues vegades, paro i hem fico les cames dins aquella aigua a 2300mts. del desgel que estava buffffffff!!! al cap de poc el meu ritme de baixada va començar a ser un altre, aquella aigua miraculosa estava fent efecte, arribo a un punt de control i hem diuen que a 8 min. ha passat un altre corredor, quedaven 15km per meta, i la meva calculadora va començar a treballar, al ritme que estic baixant i contant que el corredor del davant estigui una mica tocat, puc retallar 30seg. per quilometre, o sigui que si apreto una mica puc enxampar-lo, cada cop el meu ritme de baixada era millor, aquella aigua m'havia ressuscitat les cames i la calculadora havia funcionat a 1.2km de meta agafo al corredor del meu davant i el passo com una exhalació, estic a Rialp, sento el nº del meu dorsal que sona per megafonia, la gent aplaudeix la meva arribada, per fi,la Rialp Matxicots al sac i ben lligat.
8è clasificat 13h30min amb 6000 D+ i amb bon sabor de boca.
lunes, 8 de julio de 2013
NURIA - QUERALT NO HA POGUT SER
Ho tenia tot de cara, perfil,lloc,temperatura......però com sempre sol passar quant més estudiada portes una cursa i tot esta controlat...........pam!!
Ho havia planeigat tot, divendres tarde anem a deixar la furgo a Berga, que es on arribava la cursa, i anem a dormir a un càmping de Queralbs, prop del cremallera que portava fins a la vall de Núria, que es d'on sortia la cursa, per no tenir que matinar tant.
En arribar a l'estació ens trobem amb moltes cares conegudes de les nostres terres, i com no, una foto per recordar el moment no podia faltar.
Agafem el cremallera i arribem al santuari de la Vall de Núria, el dia era esplèndid i es prevenia calor de la bona, cosa que a mi hem va be, rendeixo be en altes temperatures.
La meva dona que també participava estava nerviosa, la distancia, el desnivell i tot en general li feia respecte, en especial la nit, havia de passar la tota la nit per aquelles muntanyes i això, l'inquietava.
Donen el tret de sortida i al cap d'un moment sense cap esforç ja estava situat dels 15 primers, comença amb una curta pujada, però que serveix per ja fer una selecció de galls, es forma un grupet de 12 corredors i comencem un descens suau per senders corredors, jo anava l'ultim d'aquell grupet, còmode i deixant passar els kilòmetres, no volia deixar-me vorer tan aviat, però les sensacions que tenia eren bones, de cop i volta baixant per un prat fico el peu en un forat i crak!!!! sento el turmell cruixir, i hem quedo al terra sense poder donar ni una passa, sabia que la cursa s'ha acabat per mi, hem coneixo i coneixo el meu cos i aquell cruixit no era per continuar, tenia el primer control baix de mi, com vaig poder vaig arribar-hi, s'aha acabat!! hem fiquen una mica de "reflex" però estava ja tot inflat, fico el peu dins al riu d'aigua del desgel, però no podia ni caminar, els dic als del control que abandono.
Amb cara de prunes agres, vaig tenir que vorer passar tota la cursa, i llavors van recollir i hem van baixar fins a Queralbs.
Al menys la meva dona amb la seva companya Lupe van acabar la cursa, que era el seu objectiu, i la gent de les terres de l'Ebre van brillar en especial JJ.Oliva i la Judit que van ser els guanyadors.
Ho havia planeigat tot, divendres tarde anem a deixar la furgo a Berga, que es on arribava la cursa, i anem a dormir a un càmping de Queralbs, prop del cremallera que portava fins a la vall de Núria, que es d'on sortia la cursa, per no tenir que matinar tant.
En arribar a l'estació ens trobem amb moltes cares conegudes de les nostres terres, i com no, una foto per recordar el moment no podia faltar.
Agafem el cremallera i arribem al santuari de la Vall de Núria, el dia era esplèndid i es prevenia calor de la bona, cosa que a mi hem va be, rendeixo be en altes temperatures.
La meva dona que també participava estava nerviosa, la distancia, el desnivell i tot en general li feia respecte, en especial la nit, havia de passar la tota la nit per aquelles muntanyes i això, l'inquietava.
