CURSA DEL PASTISET

Desprès de fer 90km. ahir en bici de carretera, avui tocava fer la cursa del pastisset, com a bon entreno, l'objectiu era simple, acabar i completar el fin de setmana en una bona doble sessió, aixi que he començat molt suau i força endarrerit, cosa que n'ha fet agafar 2 embossos al començament de la sendera i al barranc, però no m'importava, desprès d'acabar el tram de barranc, he agafat al amic Marc Balaña, he vist que portava un ritme molt semblant al meu, o mes ben dit, al que jo volia intentar fer la cursa, i aixi ho he fet, hem anat tos dos tota la pujada, fins a la Creu de Santos, que era meitat de cursa, llavors començava una baixada molt "xaladora", i com m'he vist força be tota la pujada, m'he soltat una mica, cosa que el Marc ja no ha fet, he anat avançant corredors desfruitant de la baixada i les cames han respòs, sense massa ressentiment, finalment m'he presentat a la lineal de meta de Benifallet en 20ª posició en un temps de 2h 45min. Estic content, demà podré sortir a rodar, ja que el meu cos recupera força be, i les cames estan assimilant els volums.
Felicitats als organitzadors, el millor premi de fer bè les coses es la participació massiva de gent, que entre cursa i marxa ha segut tot un record, el poble de Benifallet s´ha quedat petit.
Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles
 

ENTRENO EN BICI DE CARRETERA

Tal i com vaig dir, avui volia fer una tirada de kilòmetres en bici de carretera, cosa que així he fet, a les 9 del mati hem sortit un grupet a fer una volta, Mas de Barberans-La Senia-Ulldecona-Godall-Sta.Barbara-Amposta-Tortosa, al final 90.7km i demà cursa del pastisset, tambe sera un bon entreno, amb un cúmul de kilòmetres i volum aquest fin de setmana important. Com ja vaig dir, no m'importa el resultat de la cursa, si no, anar acumulant hores i kilòmetres, m'importa mes acabar bé, i en bones sensacions, i poder dilluns no donar trega i sortir a rodar, encara que sigui suau.

PERIOSTITIS TIBIAL

¿QUE ES LA PERIOSTITIS TIBIAL?

La periostitis como su nombre indica es la inflamación del periostilo que para entendernos es el nexo de unión entre el hueso (en este caso la tibia) y los gemelos, tíbiales y peronéos. Normalmente se localiza en la cara interna de la espinilla y la sensación es como de tener un cardenal en dicha zona o en un punto muy localizado de esta.

¿POR QUÉ SALE?

Son muchos los corredores que atribuyen su lesión a una sola causa, por ejemplo las zapatillas. Esto es un error porque si bien una zapatilla inadecuada puede ser causante directa de una periostitis como dice el refrán “ni están todos los que son ni son todos los que están”.  Las lesiones hay que entenderlas en un contexto concreto y un corredor puede lesionarse aunque lleve la mejor de las zapatillas. La periostitis como otras lesiones tiene su origen en:

1/ Superficie de entrenamiento inadecuada. Llámese asfalto o cualquier superficie endurecida.

2/ Escasa o nula preparación muscular del individuo. Eso, que el gimnasio y los ejercicios también existen.

3/ Volumen y/o intensidad inadecuadas. Entrenar más de la cuenta o con más intensidad o incluso variar la carga de entrenamientos de una manera brusca nos puede llevar a la periostitis.

4/ Defectos biomecánicos. El exceso de pronación, la forma de nuestro pie (sobre todo si es cavo) y otros defectos de carga pueden ser causa directa de periostitis.

5/ Calzado inapropiado. Escasa amortiguación o falta de estabilidad provocan periostitis.

6/ Escasos o nulos hábitos de tratamiento muscular. No acudir nunca al masajista puede salir caro, no estirar, etc.

