ESTARÉ AL MARATÓ DE LA SENIA

Aquest fi de setmana participaré al marató de La Senia, no al moment i amb la forma per disputar-lo, pero ara per ara no n'hi ha més.

El plantejament serà molt diferent al que molts esteu acostumats a vorer o que habitualment faig, ja que com no puc disputar-lo al 100x100 no m´ha d´importar sortir amb motxilla.la.

No hem vull marcar cap objectiu, estaré satisfet si acabo amb bones sensacions i recupero força be, serà un bon test i un molt bon entreno per anar acumulant kilòmetres i millorar la forma.

Distància total: 43 kms
Desnivell acumulat: 4892 m
Alçada màxima: 1113 m
Alçada mínima: 357 m
Desnivell positiu: 2432 m
Desnivell negatiu: 2460 m

Perfil:

 

ENTRENO DE RITME

Ahir vaig fer una prova de ritme, es tractava de mantenir un ritme constant durant 1 hora.
Aixi que a donar voltes per la pista de l'Estadi, vaig fixar un ritme de 4" i la cosa va anar prou be, a mesura que anava passant el temps i els kilòmetres hem notava mes còmode i amb la sensació de poder anar més ràpid.
En vorer que s´acavaba, decideixo pujar una mica més el ritme, però sense mirar el rellotge, surtis el que surtis, al final la cosa va sortir prou be, vaig rodar els últims 4 kilòmetres a 3´45" i amb bona sensació, una sensació positiva de poder anar mes ràpid, un símptoma de millora.

El que tenia que ser un entreno força aburrit, hem va fer canviar una mica el xip..........

RITME I PLANIFICACIÓ D´UNA CURSA DE MUNTANYA

Fase I: Excés de ritme

Des del moment de la sortida, fins als primers minuts de la mateixa (10-15 min), o bé els 2-3km de la prova. Normalment, en el cas de competir amb pulsòmetre, ens anem a passar (per excés i bastant) del rang de pulsacions mitjanes a les quals teníem pensat competir. Si correm per sensacions, sabrem ràpidament que aquestes no les podrem sostenir fins al final de carrera.



Pensa, que en aquesta etapa inicial la percepció subjectiva d’esforç, sol ser una mica enganyosa, ja que el més probable, és que el corredor es deixi portar per sentir-se poderós (els seus "bateries" energètiques i de motivacionals, estan ben plenes ).



Aquesta situació, sol ser normal i hem de valorar com a tal, ja que la sortida d’una carrera per muntanya és per norma, més ràpida que el ritme mitjà al qual es pretén competir (sigui quina sigui la distància, 20,30, 40 o més quilòmetres), encara que de nosaltres depèn minimitzar aquesta "cavalcada" inicial.



























Fase II: Estabilització de ritme de carrera

Després l’estrès de la sortida, el més normal és que transcorreguts 5-6km de carrera, hi hagi una desacceleració del ritme de carrera. En aquesta etapa, el més normal és que el corredor ja hagi aconseguit fer "seu" el ritme que més li convé. En ella, el competidor percep l’esforç de forma bastant objectiva, portant a l’equilibri tot el seu potencial.

Potser el més raonable seria que cada participant que vulgui realitzar una bona carrera, intentés (en conte abans) aconseguir arribar a aquesta fase (ritme mitjà de carrera al que tenia pensat competir), en la qual el ritme de l’atleta, és normalment sostenible i realista.

Aquesta circumstància, no és per gens fàcil, ja que el sol fet de competir, fa que molts participants es deixin portar pel ritme de carrera dels altres. Aquesta és una de les complexitats de les curses de muntanya ja que és llei de vida que tothom s’aprofiti dels altres per donar el millor de si, però en moltes ocasions el participant se sol equivocar a l’hora de fer ostentació d’uns recursos que en la majoria dels casos, no seran sostenibles en el temps.

En aquesta fase, els competidors que corren amb l’ajuda del pulsòmetre, hauran aconseguit posar-se a "ratlla", ja que com dèiem, són suficients pocs quilòmetres per adonar-nos, que no podríem aguantar les pulsacions a què corríem a la fase I.

Depenent de les possibilitats de cada participant, no es descarta que, a mesura que va transcorrent la prova, puguin donar-se circumstàncies de les que el corredor és conscient, per exemple, en els canvis de ritme generats per la situació de carrera. Aquests, se solen donar més, en posicions davanteres i podrien modificar l’estabilitat d’aquesta fase. El més raonable, seria pensar, que com més llarga i dura sigui la prova, menys es hauria d’entrar en el "joc" dels canvis de ritme.