Donen el tret de sortida i al cap d'un moment sense cap esforç ja estava situat dels 15 primers, comença amb una curta pujada, però que serveix per ja fer una selecció de galls, es forma un grupet de 12 corredors i comencem un descens suau per senders corredors, jo anava l'ultim d'aquell grupet, còmode i deixant passar els kilòmetres, no volia deixar-me vorer tan aviat, però les sensacions que tenia eren bones, de cop i volta baixant per un prat fico el peu en un forat i crak!!!! sento el turmell cruixir, i hem quedo al terra sense poder donar ni una passa, sabia que la cursa s'ha acabat per mi, hem coneixo i coneixo el meu cos i aquell cruixit no era per continuar, tenia el primer control baix de mi, com vaig poder vaig arribar-hi, s'aha acabat!! hem fiquen una mica de "reflex" però estava ja tot inflat, fico el peu dins al riu d'aigua del desgel, però no podia ni caminar, els dic als del control que abandono.
Amb cara de prunes agres, vaig tenir que vorer passar tota la cursa, i llavors van recollir i hem van baixar fins a Queralbs.
Al menys la meva dona amb la seva companya Lupe van acabar la cursa, que era el seu objectiu, i la gent de les terres de l'Ebre van brillar en especial JJ.Oliva i la Judit que van ser els guanyadors.
martes, 25 de junio de 2013
POSANT KM A LES CAMES PER A LA NURIA-QUERALT
Desprès d'acabar la Fredes-Paüls, i aprofitant que dilluns era festiu (Sant Joan) vaig decidir juntament amb Rosa de ficar una mica d'hores i km a les cames per tal de preparar la Núria-Queralt.
La zona triada va ser "Penyagolosa" aixi que despès de una mica més de 2 horetes de Camí, arribem a Villahermosa, poble del cual sortiríem cada dia.
En arribar, com ja ho portava tot preparat, busco una zona tranquil·la per deixar la furgo i arranquem, el primer dia m'havia descarregat un trak que donava la volta i fèiem el cim del Pedraforca (1800m) pujant,com no,per la part més difícil, l'empinada canal,
però després la baixada pel riu passant per la cascada del Carbo va ser molt bonica. 32km 1780D+
En arribar, una dutxa i un bon sopar de hidrats de carboni per recuperar forces per l'endemà.
A l'endemà ens aixequem d'hora, no volia arribar molt tard, així que a les 7h. amunt!!! agafem una mica de forces amb un bon esmorzar i a tornar-hi!!
La ruta, també descarregada, no la tenia molt clara i hem feia patir una mica, el recorregut era un trenca-cames per insòlits paratges, sense cap evidencia de vida (alguna cabra i un pastor en tot el recorregut)
Entre la duresa de les pujades,el cansament acumulat i el trist paisatge,ens vam començar a agobiar una mica, els kilòmetres passaven molt lents i el sol i la calor ens estava matant, però no podíem parar, li dic que trotem una mica i aixi els quilometres ens pasariem més ràpid, aixi ho fem però, les sendes estaven molt brutes i no ens deixaves avançar el que volíem, al final el poble apareix enmig del "no res" i acabem la dura jornada.
Ha estat un bon fi de setmana, les cames han respòs be, mes de 60 km i 4000m de D+ sense contar la Fredes-Paüls, no esta gens mal.lament
La zona triada va ser "Penyagolosa" aixi que despès de una mica més de 2 horetes de Camí, arribem a Villahermosa, poble del cual sortiríem cada dia.
En arribar, com ja ho portava tot preparat, busco una zona tranquil·la per deixar la furgo i arranquem, el primer dia m'havia descarregat un trak que donava la volta i fèiem el cim del Pedraforca (1800m) pujant,com no,per la part més difícil, l'empinada canal,
però després la baixada pel riu passant per la cascada del Carbo va ser molt bonica. 32km 1780D+
En arribar, una dutxa i un bon sopar de hidrats de carboni per recuperar forces per l'endemà.
La ruta, també descarregada, no la tenia molt clara i hem feia patir una mica, el recorregut era un trenca-cames per insòlits paratges, sense cap evidencia de vida (alguna cabra i un pastor en tot el recorregut)
Entre la duresa de les pujades,el cansament acumulat i el trist paisatge,ens vam començar a agobiar una mica, els kilòmetres passaven molt lents i el sol i la calor ens estava matant, però no podíem parar, li dic que trotem una mica i aixi els quilometres ens pasariem més ràpid, aixi ho fem però, les sendes estaven molt brutes i no ens deixaves avançar el que volíem, al final el poble apareix enmig del "no res" i acabem la dura jornada.
