CURSA D´EN PANXAMPLA 2012

Ahir, tal i com vaig anunciar vaig participar en la cursa d'en Panxampla, volia veure una mica la meva progressió, volia soltar-me una mica i provar sensacions, i he de dir que estic satisfet.
Ja de sortida i sabent que de seguit començava la senda de la primera pujada, vaig ficar-me en posicions capdavanteres per no agafar cap emboç i també per que tenia ganes de disputar la cursa, vaig pujar còmode, a ritme, però sense buidar-me en els primers kilòmetres, ja que era una cursa dura i com sempre, els kilòmetres finals passen factura, vaig arribar al Corral de Marí (600m) en 3ª posició quan "pam" una mala petjada hem fa anar per terra, hem pensava que no podria continuar, ja que vaig caure en una zona pedregosa, però al final i amb l'ajud del corredor que venia al darrere, que hem va ajudar a aixecar-me continuo, hem feia mal tot, sobretot el genoll, però poc a poc, el dolor es va fer menys intens i hem va fer retornar a la cursa, nomes havia perdut una posició encara, llavors venia la pujada mes dura, que et deixava dalt a la Punta de l'Espina (1.182 m). feia un vent, que no et deixava ni córrer, i en prou feines podia anar pel sender que feia cap a les Rases del Maraco (1020m) en l'avituallament veig que un altre corredor anava darrera meu, tot seguit, baixada molt tècnica, d'aquelles que a mi m'agraden per un arrossegador, el cu-al vaig baixar amb un obrir i tancar d'ulls, tant els vaig de tancar, quant ven arribar a baix, vaig tirar tot recte i amb mi també l'altre corredor que hem seguia, llavors m'adono que no hi havien cintes i veig un grup de 4 corredors per l'altre costat de la muntanya. Ostres!!!! m'he equivocat, au!!, a tornar enrrera i continuar, crec que havia perdut 4 o 5 posicions, però no vaig caure amb l'error de córrer mes per agafar-los, ja que una pèrdua igual que una caiguda, son circumstancies de la cursa, en aquest cas errors dels quals nomes jo tinc la culpa, però el que no s'ha de fer mai, es voler córrer mes per agafar els que t'han passat, ja que el voler anar mes ràpid i fer un esforç extra pot passar factura al final, encara hi havia temps, i una cursa tan llarga i dura, sempre fica a cadascú al lloc on li correspon, aixi que en el descens de Cova Pintada (780m) fins a les Fonts del Toscà (508m) vaig arriscar una mica, la cu-al cosa hm va servir per arribar al Toscà i en trobar-me a la meva dona hem diu que anava 6è i que tenia al 5è a poc mes d´un minut, llavors, sabent també el que hem quedava vaig apretar un mica mes i en una altra arriscada baixada fins al Pas de Peret (245m). ja tenia al punt de mira al 5è, vaig veure que anava força mer-mat de forces, i li costava pujar l'últim sender corren, aixi que aprofito l'últim tram de pujada que hi havia per fer un canvi de ritme, i vaig veure que no va poder reaccionar, arribant aixi a meta 5è. Estic conten, ja que les sensacions han estat bones, m'he trobat be físicament, he disfrutat de la cursa , veig que estic fent progressos, que els bons entrenaments donen fruit.

Aprofitant l'entrada, felicitar als organitzadors, la bonica cursa que ens han preparat i la bona acollida que ens han preparat després, amb una boníssima fideua