7/ Hábitos de vida poco saludables. Trabajar de pie, el stress, mala alimentación, conducir muchas horas, etc. puede asociarse a diversas lesiones.

Está claro que podemos estar lesionados por una de estas causas, por tres o por todas a la vez y parece obvio que si trabajas de pie no le vas  a decir al jefe que lo dejas porque te puede provocar periostitis. Lo que si es cierto es que si del sorteo te compras todos los cupones te toca y si compras menos seguramente no te toque. Así por ejemplo si no te queda otra que correr por asfalto sabes que lo primero no puede racanear en zapatillas y no puedes flaquear en los demás y si entrenas más de 80 kms semanales tienes que empezar a plantearte que has de ser muy meticuloso en todo para librarte de las lesiones o renunciar a tus objetivos, tu sabrás que es lo que quieres.

TRATAMIENTO.

Si has cumplido todos los preceptos anteriores muy posiblemente no la padezcas pero como es bien difícil hacerlo aquí van otros consejos y recomendaciones para cuando comience el problema:

1/ Crioterapia al canto.  Es la mejor y más barata manera de decirle adiós a la periostitis. Tradicionalmente se ha optado por poner hielo en el periostilo inflamado y ciertamente alivia pero mi consejo es que ataques a la periostitis desde su origen; los músculos. Búscate un cubo más o menos grande, llénalo de agua, mete las piernas hasta las rodillas y añade un trozo de hielo de tamaño considerable. El agua debe estar a 0º o muy cerca. Sigue esta rutina después de entrenar todos los días sobre unos 10-20 min hasta que desaparezca por completo el dolor. CUIDADO NUNCA ANTES DE ENTRENAR. El tratamiento como imagináis es harto desagradable sobre todo en invierno y doloroso pero doy fe que es lo más efectivo que hay y además barato.

2/ Zapatillas de tacto medio-blando y altas de talón: Al llevar el talón elevado toda la musculatura posterior estará más reposada y el tacto medio-blando evitará las dolorosas vibraciones del musculo. CUIDADO: Zapatillas demasiado blandas y con mucho recorrido de amortiguación pueden causar tanto stress como las más duras.

3/ Antiinflamatorios sí, veneno no. Es muy común que si acudimos al médico de cabecera (y podemos dar suerte si no nos echa de la consulta diciéndonos que no corramos y punto) nos recete, como a todo el que le duele algo, algún antiinflamatorio. Pues bien a menos que con la caja del antiinflamatorio de turno te regalen un par de riñones pasa de ellos porque dañan los riñones así como otros órganos y además sirven de muy poco. Por suerte en el mercado tenemos productos como el Harpagofito (planta medicinal desde tiempos remotos) con una potente acción antiinflamatoria y nulos efectos secundarios. Recomiendo tomarlo en pastillas porque su sabor invita a tragárselo ligero. También existen geles que actúan del mismo modo sin dejar residuos.

4/ Medias de compresión. Llámese Medilast, Booster o como quieras pero de calidad contrastada. Evitan buena parte de las vibraciones al correr que aparte de dolorosas son perjudiciales.

5/ Más crioterapia. Como no se puede estar todo el día con el cubo de agua helada a cuestas es muy aconsejable adquirir algún gel de acción criogenizante, vamos frío para entendernos. Hay muchos en el mercado y a algunos les da más frio uno que otros. A mi me resulta muy bueno uno llamado Biofrezee aunque también probé el de Galius Gel o el famoso Osteogel.

6/ Evita la fuentes de calor. Ya sabes que si te pilla en invierno lo vas a pasar mal porque a tu periostitis no le gustan las estufas. Por cierto si te duele mucho antes de empezar no empieces pero ni se te ocurra echarte un gel de calentamiento.

 

La periostitis como su nombre indica es la inflamación del periostilo que para entendernos es el nexo de unión entre el hueso (en este caso la tibia) y los gemelos, tíbiales y peronéos. Normalmente se localiza en la cara interna de la espinilla y la sensación es como de tener un cardenal en dicha zona o en un punto muy localizado de esta.