Ha estat un bon fi de setmana, les cames han respòs be, mes de 60 km i 4000m de D+ sense contar la Fredes-Paüls, no esta gens mal.lament
lunes, 24 de junio de 2013
NOCTURNA FREDES-PAÜLS
Dissabte tarde amb la Nocturna de Fredes-Paüls no vaig poder aconseguir el meu objectiu o almenys el que m'havia marcat (baixar de 4h30min)
No hem vaig retrobar en mi mateix, no vaig tenir bones sensacions, almenys la segona part, vaig portar un bon ritme i regulant en tot moment, passava per Caro en 2h18min, teòricament la segona part es mes curta i mes ràpida, però no va ser aixi, desprès del refugi de "Clotes" ja vaig notar que la cosa no anava be, vaig caminar a bona part de la pujada on "teòricament" podia córrer. El tram de les Rases ja el vaig fer mol pesat de cames i ja pensava en el que m'esperava a la baixada.
Vaig arribar a dalt de L'Espina en 3h54 i per un moment vaig vorer que ho podia fer, si s'arriva en forces i es pot córrer be la baixada de dalt L'Espina fins a Paüls hi han 30-35 min. però no, al primer tram de baixada ja vaig vorer que no tenia cames, vaig baixar com un "pato" entropessant i entortillant en cada moment, símptoma de les cames no estan fortes.En arribar a l'asfalt encara vaig poder ficar-me a un bon ritme fins a Paüls, però no va poder ser 4h37min. i acabant força trencat.
domingo, 16 de junio de 2013
4art a la cursa de la Marcena
Teòricament sobre el paper era una cursa fàcil, corredora i amb no molt de desnivell (1100mts) però com en edicions anteriors, la calor era un dels factors a tenir en compte.
Vaig ser prudent i vaig sortir amb un cinturo de bote-llins de 100cl.per si de cas...........
Es dona el tret de sortida i....................com sempre i ja s'ha convertit en un clàssic es surt rapidíssim, jo que ja hem coneix-ho i 21km donen per a molt i posen a cadascú al seu lloc, no Caig al parany i poso el meu ritme, el que hem permet arribar a la pujada i poder córrer, poc a poc la llarga ascensió, tal i com he dit posa a cadascú al seu lloc, els que han sortit massa ràpid ho paguen caminant on es pot córrer, d'altres el no avituallar o saltar-se un avituallament, que amb el calor que feia la hidratació era fonamental, i jo que cada cop hem trobava millor, anava fent feina.
Tenia al meu germà i al Ramon Curto a menys d'un minut, i en molts moments el meu germà hem cridava i deixava missatges als avituallaments, "el groguet que va darrera que s'espavili" a l'ultima ascensió al Montaspre, els tenia molt prop, vaig agafar al JJ Oliva, anava una mica tocat, faig una pujada reguladora, sense obsessionar-me amb el meu germà i Ramon, pensant amb els 8 km de baixada fins meta, al arribar al cim hem diuen que hem porten menys d'un minut, aixi que toca arriscar una mica al descens, Faig un descens ràpid i arriscant en alguns llocs tècnics, la cual cosa a 2km de meta els tenia a 150mts, arribem a un revol amb una petita pujada i 50mts hem separen, però ho havia donat tot en aquell descens i no hem quedaven forces per a pujar més ràpid que ells, i fins i tot poder avançar-los, la meta estava al damunt 4art i 1er sènior no esta gens malament.
Estic content de la meva evolució i com m'estic trobant,temps al temps..............
Felicitar d'aquí a l'organització, el tracte i acollida per a tots els corredors i participans, i con no a tot l'equip del Trail Roquetes
miércoles, 12 de junio de 2013
EL MEU GRANET SOLIDARI
Diumenge estava corren a Les Valls d'Àneu, i aquí es va organitzar un event solidari i no hi vaig poder anar, es tractava de la pujada amb bicicleta al Mont Caro 1447mts,
Tots els donatius que la gent va fer, anaven destinats a l'entitat de la LLIGA CONTRA EL CÀNCER, i jo també volia fer la meva aportació en aquesta gran i per desgracia trista causa.
Ahir en acabar de treballar vaig agafar la bicicleta de carretera i vaig fer la dura pujada fins al cim de Caro, aporta'n així el meu granet de sofriment solidari, també he enviat un missatge al organitzador de l'event dient que vull fer l'aportació econòmica que hem pertany i voluntàriament vull fer.
