NO HA POGUT SER

Tots aquestos dies he estat fent bondat, pomada, gel, cuidant el genoll a totes hores, caminant no hem notava res i pensava que podria fer "Matxos" mes o menys en condicions, però al final al poc de sortir ja vaig començar a notar a les baixades que el dolor tornava, pujant no m'ho notava tant, però al final ja era pujant, baixant, pel pla i de totes maneres, aixi que no ha pogut ser, al km 7 he decidit d'abandonar, el dolor anava a mes i multiplicat per mes de 60 km, hages estat una tortura, he donat la volta i he decidit tornar cap a meta, com nomes havia fet uns 7 km, no tenia que recórrer molt, i poc a poc amb el cap baix i una mica enrabiat, anava seguint el corriol de l'anada, hem vaig començar a trobar cares conegudes, que a la sortida com era encara una mica fosc amb tanta gent no havia vist, tots preguntat que hem passava, i jo trist, explicant-ho en 2 paraules, de cop una noia que participava s'ofereix per ajudar, ja que vivia a prop d'on era i hem diu que truca a casa i hem portaran fins a meta, aixi que vaig cap on hem diu, hi ha uns 700m. ja veig a la seva mare i germana esperant-me, ostres!! quina amabilitat, i s'ofereixen per portar-me fina a meta d'aquí donar-los les gracies, he de dir que aquest esport cada dia hem sorprenc, fins i tot en els moments dolents et trobes a algú disposat a ajudar.
Ara tocara fer una mica mes de bondat i recuperar millor, el cop que hem vaig donar a la cursa d'Alfara hem farà reposar mes de el que hem pensava