2on DIA VOLTA CATALUNYA

Tornen a ser les 6 del mati, per començar l'etapa d'avui que acaba a Gavà, avui no hi ha ningú mes que ens acompanye, aixi que serà un "mano a mano" al ficar-me de peu les cames hem suporten, aixi que decideixo deixar la btt que m'havia portat i fer l'etapa corrent, no teníem cap mapa,ni ruta feta ni res de res, nomes el destí Bagà. creuem les pistes d'esquí de la Molina i de la Masella, hi han molts de senders i allí començo a ficar-me una mica nerviós, no parem d'equivocar-mos, i les indicacions d'algú que trobem no son massa fiables, ja que el nostre recorregut no es massa digerible quan li comentes a algú, estàvem ben perduts, li comento al meu germà que crec que no anem en bona direcció, i hem diu que Bagà esta cap aquella direcció, va ser com preguntar-li a Cristòfol Colom on esta Amèrica, hem va senyalar amb el braç estirat cap no se on, Li dic que tenim que trucar a Tere i que ens oriente amb un mapa cap a on hem d'anar, hem torna a dir: que cap allà, altre cop torno a veure al Cristòfol Colom, al final entre les indicacions de la Tere i d'Algun excursionista, pareix que tornem a anar ben orientats, el peu li comença a molestar força i jo de tant en tant li fico una mica de pomada anti-inflamatoria.

En arribar al coll de Pals, 2 GR separen la senda, cap a on??? per aquí, hem diu, Gavà esta en aquella direcció, altre com veig el dit de "Cristòfol" assenyalant, que sigui el que deu vulga, puja i baixa i ara una pista i ara no se on portàvem hores sense poder avituallar ni menjar res, la Tere no podia arribar, la ruta era inaccessible, al final arribem a una casa de pagès, estàvem mig morts, demanem si tenien una mica d'aigua i a qualsevol preu uns entrepans, molt amablement ens donen aigua, no tenia pa, però unes barretes energètiques, i de les bones!!! van ocupar el buit.

Li expliquem una mica l'aventura i crec que va pensar alguna cosa no molt bona,jejje, ens indica que el millor es seguir la pista que ens portara fins la carretera i fins a Gavà, uns 10 o 12 km, buffff!!! al final arribem, quin martiri, jo teòricament allí a Gavà havia acabat, l'he acompanyat les 2 etapes del fi de setmana d'alta muntanya complicada.

Abans de marxar li vaig dir a la Tere que prou de tonteries i malgastar temps i quilometres, que compres un mapa de la zona de senders i jo li confeccionaria la ruta abans de marxar, aixi ho vam fer amb retolador permanent vaig marcar tot el recorregut de l'etapa següent. En mirar el mapa i veure el recorregut que havíem fet avui, observo que al coll de Pals, on es desviaven els 2 GR l'altre portava directament a Gavà amb la meitat de quilometres, un altre cop, vaig maleir a Cristòfol i no se qui mes...............pero son les aventures d'aquella volta Catalunya.

Continuara.................

EL QUE VA SER LA VOLTA CATALUNYA

En un principi la cosa tenia que ser fàcil.
Tot comença el fi de setmana del 18 i 19 de juny, on el meu germà ja havia arribat a Montagut, i d'allí començaven les etapes de muntanya, jo com estava preparant la TDS li vaig dir que l´acompanyaría, i així a mi també hem serviria d´entreno. El dia anterior recordo que vaig estar tota la tarde confeccionant la ruta, mirant per Internet per on anar, seguint el GR de la tranpirenaica,etc, ho portava tot planificat, ja que se com es.......i per algunes coses,sense comentaris????

Com no estava segur de poder aguantar 2 dies aquelles quilometrades, vaig decidir d'agafar la btt per al segon dia (per si de cas) recordo també que en aquella primera etapa de dissabte també s'hi va apuntar el amic Marc Balaña. Vam dormir a una cabanya de fusta d'un càmping, i mentre sopàvem fèiem 5 cèntims del recorregut de demà, (per on teníem que anar, on ens tenia que avituallar la Tere,etc) damunt del paper tot perfecte...........

Toca el despertador a les 5 de la matinada per esmorzar, i al cap d'un hora emprenem l'etapa cap a Planoles, que era el destí, al cap d'una estona que portàvem corren comença el desnivell positiu, i el meu germà que es fica al davant a ritme de cursa, no guardava cap força, bufffffff. Tot va anar mes o menys com ho havíem previst, en arribar a un punt a la carretera veiem un punt on ficava PLANOLES 7km, li comento d'anar per la carretera i d'aquesta manera retallem 8 o 9 km al que teníem previst de fer que eren uns 80, la cosa es que veu una sendera i ens diu: -anem per aquí, que aquest camí va en direcció a Planoles i no anirem per l'asfalt, li dic que NO!!, que no sap on porta, al final com ell es l'autor d'aquesta volta i es el seu repte,li fem cas. al cap de poc mes d'un kilòmetre la cosa es comença a inclinar cap amunt, i mes i mes, fins que arribem dalt d'un coll que no s'aviem cap on tirar.
-Cap allí,ens diu, Planoles esta cap aquella direcció, si que estava si, desprès de fer 15 km i mes de 1000m de desnivell, el que hagués pogut ser una etapa de 8h. i uns 70km va acabant ser de mes de 80 i 10h25min. En arribar a Planoles no podíem ni parlar, les nostres cares o portaven tot escrit.
En arribar al càmping on la Tere havia reservat un altra cabanya de fusta, estava  Carlos (el fisio) que li va fer un massatge, però hem penso que el que necessitava un massatge era jo, estava mig mort i no se si demà podré continuar, tinc les cames adolorides, quina bestiesa!!

Continuara............

AVUI FA UN ANY (VOLTA A CATALUNYA)

Avui fa un any d'aquesta aventura, aquí deixo alguns retalls de premsa que he trobat, demà contaré com va ser contat per mi, anècdotes, aventures i desventures del que va ser una bonica aventura amb final feliç.

L’ebredigital.cat
23-06-2011
Xavi Giné agafa el relleu d'Albert Giné en la Volta
Catalunya a peu
Tot i la visita d'ahir a la tarde del fisio, i el tractament que se li van practiar al peu amb ultrasons,
massatge i vendatge inclòs, avui aquest ha dit prou, quan portava casi 30 quilòmetres i prop de 6 hores
que han motivat que Albert Giné hagi tingut que interrompre l’aventura de la Volta a Catalunya a peu.
Una decisió que han motivat moltes llàgrimes, després del sufriment i l’esforç que havia mantingut fins
avui l’atleta roquetenc que acusava molèsties físiques des de fa alguns dies. Giné li ha comunicat la
decisió al seu germà que ha decidit prendre el relleu d’Albert per acabar les etapes que resten fins al
dissabte quan s’ha d’arribar a Roquetes després de més de 1300 quilòmetres. Així doncs a partir del Coll
de Nargó l’aventura la seguirà Xavi Giné que afrontava avui els 200 kilòmetres que restaven per tancar
l’etapa. D’altra banda continua la campanya de recollida d’aliments destinats als refugiats saharauis i
dimarts ja s’havia superat la xifra de 1500 quilos.

L’Ebredigital.com
27-06-2011
Els germans Giné tanquen la Volta a Catalunya
Més de quatre-centes persones entre familiars, amics i seguidors van donar una càlida rebuda als atletes
roquetencs Albert i Xavi Giné que van cloure l’aventura de la Volta a Catalunya després de vint-i-cinc
dies de patiments i molt d’esforç. Més de 1300 quilòmetres s’han cobert durant aquests dies de sacrifici
que van provocar que Albert Giné tingués que abandonar el repte a falta de tres jornades, a causa d’una
lesió muscular. El seu germà Xavi Giné va prendre el relleu per cloure la Volta a Catalunya, que a més té
una finalitat solidària amb la recaptació d’aliments de llarga durada per a subministrar al poble saharaui.
Els germans Albert i Xavi Giné van ser els protagonistes de la Volta a Catalunya. FRAN
CARRATALÀ (LA VEU DE L'EBRE)


Flix-Roquetes, va ser l'etapa que tancava la Volta a Catalunya
Dissabte al matí va arrencar la darrera etapa ja a terres ebrenques. Des de davant del camp del Flix va
arrencar a les sis del matí direcció a Roquetes, on van arribar en voltes de les set la tarde. Allí els
esperaven més de 400 persones entre les quals hi havia molts dels esportistes de l’Atletisme Terres de
l’Ebre, on hi destacava la presència de molts dels atletes més joves del club. També hi va destacar la
presència molt especial per Albert Giné, com era Sergio un dels amics amb qui va compartir l’experiència
al Desert des Sables, que va vindre des de Dènia.
 

ENTRENO DE QUALITAT

Aquest dissabte vaig fer un entreno de qualitat, d'aquells que donen manta de començar, però tocava ............i tenia que fer-ho.
Era un entreno amb 10 series de 1000m. en pujada, aixi que sense pensar-ho mes hem connecto l´ipod i amunt i avall, vaig acabar amb les cames que hem fein figa, pero amb la satisfacció de "objectiu complert"

Inclinació: 12%
Repeticions: 10
Recuperació: la baixada
km: 23.2
Temps: 2h39min.

