Avui a les 9h del matí s'ha donat el tret de sortida a la primera cursa del circuit Terres de l'Ebre, la Cursa de les II Torres. El dijous vaig decidir de participar-hi, ja que no he pogut entrenar en tota la setmana, i com diuen: una cursa és el millor entreno. Amb una temperatura a la sortida d’1º grau, i amb les mans que ni les notava he sortit al darrera de tot i a un ritme còmode, ja que no estic per disputar una cursa a l’altura de la temporada que ens trobem, però com ja sabem, quan ens posem el dorsal sempre tenim el costum de forçar una mica de més, encara que conscient que no m'importava el resultat, sinó de fer un bon entrenament i anar acumulant hores i kilòmetres, m'he posat a un ritme còmode, el qual he mantingut constant fins al km 19 que m'he notat els bessons que em començaven a punxar. He arribat a l'avituallament i he begut 2 gots de sals, a veure si les punxades no anaven a més, però no ha sigut així, la cosa ha anat a més i més fins que a 2 km de meta gairebé anava caminant, perdent posicions (cosa que no m’importava gaire) però acabant amb unes sensacions una mica amargues, però havent gaudit d'una gran jornada d'esport.
No vull deixar-me de felicitar a l'organització, que ha fet una feina de marcatge immillorable, i obrint senderes a llocs intransitables i fent que sense haver-hi desnivell les cames estiguin ressentides (com a la gent agrada) finalitzant en família amb una escudella per a sucar-hi pà.
Moltes gràcies Xavi per la teva crònica. És un plaer per nosaltres tenir un corredor com tu a la nostra cursa.
ResponderEliminarUna abraçada.
Manel.
El plaer ha segut meu, una organització aixi, cal dir-ho en lletres majúscules
EliminarFelicidades por esa escudella que te has zampao.
ResponderEliminarJo, i lo buena que estava, lo mio no tiene merito, que ha sido zampar, el merito es para quien la haya hecho
Eliminar