 

ZEGAMA

Ja estic pre-inscrit al marato de Zegama dic "pre" per què fa falta el sorteig, del qual és molt difícil aconseguir una plaça, esperem que hi hagui sort, és una cursa que hem fa goig de fer, és d'aquelles que les has de correr algun cop, aquest any a mes és la 1a prova de la copa del mon skyrunner wold series 2012 amb un desnivell acumulat de 5.472 mts. Ara a l'espera del sorteig per poder preparar-la i fer el primer pic de forma.

SENSE DESCANS

Avui després del volum d'hores d'ahir no li he volgut donar treva al meu cos i no li he donat descans, en principi la intenció era rodar un hora sense importar el ritme, però com m'he trobat be, jo mateix sense adonar-me m'he anat animant, al final 11 km. a un ritme mig de 4´20" tot seguit 15 min. d'estiraments.
Diumenge aniré a córrer la cursa del pastisset, sense disputar, ja que la intenció es fer un altra doble sessió, aquest cop amb bici de carretera, uns 100 o 120 km. dissabte i l'endemà la cursa, surti com surti.

RASQUERA - TORTOSA

 Ahir pel mati a les 6h..45min varem quedar als 4 camins per fer la mítica caminada Rasquera - Tortosa, desprès de repartir-mos en diferents cotxes i fer el "caferet" al bar de Rasquera a les 8h..15min. comencem a caminar, per un terreny amb unes vistes fantàstiques, tota la vall de L'Ebre a l'abast en tot moment, al arribar a la Creu de Sants, punt de fer una parada i menjar alguna cosa, part del grup que no volien fer tota la caminada sencera, allí ens vam separar, i la resta cap a Tortosa, el terreny que ens quedava era molt Pedregós i no podies deixar de mirar al terra, ja que una mala petjada, podia resultar fatal, al final de tot un "puja - baixa" comencem a divisar ventiladors, senyal que tenim el nostre terreny prop, i aixi fins arribar al Coll de l'Alba, on ens vam d'expedir de tots els caminadors, molt bon entreno i amb un volum d'hores fantàstic, 30.5 km m.1500 amb 8h..29min.

SORTIDA AMB BTT

Avui, una sortida amb BTT, pels voltants de Roquetes amb recorregut entretingut i trencador, per canviar una mica d'aires. De vegades és necessari anar canviant d'esport, d'activitat, recorregut i trencar la monotonia per poder entrenar mes dies seguits sense decaure amb motivació, no cal que sigui a grans ritmes, considero mes important el fet de poder entrenar 3 dies seguits encara que siguin en diferent esport, que entrenar un dia i l'endemà no tenir ganes te tornar a fer el mateix.

TREBALL DE SALA AL GIM

Ahir vaig fer una mica de treball de sala al gimnàs, per potenciar una mica els diferents grups musculars, i que és vaguin acostumant a l'esforç d'aquesta llarga i dura temporada que queda per endavant












Potenciar..................no muscular, es força diferent.

ENTRENO EN "RODILLO"

Ahir vaig fer un entrenament en rodell, no vull carregar només de carrera a peu els entrenament, ja que tinc el punt feble en aquesta època del tibial, i ara que pareix que s'ha esvaït una mica el dolor, prefereixo ser prudent i alternar el córrer amb la bici, cosa que no abandono en el transcurs de la temporada, ja que a més que m'agrada i és d'on vinc, em va bé per a després d'una cursa o entrenament fort, descarregar cames. També la utilitzo per acumular volum i potenciar altres músculs que amb el correr no treballen tant.