DIAGNOSTIC "EMMONA"

Ahir vaig anar al metge, volia saber que m'havia passat a Emmona, el perquè, que ho havia provocat,tenia dubtes i tenia ganes de ficar remei.
Vaig explicar al metge pas per pas, el abans i el durant la cursa, que havia begut i menjat, com,de quina manera en quin punt, sense deixar-me res.Despres d'analitzar-ho detingudament, el diagnostic era clar, i en aquest cas com ja soc "mig metge" va ser el que en un principi vaig dir: PRINCIPI D'INSUFICIÈNCIA RENAL PER DESHIDRATACIÓ, en resum hem vaig quedar sec i el meu cos va estar patint molta estona.
Però tots els participants de "Emmona" sabíem d'aquesta separació de 20km entre un punt de control i l'altre, i l'error va ser que hagés tingut que baixar una mica el ritme i mes en les hores puntes de sol en que jo vaig afrontar el tram, però clar hem trobava be, i anava remuntant, i això hem va cegar una mica, tan que ho vaig pagar en un alt preu.
Hem quedo amb el positiu i que dels errors s'ha d'aprendre,com jo mateix vaig pronosticar abans de la cursa, que seria per eliminació, i aquí hem teniu............Eliminat!!! No busco excuses, ni Pros, es simple, he fallat i la cursa n'ha guanyat.
En aquest tipus de curses de vegades, no correm contra altres, també correm contra la natura,i aquest rival es dels forts (sol,vent, fred,aigua) s'han de tenir en compte.

Hem quedo en la frase del metge: "Ha segut una decisió dura però molt encertada, si hagessis continuat haguessis agreujat la situació"

"EMMONA" NO HA POGUT SER

Divendres al migdia vaig sortir direcció cap a San Joan de les Abadesses, amb tot el material que m'havia estat preparant i amb la cursa ben estudiada.Al arribar vam anar recollir el dorsal i buscar el lloc on feien l'explicació de la cursa, ja estava tot clar i al damunt les previsions meteorològiques donaven molta calor, a mi hem va be, però també he de dir que això faria la cursa encara mes dura.

Bon soparet, unes risses amb els companys d'equip, però el meu cap ja nomes pensava amb la cursa, en principi el meu plantejament era sortir molt tranquil a un ritme mot còmode i depenent com arribe a Núria decidir si anar a mes o acabar la cursa i prou.

Tot apunt, es dona el tret de sortida i com sempre la gent surt molt rapida, però tenia clar el meu plantejament i sabia que aquesta cursa seria per eliminació i no tenia ganes de ser jo un d'ells. Les primeres ascensions a Puig Estela(2.017m) i Coll de tres Pics(2.400m) les vaig fer a ritme però sempre guardant forces, ja que desprès tocava Bastiments(2.882m) i les crestes del Pic de Freser(2.885m) i el Pic de L'Infern(2.860m.) que al perfil pareixia no res, però..............bufff i a mes molt tècnics, amb molts de blocs de granit que tenies que remuntar i saltar amb molt de compte, ja que una mala xafada era molt fàcil.

Ara tocava la baixada fins a Núria on tenia previst avituallar be i decidir la resta de cursa, en arribar m'esperaven la dona de Ivan i Bernabè del Trail Roquetes que hem van informar i posar al corrent de com anava la cursa i jo, hem diuen que anava sobre el 15è, Ostres!! pos no he forçat i he anat tranquil a ritme còmode, llavors vaig veure que podia fer una bona cursa, però que no tenia que apretar mes, tal i com anava era prou, faltava molt i encara podia passar de tot, tocava pujar el Puigmal(2.914m) el vaig pujar a un bon pas, i ja mirant cap enrrera veia des-de dalt que les diferencies començaven a ser molt amplies.

Arribo a un dels punts complicats la baixada des-de el cim del Puigmal fins a Planoles, una baixada de casi 2000m. de desnivell que podia deixar les cames fora de combat, la cosa es que no va ser així, vaig a arribar a Planoles amb 2 corredors mes, bones sensacions i amb forces de seguir endavant, hem diuen al control que anava 13è, om-plec els bidons menjo una mica i continuo, les parades molt llargues no hem van massa be, els altres 2 corredors veig que no venen, començo a pujar, tocaven 1000m. de desnivell i el pròxim punt de control i avituallament estava a 20km, la calor estava apretant fort, eren les 14:30h i notava que estava suant en exces, però jo nomes mirava els km i el desnivell que hem quedava per arribar a dalt,avanço un corredor que anava completament mort, jo nomes pensava en que aquell corredor menys en suposava anar en 9ª posició, en arribar a dalt hem dono conte que casi no hem queda aigua i encara falten 12km per un terreny de puja i baixa, baixo una mica el ritme per intentar no beure tant ni tant sovint, però anava sec, hem trec el perfil que portava plastificat i veig que encara faltava molt per arribar i feia molta calor, hem vaig començar a preocupar i tot seguit hem comencen a venir unes ganes d'orinar insuportables, i cada cop mes sovint, com si d'una infecció d'orina es tractes, però jo sabia perfectament que era, m'havia deshidratat i el ronyo estava patint, no parava de mirar i escoltar per dins d'aquell bosc algun rierol d'aigua, durant tot el dia n'havia vist i travessat, però no, estava tot sec i les ganes d'orinar que no paraven, ho tenia clar, el final de la cursa s'aproximava, arribo al poble de Campelles, hem reben com a un deu al control/avituallament, tots molt amables no paraven de preguntar-me,-Que vols per menjar? -T'omplim els bidons? però ja era massa tard, els dic que necesito descansar una estona, no volia plegar, vaig començar a beure, però seguia orinant, al final decideixo ficar punt i final a la cursa desprès de 82 km i 7500m. de desnivell positiu, aquell no era el meu objectiu, i la salud esta en perill, les senyals d'alarma s'havien encès, i en aquesta ocasió  i tenia que fer cas, els comunico als del control la meva decisió, no s'ho creien, anant 9è a falta de 25 km i nomes el Taga per pujar, els explico el problema que he tingut, al cap de 5 min. els de la creu roja van venir i hem van fer unes proves per comprovar el meu estat, el metge hem diu que es el mes convenient, que porto el problema de fa massa estona i si segueixo ho podria agra-var. Hem va passar pel cap d'esperar als companys de la UEC i acabar la cursa caminat amb ells, però el metge hem torna aconsellar que no ho faci, necessito descansar i beure molt de liquid, el ronyo havia patit molt.

Hem quedo en les bones sensacions que he tingut, i el bon entreno que he fet de cara a properes curses i de cara al meu objectiu de l'any.

Aprofito d´aqui felicitar a tots els finishers de Emmona, nomes el acabar una cursa com aquesta es digne d´admiració i una gran gesta a l´abast de pocs

Ara hem faré algunes proves per descartar algun possible problema.

EMMONA

Comença el conte enrrera, una de les curses mes dures de l'any s'apropa i les cames comencen a tremolar.
Serà una cursa molt difícil, on no guanyarà el mes fort, si no el mes in-tel.ligent i el que aura fet be les coses d'un principi, depenent de la temperatura, la hidratació tindrà un paper fonamental,igual que  l'alimentació, ritme,etc. Serà una cursa per eliminació, on no pots descuidar ni el mes mínim detall, també es important el desnivell tan positiu 8500m. però "ojo" amb el negatiu, que a partir de la meitat de la cursa i mes concretament la baixada del Puigmal a Planoles, pot deixar els quàdriceps de mes d'un fora de combat.
Molta gent nomes mira les pujades que hi ha, i el desnivell positiu, jo li tinc un gran respecte també al desnivell negatiu, i sobretot en aquestes curses al pirineus, que els cims son tots per damunt dels 2500m. i les baixades molt pronunciades, en resum que s'han de tenir molt en compte.
Al principi quan hem vaig apuntar a aquest ultra-trail hem va agradar el seu perfil i recorregut, ara començo a tenir dubtes, ja que fa un temps el volia disputar, ara mateix veig que per fer-ho s'ha d'estar al 100x100 i jo no ho estic, ja que vull estar-hi a finals d'agost. Si que es cert que serà un test important on podré treure algunes conclusions,i si tot va be, encara que no acabe en una bona posició, hem pot deixar un punt de forma i volum important.
L´objectiu el decidiré a meitat de cursa, depenent com hem trobe tinc 2 opcions, apretar o reservar i acabar.

FREDES-PAULS, IMPRESIONANT ROSA

Dissabte tarda tenia previst de participar a la Fredes-Pauls la marxa nocturna que travessa el port pel GR, pel mati vaig agafar la bici de carretera i vaig fer 50 km, ja que volia fer una mica mes de volum, preparant ja "EMONA" la setmana pròxima.

Havia decidit de no disputar la marxa, ja que no volia arribar a Pauls havent donat tot i estar 3 dies en mal de cames, a mes ja havia parlat amb la meva dona que d'acompanyar-la.