Fase III: desestabilització de ritme provocada per fatiga (per defecte)

En aquesta etapa, el corredor ja està "cremant" els seus últims recursos, tant fisiològics com mentals, i se sol produir un "baixada" en el ritme mitjà de carrera. Aquesta reducció del ritme, és provocada normalment, per la fatiga muscular acumulada, el dèficit metabòlic, i la pèrdua desmesurada de líquid (algun grau de deshidratació, sobretot en situacions de calor). A més, tots els fenòmens anteriors, generaran que el cos l’atleta, deixi de tenir energia per pensar amb claredat, i distorsioni una mica en els seus moviments psicomotrius.


 Per la seva banda, el pols tendirà a pujar (totalment discordant amb la disminució del ritme), pel fet que el cor, haurà de bombar més sang a tot el cos per compensar el desgast generalitzat a què l’hem sotmès.


En la majoria de les ocasions la disminució del ritme de carrera en aquesta última fase, sol ser directament proporcional al grau d’acceleració que hem imprès a la primera fase que anteriorment hem comentat. És a dir, si hem "pecat" tant en el ritme de sortida com a l’hora d’intentar mantenir aquest en el temps, és molt probable que la desacceleració del ritme mitjà de carrera en l’ultima fase de la prova, sigui més notable



 I és que el cos, és savi, i al final, en la majoria dels casos, sempre sol compensar, buscant constantment l’equilibri: "si abans t’has passat i has anat malbaratant la teva energia, ara caldrà mantenir el tipus patint! ! "

DIETA DE RECUPERACIÓ

Dieta de recuperació
Destinada a recuperar les reserves de glucogen. S’han de prendre aliments i líquids en els 15 primers minuts després de la prova, moment en què l’organisme assimila amb més rapidesa els nutrients ingerits, sobretot els carbohidrats. Aquesta presa ha d’aportar entre 0,7 grams i un gram de carbohidrats per quilo de pes. Per exemple: 500 mil·lilitres de beguda isotònica, 2 barretes energètiques de 35 grams i un plàtan o 300 mil·lilitres de suc de taronja, 300 grams de compota de fruita i 40 grams de galetes. Després, cada 2 hores, s’aconsella prendre uns 50 grams de carbohidrats (125 mil·lilitres de suc, 30 grams de galetes i una fruita).

De vegades serà necessari recórrer, sota el control d’un especialista, a suplements d’aminoàcids i antioxidants-que acceleren la recuperació muscular-especialment si es practiquen esports de molt desgast (marató, triatló, ciclisme, etc.).

Cost energètic

• Esports de força (aixecadors de pesos, llançadors en atletisme, etc). Un circuit de força i resistència de 2 hores té un cost energètic de prop de 1.000 calories.

• Esports de resistència (marató, ciclisme, triatló ...). Es requereix d’un gran volum d’entrenament setmanal. En una marató es pot arribar a consumir 2.800 calories, en una etapa ciclista de 5 hores unes 4.800 i en una marxa muntanyenca de 6 hores, al voltant de 2.100 calories.

DIETA D´ENTRENAMENT I COMPETICIÓ

Entrenament
És fonamental respectar cada dia el nombre d’àpats, la seva composició i els horaris. Es recomana distribuir l’alimentació en cinc preses: esmorzar, dinar i sopar i un esmorzar o berenar almenys una hora abans de l’entrenament. El menjar forta prèvia a l’entrenament s’haurà de fer almenys 3 hores abans del mateix. La dieta diària pot incloure: 250 grams de pa integral, un litre de lactis baixos en greix, 130 grams de carn o 150 grams peix o 2 ous, 350 grams de fruita fresca i 250 mil·lilitres en suc i 50 grams de fruita seca, 200 grams de pasta o arròs (cuit) o 200 grams de patata, oli d’oliva i altres greixos com la margarina o mantega, 30 grams de mel o sucre i 40 grams de fruits secs.





Competició
La dieta de competició abraça els tres dies previs i el dia de la competició. Els dies previs l’esportista té major motilitat gastrointestinal a causa de l’estrès que li suposa competir, cosa que s’associa a diarrea. Convé que durant aquests dies el menjar sigui ric en carbohidrats i pobre en greixos i fibra, per millorar la seva tolerància, reduir la diarrea i la mala absorció de nutrients. El menjar s’ha de fer 3 hores abans de la prova per assegurar un adequat buidatge gàstric, optimitzar les reserves de glucogen i aconseguir uns nivells de glucosa en sang normalitzats. Recomanacions generals:

• Incloure una bona ració d’arròs o pasta i evitar els llegums i les amanides en el menjar prèvia a la prova.
• Disminuir l’aportació proteica per facilitar la digestió. Preferir el peix blanc a la carn i acompanyar de patates al vapor o al forn.
• Substituir el pa integral per pa blanc.
• Incloure a les postres iogurt natural i prendre sucs en comptes de fruita fresca.
• Cal assegurar una aportació de líquids.
• Una hora abans de la competició, convé ingerir begudes isotòniques, pa o galetes. Durant la competició, només s’ha d’aportar aliments en els esports de llarga durada (curses, ciclisme, etc.).

