PER FI PUC COMENÇAR A ENTRENAR AMB NORMALITAT

Deixant a banda si el canvi d'hora es rentable o no, el que si es per mi, un ajud per tenir mes hores de sol i poder entrenar millor, ahir ja ho vaig poder ficar a prova, agafant la bici de carretera a les 18.30h i rodar 50 km, vaig fer la volta per Benifallet i coll de Som, 1h.28min. i encara hem va sobrar temps de claror, aixi que en arribar a casa, hem canvio de calçat i vaig a rodar a peu una estona mes, fins a fer hora per anar a veure el futbol. No era necessari, però justament divendres passat hem van arribar les noves plantilles, i tenia ganes de provar que tal, la veritat, es que quan vaig ficar el peu dins la sabata, ja vaig notar una sensació bona, hem notava còmode i agust corrent, hem falta temps d'adaptació, però crec que he fet una bona inversió, n'ha canviat la petjada, però ara se que aquesta es la correcta, la bona i l'adequada i tarde el que tarde en adaptar-me, tot els quilometres que faci seran correctes.

A LA CICLOTURISTA DE LES TERRES DE L´EBRE

Desprès de moltes proves i anàlisis per intentar esbrinar el motiu de d'Infecció patida aquest fin de setmana a La Selva del Camp,hem arribat a la conclusió de que ha estat casual i puntual, ja que ha hores d'ara tots els paràmetres estan absolutament normalitzats, almenys el meu cos i les defenses funcionen a la perfecció.
Be, dit això diumenge he decidit de tornar a l'activitat, correré la cicloturista de les terres de l'Ebre, estava in-desis d'anar a Massaluca, però al ser molt corredora i rapida no es massa el meu estil de cursa.
Aixi que patiré amb la bici, dic patiré per que serà aixi, son 160 km amb 2450 mts. de desnivell, L'objectiu no serà altre que acabar, a poder ser dintre del "peloton" amb això ja hem dono com a satisfet, tot i aixi no serà fàcil, ja que amb bici no porto molt de volum, fa mes de 3 setmanes que no l'agafo i nomes he sortit 4 o 5 disaptes (menys de 1000 km) per als que sou una mica entesos es molt poc rodatge, espero que quede alguna cosa del meu passat ciclista i m'ajude, almenys L'experiència tindrà que tenir un paper fonamental..................................ja verem que passa

DE LA SELVA DEL CAMP A L´HOSPITAL

Aquest fin de setmana tocava anar a la Selva del Camp, per fer la marxa de resistència de 68.5 km amb 6270 mts. de desnivell acumulat, puntuable per a la copa Catalana. En un principi com ja vaig dir en la entrada passada, seria un test per provar material, ritme, etc..
Al donar el tret de sortida, vaig veure molt de nerviosisme, i es va sortir molt fort, jo tenia clar el meu objectiu i des-de l'inici vaig portar un ritme, el meu, el que jo anava còmode i el que creia que podria aguantar durant els casi 70 km.
Vaig anar fins al km 35 amb el Marcel, que el vaig conèixer durant el transcurs de l'aventura a "la volta Catalunya solidaria" i que finalment va ser el digne guanyador, rodant pels sender i pistes portàvem un ritme força similar, però pujant ell tenia un punt de mes, i vaig decidir soltar-me, ja que encara feia falta mitja cursa, en arribar a Prades, km 42, vaig començar a notar que alguna cosa no anava be, tenia moltes ganes d'orinar, parava sovint a orinar, i casi no orinava res, uuuuufffffffffff, crec que això es una infecció d'orina, la que m´espera fins a meta, dit i fet, la cosa va anar a mes i a mes, va arribar un punt que parava a orinar, per que tenia moltes ganes i nomes sortien 3 gotes contades, ja cansat d'aquesta situació, vaig decidir aguantar com vaig poder, vaig arribar a L'Albiol, tot el que quedava era baixada fins a meta, anava seguint a un corredor i de cop i volta m´adono que feia estona que no veia cap cinta ni marca, li dic:
-Crec que no anem be, no veig cintes, i hem contesta
-Si, si, estic seguint el GR. i porta cap a La Selva, llavors jo ja hem planto
-Ho sento noi, però jo dono la volta, estic segur que no anem be, no pot ser que no hi hagin cintes, dono la volta i efectivament, en un encreuament ens havíem despistat, mes de 15 min. perduts, que ja no m'importaven, però que dona molta rabia, i mes tal i com jo anava, tenia tanta rabia i ganes d'acabar que a la baixada vaig començar a apretar i encara vaig agafar a alguns corredors, que anaven completament trencats i casi caminant, en arribar a meta la primera cosa que vaig fer es anar al serveis a descarregar l´orina retinguda, no se ben be, quin vaig quedar, ja que me'n vaig anar de seguit al CAP per a que hem donen alguna cosa per a la infecció, segons hem van dir vaig quedar 6è i el temps segons el meu GARMIN 8h.05min.
La cosa es que quan m'analitzen l'orina, hi van sortir alguns paràmetres alterats amb infecció i restes de sang i hem diuen que tinc que quedar-me en observació 24h. fins que es normalitze, aixi que, vaja fin de setmana.........................ahir diumenge a les 21.30h. sortia d'urgències amb l'alta medica.
Be, deixem-ho en que vaig fer un bon entreno i prou.......................la resta per a oblidar