Estava nerviosa, tenia ganes de fer-ho be, de fer un bon temps, de demostrar-se a ella mateixa que el que va fer als "Bastions" no va ser casualitat. Li vaig dir que la veia en condicions de fer sobre 7h. però que en casi 50 km poden passar moltes coses i que no pense-se'm amb el temps, anirem fent a ritme i si surt be millor que millor, al principi vam portar un ritme suau, ja que li costa molt entrar en cursa, abans d'arribar a Coll de Pallers hem diu que es nota millor i que es veu be, li dic que ha d'arribar amb ganes a Caro que la segona part es on la gent va mes mal.lament i es on es treu mes diferencia, en arribar a Caro hem diu que es troba be i que vol fer bon temps, portem 3h30 en aquest temps i al ritme que portem estarem a Pauls en 7h, hem torna a repetir que esta be, li dic que este ritme es bo, que si de veritat esta be te 8 km de baixada on les cames arriben carregades i cal guardar, ja que a la baixada d'estar be a no estar-hi son molts minuts de diferencia, en arribar a Clotes vaig veure que tornava a ser la Rosa que hem va impressionar als "Bastions" la que cada cop que avança la cursa va a mes, va fer molta part de la pujada desprès de Clotes corrent i vam arribar a dalt de L'Espina amb temps de fer bon crono, li dic que ara es el moment de treure el que queda, que si fa be aquesta baixada baixarà de 7 hores, i efectivament li quedaven forces, va fer una baixada molt bona, vam adelanta a molta gent i això la motivaba i li donava mes forces, en arribar a l 'asfalt li dic que ja està que si segueix aixi baixarà un bon grapats de minuts, i ho va fer 6h45min. hem va deixar impressionat.

ELS BASTIONS, IMPRESIONANT!!!

Quina cursa!!!

La veritat és que nomes el lloc es increïble, vam pujar amb el tren cremallera a la vall de Núria, que és on sortia la cursa, jo ja hi havia estat, ja que també vaig córrer el premi de les nacions al 2010.

Rosa estava molt nerviosa, el lloc la fascinava, la cursa també, pero li feia molt respecte. Passem el control de material i entrem al recinte tancat esperant que donen la sortida, no coneixíem a ningú i nomes volia que es fes hora per sortir i no pensar en res mes. Al fi es dona la sortida i auuuuu!!!! amunt cap al Puigmal, a Rosa no li van massa bé les curses on ja de sortida es comença a pujar, i efectivament, no parava de preguntar-me quan faltava per arribar a dalt, aquella pujada no sacava mai, jo que ja era coneixedor, li deia que pronte voria la creu del cim, però esta no arribava mai, anàvem molt enrederits, dels últims, però això era una cosa que no em preocupava, ja que faltava molta cursa i moltes hores per davant. Al final ja veig el cim, estàvem a la zona mes empinada i dura del cim, però el fet de vore la creu del cim, la va motivar i veig que pujava millor, coronem el cim i li pregunto com està, em pregunta si totes les pujades seran com aquesta, jajaja em fico a riure i li dic que mire al seu voltant i disfrute, de les vistes espectaculars a 3000m. d'altura. Començem a baixar una baixada força tècnica i amb passos nevats, li dic que hem d'aprofitar les baixades i que es soltes una mica, veiem la senda al infinit i el cap de Rosa que nomes mira cap a munt, tocava pujar Finestrelles, auu, tornem-hi!!! li dono els pals i a ritme arribem al cim, li dic que ho esta fent bé, em diu que no, que seguim molt enrederits, li dic que si portem un ritme constant arribarà un moment que la cosa canviarà. Baixem Finestrelles a bon ritme fins arribar a l'inici de la pròxima ascensió, “l´Eina", li pregunto com es troba, i em diu que millor que al començament, que no te les cames tant travades com al Puigmal, llavor li dic que: si després del que hem pujat les tens be, ara comença la cursa de veritat. Fem la baixada com totes, soltant cama i a ritme, anem avançant corredors, i això la comença a motivar, arribem a peu del pròxim cim el Noufonts, i ja amb un ritme diferent, mes viu i amb força i desprès el Noucreus i el Balandrau. En arribar al cim d'aquest últim, hi havia un control i pregunto com anàvem, ja que havíem remuntat molt i no podíem anar molt malament, em diuen que anem en 78 i 79 de la general, Ostres!!! això esta molt bé, i 8ª dona, li dic a Rosa i veig que la cara li canvia, això la va motivar encara mes, faltava ascens final al cim del Taga, amb casi 1000m. de desnivell de pujada que farien mal, a l’avituallament em diuen que portem a 2 dones a 4 i 11 min. Eem diu que no pot forçar mes i jo li contesto: No cal, a aquest ritme que portem les agafem segur. Quan faltava 1 km. per al cim en veig una i agafo referència, i li dic que cada cop li esta retallant i que toca apretar dents de fort, quan casi la tenia diviso l'altra i en arribar al cim nomes 35 seg. de desventatge, li dic a Rosa que en aquesta baixada toca arriscar una mica, i en menys d´1 km ja l'havíem passat, ara tocava regular fins a meta i mantenir la distància aconseguida en la baixada, i SI!! aconseguit!! ho ha fet, a quina cursa i de quina manera, Als Bastions, una cursa memorable i de les grans, no s'ho podia creure, fer podi a aquesta cursa era impensable.

Els Bastions SkyRaces

 Aquest fin de setmana començo vacances, molts ho relacionen amb una tumbona,platja i relax, NO!! les meves, no, vaig decidir que faríem (amb la meva dona) el trail del bastions.

Cursa de 50Km i 3.500m de desnivell positiu i que recorre l'últim tram de la Ultra Trail i per tant corona els cims més alts de la Vall de Ribes, el Puigmal, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus, Balandrau i Taga
L'alçada mitja de la prova és de 2.100m i s'assoleix la cota màxima al cim del Puigmal (2.913m).

Serà un bon entrenament, tant de kilòmetres com d'hores, a una zona espectacular, acompanyaré a la meva dona a fer una cursa mítica a casi 3.000m d'alçada.
Molts pensareu, amb les platges i illes que hi han, i heu d'anar a patir per aquells cims; doncs si!! aquest es el nostre disfrutar

RASQUERA - TORTOSA

Tal i com vaig dir ahir diumenge vaig córrer la Rasquera-Tortosa, el marató de muntanya de casa, la intenció era la de fer un bon entreno i provar com respondrien els genolls, vaig sortir amb les cintes rotulianes igual que últimament amb tots els entrenaments, ja de sortida la cosa s'enfila cap amunt cosa que a mi hem va be, prefereixo sortir amb pujada que amb pla i que es fique un ritme fort,la veritat es que el primer tram de la cursa fins arribar a la "Creu de Santos" hem va agradar i el terreny era portador, llevat el trist tram de l'incendi.
D'un principi vaig ficar un ritme còmode, sense anar molt forçat, sense importar-me qui anava al davant, ni qui venia pel darrera, ja que amb una cursa d'aquesta distancia la cursa dona moltes voltes i una cosa si que es certa, al final sempre et fica al lloc que et pertany.
La segona part de la cursa va ser tot un calvari, molt tècnica, amb molta pedra i molts llocs on no hi ha sendera, i que tens que estar en una tensió constant,sense perdre la vista del davant, i on no hi ha cap petjada plana en molts de kilòmetres, en aquesta part de la cursa ho tenia molt clar, arriscar "0" en aquestes altures de temporada, no hem puc permetre una lesió, ja que hem seria fatal, ara comença la part on tic que fer grans volums i entrenaments de qualitat i un paro no es el mes convenient.
La tercera i ultima part de la cursa es una mica mes portadora, crec que el vorer els ventiladors es com si fessis un gran sospir, vaig mirar al darrera en un tram on tenia força visibilitat i no veia a ningú, o sigui que la posició que havia aconseguit no la podia perdre, aixi que sense relaxar-me ni baixar la guardia i portant el ritme que portava vaig arribar a meta en 5h.13min. i aconseguint el 3er lloc de la categoria.


Vull destacar i no es per que sigui el club al que pertanyo, la gran organització, difícil marcatge i avituallaments complerts,sense deixar-me l'acollida a meta on no feia falta de res.

DIUMENGE RASQUERA-TORTOSA

Aquest diumenge hem tornaré a penjar un dorsal, en aquest cas serà a la cursa de casa, el marató de muntanya entre la població de Rasquera i Tortosa, l'objectiu serà el de un bon entreno de 42km, res mes, no penso forçar la maquina, o almenys no al 100x100, crec que puc fer-ho be sense exprimir-me, ni ficant en perill altres aspectes, com ara genolls o altres possibles lesions, que a les altures de temporada que estem, una parada hem seria fatal i pot parar tot al traster.


També a partir d'ara seleccionaré molt les curses a les quals participaré, no es pot còrrer tot i molt menys disputar, ja que al final els kilòmetres de forta intensitat, et passen factura. i depenent de quin sigui l'objectiu de la temporada o a quina data es vol estar en plena forma, s'ha de tenir molt en compte. A mi m´agradaría córrer cada diumenge, però se que no m'estic fent cap be. Una cursa de muntanya amb fort desnivell, treballent molts grups musculars i les articulacions reben i suporten molts d'impactes, sobretot en les baixades.
Val mes la pena un bon entreno amb el que tu et fiques el ritme, disfrutes del paisatge, pares quan vols, i on vols, jo almenys parlo per mi, però també hi ha gent que saben disfrutar de les curses, i son capaços de controlar-se, sense importar-los si han quedat els últims o si han fet 2 hores mes que els primers, en aquest cas la cosa canvia, aquestos no cal que planifiquen estrictament la temporada.