LA HIDRATACIÓ

Amb la pràctica d’exercici físic augmenta la sudoració per a equilibrar la temperatura corporal i es perden aigua i electròlits. Si l’organisme està hidratat, el rendiment, la velocitat i la resistència física no es veuran afectats, ni hi haurà risc d’hipertèrmia (temperatura corporal superior als 39 º centígrads). Les necessitats de líquids depenen de la durada i intensitat de l’exercici i de les condicions climàtiques (temperatura i humitat). El més adequat és aportar begudes a una temperatura d'entre 9-15 º C, beure líquids (begudes isotòniques o aigua de mineralització dèbil) mitja hora abans, durant i en acabar l’exercici.



Penseu que depenent del ritme podeu perdre mes d´un litre/kg cada hora

CURSA DE PANXAMPLA

Tal i com vaig dir, ahir va ser el meu debut aquest any en una cursa i en el nou equip.

Abans de sortir ja vaig vorer moltes cares conegudes i vaig saludar molts amics i companys, ja que una de les coses boniques que tenen aquestes curses es el "bon rollo" i caliu entre tots els participants.

També vaig poder vorer que hi havia un bon nivell atlètic, amb corredors de bon nivell i en forma en aquest moments, així que el estar davant seria complicat.

Aquesta cursa amb la seva duresa pel gran desnivell i tècnica, es una cursa que et fica al teu lloc, ni mes ni menys, amb el cas d'haver fet un bon plantejament i planificació, si no a la part final et poden caure un bon grapat de minuts sense adonar-te.

Com jo sabia de les meves mancances en aquest moments, he fet una cursa molt conservadora i regular,sortint molt tranquil i intentant fer totes les pujades corrent, encara que sigui a un ritme molt baix.

Una de les "claus" estava en arribar al coll de L'Espina be, ja que després quedava una segona part trenca-cames que donava molt de marge per remuntar o mantenir.

Aquest any m'ha agradat molt el canvi de recorregut, fent aquella bonica cresta i baixant per el tècnic arrossegador, a mi personalment m'ha afavorit, ja que a les baixades podia recuperar una mica de temps perdut.

Al final com ja havia dit, des-de L'Espina fins a meta, ja no he perdut cap posició i he pogut mantenir la que portava sent 11è amb un temps de 2h43min

Estic satisfet, amb 2 setmanes que porto entrenant, no puc aspirar a mes, espero poder seguir entrenant amb normalitat i els resultats vindran sols

Aprofitar d´aqui per felicitat a tota l´organització de la cursa, tant de marcatje com avituallaments i rrecorregut, per mi una de les millors curses d´autentica muntanya del circuit

DEBUTARÉ A LA CURSA DE PANCHAMPLA

Ja estic inscrit a la cursa d'Alfara, ara tocara sofrir una mica, ja que nomes fa 2 setmanes que estic entrenant amb una continuïtat i qualitat acceptable aquesta cursa es molta cursa.

Possiblement sigui una de les mes dures del circuit terres de l´Ebre, però estic a casa, es per on jo acostumo a entrenar, hem coneixo aquestes muntanyes i encara que sigui dura, m´agrada.

Aixi que si no passa res diumenge debutaré amb el nou equip i vestiré de groguet.

ALIMENTACIÓ ESPORTIVA

Com cobrir les necessitats nutritives?

Hidrats de carboni. Són els que més presència han de tenir en la dieta de l’esportista. El nostre cos els acumula en forma de glucogen en el múscul i en el fetge. Les reserves són limitades; s’esgoten hora i mitja o dues hores després de començar l’exercici intens, per això la dieta ha d’aportar quantitat suficient de carbohidrats per a restituir les pèrdues i evitar la fatiga inicial.

Són font de carbohidrats: cereals (pa, arròs, pastes, cereals d’esmorzar, galetes, etc.), Llegums, patates, fruites, lactis ensucrats, begudes per a esportistes i dolços.

De vegades es recorre a mesures que incrementen les reserves de glucogen, conegudes com "sobrecompensació" o "sobrecàrrega de carbohidrats". Per aconseguir-ho, inicialment s’instaura una dieta pobra en carbohidrats juntament amb un entrenament fort, fet que redueix al mínim les reserves de glucogen. A continuació i durant tres dies, s’aplica una dieta d’alt contingut de carbohidrats amb un entrenament lleuger i finalment, s’aconsella una ingesta elevada de carbohidrats en el dia de la competició.