HIDRATACIO CORRECTA

En aquesta entrada intentaré explicar com es calcula o, més ben dit, quant de líquid hem de beure durant una carrera. Hi ha una formula, però ho explicaré d'una manera més d'anar per casa per a què tots ho podeu fer.
Ben hidratats heu de fer un calentament fins que trenqueu a suar. Intenteu orinar i peseu-vos després sense roba.
Correu una hora al ritme que voleu calcular de fer la carrera, o sigui més ritme si és curta, i a menys ritme si és llarga.
Sequeu-vos completament i torneu a pesar-vos sense roba, resteu el pes anterior del que ara peseu.
El millor es intentar no haver begut durant aquest test, si no, heu de sumar la quantitat beguda.
La diferència de pes que surt és la quantitat de líquid/hora que heu de beure per portar una bona hidratació i no tenir problemes, 1 gr pesa 1ml, així que els grams de menys són els ml que heu de beure, ja que la majoria de problemes musculars, com les famoses rampes són culpa d'una mala hidratació. Segur que la majoria no ho heu fet mai, i si heu fet el test, no podíeu imaginar una pèrdua de líquid tan gran,

Espero haver servit d'ajuda i d’interès

LA SELVA DEL CAMP

Aquest fin de setmana aniré a la Marxa de la selva del camp 68.5 km i 6270 de desnivell acumulat puntuable per la copa catalana de marxes de resistència, amb L'objectiu de provar material i fer algun test de ritme i FC, també hem servira com un bon entreno amb desnivell

MOTXILLA ULTRALIGHT OLMO 5L DE RAIDLIGHT

Aquesta es la nova motxilla que provaré per a les llargues distancies,

En comparació a la SALOMON XT ADVANCED SKIN S-LAB que estat utilitzant fins ara,

hi han alguns aspectes que m'agraden i vull ficar a prova En principi no portaré el camelbak a l'interior i nomes utilitzaré els bidons de la part del davant de 750 cl cadascun, ja que amb la salomon, despres de ficar tot el material necessari i obligatori oprimeix molt el camelbak, per reomplir si vols mesurar la quantitat de sals no es tan practic, la part del davant de la salomon amb bidons de mes de 500cl no va ben compensada, ara, si la portes amb nomes el camelbak es perfecta, s'adapta i no es mou, com ja dic serà una prova, vaig molt agust amb la salomon, però te alguns inconvenients que he tingut que adaptar i que amb aquesta estan de serie, com per exemple la cremallera per extraure el material, amb la salomon porta nomes a la part de dalt i es molt petita 12 cm, i en cursa si tens que treure alguna cosa allotjada al fons de de la motxilla tens que treure la meitat de coses per poder-hi accedir, jo vaig adaptar una cremallera lateral que puc treure el material, i s'obre en vertical, amb aquesta la cremallera dona tota la volta, o sigui que pots accedir al material sense problemes, el dubte que tinc es si s'adaptara tan be i no es mourà