8 Punts Claus per el Trail Running

Aqui deixò uns punts que son claus,resumeixen i que he trobat que tenen molt d´encert

1. Date tiempo

Conozco muchos corredores de montaña. Unos vienen del atletismo, otros del esquí de travesía, otros del alpinismo y algunos han nacido deportivamente ya en esta especialidad. La clave, como en la Teoría de la Evolución, es la adaptación al medio. Hay quien lo hace en seguida pero la mayoría no. La primero es, entonces, tener paciencia y poco a poco ir cogiendo fondo, el ritmo0 en las cuestas, la técnica en las bajadas, lo que más nos va en los avituallamientos, etc.

2. Subidas

Cuando el terreno se inclina hacia arriba hay que valorar si se avanza más corriendo o andando, pero tampoco conviene viciarse mucho a andar. Lo podemos comprobar en una cuesta en la que entrenemos habitualmente. Fácilmente podremos descubrir que somos capaces de correr en donde muchas veces nos parece imposible y, lo mejor aún, nos cansamos lo mismo que andando. Es cuestión de sicología.

Para subir bien es muy, muy importante no dejar de trabajar la musculación del tren inferior y de la zona abdominal en toda la temporada. En los ascensos siempre inclinamos el tronco hacia delante y es la musculación abdominal la que nos sujeta. Por eso a veces “nos duelen los riñones”.

El ritmo en las subidas debe ser regular para evitar un desgaste muscular mayor, así que... ¡arriba pasito a pasito! como las hormiguitas.

3. Bajadas

La fuerza es clave también en las bajadas. Nos da confianza y permite apoyos ágiles o rectificar rápido ante cualquier tropezón o error. Hay que trabajar las bajadas técnicas pues es donde se logran grandes diferencias de tiempo. Para coger agilidad podemos entrenar bajando largos tramos de escaleras, cada vez más rápido. Correr por caminos complicados, primero muy despacio y luego con pequeños acelerones, nos irá haciendo más seguros y rápidos. Si las bajadas son muy largas, alternar la carrera con tramos a pequeños saltos ayuda a “descansar”.

4. Llanear

En las carreras en las que hay tramos largos llanos no hay que forzar demasiado, sino ir muy relajado, con la sensación de correr a ritmo de rodaje. No os obsesionéis con aprovechar para remontar posiciones en este terreno.

5. Avituallamientos

Los avituallamientos en carreras de montaña son “otro mundo”. Ni se gana ni se pierde gran tiempo, así que tomadlos con tranquilidad. Para, bebe y come lo necesario... y no dejéis pasar ni uno. No conviene tomar nada que no hayas probado, así que pregunta siempre a la organización qué productos van a darte. Valora la posibilidad de llevar avituallamiento propio encima, en una riñonera o un portabidón.

6. Psicología

Es otro de los aspectos fundamentales de las carreras de montaña. Yo, incluso he sufrido pájaras de las que luego me he recuperado totalmente. En carrera da tiempo a todo y la cabeza ayuda mucho a controlar cada situación, sobre todo cuando te ves solo en medio del monte y al arbitrio de un clima hostil. Haz tiradas largas totalmente solo (pero lleva siempre agua, comida y, a ser posible, teléfono móvil por si acaso). En competición distrae tu mente: disfruta del paisaje, piensa en los planes de mañana, etc. Estratégicamente aconsejo marcarse objetivos parciales: cada kilómetro, por avituallamientos o a coger al rival más inmediato.

7. Material

Si nunca se nos ocurriría jugar al baloncesto con unas sandalias o llevar un abrigo de plumas para jugar al tenis, no se os ocurra ir a correr montaña sin el material adecuado. Afortunadamente el mercado español actual tiene una amplia gama de marcas y productos para abastecernos correctamente. Usa zapatillas de correr por montaña y tejidos técnicos que nos protejan del sol o el viento y la lluvia si es necesario, y que transpiren sin que podamos enfermar. Igualmente hay complementos como gorras, mochilas ligeras, pañuelos, portabidones, gafas, etc. imprescindibles.

8. Disfruta

Pocos, muy pocos deportistas viven de las carreras de montaña. Casi todos lo hacemos por pura y simple afición. Así que DISFRUTA. Cuando entrenes o compitas, observa el paisaje, para en las cumbres para contemplar el horizonte, descubre la buena gente que hay en las carreras, empápate de las tradiciones, costumbres y gastronomía allá donde vayas. Y recuerda que el 99% de la población mundial ni siquiera acabaría una sola de las carreras que has logrado terminar.

NASCUTS PER A CORRER

desprès de visualitzar aquest vídeo t´adones que de vegades, no hi ha que rebuscar tant en temes com d'hidratació,alimentació, i detalls com les sabates de córrer.

Jo mateix hem considero un d'aquestos que sempre intenten llimar per algun lloc, que si aquest isotònic es millor que l'altre per que porta mes sodi, que si aquestes sabates tenen mes amortiment que les altres, etc,etc desprès de veure les imatges t´adones que la genètica es un percentatge mes elevat del que ens pensem

COMPARATIVA DE KILOMETRES 2011-2012

Mirant la base de dades i comparant un l'any 2011 amb el 2012 de l´1 de Gener fins a data d'avui

2012                                                                  2011
                                                                 
-Distancia: 862.98km                                         -Distancia: 593.40km
-Temps: 127h.32min.                                         -Temps: 72h.28min.
-Desnivell positiu: 28.988mts.                            -Desnivell positiu: 19.617mts.
-Frecuencia cardiaca: 147ppm.                         -Frecuencia cardiaca: 140ppm.

La veritat es que m'he quedat una mica sorprès, ja que pensava que portava retard i menys volum de kilòmetres que en respecte a l'any passat i això es bo, ja que si tinc la sensació de portar menys kilòmetres i no es aixi, es que hem trobo millor, recupero i assimilo millor la carrega de treball, ara nomes hem fa falta no tenir res que hem frene, poder progressar i millorar cada dia, ja que tinc molta corda per donar encara.

FI DE SETMANA COMPLERT

Aquest fin de setmana ha estat complert, he pogut entrenar els 2 dies i els genolls van aguantant, sempre amb la precaució, amb les cintes rotulianes, i ritmes moderats, dissabte vaig fer un rodatge per terreny ondulat 17.3 km amb un ritme mig de 5´40"

Ahir diumenge tenia previst fer una tirada mes llarga també per terreny ondulat, aixi que vaig agafar la zona dels bandejats i vorejant la falda dels ports, llavors arribant a covalta, no hem vaig poder aguantar, i vaig seguir un sender que s'enfilava cap a munt, tenia tantes ganes de enfilar una pujada que quan hem vaig adonar, tenia les antenes de caro davant mateix de mi hi havia perdut el sender, ja que estava força emboscat de vegetació, desprès de intentar buscar una estona un accés,vaig desistir i vaig decidir tornar per on havia vingut, ja que la zona era força tècnica i amb algun penjat difícil i no volia complicar-me la vida ni complicar-la a ningú.
Al Final hem van sortir 27km i casi 1000m D+ que no esta gens mal.lament, a mes de bones sensacions i bona recuperació.

Avui jornada de descans amb estiraments.

LA COSA AGUANTA

Ahir vaig tornar a sortir a rodar, amb les cintes rotulianes i Prudència, la cosa pareix que vagi be, no noto molèstia i puc rodar i acumular kilòmetres, avui faré jornada de descans per demà i diumenge intentar fer 2 rodatges de llarga durada, i veure que tal responen els genolls al passar de les 2h.

Cada cop veig mes prop UTMB i el meu estat de forma es molt just per al gran repte, estic nerviós i hem sento amb impotència de no poder fer el que voldria, ja fa 2 setmanes que sobre el paper he començat el "planning" i ja porto retard d'hores i kilòmetres.............??

Condropatía rotuliana

Aprofitant que ahir vaig fer jornada de descans, parlaré del problema que tinc i que tambè afecta a molts. He trobat aquest article a la revista "runners"que ho aclareix perfectament:

En el problema de las tendinitis de rodilla,  una de las principales causas es el llamado "síndrome de mala alineación"  de las estructuras articulares que se produce cuando hay exceso de fuerzas laterales cuyos vectores llevan a semiluxación de la rótula y el consecuente desgaste precoz del cartílago.

La rótula, el hueso central de la rodilla, trabaja bien cuando se posiciona correctamente centrada, circulando entre fémur y tibia en el desarrollo de la zancada. Si no está bien alineada, se desvía a un lado u otro causando irritación articular que puede, incluso, desgastar el cartílago llevando a la condropatía rotuliana. El principal síntoma es el dolor anterior de la rodilla, que es una de las quejas más frecuentes de los atletas que practican deportes de resistencia. El mal alineamiento puede estar causado por:

• Zapatillas gastadas.
• Terreno inclinado.
• Pronación anormalmente aumentada.
• Desvíos o acortamientos estructurales en extremidades inferiores.
• Igualmente los bloqueos pélvicos y el "síndrome de isquiotibiales cortos" pueden dar lugar a una mala mecánica de carrera con desalineación de la rodilla.
  En el problema de las tendinitis de rodilla,  una de las principales causas es el llamado "síndrome de mala alineación"  de las estructuras articulares que se produce cuando hay exceso de fuerzas laterales cuyos vectores llevan a semiluxación de la rótula y el consecuente desgaste precoz del cartílago.
  