A mes es un tema que el visc cada dia i de molt prop, d'aquesta manera aquest buit que tenia de no haver pogut assistir aquell dia s'ha esvaït
També d'aquí aprofito per felicitar als organitzadors per aquesta bonica iniciativa, i a tots els participants que han col.laborat en aquesta malaltia.
http://connect.garmin.com/activity/327081501
Tots els donatius que la gent va fer, anaven destinats a l'entitat de la LLIGA CONTRA EL CÀNCER, i jo també volia fer la meva aportació en aquesta gran i per desgracia trista causa.
Ahir en acabar de treballar vaig agafar la bicicleta de carretera i vaig fer la dura pujada fins al cim de Caro, aporta'n així el meu granet de sofriment solidari, també he enviat un missatge al organitzador de l'event dient que vull fer l'aportació econòmica que hem pertany i voluntàriament vull fer.
A mes es un tema que el visc cada dia i de molt prop, d'aquesta manera aquest buit que tenia de no haver pogut assistir aquell dia s'ha esvaït
També d'aquí aprofito per felicitar als organitzadors per aquesta bonica iniciativa, i a tots els participants que han col.laborat en aquesta malaltia.
http://connect.garmin.com/activity/327081501
domingo, 9 de junio de 2013
3er a les Valls d'Aneu
Bona cursa la d'ahir, de les que candeixen de debò, amb un perfil d'autèntica alta muntanya.
A les 6 del mati es dona la sortida, com sempre..................es surt molt ràpid, jo l'ultim juntament amb la meva dona que també hi participava, posa'n-li el trak al garmin, per si de cas......ja que a 2100mts possiblement hi tro-vessem neu i boira,
La cursa de sortida ja començava de cara amunt, jo sense obsessionar-me en els primers,hem fico al meuritme, hi havien 17km d'ascensió fins al final del primer port, aixi que hi havia corda per rato, vaig
poder córrer bona part de tota la pujada, en arribar a dalt del cim comença a nevar, i enmig d'una boira veig el refugi del Pla de la Font,els del control hem diuen que anava 3er.
Emprenc la baixada, força perillosa i relliscosa, arrisco una mica avore si puc retallar distancia amb els dos primers, arribo a Spot, km24 i al control hem diuen que el segon hem porta 5min.
No m'obsessiono i continuo al meu ritme,encara fa falta una bona pujada i mitja cursa.
Arribo al control de Jou, allí comença la segona ascensió forta, no era molt pronunciat però era un coll molt trencat, que no hem deixava agafar un ritme constant i còmode, hi havia molt fang, ja que una fina pluja hem va acompanyar bona part del recorregut, i les roques relliscaven molt, per fi!!! arribo a un poble abandonat, hem pensava que hi trovaría un control o avituallament, però res, continuo cap amunt i dalt del cim de Dorve tampoc ningú, no hem feia falta res, però ha segut la cursa mes estranya que he fet, no he trobat ningú en cap moment de la cursa, es veritat que aguantar la pluja per vorer passar a gent corrent en cara de cansat no es la millor imatge, però......., ni tan sols familiars d'altres participants que esperen a veure'ls passar, en fi......
Emprenc la baixada, aquesta molt xula, per mig d'un bosc en ziga zaga, amb el sender tou de les fulles del bosc, hem solto una mica de cames ja que això s'acaba, anem a vorer si tinc sort i algú dels de devanit "pinxen" i puc agafar-lo.
Arribo al últim control a Escalarre, hem diuen que el segon el tinc a 8min, grrrrrrrrr nomes queden 4.5km i no li he retallat res, no hi ha res a fer, esta o ha estat mes fort que jo i ja no el puc agafar.
Tot i aixi per si de cas no hem relaxo, he vist i he agafat corredors l'últim km, avui no es el cas arribo a meta 3er de la general amb un temps de 5h18min.
Al cap d'una estona hem truquen per telefon, la meva dona l'han portat en l'ambulància, ha tingut que abandonar, una rotura muscular li ha impedit de poder acabar, però ha segut intel.ligent, d'haver continuat el que es una rotura de 2cm, i que 10 dies de repòs i fàrmacs ho arreglen, una rotura mes gran.........tot i aixi bon entreno a fet la primera ascensió llarga i la baixada fins a Spot.