Greixos. Mesura que es van esgotant les reserves de glucogen, l’organisme els utilitza com a combustible energètic en proves esportives de llarga durada. Les quantitats que ha d’aportar la dieta d’aquests nutrients, en període d’entrenament, són les que es recomanen a la població general, amb un predomini dels greixos insaturats (olis, fruits secs o peix blau) sobre els greixos saturats (lactis complets, nata, mantega, carns grasses i derivats, vísceres i rebosteria industrial).


Proteïnes. Les necessitats proteiques dels esportistes són lleugerament superiors a les de les persones sedentàries, a causa d’un major desgast, a una major massa muscular i la utilització de part de les mateixes com a combustible energètic. Els aliments proteics que s’inclouen en l’alimentació diària són suficients per cobrir aquestes necessitats sense necessitat de recórrer a suplements que comporten problemes de salut (desmineralització, sobrecàrrega renal ...).



Vitamines i minerals. Si la dieta és equilibrada, variada i adequada, inclou quantitat suficient de vitamines i minerals. Només caldrà aportar suplements en casos específics i de mà d’un professional.

TÈCNICA EN BAIXADA

El control de la tècnica en baixada, com a recurs, és gairebé decisiu per a un corredor de muntanya. Un altre corredor difícilment ens pot treure tant de temps pujant com baixant.

Els corredors que pugen bé, no solen ser tan ràpids en pla ni baixant, sinó que mantenen un "tren" constant en tota la prova. Pujar implica un gran despesa energètica, i mai és comparable a la despesa que implica baixar. En pujar, hi ha un gran despesa energètica i cardiovascular, i en baixar normalment només implica un alt despesa muscular. A més, en les proves que acaben amb una llarga baixada, són els corredors que baixen bé, els que solen guanyar la cursa.



Està clar que innatament se’ns pot donar millor alguna de les facetes (pujar, baixar, planejar), però ningú arriba a ser un expert del tot en res, i sempre s’ha d’estar disposat a ser un alumne en potència (sense treball i inquietud constant mai es pot millorar).

Hi ha persones que per la seva història esportiva o per les seves característiques genètiques, tenen potenciades de per si les qualitats per moure’s bé costa avall per muntanya, és a dir: o han trepitjat muntanya de molt petits amb els seus pares o germans i han desenvolupat molt bona psicomotricitat (a més de la confiança que implica que el medi li sigui molt familiar) o han practicat un altre esport amb anterioritat que tingui alguna cosa a veure amb els reflexos, la confiança i la capacitat d’anticipar els moviments (Bicicleta de muntanya, Trial, Motocròs o Enduro, escalada ..).

Si pensem un moment, les dificultats per a un corredor de muntanya a l’hora de baixar corrent no solen plantejar quan aquest realitza la baixada per bon ferm (pista forestal per exemple o senda sense obstacles). Els problemes solen venir, a l’hora de voler anar ràpid i no perdre temps en baixades en camí, amb un terreny molt irregular on normalment la quantitat de pedres soltes o obstacles no ens deixen pensar on van els nostres peus (volem ser ràpids en un terreny on no sabem on posar els peus).

Al principi, encara que compartim aquestes sessions de tècnica en baixada amb els nostres companys d’entrenament, no ens comparem amb ells, i no ens pressionem a l’hora de voler millorar ràpid. Un company d’entrenament ens ha de servir com a "referent constructiu" (per motivar positivament a millorar, però mai per venir-nos a sota si no aconseguim estar a la seva alçada).

Abans de treballar assajant a la muntanya, podríem realitzar:

• Unes sessions d’exercicis de Propiocepció (vocable referit a la capacitat del cos de detectar el moviment i posició de les diferents articulacions. Aquesta, és important en els moviments que realitzem en el dia a dia i, especialment, en els moviments esportius que requereixen una coordinació especial).

• Veure que base de força tenen els teus músculs i articulacions, ja que segons el cas, abans d’afrontar un treball per la muntanya hauries enfortir / les.

Un cop tingut en compte aquests 2 punts, podríem començar a treballar específicament amb més garanties tenint en compte els següents punts.



Agafar confiança

Agafar un bon tram de baixada (la que menys t’agradi) i després de fer un bon escalfament, pots començar a baixar per ella (de 2 a 4 minuts de tram n’hi haurà prou) intentant baixar sense errors, sense necessitat d’anar de pressa, simplement anem a intentar agilitzar la nostra "psicomotricitat" i anem a realitzar la baixada de forma elegant, sense errors.

Aquesta maniobra la podem realitzar 4-5 vegades, intentant baixar, sempre sense velocitat, agafant confiança, i si podem, intentant buscar suports i traçades diferents als / les que realitzem amb anterioritat

Un cop haguem aconseguit agafar confiança, podem realitzar un altre tipus de treball.