SORTIDA GUAI

Ahir vaig fer un entrenament dels que a mi m'agraden, una tirada llarga per la muntanya i tot sol, hem vaig aixecar de bon mati, hem preparo tot el necessari, motxilla amb aigua, un paravent, telefon,la mini farmaciola, un mapa dels ports i poca cosa mes, i surto de casa direcció a Caro, vaig pujar per L'antiga senda i desprès direcció al Tosca i va arribar un moment que estava disfrutant tant corrent per la muntanya i pels senders que no m'importava per on anava i cap a quina direcció, havia sortit a les 8h. del mati i volia arribar al xalet a hora de dinar sobre les 14 h. sense importar-me els km ni el desnivell, al final la vaig liar una mica, vaig voler enllaçar un sender am un altre i les romegueres hem van deixar les cames fetes un poema, per la resta perfecte, va ser una sortida de les meves "guais" al final hem van sortir 39.7km amb 1700 de D+

IBUPROFENO EN CURSA

En aquesta entrada vull parlar dels antiinflamatoris en cursa, no soc la persona mes adient per aconsellar , recomanar i parlar de fàrmacs, Peró com sempre dic, parlo des-de la meva experiència i en este cas l'he viscuda.
Sou molts els que utilitzeu el famós"ibuprofeno" o "aspirina" en un ultratrail o cursa i jo fa temps també. La majoria aconsellats per algun company o amic, pensant que us esta donant una gran recomanació, Aquesta recomanació seria mes o menys bona si no estressi'm o anéssim a córrer.
El principal motiu per no utilitzar antiinflamatoris, es per que estem enganyant el nostre cos, quan tenim dolor o alguna cosa ens fa mal, aixo es una senyal d'alarma de que alguna cosa no va be, i prenent aquest tipus de fàrmac, i envaint el dolor, l'únic que farem es fer-lo mes gran sense adonar-mos, imagineu-vos que el dolor es una trencada muscular, continuant l'únic que fareu es fer-la mes gran i estan el doble o triple de tems per recuperar-te.
L'altre motiu es pel risc de rabdomiòlisis, que es la destrucció muscular que es pot complicar en una insuficiència renal greu.

Aixi que ja ho sabeu, L'altra cosa es que hi feu cas, de vegades hem de valorar per que correm o fem esport, jo almenys per que m´agrada i desfruito fent-ho,pero.....- cal ficar en risc la salut??
La majoria dels que correm, no cobrem ni un duro, al contrari paguem per córrer, o sigui que no ens hi juguem res. Possiblement aquesta entrada us ha deixat una mica descol·locats i amb el dubte. El meu consell seria que quant anéssiu al metge de medicina esportiva, li féssiu el referit.

Aqui us deixo un enllaç del UTMB que tambe hi parlen
http://www.ultratrailmb.com/documents/Newsletters/Letters/nl5_juin2011_ES.html

FA 22 ANYS

Pareix l'altre dia, però no!! fa 22 anys
L'altre dia el meu fill estava remenant àlbums de fotos de quant jo corria amb bici, i hem va fer recordar aquells temps, possiblement fou una de les èpoques amb mes participació en tots els nivells, passava una cosa semblant a les curses de muntanya d'ara, a totes les poblacions hi havien cuses i també amb una ambient formidable, nomes estàvem esperant que arribes el fin de setmana per anar a córrer, això ara ha quedat molt lluny, aquell ciclisme ja no esta, no se, si ha estat de la mateixa elit i amb tota aquestos casos de "positius" que han anat mer-mant, i tant de mal han fet al ciclisme de base, aquell ciclisme d'on han sortit ciclistes que encara ara estan en actiu al pilot professional. Recordo anar a córrer curses de Copa Catalana i Xalen Valenciana i sortir mes de 300 ciclistes, ara difícilment en surten 40, espero que amb les curses de muntanya no passe el mateix, i que aquest ambient i companyerisme que hi ha perdure

