DE CAMINANT A CORREDOR (CAPÍTOL 3)

Tots sabem que un gran esportista destaca no només per les seves qualitats físiques, sinó per la seva intel·ligència a l’hora de competir. Encara que no pretenguem guanyar la Copa del Món, o ni tan sols una cursa local, qualsevol aspirem a aconseguir un bon lloc o millorar els temps d’anys anteriors en les curses de muntanya. Així que el cap no només serà un factor clau per als que disputen els primers llocs, sinó per a qualsevol competidor. Regular bé, conèixer els nostres límits i capacitats, el nostre estat de forma, el traçat i desnivells de la prova i les condicions en què es desenvoluparà pot ser el que faci que arribem o no a meta, així de simple. El famós "mur" de la marató en una carrera de muntanya no té lloc fix, pot aparèixer en qualsevol moment. En primer lloc hem de reconèixer que en la nostra especialitat la comparació de temps amb carreres en ruta no són una referència vàlida. Hi ha innombrables factors fixos a tenir en compte (desnivells, terreny, altitud) que alteren el ritme i els temps, i altres que poden fer variar els nostres registres d’un any a un altre en la mateixa prova: el vent, la boira, el sol, l’estat del terreny ... És fonamental conèixer la distància de la cursa, el desnivell acumulat, l’altitud, referències dels records, els avituallaments, sobretot què donen en ells, i un pronòstic del temps.




Independentment de la distància i els desnivells, com més temps es passi en altitud més desgast haurà. No és el mateix pujar i baixar tot d’una vegada, de pujar i baixar constantment. Córrer per neu, i depenent de l’estat d’aquesta, és molt més esgotador. El sol en alçada pot ser aclaparador... Tots aquests factors han de ser valorats tècnicament a l’hora de regular el ritme de carrera. Aquesta és una de les claus fonamentals per assolir el nostre objectiu. Se suposa que hem fet l’entrenament adequat i hem arribat a la competició en òptimes condicions, ara hem d’aplicar el cap. És important oblidar-se dels piques. Igualment no hem córrer ràpid en les zones planes o en els camins de bon ferm, llevat que estiguem arribant a meta. Regular i reservar forces ens portarà a remuntar molts llocs al final, a no patir "pájaras" i rendir al màxim. Mai hem de menysprear els avituallaments. No importa aturar uns instants per beure i / o menjar bé. Fins i tot hem d’avaluar quant de temps estarem sense poder avituallats pel que, si cal, portar un portabidons o una ronyonera amb aigua, beguda isotònica o un altre aportació energètica.
El bon corredor de muntanya, sense referir-nos al seu nivell esportiu, ha de conjugar doncs una sèrie de factors per aconseguir l’èxit: resistència orgànica, força, desimboltura tècnica, bona preparació i intel·ligència. Com en qualsevol altra especialitat esportiva, tot és entrenable, tot es pot millorar amb paciència i treball. Hi haurà persones més aptes, que s’adaptin millor i amb més qualitats que altres, però no per això deixaran d’entrenar aquests factors. No hem d’oblidar treballar tots els aspectes tècnics que afecten directament a les curses de muntanya. No només la nostra progressió estarà en funció del treball que fem, també dependrà d’això poder gaudir més i millor de les competicions, dels seus entorns, dels paisatges i de l’ambient que tanquen aquestes proves a l’abast de tothom.