Intentar anar més ràpid

Intercalar una baixada ràpida cada 2 baixades controlades i suaus, intentar fer tota la baixada accelerant breument en alguns trams (anirem potenciant així la velocitat de col·locació de peus i l’anticipació d'on els lluco).

Realitzar una baixada tècnica per parelles on no es busca la velocitat sinó que el component que vagi darrere no poseu mai els peus on els està posant el company que el precedeix.

Baixar altre cop en parella, on tampoc es busca baixar ràpid si no ser efectiu, intentant (per estreta que sigui el camí) buscar la traçada i els suports adequats per avançar teu company (aquest ha de facilitar la tasca) i que estigui al ser avançat intenti fer el mateix amb tu.

Per acabar, volem donar especial èmfasi a aquestes variables a l’hora d’emprendre una baixada:

• Concentració: és la capacitat de dirigir l’atenció a un sol objecte, i implica, l’acte de abstreure de tot estímul que alteri l’atenció a l’objecte.
• Atenció: és una qualitat de la percepció amb la qual seleccionem estímuls més rellevants per percebre’ls "millor".
• Visualització Auto suggestiva: a través d’imaginar una imatge concreta, arribem una condició emocional desitjada. Per exemple, alguns esportistes s’estimulen imaginant l’execució perfecta dels seus moviments.
• Auto creença tu actuació: seria la projecció de la Visualització Auto suggestiva en un mateix. És a dir, faríem tan nostra aquesta imatge d’execució perfecta, que ens auto convenceria de que la nostra actuació serà impecable.

És molt important tenir en compte aquests 4 punts últims, ja que és tanta la seva rellevància, com tenir bona musculatura o tenir una bona resposta psicomotriu.

SORTIDA EN FAMILIA

Sortida en familia donant la volta a la cuasi perduda senda de la barcina per la font del gel

 Contemplant les vistes en un dia esplendit

BUSQUEM LA FORMA!!

Ahir desprès de la feina tornem a agafar les esportives, es curiós però ja no hem costa, he recuperat una mica el que hem feia falta.

Tocava ritme i a l'estadi podia fer un bon test, 10 min. de ca-lentament i l'objectiu rodar entre 4 i 4"15 durant 40 min. Al final hem va sortir a 3"59, test complert!!

A vorer si pron-te ja puc vestir-me la nova equipació i retrobar-me en el mon de les curses, de moment m'he inscrit a la marató de la Fageda, ja veurem..............

ENTRENO ALFARA-ESPINA

Ahir juntament amb el meu germà vam decidir d'acabar la feina d'hora i anar a entrenar en pujada, finalment ens decantem per la pujada dels bous fins L'Espina. Ell com tenia unes referencies volia provar temps, jo com encara estic força fluix el meu objectiu era un altre, intentar fer tota la pujada corrent i no caminar, al final apretant les dents ho he aconseguit, son 4 km justos i 770 m de desnivell positiu.

En arribar a dalt proposem un altre repte, fer la baixada sense encendre el frontal ja que era gairebé fosc, aixi que tots el sentits en alerta, ja que a mes a mes estava plovent,concentració absoluta i cap baix, una mala petjada amb la roca banyada i relliscosa hages estat fatal, al final tots dos sencers.

Menys mal que en aquelles condicions no hi pot haver-hi ningú mes per allí, ja que si no el mes normal seria trucar a "cuarto milenio" dient de l'aparició de dos fantasmes.

CORREDOR DE FONS

Diuen que els corredors de llarga distància són persones especials i res més lluny de la realitat, som humans només amb una voluntat  sorprenent, ja que els entrenaments són molt llargs i més més enllà del que hem escollit aquesta activitat que ens agrada, sovint només córrer moltes hores  el cos es posa en moviment per la 'voluntat'
¿Que ens porta tantes vegades a entrenar després de tot un dia treballant,amb pluja, calor, vent, fred?

Som corredors de fons uns "Boixos solitaris" "incomprensibles" per elecció pròpia, ningú no ens ha obligat a triar aquesta filosofia de vida.

 D'aquesta manera de vida entren en joc molts aspectes que son modificats d'alguna manera per l'activitat esportiva. Des-de l'alimentació, el son, higiene, salut els hàbits, l'actitud d'enfrontament davant els problemes diaris, etc.


 Hi ha moltes persones que notem un canvi personal, una desconnexió i inconscientment en la nostra manera de veure i afrontar la vida,en començar la pràctica esportiva en aquest cas, la carrera a peu,el fons o simplement el "córrer per córrer".

 A través del córrer, ens trobem amb una pau interior,reflexionem de temes de les nostres vides, fa que tinguem una visió diferent dels problemes que ens sorgeixen.