Clasificació:
https://www.inscripcions.cat/marxavallsdaneu2013r/classificacions
A les 6 del mati es dona la sortida, com sempre..................es surt molt ràpid, jo l'ultim juntament amb la meva dona que també hi participava, posa'n-li el trak al garmin, per si de cas......ja que a 2100mts possiblement hi tro-vessem neu i boira,
La cursa de sortida ja començava de cara amunt, jo sense obsessionar-me en els primers,hem fico al meuritme, hi havien 17km d'ascensió fins al final del primer port, aixi que hi havia corda per rato, vaig
poder córrer bona part de tota la pujada, en arribar a dalt del cim comença a nevar, i enmig d'una boira veig el refugi del Pla de la Font,els del control hem diuen que anava 3er.
Emprenc la baixada, força perillosa i relliscosa, arrisco una mica avore si puc retallar distancia amb els dos primers, arribo a Spot, km24 i al control hem diuen que el segon hem porta 5min.
No m'obsessiono i continuo al meu ritme,encara fa falta una bona pujada i mitja cursa.
Arribo al control de Jou, allí comença la segona ascensió forta, no era molt pronunciat però era un coll molt trencat, que no hem deixava agafar un ritme constant i còmode, hi havia molt fang, ja que una fina pluja hem va acompanyar bona part del recorregut, i les roques relliscaven molt, per fi!!! arribo a un poble abandonat, hem pensava que hi trovaría un control o avituallament, però res, continuo cap amunt i dalt del cim de Dorve tampoc ningú, no hem feia falta res, però ha segut la cursa mes estranya que he fet, no he trobat ningú en cap moment de la cursa, es veritat que aguantar la pluja per vorer passar a gent corrent en cara de cansat no es la millor imatge, però......., ni tan sols familiars d'altres participants que esperen a veure'ls passar, en fi......
Emprenc la baixada, aquesta molt xula, per mig d'un bosc en ziga zaga, amb el sender tou de les fulles del bosc, hem solto una mica de cames ja que això s'acaba, anem a vorer si tinc sort i algú dels de devanit "pinxen" i puc agafar-lo.
Arribo al últim control a Escalarre, hem diuen que el segon el tinc a 8min, grrrrrrrrr nomes queden 4.5km i no li he retallat res, no hi ha res a fer, esta o ha estat mes fort que jo i ja no el puc agafar.
Tot i aixi per si de cas no hem relaxo, he vist i he agafat corredors l'últim km, avui no es el cas arribo a meta 3er de la general amb un temps de 5h18min.
Al cap d'una estona hem truquen per telefon, la meva dona l'han portat en l'ambulància, ha tingut que abandonar, una rotura muscular li ha impedit de poder acabar, però ha segut intel.ligent, d'haver continuat el que es una rotura de 2cm, i que 10 dies de repòs i fàrmacs ho arreglen, una rotura mes gran.........tot i aixi bon entreno a fet la primera ascensió llarga i la baixada fins a Spot.
Clasificació:
https://www.inscripcions.cat/marxavallsdaneu2013r/classificacions
martes, 4 de junio de 2013
DIMARS D'ENTRENO
Bon entreno de mitja muntanya amb el meu germà per la zona de la Font Nova,
Desprès de recuperar be del duextrem, a tornar-hi!!!
Vam deixar el cotxe a L'àrea de descans de Xerta i d'allí cap a font Nova i tornant per la curta i exigent pujada última de la cursa de Xerta.
http://connect.garmin.com/activity/323132584
Desprès de recuperar be del duextrem, a tornar-hi!!!
Vam deixar el cotxe a L'àrea de descans de Xerta i d'allí cap a font Nova i tornant per la curta i exigent pujada última de la cursa de Xerta.
http://connect.garmin.com/activity/323132584
lunes, 3 de junio de 2013
Marxa de les valls d'Aneu
Encara no han passat ni 2 dies, i ja tinc al cap la pròxima, aquesta ja pica una mica mes, i 2100mts d'altitud amb 2340D+ ja fan una mica de respecte.
Marxa de Les Valls d'Àneu (puntuable per a la copa catalana de resistència)
Hi arribo en un bon moment de forma, i tinc ganes de provar-me en alta muntanya, aquí la cosa canvia, una ascensió de 17km fa molt mal.