  La rótula, el hueso central de la rodilla, trabaja bien cuando se posiciona correctamente centrada, circulando entre fémur y tibia en el desarrollo de la zancada. Si no está bien alineada, se desvía a un lado u otro causando irritación articular que puede, incluso, desgastar el cartílago llevando a la condropatía rotuliana. El principal síntoma es el dolor anterior de la rodilla, que es una de las quejas más frecuentes de los atletas que practican deportes de resistencia. El mal alineamiento puede estar causado por:

  • Zapatillas gastadas.
  • Terreno inclinado.
  • Pronación anormalmente aumentada.
  • Desvíos o acortamientos estructurales en extremidades inferiores.
  • Igualmente los bloqueos pélvicos y el "síndrome de isquiotibiales cortos" pueden dar lugar a una mala mecánica de carrera con desalineación de la rodilla.

  
  

  

  Rótula y espina tibial anterior

  
  

  
  

  La condropatía paso a paso

  Si el tobillo permanece pronado durante la fase de media postura del movimiento de andar o correr, la pronación excesiva impide a la tibia (pierna) que desarrolle su normal rotación. Ello repercute sobre la rodilla y el fémur (muslo), pues este último gira internamente sobre la tibia para proporcionar la adecuada rotación necesaria para la extensión en la zancada. Puesto que el pie está fijo sobre el suelo durante la fase de media postura, obtenemos una acomodación de la articulación de la rodilla en la que resulta "comprimida".

  
  En el problema de las tendinitis de rodilla, así como de otras dolencias importantes de rodilla, una de las principales causas es el llamado "síndrome de mala alineación" de las estructuras articulares que se produce cuando hay exceso de fuerzas laterales cuyos vectores llevan a semiluxación de la rótula y el consecuente desgaste precoz de su barniz de roce, el cartílago. La rodilla del corredor en su borde lateral, durante escasos segundos. Unos pocos grados de pronación extra que causen esta pequeña compensación en la rodilla no van a originar síntomas, pues la compresión patelofemoral (de rótula sobre fémur) es pequeña. Pero las desviaciones estructurales grandes acabarán dando irritación del cartílago y ligamentos, y finalmente dolor anterior de la rodilla.

  
  El clásico tratamiento de reposo y antiinflamatorios resulta insuficiente para erradicar este dolor anterior de rodilla pues, como hemos visto. La solución pasa por modificar esa "desalineación". Aunque, en un principio, pueden ser útiles las rodilleras de rótula libre (el hueco central sirve para evitar la compresión y aumento del roce rotuliano), si las utilizamos en exceso, la disminución del tono muscular cuadricipital no tardará en aparecer.

  
  
  El dolor rotuliano

  Situación frecuente y controvertida, por tanto, es la denominada rodilla del corredor o síndrome rotuliano, caracterizada por dolor delantero, o al menos localizado en la rótula, pues a veces se encuentra en la cara posterior de ésta.

  
  

  

  También se acompaña de inestabilidad y falsos bloqueos. Se observa en el corredor joven sin diferencia de sexo, y es claramente característica del corredor de fondo y de los marchadores.

  
  Las circunstancias de aparición del dolor y sus características son similares a las hasta ahora descritas, presentando además una serie de signos específicos como son: dolor a la palpación de la carilla rotuliana y alerón rotuliano externo tenso y doloroso, probablemente debido a hiperpresión de la rótula. Hay autores que afirman que el dolor se da más en la rodilla izquierda en los diestros y la contraria en los zurdos. De lo mucho que se ha escrito respecto al origen de este dolor he de destacar dos teorías; una más antigua que indica se trata de una condromalacia rotuliana (una alteración cartilaginosa), se ha venido manteniendo como explicación, pero se ha convertido en un verdadero «cajón de sastre» donde se ha mezclado de manera poco clara a muy diversos dolores de rodilla.

  
  Parece que se debería a problemas de artrosis por precoz desgaste. Otros autores piensan que no hay distinción neta entre la afectación del cartílago rotuliano y la artrosis, y que más bien son consecutivas, pues si no se corrige a tiempo el defecto, sobre todo biomecánico, es segura la evolución hacia artrosis.

  
  

  
  

  Típico paciente

  Nuestro paciente suele tener una edad que oscila entre 35 y 50 años, corredor de maratón o ciclista de nivel medio o medio-alto, que llega a nuestra consulta por un dolor mecánico pero que aparece "en frío". Suele iniciarse en el borde rotuliano externo, y a veces con afectación de la zona posterior de la rodilla. Este cuadro se acentúa al aumentar el tiempo de entrenamiento o la rapidez de las series o las cuestas. El dolor se agudiza en cuclillas, al bajar escaleras y al levantarse de la posición de sentado. Puede mostrar, también, rigidez y crepitación dolorosa o no. En la exploración destaca una marcada hipotensión del vasto medial, con discreto derrame, signo del cepillo o compresión rotuliana positiva, signo de aprensión positivo a 30 grados y signo de ascensión contrariada de rótula muy positivo. 

  
  

  La recuperación

  El tratamiento inicial de elección debe ser el no quirúrgico. Por tanto, comenzará siempre por reposo parcial o descanso activo, cambiando durante un tiempo a otros deportes (bicicleta con fáciles desarrollos, natación aunque nunca estilo braza, pesas en ángulos fáciles y de poco peso u otros aparatos de fitness como las "elípticas". Si decidimos seguir corriendo, optaremos por hacerlo menos días y con menos intensidad vigilando el estilo y el terreno. Nada de superficies duras, ni subidas bruscas o bajadas. Se debe calentar bien y estirar de forma especial el cuadriceps, el tríceps sural (pierna posterior) e isquiotibiales (muslo posterior), antes y después de empezar el entrenamiento.
  

  
  La rehabilitación propiamente dicha debe abarcar todos estos músculos, así como los de la cadera. Es interesante la electroestimulación selectiva del vasto interno del cuadriceps (sus fibras oblicuas, sobre todo) seguidas de contracciones isométricas del cuadriceps en extensión (más efectivas si se hacen al paso de la corriente y con la sabia instrucción de un terapeuta bien preparado). Los protectores del cartílago tienen la ventaja de poder ser tomados durante varios meses sin efectos secundarios. Desde que en 2001 Jean Yves Reginster y otros colaboradores de la Universidad de Gante publicaran en la prestigiosa revista médica "Lancet" lo efectivo que es el tratamiento de estos cuadros con sulfato de glucosamina, no paran de aparecer estudios que lo reafirman (en España se llama Condrosan 400).

  
  

  El frecuente uso de rodilleras (deberán ser de rótula libre, es decir abiertas) puede conducir a debilidad muscular y a «dependencia » si se ponen a todas horas y para todas las actividades. De ahí que se aconseje mejor la cintilla rotuliana, pues no disminuye la fuerza del cuadriceps. Se debe poner en la parte superior de la rótula cuando notemos molestias en el tendón bajo (tendinitis rotuliana) y en la inferior cuando notemos molestias en el alto (tendinitis cuadricipital). Pero, en cualquier caso se debe optar por la elección de una zapatilla adecuada a cada persona.

  
  

  

  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

SEGON DIA DE PROVA

Ahir vaig tornar a sortir,i la veritat es que millor de l'esperat, ja que quan començo tinc una sensació estranya que al poc tem s'esvaeix, llavors l'entrenament es pràcticament normal, però el cap nomes esta pendent de la zona afectada i qualsevol símptoma o petita molèstia, hem fa aixecar el peu de l'accelerador, be, nomes podent rodar com ho vaig fer ahir ja hem conformo, no serà un gran ritme però almenys hem permetrà fer rodatges i acumular kilòmetres que en realitat es l´important.
15.3km a un ritme mig de 4'38"


Ara mateix després de veure el desastre de l'incendi de la serra de Cardó, t´adones que realment una lesió de genoll, per molt greu que sigui, tard o d'hora es curara, però això "NO" hi ha arbres centenaris i fins i tot mil.lenaris que no es regeneraran mes, o almenys no ho veurem, els que fem curses de muntanya o simplement hi caminem o hi gaudim, quan passa una cosa d'aquestes i tan prop de casa, en una muntanya que coneixes i que hi has estat, et toca les fibres mes sensibles, i et fa adonar que hi ha coses que tenen molta mes importància que un mal de genoll,

DIAGNOSTIC POSITIU

Ja se que he deixat a tots els que hem seguiu per aquí al blog,una mica abandonats i intrigats, alguns fins i tot n'han enviat correus per interessar-se de l'estat de la lesió, però no he volgut avançar aconteixements, i menys sense tenir un diagnostic clar i fiable.Ahir per fi el vaig tenir.

Ho explicaré pas per pas. Divendres passat vaig anar al metge a fer una primera exploració, en aquest cas manual, i la cosa no pintava massa be, ja que pareixia el que jo, en un principi m'imaginava,"condromalacia" (desgast del cartílag rotulià) i que es molt lent de regenerar, amb el metge ja estàvem barallant fins i tot, el de inyectarme "acid hialuronic" ja que pels símptomes era força clar, però que ho decidiríem dilluns, desprès de fer la prova d'imatge (eco d'alta definició) aixi que ahir i davant l'evidencia i sorpresa fins i tot del metge, no hi ha senyals d´una "condromalacia" fins i tot hem va dir que tinc un gruix de cartílag normal, i vam arribar a la conclusió de que la molèstia que hem permet "NO CÓRRER" pot ser fruit de un cúmul de petites alteracions.