 El sortir a entrenar moltes vegades passa a la vida del corredor a ser essencial i necessari, i el dia que no podem sortir a córrer, sentim un buit, que pot arrivar a afectar fins hi tot el nostre caràcter

L'Ideal és no obsecionarnos amb aquesta bonica activitat, prendre això com una cosa que dóna la nostra vida "Qualitat" no només física, sinó també mental. Ja que el córrer sol, ens dóna una sensació de soledat en el qual ens retrobem nosaltres mateixos, ens dóna un plaer únic i que és aconseguit quan els quilòmetres flueixen i ja no són eterns,son amics del nostre benestar.


Com a corredor de fons, m'agradaria aquelles persones que encara no s'han decidit a córrer, ja no dic una marató,el simple fet de sortir a trotar una estona pels voltants del poble, és una sensació única, i per a aquells que ja estan en aquestes distàncies, seguir-ho disfrutant amb passió.



Però recordeu una cosa.................el millor entrenament es un bon descans.

TORNEM-HI

Desprès d'un temps de tenir parat aquest blog, de no publicar cap entrada i tenir-vos des-informats he tornat una mica a l'activitat.
El no escriure,ni entrenar i desconnectar-me una mica van una mica enllaçats, ja que si no estas motivat no tens ganes de fer coses, i menys encara de competir.
La cosa es que parar parar no he parat, he fet alguna sortida de fi de setmana amb el meu fill i la meva dona, ja sigui amb btt o treking, a vorer si puc donar-li una mica de continuïtat i pron-te reapareixó en alguna cursa.

Aquest dissabte varem fer una sortida muntanyera juntament amb la meva dona i el meu fill,amb sortida D'Alfara pujant pels bous Carrer Ample fins la Franqueta i tornant per la pista fins L'Espina i baixant un altre cop pels bous 26km i 1820m D+

Ahir diumenge amb els companys del trail Roquetes també vaig fer una bona tirada, sortint de la Caramella fins Mont-Caro,coll de pallers,Font del Mascar, Rases fins clotes,i baixant fins a la Franqueta on vam fer final i pícnic.31km i 1900m D+
 

Durant el trajecte vam vorer imatges desol.ladores de la força de la natura, (aigua i neu) deixant molts arbres arrencats al ben mig del sender

Padres y deporte

Cuando los padres se obsesionan con el rendimiento deportivo de los niños, los hostigan a entrenar y los reprenden cuando no obtienen óptimos resultados en las competencias. De esta forma, los beneficios de practicar una actividad física terminan jugando en contra del menor. El rol de los progenitores en estos casos es apoyarlos en su profesionalización deportiva.

La ecuación niños y deporte es sin duda positiva para su desarrollo. Los ayuda a socializar, a formar su personalidad y mejora su capacidad física, mental e intelectual. Si la actividad es competitiva y con miras a ser un deportista profesional los beneficios aumentan. Sin embargo, en el camino para lograr que un niño se convierta en un deportista de elite, surgen padres que se obsesionan con la idea de que sus hijos triunfen. Esto los lleva a presionarlos desde pequeños.

Fatiga y lesiones

Cuando hay presión, el hijo puede adoptar una actitud oposicionista hacia él negándose a entrenar correctamente, corriendo riesgos como sufrir lesiones, advierte, Alejandro Opazo, traumatólogo y director médico de Meds Sport.

"Durante el entrenamiento estos niños suelen realizar los calentamientos previos y elongación sin ganas y no ejercitan los gestos técnicos como se le está enseñando por falta de interés. Lo que en competencia es crucial para evitar lesiones en el niño y en sus compañeros",

Hijo campeón

Si un papá presiona a un niño deportista, argumenta Alicia Romero, es porque existe una contradicción en las motivaciones: "Hay padres que proyectan en sus hijos vivencias personales y frustraciones que desean reivindicar con sus triunfos deportivos. Pero puede que ese menor, en primera instancia, practique el deporte sólo para divertirse", señala la experta.

Antes de los 10 años, la recomendación es que la actividad física de un niño sea variada, no enfocada en un solo deporte, y con un fuerte carácter lúdico.

Papá entrenador

Según Aquiles Gómez, estos padres obsesionados con el niño y el deporte, caen en el error de tratar de ser los entrenadores de sus hijos, entorpeciendo su desempeño. Es el caso de Nicolás (11 años), una promesa del fútbol de un colegio de Viña del Mar, que era increpado por el padre cada vez que acaba un partido, a pesar de ser la estrella.

"Era duro ver al Nico recibiendo reproches y no felicitaciones por parte de su padre, mientras que nosotros abrazamos a nuestros hijos a pesar de que jugaban mal", recuerda Laura, mamá de un compañero de Nicolás.

Hay padres que se transforman en los partidos, les gritan a sus hijos, a los del otro equipo, sin medir lo que eso significa. "Los menores prestan más atención a los padres que al propio partido. Además le transmiten a sus hijos un modelo negativo de superar obstáculos, ya que no soportan que sus hijos pierdan", describe Gómez.