ALGUNES REFLEXIONS

Molts podeu pensar què dic jo i de què parlo, si total, porto 4 anys en aquest món, i estic donant consells com si fora un gran expert i portes tota la vida corrent i fent ultratrails. Bé, vull deixar clar que tot el que escric, publico, consells i recomanacions són també de tota una vida dedicada a l'esport i són el meu punt de vista; a molts us poden semblar simples paraules i a d'altres us poden servir d'ajut,
Vaig començar a competir en bici quan només tenia 12 anys i vaig acabar la meva carrera ciclista, o més ben dit, vaig deixar el ciclisme de competició als 23 anys, havent deixat enrera, una gran trajectòria d'èxits, les meves cames han fet més de 100.000 km. per les carreteres de tota Espanya, i només una lesió rotuliana em va apartar uns anys de l'esport.

He de dir que el ciclisme no és ben bé igual que el trail running o l´ultratrail, he necessitat una mica d'adaptació, però amb tota l'experiència del ciclisme, i juntament amb la del trail, he pogut adaptar moltes coses que m’han servit i que encara faig servir, com ara tipus d'entrenament, sabent els ombra’ls aeròbics, que són els mateixos en un esport com en l’altre, puc adaptar les pulsacions dels tipus d'entrenament i saber quin és el meu ritme per millorar, i amb això amb moltes altres coses, com poden ser la hidratació, alimentació, recuperació, estiraments, etc., que totes juntes fan gran paquet d'experiència.

També un punt molt important és el coneix-se't a tu mateix, saber el símptoma o dolor d'on ve, la sensació en cada moment de la temporada, quan has d’apretar més o menys. També hi ha coses amb les que es neix, que són hereditàries i que les has anat pulint i desenvolupant. Amb aquestes no s'hi pot fer res, ni han que són bones i n'hi han de no tant, jo en aquest cas no em puc queixar, crec que n'he heretat més de bones, com ara la capacitat de sofriment, una de les més importants i necessàries i també la part mental, indispensable en "l’ultratrail", aquesta és la que et pot fer guanyar o perdre, tocar el cel o quedar-te a un control de pas.

Havent dit això volia donar uns consells de que NO heu de fer a un ultratrail.

- No passar-vos en el ritme, per experiència puc dir que guanyes més els 20 km últims si has arribat bé i t'has dosificat bé, que amb els 60 km primers

- No provar res que no haguéssiu provat prèviament, ja sigui una simple crema de calentament, el menjar i beure coses noves, que heu comprat per a l'event i que segons us ha dit "algú" funciona de meravella i dóna una força extra. Aquesta força es pot transformar en que el vostre cos no ho accepte i tingue un efecte contraproduent.

- Portar sempre un petit kit de primers auxilis, amb una vena elàstica, manta tèrmica, alguna pastilla per al mal d'estòmac, o diarrea, antisèptic, etc.. com sabeu els que n'heu fet algun UT hi ha moltes parts de la cursa que us heu trobat sols molta estona, hem passat un mal moment o heu caigut. Jo sóc dels que mira el gram, però de vegades hi ha coses que les has de portar, i aquells grams de més et poden salvar d'acabar o no.