En primer lloc, fa poc que porto les plantilles correctores, la cu-al cosa m'ha variat la petjada i molt possiblement l'angle rotulià, això pot fer que la ròtula articule per un lloc que abans no o feia.

i En segon lloc, hi ha agut un augment de la carrega de treball en aquests últims dies, la cu-al cosa ha repercutit en una mica d'inflamació a la inserció del tendó rotulià.

Realment no hi ha diagnostic especific, el que si es cert es que no es el greu que pensava i el tractament no serà massa llarg. El remei o cura per a tot el que tinc es simple, uns fàrmacs per al cartílag i inflamació local, potenciar una mica mes el vast intern, (d'aquesta manera aconseguiré un millor centrat i fixació de la ròtula) i unes cintes rotulianes per a fer que la ròtula o ròtules, no freguen al lloc molest.

Això ultim hem va dir el metge que ho proves i si no hem fes mal que l'activitat no la pare, ja de en aquest tipus de lesió les parades llargues de vegades donen mes problema. Aixi que ahir a la tarde hem fico la roba de córrer amb els protectors o cintes rotulianes i vaig provar de córrer, al principi amb precaució, i a mesura que anaven pasant els kilòmetres i no notava res, anava augmentant una mica el ritme, al final desprès de 12 km no vaig notar cap molèstia, aixi que per fi desprès de 8 dies d'incertesa he sospirat,

Gracies a tots per interes i ànims, a partir d'ara ja estareu mes informats del meu dia a dia.

DEMÀ DIAGNOSTIC

Demà sabre el pronostic del genoll, quasi m'atreveixo a dir que ja ho se, no voldria precipitar-me, ni ficar-me mes mal al damunt del que tinc però.........

Aquest tipus de molèstia ja l'he tingut fa molt temps i llavors hem va costar el retirar-me del ciclisme, ara en aquest tipus de lesió la ciència ha fet grans progressos i no es com fa 10 anys enrrera. He de valorar i reflexionar en alguns aspectes si vull continuar en aquest meravellós esport que he descobert, una cosa si que tinc clara, la vida no m'he la guanyaré de l'esport, però hi han altres valors que son importants, i que nomes fent aquest esport, tenint els amics que tinc, gaudint de la muntanya i de la natura, sofrint en les curses. Son coses que hem fan falta, necessito córrer, ficar el meu cos al limit, es com una droga, es una forma de vida i de veure les coses, soc com molts d'altres, un d'aquells als que molts anomeneu "malalts".........pos si, soc un d'ells i no hi puc fer-hi mes, el dia que no entreno hem sento mal.lament, i ara mateix pos.........imagineu-vos, possiblement hem tocara rascar la butxaca, no son bons temps per fer-ho, i molts ho tindrien mes que clar, jo també ho tinc,vull seguir i portar a bon port el meu objectiu, i ho faré.

Aquesta nit tocaré fusta, si fa falta dormiré damunt de les lamines del somier, jeje

CRONICA 7 CIMS

Ahir al mati a les 7h. es va donar el tret de sortida a la marxa dels 7 cims, com ja vaig dir, la intenció era de acompanyar a la meva dona, ja que li feia i.lusió, també per fer un test al meu genoll, el qual no acabo de fer net, amb una molèstia constant que no acaba de desaparèixer.Aixi que controlant el ritme en tot moment, vam anar fent una cursa progressiva de menys a mes, regulant a les pujades i aprofitant les baixades i terreny mes favorable, al final la cosa va sortir pintada, ja que vaig clavar el temps que li havia pronosticat, i va arribar força sencera i amb molt bon sabor de boca, ja que va fer 7ª absoluta amb 10h13min.

El meu cas es mes preocupant, ja que el genoll no funciona, avui les molèsties ja son fins i tot quant camino i no pinta gens be, estic esperant el resultat d'una prova, però com conec meu cos a la perfecció, se quan un dolor es greu o no, i aquest no hem fa bona espina, voldria equivocar-me, ara mateix la meva moral no es molt bona, ja que cada cop veig mes prop UTMB i jo no progresso.

ALS 7 CIMS

Avui marxem cap a la marxa dels 7 cims. La marxa de resistència "7 Cims" és una marxa de resistència i que puntua per a la 15ª Copa Catalana de Caminades de Resistència.  Sortida: A les 7,00 de Torrelles de Foix. La marxa te un recorregut de 58 Km i un desnivell acumulat de ± 4.912 metres. Aquesta marxa vaig decidir de no disputar-la i fer-ho acompanyant a la meva dona, ja que li feia il.lusió, aixi que tornaré a fer de "manso" i la farem tots 2 plegats, en principi no te massa dificultat, hem coneix-ho part del recorregut i es força corredora, ja que transcorre majoritàriament per pistes i senders poc tècnics, les pujades no son molt exigents, i en un principi si no hi ha cap entrebanc a un hora o un altra dins del temps que dona L'organització arribarem a meta.

TORNEM A LA NORMALITAT

Ahir vaig voler provar una mica mes com esta el genoll, i la cosa pareix que força be, vaig augmentar una mica el quilometratge i el ritme i vaig arribar content, no vaig tenir molèstia, aixi que pareix que puc tornar a la normalitat en els entrenaments. Seguiré aquesta setmana amb un ritme semblant al d'ahir, ja que vull ser conservador, a mes aquest fin de setmana tinc previst de fer juntament amb la meva dona la "marxa dels 7 cims"puntuable per a la copa catalana de caminades de resistència,tambe puntuable per a UTMB, ella no para de dir-me que no forci molt en els entrenaments, que no vol que la deixi tirada tota sola en aquesta cursa de llarga distancia, jeje espero que NO.
Entrenament realitzat: 13.5 km. a un ritme de 5.01"

PRIMER RODATGE SENSE MOLÈSTIES

Ahir i desprès de 8 dies de repòs de córrer i ant-inflamatoris per fer baixar inflamació del genoll, vaig sortir a rodar una estona, ja que caminant no notava cap molèstia, al final vaig acabar content, encara que vaig portar un ritme força suau, no hem vaig notar cap molèstia. Tot i així avui he optat per tornar a agafar la bici i fer una tirada llarga, prefereixo deixar una mica mes de repòs al genoll, a mes poden fer bici sense problemes, he preferit fer una bona tirada de volum i amb una mica de desnivell. De bon mati a les 8h. sortia de casa i he anat direcció Xerta, Prat de Compte,Horta de S.Joan,Bot, Coll de bot,Pinell de Brai,Benifallet, Coll de Som i Tortosa, una bona vol-teta que he fet tot sol,al ritme de la meva FC, al final 102.8 km amb 1310mts. D+ i una velocitat mitja de 30.5km/h. En arribar a casa m'esperava la meva dona i el meu fill que volien anar a fer una caminada, aixi que sense voler he fet doble sessió uns 8 km suaus, ficats a fer, per soltar cames jeje,
Demà provaré de córrer amb na mica mes de ritme a vorer que tal.

CAMINADA SENSE MOLÈSTIES

Ahir tal i com vaig dir, vag anar a la Senia amb família (dona i fill) i fer una caminada pel la zona de Pallerols, vam seguir el sender de la cursa al contrari i aixi poder veure els corredors del marató com venien,la veritat es que hem van fer una mica D'enveja, ja que es una de les curses que vola fer, al final vaig acabar content, ja que no vaig tenir cap molèstia, ni pujant ni baixant, aixi que avui provaré de sortir una estona a trotar suau i a veure que tal, espero que be i puge retornar a córrer pron-te en condicions.

100 KM EN BICI

Avui, tal i com havia comentat, tenia la intenció de fer un centenar de kilòmetres amb la bici de carretera, aixi que a les 8h. he sortit cap a quatre camins on el grup de cicloturistes feia la seva sortida habitual de cada dissabte, aixi que m'he agregat amb ells, ja de bon comença m'he ficat al davant per rebre una mica d'aire de cara, ja que anant a roda porto les pulsacions una mica baixes, i com jo el que vull realment es entrenar, prefereixo anar al davant ficant el ritme, així d'aquesta manera la FC la porto mes dins als paràmetres que vull, molts ho agraeixen, ja que a roda es va molt còmode, d'altres tot i aixi encara en algun tram complicat o que pica de cara a munt tenen una mica de dificultat, però es normal que amb un grup de 15 ciclistes hi hage diferents nivells de forma.
Amb una volta que no suposava gaire dificultat passant per Amposta, San Carles, Alcanar, pujada al Remei, Ulldecona, La Senia, i tornant pel Mas de Barberans 97.3km amb un ritme mig de 30.6km/h.
Demà faré una sortida caminant, provaré com evoluciona el genoll, aprofitant que fan el marató de la Fageda, miraré de fer una ruta per allí, d'aquesta manera veuré una mica la cursa.

TORNEM AMB BICI

Ahir a la tarde vaig tornar a agafar la bici, aquesta vegada volia fer una tirada d'uns 60 km amb un petit port de muntanya, decideixo d'anar cap a Pinell i pujar el coll de Bot, nomes per la cara de Pinell, ja que baixar fins a Bot i tornar a pujar, no hem dona temps, ja que acabo de la feina a les 18:30h i si vull fer tirades d'aquestes i no arribar fosc, hem toca portar sempre un bon ritme, al final 61km amb 610mts D+ i una velocitat mitjana de 32.4km/h. En arribar a casa uns estiraments i a sopar, que la gana ja l'he fet.