Otro error que cometen los padres, según Alicia Romero, es hacer del deporte de ese niño la actividad familiar y la exclusiva distracción del menor en su vida cotidiana. "Incluso el resto de los hijos deja de existir", asegura.

Medios y apoyo

Si el hijo tiene condiciones para practicar un deporte, el rol de los padres es facilitarle los medios para practicarlo (inscribirlo en un club, llevarlo a los entrenamientos, etc.) y acompañar su desarrollo hasta que sea profesional.

Estímulo positivo

Esto implica acudir a los entrenamientos y campeonatos, participar como observador y preocuparse de que el entrenador refuerce con frecuencia al hijo, lo motive y lo trate con agrado.

Control emocional

Como los niños deportistas tienden a ser competitivos, los padres deben actuar como un controlador de emociones, tales como la frustración, rabia y sensación de fracaso en los partidos, canalizándolas de manera positiva.

SABER GANAR

Tots ens pensem que sabem guanyar, pero hi han maneres i formes de fer-ho....................................

Educar en la elegancia moral

Este aprendizaje de la elegancia moral no se improvisa; ha de iniciarse desde muy pequeño, cuando el niño empieza a jugar con sus padres. En muchas ocasiones éstos le dejan ganar para que el niño no se frustre y se sienta bien. Esto no está mal, a veces hay que dejarle ganar para que el niño tenga interés en mejorar, pero también hay que dejar que pierda para que no se crea que él todo lo puede, y luego se lleve un chasco con otros que no le van a dejar ganar.

No vale decirle al niño que no pasa nada por perder, que lo importante es participar, y luego cuando el papá ve en la tele que su equipo de fútbol va perdiendo no se cansa de soltar improperios y descalificativos. El niño se siente engañado.

El hecho de que el niño se enfade cuando pierde es una reacción normal. A nadie le gusta perder, y menos a un niño. Ellos lo viven como un fracaso, y como viven en el presente, el futuro les queda muy lejos, y por tanto les cuesta darse cuenta que perder una batalla no significa perder la guerra.

Como padres podemos tener en cuenta una serie de aspectos:

•  Hay que ser consecuentes entre lo que decimos y hacemos. Tenemos que aprender también nosotros a perder y a medir nuestras reacciones. En el día a día hay que reconocer el mérito del que se esfuerza, del que mejora y no solamente del que gana (p. ej. hemos perdido el partido pero los jugadores han luchado muy bien).

•  Cuando el adulto gane o pierda con el niño o con otros, debe mostrarles consideración (p. ej. "He ganado, pero no ha sido fácil, tirabas los balones con mucha fuerza", o "Felicidades, has ganado. Te has portado como un gran jugador").

•  Es normal que tras perder uno se sienta un poco triste y decepcionado, pero no se deben permitir reacciones desproporcionadas (agresiones verbales, físicas o contra el material). Si se producen hay que dejar muy claro al niño que en esas condiciones no puede jugar y se quedará fuera del grupo hasta que se calme.

•  Se gane o se pierda hay que felicitar o solidarizarse con el adversario ("Lo has hecho muy bien", o "lo siento. Ha sido un placer jugar contigo").

•  Tanto los padres como los hijos tienen que aprender a hacer examen de su conducta para saber en qué aspectos tiene que mejorar. Es más fácil criticar al otro que a uno mismo. Cuando el niño esté triste porque ha perdido, ayudadle a analizar el partido y hacedle preguntas sobre qué se podría haber evitado o qué se puede cambiar para la próxima vez, en función de su edad. Para poder hablar de la derrota a veces hay que esperar a que el niño se calme un poco y lo pueda ver con un poco de distancia. En el momento de la frustración es difícil dialogar y ver las cosas. Esto no vale sólo para el deporte, sino también para los fallos de comportamiento que haya podido tener en general.

•  Se le debe enseñar a jugar limpio. Establecidas unas reglas, hay que respetarlas. Si los niños son pequeños no debe haber muchas. Además, éstas no se pueden cambiar cuando a uno le interesa. Conviene acostumbrarse a no protestar ni quejarse, sino a aceptar las decisiones del árbitro, los fallos de los compañeros o los propios, y seguir luchando por la victoria con ilusión y honestidad, aprendiendo de los errores.

SABER PERDRE

Aquí deixo un article que val la pena llegir,tenir present, no oblidar i el mes important....aplicar-ho i saber-ho ficar en practica...............