I per avui ja en teniu prou, demà mes, si ho conto tot en una entrada, sabreu tant com jo en mitja vida

ROSA FINISHER DEL UT LES FONTS

Aquesta entrada la vull dedicar a Rosa, la meva dona, ja que ha complert amb nota el seu repte i objectiu, acabar el seu primer UT.
La cosa no era fàcil, tal i com vaig explicar en l'entrada anterior les etapes. També haig de dir que jo abans de començar tenia els meus dubtes, com ara, si hauria assimilat be els entrenaments, carreges de treball, si aguantaria mes de 10 hores seguides d'etapa, etc.. En principi vaig seguir el plantejament tal i com vaig explicar, la primera etapa de transició de 23 km. la varem fer molt tranquils, li vaig dir que el ritme havia de ser còmode, que havia d'arribar a meta molt sencera, i així ho varem fer. La segona etapa de 70 km és la que mes hem preocupava, els talls horaris estaven molt justos, no es podia fer tot caminant, i tenia dubtes si podria aguantar el ritme adequat, el necessari per poder arribar als controls de pas, el primer control a Prat de Compte era el mes just, vam arribar en 30 min. de marge, li vaig dir si es veia capaç de poder aguantar aquell ritma fins al final, que era l'ideal per poder acabar l'etapa i no tenir problemes als talls horaris, hem diu, si! vaig còmoda, crec que puc i tinc les cames be. A continuació venia el Coll, que el varem pujar al ritme acordat, el va superar perfecte, igual que l'Espina, pujant el coll d'Alfara segiem anant al mateix ritme i no va tenir cap símptoma de flaquedat, jo estava al·lucinat, el que hem pensava que seria una etapa difícil, que les hores i els kilòmetres li pararien factura, va ser tot el contrari, va ser una etapa de ritme constant, de principi a fi, i la va acabar com si portes tota la vida fen ultres, quan va arribar li preocupaven mes els peus que res, li dic que això no és un problema, que amb un "compet" i un embenat li solucionaria, el problema era recuperar bé, recarregar els dipòsits de glucogen i estirar. Aquest mati al aixecar-se el primer que ha fet ha segut ficar el peu a terra i donar 2 bots, ho acabo!!, ho acabo!! hem diu. Al km 50 d'ahir ja vaig tenir-ho clar que ho faria.
Avui farem el mateix, controlarem el tall de la Font Nova i meta, no forçarem a la pujada i la segona part de la cursa que és baixada, si anem justos tenim marge de recuperar, llavors al coronar a dalt de "La Moleta" la cosa anava justa, i li dic que si o si tenim que córrer, per arribar a Temps al primer tall, arribem en nomes 9 min. per al tancament, però amb marge per arribar a meta, ja que era casi tot baixada i podia correr i així ho hem fet.
En arribar una calorosa benvinguda de familiars i amics de la UEC Tortosa li han fet passar tot el sofriment, ho ha aconseguit és "Finisher" d'un UT del que ella s'ha proposat, era la seva il·lusió de feia molt temps, també haig de dir que a mi per la part que hem toca, tambe hem feia il·lusió que ho aconseguia,i per un moment m'ha fet sentir orgullós esportivament.
També la meva nova faceta de "manso" ha tigut èxit.

COM AFRONTAR UT LES FONTS

En aquesta entrada parlaré de com afrontar les 3 etapes del UT de les Fonts, o mes ben dit, com les afrontaré jo aquest any que vaig de "manso".
Com l'únic objectiu es que ho acabe, que ja es, i molt!! afrontarem les etapes de la següent manera:


ETAPA 1 "LA NOCTURNETA"

Aquesta etapa en principi, no te cap mena de problema, el que tenim que fer es no deixar-nos portar, ja que al ser la primera, ser corredora i no tenir massa desnivell, el nerviosisme les ganes, el trobar-te be i els mateixos corredors, et poden fer portar un ritme mes alt del degut i s'ha d'arribar sobrat de forces de cara a l'etapa seguent, que te el primer problema, en el poc espai de temps de recuperació,ja que aquesta s'acabara al voltant de les 23.45h. a les 00.30h i l'endemà es comença a les 6h. del mati

ETAPA 2 "TRAIL DE LES FONTS"

Aquesta es la etapa reina, o sigui la mes llarga i la de mes desnivell, la clau es portar un ritme ben dosificat, el cu-al ens permeti, arribar amb tems als talls horaris, sense oblidar la hidratació i el menjar, peces clau, ja que es una etapa molt exigent i una "pajara" pot ser fatal, també seran peça clau els pals, ja que les pujades son força pronunciades i llargues i en aquest cas ens ajudaran a no carregar tant de cama i esquena, serà una etapa dura, en la que hi dedicarem moles hores i la cu-al deixara casi sentenciat el ser "finisher" o no.