NEW BALANCE DE TRAIL

D'aquestes NB la veritat és que no puc parlar gaire bé. Aparentment igual que en molts models em van entrar pels ulls i me les van aconsellar, però des de que me les vaig posar el primer cop, que no em vaig sentir a gust amb elles, tenen una forma àmplia i comparant-les amb altres models et donen més seguretat i estabilitat, però per als meus peus i la meva manera de córrer no. Tenen uns tacs molt amples, la qual cosa les fa molt relliscoses segons el terreny, i la degradació general és força visible, com també m'han donat problemes per bombolles. Crec que de NB (sentint-ho molt) no en tornaré a tenir. També he de dir que els nous models fan molt bona pinta i pareix que han millorat en molts d'aspectes, però com diu la dita "gat escaldat..........."

SUPERADES LES 1200 VISITES

Gràcies a tots per la gran acceptació, en només 15 dies de la creació del meu bloc ja he superat les 1200 visites. Veig que les entrades diàries del meu estat, entrenaments, rutes o material vos és d’interès, per tant, seguiré escrivint i contant-vos les meves experiències i el que he après d'aquest fantàstic esport i tot el que l'envolta.

CURSA DE LES II TORRES

Avui a les 9h del matí s'ha donat el tret de sortida a la primera cursa del circuit Terres de l'Ebre, la Cursa de les II Torres. El dijous vaig decidir de participar-hi, ja que no he pogut entrenar en tota la setmana, i com diuen: una cursa és el millor entreno. Amb una temperatura a la sortida d’1º grau, i amb les mans que ni les notava he sortit al darrera de tot i a un ritme còmode, ja que no estic per disputar una cursa a l’altura de la temporada que ens trobem, però com ja sabem, quan ens posem el dorsal sempre tenim el costum de forçar una mica de més, encara que conscient que no m'importava el resultat, sinó de fer un bon entrenament i anar acumulant hores i kilòmetres, m'he posat a un ritme còmode, el qual he mantingut constant fins al km 19 que m'he notat els bessons que em començaven a punxar. He arribat a l'avituallament i he begut 2 gots de sals, a veure si les punxades no anaven a més, però no ha sigut així, la cosa ha anat a més i més fins que a 2 km de meta gairebé anava caminant, perdent posicions (cosa que no m’importava gaire) però acabant amb unes sensacions una mica amargues, però havent gaudit d'una gran jornada d'esport.

No vull deixar-me de felicitar a l'organització, que ha fet una feina de marcatge immillorable, i obrint senderes a llocs intransitables i fent que sense haver-hi desnivell les cames estiguin ressentides (com a la gent agrada) finalitzant en família amb una escudella per a sucar-hi pà.

Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles

Clasificació

COM FABRICAR UNS BASTONS ULTRA LLEUGERS

Vaig a contar-vos un secret:

Com fabricar uns bastons de trail ultra-lleugers.

Després de remenar per la web a veure que trobava, que fora lleuger,resistent i econòmic, la cosa es quetotes coses juntes estan barallades, aixi que un dia donant una volta per DECATHLON, vaig veure unes canyes de pescar telescòpiques i sem va ocórrer una idea, la cu-al la vaig ficar a prova i puc testificar que funciona

 Ara explicaré com ho vaig fer. Vaig comprar 2 canyes telescòpiques, al preu de 3€ cadascuna, vaig treure la part mes prima de la canya i la vaig tallar a mida amb 2 trams, que vaig fixar amb un pegament especific per a fibra de vidre, que el podeu trobar a qualsevol ferreteria

 la medida dels 2 trams de fibra la vaig treure de la web talla del usuari (cm) x 0'66 = longitud del bastó, o amb el colze a 90º fins al terra, tenim que tindre en compte que hi fa falta la punta de carbur o roseta, que ens augmentara uns 7 o 8 cm mes, que la podeu trobar també al DECATHLON o alguna botiga d'esport de muntanya desprès d'unir amb el pegament les 2 parts telescòpiques,

 farem el mateix amb la punta de carbur, la cu-al teniu que introduir-la dins la canya tot el que pugeu, ja que aquesta part es la que mes impacte rep,

 la part de l'empunyadura,podeu agafar uns punys d'espuma de btt, s'hi ajusten perfectes, o si no, podeu agafar cinta de manillar antilliscant i ja teniu uns pals amb un cost ridícul i amb un pes de 170 gr. els dos.