SABER PERDER

Cuando se pierde, hay que aceptar esa situación. Ya no se puede hacer nada que la cambie, tan sólo aprender de esa experiencia y de los errores que hemos cometido para la próxima vez. No debemos justificarnos cuando las cosas no han salido como esperábamos, tan sólo aceptarlas. Muchas veces influyen factores que no dependen de nosotros y que pueden hacernos fracasar en nuestro objetivo como: fijarnos objetivos inalcanzables, no ser realistas con nuestras capacidades o limitaciones, subestimar a nuestros rivales, o simplemente porque nos enfrentamos a un rival superior. La derrota hay que saber superarla. No podemos permitir que nos afecte hasta el punto que nos suponga un freno para futuros intentos. Hay quien por temor al fracaso, deja de actuar. Consideran que es mejor no arriesgarse a perder, se paralizan y no se esfuerzan en conseguir aquello que tanto anhelan. Pero hemos de tener en cuenta que ni siempre se gana ni siempre se pierde, hay que tenerlo siempre presente. Por ello, no podemos dejarnos llevar por la desazón que produce la derrota, sino pensar que habrá otra oportunidad que podamos aprovecharla mejor. Perder cuesta asumirlo, duele y supone una decepción, es difícil encajarlo porque es el resultado de un esfuerzo no compensado. Saber perder también atañe a nuestra actitud con nuestros rivales. Cuando perdemos, nuestra actitud debe ser cordial con nuestro rival, ya sea en el deporte o en otro ámbito de nuestra vida como el profesional, y felicitar a quien ganó con prontitud. No debemos enfadarnos ni enfrentarnos a nuestro rival, y en ningún momento faltarle el respeto porque creamos que el resultado ha sido injusto. En el caso de que así fuese, tendremos que aceptarlo igualmente, mejor hacerlo con elegancia. Nunca podemos perder los nervios o las formas, tenemos que tener autocontrol.

ANY NOU....................NOVA

Com diu la dita "any nou,vida nova" be, la vida no m'ha canviat però...........si que ara puc dir que equip nou. Aquest any portaré "Roquetes" a passejar per aquestes muntanyes,


Espero fer ressonar aquest nom ben fort i amb la mateixa força que he portat el de la Uec Tortosa.
Com ja vaig dir fins al Març no hem deixaré vorer massa per les curses de muntanya ja que m'he planificat la temporada amb molta bici, especialment aquests primers mesos, ara ja gairebé porto 1000km de rodatge i es quan jo hem començo a notar bones sensacions, no d'estar en forma, ni molt menys, però si que a partir d'ara puc començar amb entrenos de mes qualitat, almenys per complir amb l'objectiu de poder aguantar amb el "peloton" a les curses socials..........ja no demano res mes, jejeje

FELIÇ ANY NOU

En primer lloc agrair a tots els seguidors d'aquest blog la confiança depositada, espero que tot el que he escrit i contat, hagi estat del vostre agrad, interes o simplement curiositat.
Estem a unes hores d'acabar un altre any i fer balanç del que ha estat el 2012.

Jo,per el que a mi respecta no se ben be quina seria la paraula adequada....posiblement "positiu" ple d'experiències, aventures i disfrutant de la muntanya,..........tampoc demano res mes,la salut m'ha acompanyat,he pogut gaudir del que m´agrada i hem motiva en aquest moment, aixi que,nomes dir que satisfet.

Pel que respecta al 2013 nomes demano que la salut m'acompanye, i el mateix desitjo per a tots vosaltres, tota la resta de coses son secundaries.

CORRERÉ LES SOCIALS DE CARRETERA

He provat de fer alguna que altra intent-ona de córrer per l'asfalt, per terra, muntanya, però res de res, no puc córrer a l'hivern.
He tornat a mirar-ho, i també he parlat amb un entès en la matèria, es veu que el problema que tinc es que a l'hivern o temperatures baixes, la membrana que envolta el tibial es contrau i s'inflama, cosa contraria de l'estiu o en temperatures mes altes, llavors es dilata i no tinc cap problema, i ja no vull rebuscar mes, aixi que tenint alternativa pos....................... a la bici, total es d'on vinc i es on hem sento com peix a l'aigua, el que passa que voldria fer una bona evolució, fent ara una mica de temporada d'asfalt per agafar ritme i desprès tornar a la muntanya i a la llarga distancia, però................tot no pot ser.
Be, he decidit de córrer les curses socials de principi de temporada amb bici de carretera, però ja se el que es i de moment vaig una mica mer-mat de kilòmetres per poder aguantar. Durant la setmana mes difícil de poder fer kilòmetres (algun dia de rodillo) i intentaré anar al circuit de Vinallop o al velòdrom, per que si no .... hem trauran els ulls.
Aquest fi de setmana he pogut fer una mica de volum (105km dissabte i 50km btt diumenge) a vorer si aquesta setmana puc rodar almenys 2 dies durant la setmana i fer alguna tirada llarga dissabte o diumenge.