"PLANNING"

Comença el "planning". Ahir vaig acabar de planificar la temporada i els entrenaments, ha segut una tasca molt entretinguda, he anat triant totes les curses, ja siguin de 20 km com alguna de llarga distancia, tot destinat a UTMB, a principi de mes començaré la cosa seriosament, el planteig consta de 16 setmanes, mirades minuciosament dia per dia, amb l'únic objectiu d'arribar en les millors condicions possibles a Chamonix. Aquesta planificació m'he l'he fet jo i sense l'ajud de ningú, amb tots els anys que porto amb l'esport he aprés a conèixer el meu cos a la perfecció, se quan la cosa va be, i quan no, hem coneixo les sensacions, les senyals d'alarma, d'on be el dolor i que l'ha causat (no sempre, si no seria metge) pero si en un percentatge elevat. Hem tocara ser aplicat, ja que es exigent i vull portar-ho en practica, tan si plou o fa mal temps, amb ganes o de vegades sense. ja que a l´UTMB si plou la cursa es farà igual i si fa fred també. Espero que les lesions facin bondat i hem deixen entrenar, la resta depèn de mi.

PUC ENTRENAR EN CONDICIONS EN BICI

Ahir mati vaig anar al metge per descartar alguna lesió interna o alguna cosa mes greu de L'aparent, i "NO" no hi ha res, es nomes el cop i L'hematoma que ha format, nomes hem molesta quan impacto al terra al cap d'una estona, aixi que hem va dir que podia fer bici sense cap problema, cosa que hem va acontentar, ja que hem permetrà no perdre forma, aixi que per la tarde desprès de la feina, descolgo la bici i provo de fer una tirada de uns 40km plans, ja de bon començament al no notar cap molèstia hem vaig animant, i hem fico a rodar a bon ritme, al final hem van sortir 39km a un ritme mig de 36.4km/h.

HE POGUT FER "RODILLO"

Estava nerviós, no sabia que fer, el meu cos hem demanava moviment, córrer no ho podia fer, ja que el genoll al impactar hem fa mal, abans de provar d'anar en bici, provo de ficar-me al damunt del "rodillo" i començo a rodar a poc a poc, veig que la cosa va be, no noto cap molèstia, en aquest cas nomes les tinc al cap d'una estona d'impacte, aixi que aprofitant que estava ja ficat, acabo per fer un entrenament estàtic, però que va acabar fent una bassa de suor al terra, estava content, almenys no tindré que estar parat deixant desinflamar el genoll, aixi que avui kms en bici, no volia estar parat, ara que estava començant a agafar una punta de forma, i una tonteria de mal cop i et deixa a l'estacada, al menys podré continuar amb bici, que no esta gens mal.lament.

NO HA POGUT SER

Tots aquestos dies he estat fent bondat, pomada, gel, cuidant el genoll a totes hores, caminant no hem notava res i pensava que podria fer "Matxos" mes o menys en condicions, però al final al poc de sortir ja vaig començar a notar a les baixades que el dolor tornava, pujant no m'ho notava tant, però al final ja era pujant, baixant, pel pla i de totes maneres, aixi que no ha pogut ser, al km 7 he decidit d'abandonar, el dolor anava a mes i multiplicat per mes de 60 km, hages estat una tortura, he donat la volta i he decidit tornar cap a meta, com nomes havia fet uns 7 km, no tenia que recórrer molt, i poc a poc amb el cap baix i una mica enrabiat, anava seguint el corriol de l'anada, hem vaig començar a trobar cares conegudes, que a la sortida com era encara una mica fosc amb tanta gent no havia vist, tots preguntat que hem passava, i jo trist, explicant-ho en 2 paraules, de cop una noia que participava s'ofereix per ajudar, ja que vivia a prop d'on era i hem diu que truca a casa i hem portaran fins a meta, aixi que vaig cap on hem diu, hi ha uns 700m. ja veig a la seva mare i germana esperant-me, ostres!! quina amabilitat, i s'ofereixen per portar-me fina a meta d'aquí donar-los les gracies, he de dir que aquest esport cada dia hem sorprenc, fins i tot en els moments dolents et trobes a algú disposat a ajudar.
Ara tocara fer una mica mes de bondat i recuperar millor, el cop que hem vaig donar a la cursa d'Alfara hem farà reposar mes de el que hem pensava

2 CARES DE L´ANETO

Ahir rebuscant per internet vaig tornar a trobar la famosa foto de l´Aneto a la revista TRIATLON no se que li han vist, però m'està fent famós jejeje. La veritat es que es una gran foto, agafada en un punt clau, i en el moment exacte, en un paisatge que meravella envoltat de muntanyes, i coronant al punt final de l'ascensió.
Hem van enviar un correu per tornar anar, i ara mateix estic encara planificant una mica la temporada i les curses que hem poden anar millor i hem poden ficar mes en forma de cara a UTMB, com tinc la intenció d'anar a l´ultratrail de EMONA, i serà una cursa molt exigent amb molt de desnivell, no se si podré recuperar be de cara a l´ANETO, aixi que encara ho estic debatent.

Aqui deixo l´enllaç

http://www.eltriatleta.es/trail-del-aneto-by-trangoworld/

SORTIDA EN MOLESTIES

Ahir vaig sortir a soltar una mica de cames, uns 10 kilòmetres suaus però vaig notar molèsties al genoll esquerre, el cop que hem vaig donar el diumenge a la cursa de panxampla esta sortint i m'està "fastidiant"

una mica, volia fer alguns rodatges abans de marxar dissabte cap a "Matxos" però crec que tindré que dedicar-me a curar be el genoll, si vull córrer amb condicions, o sigui que repòs i crema ant-inflamatoria.......................i a veure com evoluciona.

CURSA D´EN PANXAMPLA 2012

Ahir, tal i com vaig anunciar vaig participar en la cursa d'en Panxampla, volia veure una mica la meva progressió, volia soltar-me una mica i provar sensacions, i he de dir que estic satisfet.
Ja de sortida i sabent que de seguit començava la senda de la primera pujada, vaig ficar-me en posicions capdavanteres per no agafar cap emboç i també per que tenia ganes de disputar la cursa, vaig pujar còmode, a ritme, però sense buidar-me en els primers kilòmetres, ja que era una cursa dura i com sempre, els kilòmetres finals passen factura, vaig arribar al Corral de Marí (600m) en 3ª posició quan "pam" una mala petjada hem fa anar per terra, hem pensava que no podria continuar, ja que vaig caure en una zona pedregosa, però al final i amb l'ajud del corredor que venia al darrere, que hem va ajudar a aixecar-me continuo, hem feia mal tot, sobretot el genoll, però poc a poc, el dolor es va fer menys intens i hem va fer retornar a la cursa, nomes havia perdut una posició encara, llavors venia la pujada mes dura, que et deixava dalt a la Punta de l'Espina (1.182 m). feia un vent, que no et deixava ni córrer, i en prou feines podia anar pel sender que feia cap a les Rases del Maraco (1020m) en l'avituallament veig que un altre corredor anava darrera meu, tot seguit, baixada molt tècnica, d'aquelles que a mi m'agraden per un arrossegador, el cu-al vaig baixar amb un obrir i tancar d'ulls, tant els vaig de tancar, quant ven arribar a baix, vaig tirar tot recte i amb mi també l'altre corredor que hem seguia, llavors m'adono que no hi havien cintes i veig un grup de 4 corredors per l'altre costat de la muntanya. Ostres!!!! m'he equivocat, au!!, a tornar enrrera i continuar, crec que havia perdut 4 o 5 posicions, però no vaig caure amb l'error de córrer mes per agafar-los, ja que una pèrdua igual que una caiguda, son circumstancies de la cursa, en aquest cas errors dels quals nomes jo tinc la culpa, però el que no s'ha de fer mai, es voler córrer mes per agafar els que t'han passat, ja que el voler anar mes ràpid i fer un esforç extra pot passar factura al final, encara hi havia temps, i una cursa tan llarga i dura, sempre fica a cadascú al lloc on li correspon, aixi que en el descens de Cova Pintada (780m) fins a les Fonts del Toscà (508m) vaig arriscar una mica, la cu-al cosa hm va servir per arribar al Toscà i en trobar-me a la meva dona hem diu que anava 6è i que tenia al 5è a poc mes d´un minut, llavors, sabent també el que hem quedava vaig apretar un mica mes i en una altra arriscada baixada fins al Pas de Peret (245m). ja tenia al punt de mira al 5è, vaig veure que anava força mer-mat de forces, i li costava pujar l'últim sender corren, aixi que aprofito l'últim tram de pujada que hi havia per fer un canvi de ritme, i vaig veure que no va poder reaccionar, arribant aixi a meta 5è. Estic conten, ja que les sensacions han estat bones, m'he trobat be físicament, he disfrutat de la cursa , veig que estic fent progressos, que els bons entrenaments donen fruit.