 Jo els vaig utilitzar a les 2 Cares de l'Aneto i a la TDS i hem van donar molt bon resultat.

ALBERT BOSCH

                              

No podia deixar-ho passar per alt, he llegit la gesta del català Albert Bosch i he de decidit de penjar-ho al meu bloc per a què ens donem compte com pot arribar a ser de fort el cap, dic el cap perquè en aquesta gesta que ha fet, és el que ha necessitat entrenar més i d'una forma sobrenatural. De vegades hi ha gent que em pregunta com podem estar tantes hores corrent, la meva resposta sempre és la mateixa “Tinc un cap fort”. Bé, si el comparem amb el de l’Albert Bosch, encara em queda molt camí per recórrer. El que ha fet és digne d'admirar, jo que sé que és "tirar de cap" durant hores i em poso a pensar, i la veritat és que em costa d'assimilar. Ha estat 52 dies tot sol creuant el pol sud, amb unes temperatures que costen de pronunciar, tot sol, tirant d'un trineu amb tot el necessari que pesava més de 100 kg, simplement increïble.
Gràcies Albert, per ser un gran català i enhorabona per la gran gesta realitzada, només els més grans poden aconseguir gestes d'aquesta magnitud.

http://www.albertbosch.info/

SALOMON SPEEDCROS 2

Aquestes són d'aquelles que entren per l'ull, són de les que anomenaríem "voladores", aparentment pareix que no hagin de durar, que amb 2 curses ja no quedaran tacs, però no és ben bé així. Jo les he utilitzat en moltes curses i he de dir que m’han sorprès una mica, són molt lleugeres, tenen uns tacs molt agressius, però en canvi la seva degradació és progressiva, pareix que s’hagin d’arrencar tots els tacs a la primera cursa, però no, es degraden molt a poc a poc i d’amortiment són molt toves, sobretot a la part del taló.

Si he de dir alguna cosa negativa seria que són una mica estretes i no et donen una sensació d'estabilitat, els tacs formen part de l'amortiment, o sigui, que a mesura que es van gastant perden també amortiment, sobretot a la part del davant, on cada vegada vas notant més les pedres, però com he dit, d'una manera progressiva. No sé ben bé quantes curses poden durar, però si es guarden només per al dia de la cursa, depèn del terreny, poden durar entre 5 a 10 curses (depèn també de la manera de córrer o baixar de cadascú). Les recomanaria per a aquells que busquen anar de pressa i tindre la sensació de no portar res als peu.

Cursa les II Torres

Aquí deixo el cartell de la cursa de diumenge, la primera de l'any del circuit terres de l'Ebre

FIN DE SETMANA COMPLERT

Estic content, aquest cap de setmana l'he pogut completar amb quasi 7h. de volum; dic volum perquè és el que necessito ara, no importen els kilòmetres, desnivells ni sèries, ara és començar a acostumar el cos a hores d'activitat, ja vindran els mesos on em tocarà posar les piles amb l'entrenament de qualitat. Ahir vaig fer un petit trekking pel port, vaig deixar el cotxe al Restaurant i vaig anar direcció a coll de Pallers, després crestejant fins arribar a les antenes baixant fins al coll de Vicari i altre cop fins al cotxe, amb una mica de vent però gaudint d'unes vistes espectaculars.

Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles

ENTRENO EN BTT

Avui he sortit amb el meu germà a "entrenar" amb btt; dic “entrenar” perquè si sortim tots dos la paraula "entrenar" és la que millor queda. Ahir ja vam decidir que faríem 70 km i així ha sigut, hem sortit de casa direcció a casetes velles fins a fer 35 km i llavors donar la volta, i així ho hem fet. Del tema ritme, temps mig o desnivell, aquí deixo l'enllaç i cadascú pot opinar. Crec que per ser amb btt, amb el desnivell que ens ha sortit i el moment de temporada que ens trobem, esta força bé.

Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles

QUE ENS HAN PORTAT ELS REIS????

Un entreno!!!
Ahir jo i el meu germà vam decidir de fer un entreno, dels que ell anomena "suaus" després de veure el vent que feia, decidim d’anar cap al "port" a la zona de la mola a veure si allí a l’estar una mica mes "raserós" podríem estar mes resguardats del vent i en aquest aspecte ho hem encertat. Deixem el cotxe al restaurant i comencem l’entreno. El que s’anomena "calentament" ja no cal, per a què??? Amb el ritme imposat ja he vist de seguida que l’entreno de "suau" només serà l’arribada i així ha sigut.  De vegades penso que entre nosaltres hi ha una mica d’intimidació, la nostra mateixa presència d’un al costat de l’altre, pareix que tinguin que saltar xispes, però la veritat del cas i després de fer balanç de l’entrenament sempre és positiu, un per l’altre i a veure qui pot més, sempre surt un entreno de qualitat, en aquest cas ha sigut curt (14 km amb 600 mts. desnivell acumulat, i amb un ritme mig de 5.05 min/km) 1h.10 min.

Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles

VOLTETA PELS VOLTANS DE ROQUETES

Avui després de 3 setmanes de descans de córrer per culpa de "periostitis" causada per voler preparar la marató de Barcelona, he decidit  tornar a provar a veure com estava, encara que a un ritme molt baix he arribat content a casa, ja que no he tingut cap molèstia i no he notat res, ja que he de dir, que m´he allunyat de l’asfalt tot el que he pogut tots els anys per aquestes dates perquè pateixo del mateix problema, no sé si serà perquè en aquesta època tinc la zona del perioste més sensible, però sempre és el mateix problema i la mateixa causa, pareix que amb el terreny irregular i terra, el problema s’esvaeix una mica, a veure si trobem la causa amb el corresponent remei i puc tornar a fer el que m’agrada.

Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles

MIZUNO ASCEND 5

Hi ha dones que tenen la debilitat de comprar sabates o bosses i la meva són les esportives. No sé quants parells tinc, però més de 20, ja que en tinc tants que he decidit deixar el meu granet i donar la meva opinió de cadascuna de trail. Avui parlaré de les "MIZUNO *ASCEND 5" per a mi, unes de les mes còmodes i amb un amortiment molt suau. Amb elles he fet molts quilòmetres i carreres i puc dir que han estat fins fa poc les meves "preferides", ja que podia permetre comprar-me’n unes avui i córrer una carrera demà, sense necessitat de fer uns rodatges d'adaptació. S'adapten a la perfecció i mai he tingut problemes de "llagues", les he utilitzat tant en carreres curtes com de llarga distància però tenen un problema de degradació de sola i tacs massa gran, aparentment es veuen perfectes però la sola aquesta totalment destrossada. Encara que les segueixo utilitzant no les aconsello per a aquells que busquen una esportiva de trail duradera, però sí, per aquell que busca comoditat.

VOLTA A LA MOLETA EN RESACA

VOLTA A LA MOLETA CAMINANT de javieritet en Garmin Connect: Detalles

Aquest matí sabent que els companys del trail feien la tradicional sortida el primer dia de l’any i veient l’esplèndid dia que feia, no ens ha costat gaire decidir d’anar-hi i com no, amb una mica de retard, ja que la ressaca es feia notar, però decidits hem donat la volta a la mola entre rises i bufits Després d’arribar a casa i veure un altre tiberi a casa la meva mare, m’he sentit bé d’haver sortit, almenys he fet una mica de lloc a l’estómac i he cremat unes quantes calories abans de posar-ne unes altres.