lunes, 16 de abril de 2012

EL MEU GERMÀ 15È AL MDS

Fantàstica es l'actuació que ha tingut el meu germà al desert del Sàhara, crec que s'ha ben tret l'espina que hi tenia clavada de l'edició del 2010, en la cu-al va fallar a L'etapa llarga quant portava una actuació semblant i que el va renegar a una posició que per a ell no era la que mes li agradava, per a molts fer el 43è al MDS ho firmen abans de marxar, per a ell "NO" havia fallat en una etapa, no li havia sortit be, hi tenia que tornar, amb l'experiència obtinguda en la primera edició i amb les ganes de fer-ho be i superar aquella posició que no li agradava. La veritat es que la preparació ha segut tot un calvari, no sortia del pou de les lesions, quan no era una cosa era un altra, i aixo el tenia en un neguit, s'estava escurçant el tems d'anar al MDS i encara estava aliat entre lesions i recuperacions, s'ha de dir que la paraula "constància" sap ben be, el que es. La majoria hauríem desistit, ell no, ha seguit preparant i preparant, si no podia córrer,anava al gim, si no, feia bici, així, fins que els que han tingut que desistir han segut els problemes i les lesions, les ha guanyat, això també el va motivar abans de marxar, el anar-hi sense cap mena de molèstia, el va fer creixé, hi va marxar amb unes ganes enormes de demostrar-se a ell mateix que aquell 43è lloc, el tenia que superar. I de quina manera acabant al final 15è, i estan al costat de grandíssims ultra-fondistes de renom mundial, com ja he comentat alguna vegada, aquesta cursa es d'eliminació, es una cursa en que has de fer be les coses, en totes les etapes, i has de portar una gran regularitat, això ell ho sabia i ho ha demostrat, a banda de moltes altres coses que nomes una persona com ell pot superar, te una capacitat de sofriment i de superació fora del comú, que amb curses d'aquesta magnitud, son una gran virtut. Encara no li he parlat, però estic ben de segur que els seus peus son un autentic poema, per a molts possiblement es un factor per a abandonar, per a ell simplement en una de les coses en que s'hi ha de conviure.
En aquesta setmana que porta corrent ens ha fet viure grans coses, com en casi tots els reptes que es proposa, ens ha fet sentir orgullosos de ser espanyols, catalans i Roqueteros i això es molt gran i ens ha tocat les fibres mes sensibles, nomes dir que "XAPOOO"

7 comentarios:

  1. Enhorabuena.Es el puto crack.Saludos.

    ResponderEliminar
  2. Em fa ser orgullós de ser català i roquetero però espanyol no ho conseguirà, je, je

    ResponderEliminar
  3. Molt bona entrada Xavi.
    Ara que comence a tremolar quan a algú altre de similar genètica se li pose entre cella i cella superar el 15é.
    Jeje.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ha això se li diu encendre la metxa, no hem feu explotar.............

      Eliminar
  4. Javi, bon escrit. Segur que alguna cosa hi tens a veure, encara que sigui per suggeriments i "aguantar-lo" diàriament. Ara, has escrit dos vegades que al 2010 va fer el 63 en lloc del 43. No li treguis 20 posicions, home, en lo que costen.

    Aquí pots veure unes fotos d'ahir de Panxampla:
    https://plus.google.com/photos/103497988188458048685/albums/5731670873472474849

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Ximo,
      No es per treure merits ni molt menys, el resultat el te ficat ell a l seu blog, jo com no estava segur he tret la informació d´allí, o sigui que les posicions se les ha tret ell mateix, jejej, pero gracies per la puntualització

      Eliminar