ELS BASTIONS, IMPRESIONANT!!!

Quina cursa!!!

La veritat és que nomes el lloc es increïble, vam pujar amb el tren cremallera a la vall de Núria, que és on sortia la cursa, jo ja hi havia estat, ja que també vaig córrer el premi de les nacions al 2010.

Rosa estava molt nerviosa, el lloc la fascinava, la cursa també, pero li feia molt respecte. Passem el control de material i entrem al recinte tancat esperant que donen la sortida, no coneixíem a ningú i nomes volia que es fes hora per sortir i no pensar en res mes. Al fi es dona la sortida i auuuuu!!!! amunt cap al Puigmal, a Rosa no li van massa bé les curses on ja de sortida es comença a pujar, i efectivament, no parava de preguntar-me quan faltava per arribar a dalt, aquella pujada no sacava mai, jo que ja era coneixedor, li deia que pronte voria la creu del cim, però esta no arribava mai, anàvem molt enrederits, dels últims, però això era una cosa que no em preocupava, ja que faltava molta cursa i moltes hores per davant. Al final ja veig el cim, estàvem a la zona mes empinada i dura del cim, però el fet de vore la creu del cim, la va motivar i veig que pujava millor, coronem el cim i li pregunto com està, em pregunta si totes les pujades seran com aquesta, jajaja em fico a riure i li dic que mire al seu voltant i disfrute, de les vistes espectaculars a 3000m. d'altura. Començem a baixar una baixada força tècnica i amb passos nevats, li dic que hem d'aprofitar les baixades i que es soltes una mica, veiem la senda al infinit i el cap de Rosa que nomes mira cap a munt, tocava pujar Finestrelles, auu, tornem-hi!!! li dono els pals i a ritme arribem al cim, li dic que ho esta fent bé, em diu que no, que seguim molt enrederits, li dic que si portem un ritme constant arribarà un moment que la cosa canviarà. Baixem Finestrelles a bon ritme fins arribar a l'inici de la pròxima ascensió, “l´Eina", li pregunto com es troba, i em diu que millor que al començament, que no te les cames tant travades com al Puigmal, llavor li dic que: si després del que hem pujat les tens be, ara comença la cursa de veritat. Fem la baixada com totes, soltant cama i a ritme, anem avançant corredors, i això la comença a motivar, arribem a peu del pròxim cim el Noufonts, i ja amb un ritme diferent, mes viu i amb força i desprès el Noucreus i el Balandrau. En arribar al cim d'aquest últim, hi havia un control i pregunto com anàvem, ja que havíem remuntat molt i no podíem anar molt malament, em diuen que anem en 78 i 79 de la general, Ostres!!! això esta molt bé, i 8ª dona, li dic a Rosa i veig que la cara li canvia, això la va motivar encara mes, faltava ascens final al cim del Taga, amb casi 1000m. de desnivell de pujada que farien mal, a l’avituallament em diuen que portem a 2 dones a 4 i 11 min. Eem diu que no pot forçar mes i jo li contesto: No cal, a aquest ritme que portem les agafem segur. Quan faltava 1 km. per al cim en veig una i agafo referència, i li dic que cada cop li esta retallant i que toca apretar dents de fort, quan casi la tenia diviso l'altra i en arribar al cim nomes 35 seg. de desventatge, li dic a Rosa que en aquesta baixada toca arriscar una mica, i en menys d´1 km ja l'havíem passat, ara tocava regular fins a meta i mantenir la distància aconseguida en la baixada, i SI!! aconseguit!! ho ha fet, a quina cursa i de quina manera, Als Bastions, una cursa memorable i de les grans, no s'ho podia creure, fer podi a aquesta cursa era impensable.