"EMMONA" NO HA POGUT SER

Divendres al migdia vaig sortir direcció cap a San Joan de les Abadesses, amb tot el material que m'havia estat preparant i amb la cursa ben estudiada.Al arribar vam anar recollir el dorsal i buscar el lloc on feien l'explicació de la cursa, ja estava tot clar i al damunt les previsions meteorològiques donaven molta calor, a mi hem va be, però també he de dir que això faria la cursa encara mes dura.

Bon soparet, unes risses amb els companys d'equip, però el meu cap ja nomes pensava amb la cursa, en principi el meu plantejament era sortir molt tranquil a un ritme mot còmode i depenent com arribe a Núria decidir si anar a mes o acabar la cursa i prou.

Tot apunt, es dona el tret de sortida i com sempre la gent surt molt rapida, però tenia clar el meu plantejament i sabia que aquesta cursa seria per eliminació i no tenia ganes de ser jo un d'ells. Les primeres ascensions a Puig Estela(2.017m) i Coll de tres Pics(2.400m) les vaig fer a ritme però sempre guardant forces, ja que desprès tocava Bastiments(2.882m) i les crestes del Pic de Freser(2.885m) i el Pic de L'Infern(2.860m.) que al perfil pareixia no res, però..............bufff i a mes molt tècnics, amb molts de blocs de granit que tenies que remuntar i saltar amb molt de compte, ja que una mala xafada era molt fàcil.

Ara tocava la baixada fins a Núria on tenia previst avituallar be i decidir la resta de cursa, en arribar m'esperaven la dona de Ivan i Bernabè del Trail Roquetes que hem van informar i posar al corrent de com anava la cursa i jo, hem diuen que anava sobre el 15è, Ostres!! pos no he forçat i he anat tranquil a ritme còmode, llavors vaig veure que podia fer una bona cursa, però que no tenia que apretar mes, tal i com anava era prou, faltava molt i encara podia passar de tot, tocava pujar el Puigmal(2.914m) el vaig pujar a un bon pas, i ja mirant cap enrrera veia des-de dalt que les diferencies començaven a ser molt amplies.

Arribo a un dels punts complicats la baixada des-de el cim del Puigmal fins a Planoles, una baixada de casi 2000m. de desnivell que podia deixar les cames fora de combat, la cosa es que no va ser així, vaig a arribar a Planoles amb 2 corredors mes, bones sensacions i amb forces de seguir endavant, hem diuen al control que anava 13è, om-plec els bidons menjo una mica i continuo, les parades molt llargues no hem van massa be, els altres 2 corredors veig que no venen, començo a pujar, tocaven 1000m. de desnivell i el pròxim punt de control i avituallament estava a 20km, la calor estava apretant fort, eren les 14:30h i notava que estava suant en exces, però jo nomes mirava els km i el desnivell que hem quedava per arribar a dalt,avanço un corredor que anava completament mort, jo nomes pensava en que aquell corredor menys en suposava anar en 9ª posició, en arribar a dalt hem dono conte que casi no hem queda aigua i encara falten 12km per un terreny de puja i baixa, baixo una mica el ritme per intentar no beure tant ni tant sovint, però anava sec, hem trec el perfil que portava plastificat i veig que encara faltava molt per arribar i feia molta calor, hem vaig començar a preocupar i tot seguit hem comencen a venir unes ganes d'orinar insuportables, i cada cop mes sovint, com si d'una infecció d'orina es tractes, però jo sabia perfectament que era, m'havia deshidratat i el ronyo estava patint, no parava de mirar i escoltar per dins d'aquell bosc algun rierol d'aigua, durant tot el dia n'havia vist i travessat, però no, estava tot sec i les ganes d'orinar que no paraven, ho tenia clar, el final de la cursa s'aproximava, arribo al poble de Campelles, hem reben com a un deu al control/avituallament, tots molt amables no paraven de preguntar-me,-Que vols per menjar? -T'omplim els bidons? però ja era massa tard, els dic que necesito descansar una estona, no volia plegar, vaig començar a beure, però seguia orinant, al final decideixo ficar punt i final a la cursa desprès de 82 km i 7500m. de desnivell positiu, aquell no era el meu objectiu, i la salud esta en perill, les senyals d'alarma s'havien encès, i en aquesta ocasió  i tenia que fer cas, els comunico als del control la meva decisió, no s'ho creien, anant 9è a falta de 25 km i nomes el Taga per pujar, els explico el problema que he tingut, al cap de 5 min. els de la creu roja van venir i hem van fer unes proves per comprovar el meu estat, el metge hem diu que es el mes convenient, que porto el problema de fa massa estona i si segueixo ho podria agra-var. Hem va passar pel cap d'esperar als companys de la UEC i acabar la cursa caminat amb ells, però el metge hem torna aconsellar que no ho faci, necessito descansar i beure molt de liquid, el ronyo havia patit molt.

Hem quedo en les bones sensacions que he tingut, i el bon entreno que he fet de cara a properes curses i de cara al meu objectiu de l'any.

Aprofito d´aqui felicitar a tots els finishers de Emmona, nomes el acabar una cursa com aquesta es digne d´admiració i una gran gesta a l´abast de pocs

Ara hem faré algunes proves per descartar algun possible problema.