Avore si el temps ens acompanya i el groc es deixa vorer..............
http://www.vallsdaneu.com/vallsdaneu/marxa2013/marxaresi.htm
Marxa de Les Valls d'Àneu (puntuable per a la copa catalana de resistència)
Hi arribo en un bon moment de forma, i tinc ganes de provar-me en alta muntanya, aquí la cosa canvia, una ascensió de 17km fa molt mal.
Avore si el temps ens acompanya i el groc es deixa vorer..............
http://www.vallsdaneu.com/vallsdaneu/marxa2013/marxaresi.htm
domingo, 2 de junio de 2013
DUEXTREM D´AMPOSTA
Ahir tal i com vaig anunciar, vaig participar al duextrem d'Amposta, amb una gran participació i nivell.
Ja de bon mati deixem la btt preparada i apunt per fer la transició el mes ràpid possible i anem a calentar una mica,
Es notava molt de nerviosisme en l'ambient, anem cap a l'arc de meta i donen el tret de sortida de la prova trail, bufffffff!! però que passa amb la gent!!! no se si era una cursa de muntanya o un tres mil,pip-pip, hem sona el garmin 1er km, miro la pantalla 3.45" això no es bo tan d'hora, dedueixo que hi han molts de galls dins del mateix galliner i jo desprès d'aquesta cursa tinc que agafar la btt, aixi que decideixo fer la meva cursa i oblidar-me d'aquesta,
Hem fico al meu ritme i a mesura que van passant els quilòmetres hem trobo millor i jo mateix vaig augmentant el ritme, però sense buidar-me al 100x100 entro a la linea de meta el 12è, ara falta la btt, hem canvio ràpid de sabates, agafo el casc i tornem-hi!!
Ara si que no cal reservar, anem a vorer si puc caçar a algú de davant, no soc massa especialista en btt, com ja sabeu vinc de la carretera, però com també te pedals......
Anava avançant gent, no sabia ben be, si eren de la cursa challenger o de la meva, ja que el recorregut era el mateix, vaig ficar-me a bon ritme, les pujades i senders no eren massa tècnics i podia fer-ho sense baixar de la bici.
En arribar a un punt de control hem diuen que anava 5è i portava al meu germà a menys de 2 min.augmento una mica més el rime, i en una recta el veig, i en poc li havia retallat tot el que hem portava d'avantatge, li pregunto com va i no pot ni contestar-me, hem fico a tirar davant i que recupere darrera meu una mica, al primer revol hem giro i veig que no segueix, buffff va fus i en una "pajara" del quinze, ja quedava poc per a meta i desprès de 4.00h. finisher , 4art classificat de la general i 1er sènior.
Ja de bon mati deixem la btt preparada i apunt per fer la transició el mes ràpid possible i anem a calentar una mica,
Es notava molt de nerviosisme en l'ambient, anem cap a l'arc de meta i donen el tret de sortida de la prova trail, bufffffff!! però que passa amb la gent!!! no se si era una cursa de muntanya o un tres mil,pip-pip, hem sona el garmin 1er km, miro la pantalla 3.45" això no es bo tan d'hora, dedueixo que hi han molts de galls dins del mateix galliner i jo desprès d'aquesta cursa tinc que agafar la btt, aixi que decideixo fer la meva cursa i oblidar-me d'aquesta,
Hem fico al meu ritme i a mesura que van passant els quilòmetres hem trobo millor i jo mateix vaig augmentant el ritme, però sense buidar-me al 100x100 entro a la linea de meta el 12è, ara falta la btt, hem canvio ràpid de sabates, agafo el casc i tornem-hi!!
Ara si que no cal reservar, anem a vorer si puc caçar a algú de davant, no soc massa especialista en btt, com ja sabeu vinc de la carretera, però com també te pedals......
Anava avançant gent, no sabia ben be, si eren de la cursa challenger o de la meva, ja que el recorregut era el mateix, vaig ficar-me a bon ritme, les pujades i senders no eren massa tècnics i podia fer-ho sense baixar de la bici.
En arribar a un punt de control hem diuen que anava 5è i portava al meu germà a menys de 2 min.augmento una mica més el rime, i en una recta el veig, i en poc li havia retallat tot el que hem portava d'avantatge, li pregunto com va i no pot ni contestar-me, hem fico a tirar davant i que recupere darrera meu una mica, al primer revol hem giro i veig que no segueix, buffff va fus i en una "pajara" del quinze, ja quedava poc per a meta i desprès de 4.00h. finisher , 4art classificat de la general i 1er sènior.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)