ULTRA TRAIL DE SOBRARBE

Desprès de Emmona, en arribar a casa vaig fer el pagament de l´UT de Sobrarbe, vaig fallar a Emmona però no va ser físic, jo hem veia be, i tenia ganes de demostrar-ho, no a ningú si no a mi mateix, tenia ganes ve veure si els entrenaments i quilometres que estic fent van pel bon camí.
Però també i vaig anar en respecte, ja que tornar a fallar moralment no m'hages segut massa bo, també anunciaven altes temperatures, així que tenia que portar-ho tot ben controlat, sobretot d'hidratació, que es un del punts fonamentals per mi, be i per a tota la resta.
Son les 6 del mati i després de fer unes fotos amb els companys i companyes de la UEC que també i prenien part, es dona el tret de sortida de l'ultra, ja de bon principi el ritme va ser alt, i es va formar un petit grup al davant de uns 20 corredors, hem notava còmode i ja de seguit en la primera petita pujada que hi havia vam quedar 7 o 8 corredors, comença la primera pujada de veritat al Collado del Santo (1897m.) vaig pujant a ritme còmode molts trams corrent, però sense forçar massa ja que encara queden molts quilometres, i jo tinc que ficar el meu ritme, en coronar el coll hem diuen al control que vaig en 4ª posició, no hem obsessionar ni res, a la baixada vaig aprofitar una mica, i hem vaig soltar, no per retallar amb els de davant , si no per ampliar distancia als del darrera, i tenir una mica de coixí.
 

Ara venia un terreny trencacames fins arribar a Ceresa, anava sol, seguint les marques de PR que eren les úniques que hi havien, ja que la cursa no estava marcada, començo a tenir algun dubte als encreuaments, ja que hi havien molts senders, de sobte hem trobo que la sendera s'ha acabat, ostres!!! estic seguint unes marques i fletxes Roges, no son marques de PR, intento tornar enrrera, retallant pel mig del bosc, tinc que tornar a la pista, de sobte!! hem trobo amb la pista, segueixo la pista fins a trobar una marca d'aquelles blanques i grogues, ostres!!! que passa aquí, hem trobo a un grup de corredors que venien de cara, els pregunto si anaven be, i hem diuen que si, estava totalment desorientat, brrrrrrrrrrrr, quina rabia, avui que hem trobo be, i vaig ben posicionat ara aixo, pero no vaig perdre la calma, ha segut una circumstancia de cursa i no s'hi pot fer res, el mal o error ja estan fets, toca continuar i prou, arribo al avituallament-contror de Ceresa que era el marató, kilòmetre 43, hem diuen que vaig 14 o 15, buffffff, vaiga pifiada, he perdut 10 o 11 posicions, continuo i no hem fico nervós, jo mateix m´automotivo.
Comença l'altra pujada seria, a la Collada de Ceresa (1550m.) començo a córrer, la primera part no te un pendent molt fort i hem permet de córrer en molts trams, però sense buidar-me molt, ja que arribar a dalt en forces es molt important, ja que quedaran 16.5km on si estic be puc encara guanyar alguna posició, arribo a dalt, he pujat a bon ritme i hem veig en forces, avituallo be i començo a baixar a bon ritme, se que aquest ritme es bo, i la senda es de les que a mi m'agraden,corredores amb algun tram tècnic, avanço a un corredor, baixava mig caminant, mes avant a un altre, hem començo a créixer, vaig be de cames, en arribar al proper avituallament, un altre corredor asegut al terra, la calor i el no calcular be el ritme esta passant factura als quilometres finals, a 4 quilometres de meta hi havia una pujada a un Monestir per un sender, la vaig fer tota corrent, sabia que allí era un bon punt per retallar, en arribar a dalt, un altre corredor tirat al terra, mig mort, els quilometres estan passant factura i jo que m'anava creixent, al control hem diuen que vaig en 4ª posició, falten nomes 4.5km per a meta, ara es moment de treure tot el que hem queda, en la baixada hem trobo a David  i hem diu que el 3er el porto a molt poc, però ja no hem va donar temps, la meta era molt prop, tot i així estic content, he fet una cursa entel.ligent, la 4ª posició esta força be, el mes important es que físicament hem veig be, i moralment també.


No vull ficar la meva pèrdua com a una excusa en la millora de la posició obtinguda, ja que una cursa d'aquesta duresa i distancia fica a cadascú al lloc que li correspon i a mes l'orientació forma part de la cursa, i així ho indica: La observación y la búsqueda de las marcas forman parte del aliciente de esta prueba. Ojo con los cruces y variantes de PR y GR existentes. Tener como referencia los pueblos por los que tenemos que pasar y que vienen detallados en la hoja de ruta. Pérdidas momentáneas: si recorremos varios minutos sin marcas o si llegáis a un cruce dudoso y no hay marcas, volver sobre nuestros pasos hasta la última conocida.

Punts clau
-Saber i conèixer be el teu ritme
-En cas de pèrdua, no perdre la calma,no augmentar el ritme, ni voler recuperar el perdut
-Una cursa de llarga distancia, sempre et fica al lloc que et correspon
-Començar de menys a mes