ETAPA 3 "CURSA DE LES FONTS"

La cursa com molts ja saben i la coneixen, es la mateixa del circuit Terres de l'Ebre, es una cursa que de per si, ja es dura, si pensem el que portem al damunt.........Millor no pensar-hi, en aquesta es on jo l'any passat vaig patir mes, ja que hem va sortir tot l'acumulat, dels 2 dies anteriors, si que el meu ritme no es el mateix, però d'hores en seran moltes mes, en aquest cas l'única finalitat serà controlar el tall horari, i treure totes les forces que hi queden, amb la motivació que en arribar a Xerta tots els mals s'hauran esvaït i L'objectiu estarà complit

UT DE LES FONTS

Aquest fin de setmana toca UT de les fonts un ultrafons de les nostres terres i al costat de casa, l'any passat va ser el primer de la temporada en que vaig participar, obtenint la 14ª posició de la general, aquest any ja vaig decidir de no disputar-lo i acompanyaré a la meva dona, que per a ella serà el primer ultra. Quan hem va proposar de participar, no hem va semblar be, ja que no he segut mai de començar la casa per la teulada. Li vaig dir que necessita acostumar mes el cos, a les distancies, hores, i desnivell progressivament, que el millor seria fer-ho al 2013, i que aquest any proves amb distancies

entre 40 i 70 km. però li feia il.lusió i tenia que ser aquest, ja que es el de casa, es coneix el terreny i sap el que es trobara. Al principi vam tenir alguna que altra disputa, ja que jo, se el que es, i ella s'ho emprenia com un joc o una cursa mes, poc a poc s'ha anat adonant que al que s'havia inscrit no era una cursa de muntanya una mica mes llarga, si no que era una cursa d´ultradistancia, de 120 km en 6000 D+ dividida en 3 etapes i amb molt poc temps de recuperació. Al final s'ha ficat una mica les piles, li ha agafat respecte i s'ha adonat realment al que s'enfronta, i s´ha agafat els entrenament mes en serio,ara tot el treball esta fet, nomes fa falta apretar les dents, jo poca cosa hi puc fer, mes que de "manso"donan-li suport i motivació en els moments difícils.

SUMANT I SEGUINT

Aquest fin de setmana he fet una bona dosi de volum, dissabte doble sessió amb bici, mati 100km per carretera i tarde 30 km amb btt, i avui diumenge 14 km per muntanya amb 1200 mts D+. Estic conten i satisfet per que crec que porto una planificació prou bona de cara a arribar be i en un volum optim per a UTMB, porto mes hores de volum,mes kilòmetres i mes de 5000 mts de desnivell positiu respecte a la mateixa data del 2011, recupero molt millor, i aixo es senyal de que el meu cos i músculs estan assimilant mes be les carreges de treball, aixo també hem tranquil·litza i hem motiva, de cara a segui sumant, vull arribar be, i vull anar progressant poc a poc i ser prudent, no voldria estar parat per culpa d'una lesió, encara que falta molt i per a molts pot parèixer que parlo com si estes a la volta de la cantonada, els que hem coneixeu, sabeu que quan preparo una cursa, no la preparo nomes en la finalitat d'acabar i prou, la meva intenció es fer-ho el millor possible i deixar-hi la pell, encara que en acabar la cursa, depenent del desgast físic i mental,done com ha finalitzada la temporada 2012, no vull encara parlar de la cursa, i tampoc obsessionar-me, hi han moltes curses, no com aquesta però......