Aprofitant l'entrada, felicitar als organitzadors, la bonica cursa que ens han preparat i la bona acollida que ens han preparat després, amb una boníssima fideua

EL MEU GERMÀ 15È AL MDS

Fantàstica es l'actuació que ha tingut el meu germà al desert del Sàhara, crec que s'ha ben tret l'espina que hi tenia clavada de l'edició del 2010, en la cu-al va fallar a L'etapa llarga quant portava una actuació semblant i que el va renegar a una posició que per a ell no era la que mes li agradava, per a molts fer el 43è al MDS ho firmen abans de marxar, per a ell "NO" havia fallat en una etapa, no li havia sortit be, hi tenia que tornar, amb l'experiència obtinguda en la primera edició i amb les ganes de fer-ho be i superar aquella posició que no li agradava. La veritat es que la preparació ha segut tot un calvari, no sortia del pou de les lesions, quan no era una cosa era un altra, i aixo el tenia en un neguit, s'estava escurçant el tems d'anar al MDS i encara estava aliat entre lesions i recuperacions, s'ha de dir que la paraula "constància" sap ben be, el que es. La majoria hauríem desistit, ell no, ha seguit preparant i preparant, si no podia córrer,anava al gim, si no, feia bici, així, fins que els que han tingut que desistir han segut els problemes i les lesions, les ha guanyat, això també el va motivar abans de marxar, el anar-hi sense cap mena de molèstia, el va fer creixé, hi va marxar amb unes ganes enormes de demostrar-se a ell mateix que aquell 43è lloc, el tenia que superar. I de quina manera acabant al final 15è, i estan al costat de grandíssims ultra-fondistes de renom mundial, com ja he comentat alguna vegada, aquesta cursa es d'eliminació, es una cursa en que has de fer be les coses, en totes les etapes, i has de portar una gran regularitat, això ell ho sabia i ho ha demostrat, a banda de moltes altres coses que nomes una persona com ell pot superar, te una capacitat de sofriment i de superació fora del comú, que amb curses d'aquesta magnitud, son una gran virtut. Encara no li he parlat, però estic ben de segur que els seus peus son un autentic poema, per a molts possiblement es un factor per a abandonar, per a ell simplement en una de les coses en que s'hi ha de conviure.
En aquesta setmana que porta corrent ens ha fet viure grans coses, com en casi tots els reptes que es proposa, ens ha fet sentir orgullosos de ser espanyols, catalans i Roqueteros i això es molt gran i ens ha tocat les fibres mes sensibles, nomes dir que "XAPOOO"

PELS CAMINS DELS MATXOS

Aquesta serà la pròxima que faré, "Pels camins dels Matxos" desprès de no poder inscriurem, ja que es van esgotar les 700 inscripcions en nomes 2 minuts, vaig enviar un correu a l'organització, explicant-los que hi volia prendre part, i al poc tems hem responen, dient que hi estarien encantats. Hem sap greu pels companys de la Senia, ja que coincideix amb el marató de la Fageda, però de cara a la meva preparació hem va millor aquest tipus de cursa o marxa, no l'he et mai però tots m'hi han parlat be, i la millor senyal es la participació, quant en una cursa hi ha una participació tan massiva, i s'esgoten les inscripcions en nomes 2 min. alguna cosa vol dir, de positiu, clar.
Aixi que el dia abans enganxaré la caravana i cap a Torrelló, ja que sortir el mateix dia es massa lluny i tindria que marxar d'aquí molt aviat.
El recorregut a primer cop d'ull agrada, i el perfil no esta gens mal.lament, així que sortiré motivat i en ganes de fer-ho be.

No se si hi ha algú de la zona que hi pren part, si es aixi hi vol venir amb mi, no hi ha problema

VIDEO MDS

Aqui deixo un enllaç d´un video de l´edició pasada per a que us feu una idea de quina classe de cursa es el MDS.
Molt bona l´etapa que va fer ahir, va saber trobar el seu ritme, el va mantenir constanment i el va portar fins al final, acabant en 19ª posicio, sencillament "xapoo"
Ha passat el mes difícil, i de quina manera.............

EL MEU GERMÀ AL MDS

Del tema del meu germà i MDS, hem te una mica intrigat, es difícil donar consells quan no saps ben be com esta, que li fa mal, quines son les sensacions que te, etc.. L'únic que tinc cert es que ho donara tot i s'hi deixara la pell, no guardara forces per a la resta de temporada, acabara l'ultima etapa amb les escasses reserves que li quedaran, i estic segur que no defraudara, avui serà dia de creuar els dits i que tot li surti be, que no hi hagi cap problema que no sigui físic, i si es així, crec que es una etapa on pot treure profit.

ESTE DIUMENGE A PANXAMPLA

Este fin de setmana he decidit de participar a la cursa d'Alfara, es una cursa que hem feia goig, la tinc al costat de casa, i a mes te un perfil i recorregut que agrada, independentment de com surti, ja que no es cap objectiu, jo seguiré el meu entrenament com si no hi tingues que participar, i el dia de la cursa sortiré amb el dorsal, o sigui a córrer.

RESUM SETMANAL i MDS

Aquesta ha estat una bona setmana d'entrenament, com al final per tema de feina no hem anat a cap lloc de vacances, l'entrenament no l'he abandonat, resumint la setmana:
82km de running
51.5km de bici de carretera

Ahir quan vaig arribar a casa, hem vaig connectar a la pàgina de MDS per veure la classificació del meu germà i com li havia anat, vaig veure que segueix en la seva linea, però al meu punt de vista, una mica forçat seguint al monstre de Marco.
Desprès de veure que m'havia dedicat l´etapa, cosa que hem va fer i.lusió,vaig aprofitar i li vaig escriure un altre missatge de suport i consell de germà gran, molta gent li ha dit que disfrute de l'experiència i bla,bla,bla, els que ens coneixeu, sabeu perfectament que res de res, la nostra manera de disfrutar es patín, suant i deixant-mos la pell, cosa que farà, l'únic que li vaig dir es que deixe a Marco, i que sige ell el que fique el seu ritme, que la clau estarà en l'etapa reina, i te que arribar sencer i en forces, ja que allí es on es decidirà i sentenciara la MDS, i si hi arriba en forces, es una etapa on pot treure molt de profit, i si desprès encara li queden coets per petar, te temps per fer-ho, espero que hem faci cas.............................????. Encara que en aquesta carrera ell te mes experiència que jo, de vegades les coses vistes de fora es veuen diferent.

ENTRENO DE QUALITAT

Desprès de la marxa cicloturista, he decidit de fer una punta de forma, aixi que aquesta setmana he començat fent rodatges a mes de provar i anar acostumant la nova forma de petjada amb les noves plantilles, de moment estic satisfet, ja que de primeres no m'han ocasionat cap problema d'ampolles ni fregament.
Avui he fet unes series en pujada que m'han deixat extenuat, però com es diu..............abans de collir s'ha de sembrar, en aquest cas avui he fet una petita sembra, ja veurem quan puc recollir fruit, si es que en puc.
Demà faré una tirada de 25 o 30 km per terreny ondulat, i amb aixo completaré la setmana

FOTOS MARXA CICLOTURISTA

Aqui deixo algunes imatges del "patime" de diumenge

TEST CICLISTA ACONSEGUIT

Ahir tal i com ja vaig anunciar, tocava bicicleta, la veritat es que encara que fora d'on jo vinc, eren molts kilòmetres i jo en portava ben pocs, hem feia vergonya dir-ho, i per l'altra banda, a mi hem feia por, be, ja que ho he començat ho dic 740km repartits en 6 dissabtes, mes la sortida de l'altre dia i poca cosa mes, per als que ho enteneu, molt poc. Però volia fer-la i prou, tenia ganes de desconnectar de les cursas de muntanya, i cuidar articulacions.
Abans de sortir ja anuncien que serà neutralitzada i bla,bla,bla, entre mi hem dic, si, ja ens coneixem.....
i la veritat es que es va anar controlat mes o menys, dic això perquè en passar per Mora d'Ebre portàvem una velocitat mitja de 35km/h. El primer problema s'aproximava el coll de la la Fatarella, hem van fer treure els fetges i no se que mes, es va partir en mil trossos, però, anava aguantant, el següent era coll Ventós, aquest si que farà mal, i vaig decidir de no intentar aguantar als primers i pujar al meu ritme, ja que si hem revenen pujant ja no els enganxaré, i aixi ho vaig fer, vaig pujar al meu ritme i vaig acertar, es va trencar en mil troços, però el meu objectiu es no perdre molt de temps amb els primers i arriscar una mica a la baixada per tornar a enganxar, bufffffff hem va sortir be, enganxo amb el grup capdavanter i miro enrrera i ja no hi quedava ningú mes, nomes érem uns 25 corredors, els mes forts clar, ja nomes hem quedava el coll de Som, era on es decidiria la cursa, i jo anava una mica just de forces, es va pujar a mil per hora, jo, ja no podia mes, i decideixo fer el mateix que a l'altre coll, pujar al meu ritme i intentar enganxar baixant, però ja no va ser possible, quedava molt poc fins a meta i tal com es va trencar, es va arribar a Tortosa, ja amb un grupet de 4 corredors mes, a poc dels primers, i una mica tocat, els 160 km s'havien fet una mica llargs, però tenint en compte el que ho havia preparat, tinc que estar content i satisfet, no podia aspirar a mes, i he fet un boníssim entrenament.

A preparar la proxima.............