Condropatía rotuliana

Aprofitant que ahir vaig fer jornada de descans, parlaré del problema que tinc i que tambè afecta a molts. He trobat aquest article a la revista "runners"que ho aclareix perfectament:

En el problema de las tendinitis de rodilla,  una de las principales causas es el llamado "síndrome de mala alineación"  de las estructuras articulares que se produce cuando hay exceso de fuerzas laterales cuyos vectores llevan a semiluxación de la rótula y el consecuente desgaste precoz del cartílago.

La rótula, el hueso central de la rodilla, trabaja bien cuando se posiciona correctamente centrada, circulando entre fémur y tibia en el desarrollo de la zancada. Si no está bien alineada, se desvía a un lado u otro causando irritación articular que puede, incluso, desgastar el cartílago llevando a la condropatía rotuliana. El principal síntoma es el dolor anterior de la rodilla, que es una de las quejas más frecuentes de los atletas que practican deportes de resistencia. El mal alineamiento puede estar causado por:

• Zapatillas gastadas.
• Terreno inclinado.
• Pronación anormalmente aumentada.
• Desvíos o acortamientos estructurales en extremidades inferiores.
• Igualmente los bloqueos pélvicos y el "síndrome de isquiotibiales cortos" pueden dar lugar a una mala mecánica de carrera con desalineación de la rodilla.
  En el problema de las tendinitis de rodilla,  una de las principales causas es el llamado "síndrome de mala alineación"  de las estructuras articulares que se produce cuando hay exceso de fuerzas laterales cuyos vectores llevan a semiluxación de la rótula y el consecuente desgaste precoz del cartílago.
  

  La rótula, el hueso central de la rodilla, trabaja bien cuando se posiciona correctamente centrada, circulando entre fémur y tibia en el desarrollo de la zancada. Si no está bien alineada, se desvía a un lado u otro causando irritación articular que puede, incluso, desgastar el cartílago llevando a la condropatía rotuliana. El principal síntoma es el dolor anterior de la rodilla, que es una de las quejas más frecuentes de los atletas que practican deportes de resistencia. El mal alineamiento puede estar causado por:

  • Zapatillas gastadas.
  • Terreno inclinado.
  • Pronación anormalmente aumentada.
  • Desvíos o acortamientos estructurales en extremidades inferiores.
  • Igualmente los bloqueos pélvicos y el "síndrome de isquiotibiales cortos" pueden dar lugar a una mala mecánica de carrera con desalineación de la rodilla.

  
  

  

  Rótula y espina tibial anterior

  
  

  
  

  La condropatía paso a paso

  Si el tobillo permanece pronado durante la fase de media postura del movimiento de andar o correr, la pronación excesiva impide a la tibia (pierna) que desarrolle su normal rotación. Ello repercute sobre la rodilla y el fémur (muslo), pues este último gira internamente sobre la tibia para proporcionar la adecuada rotación necesaria para la extensión en la zancada. Puesto que el pie está fijo sobre el suelo durante la fase de media postura, obtenemos una acomodación de la articulación de la rodilla en la que resulta "comprimida".

  
  En el problema de las tendinitis de rodilla, así como de otras dolencias importantes de rodilla, una de las principales causas es el llamado "síndrome de mala alineación" de las estructuras articulares que se produce cuando hay exceso de fuerzas laterales cuyos vectores llevan a semiluxación de la rótula y el consecuente desgaste precoz de su barniz de roce, el cartílago. La rodilla del corredor en su borde lateral, durante escasos segundos. Unos pocos grados de pronación extra que causen esta pequeña compensación en la rodilla no van a originar síntomas, pues la compresión patelofemoral (de rótula sobre fémur) es pequeña. Pero las desviaciones estructurales grandes acabarán dando irritación del cartílago y ligamentos, y finalmente dolor anterior de la rodilla.

  
  El clásico tratamiento de reposo y antiinflamatorios resulta insuficiente para erradicar este dolor anterior de rodilla pues, como hemos visto. La solución pasa por modificar esa "desalineación". Aunque, en un principio, pueden ser útiles las rodilleras de rótula libre (el hueco central sirve para evitar la compresión y aumento del roce rotuliano), si las utilizamos en exceso, la disminución del tono muscular cuadricipital no tardará en aparecer.

  
  
  El dolor rotuliano

  Situación frecuente y controvertida, por tanto, es la denominada rodilla del corredor o síndrome rotuliano, caracterizada por dolor delantero, o al menos localizado en la rótula, pues a veces se encuentra en la cara posterior de ésta.

  
  

  

  También se acompaña de inestabilidad y falsos bloqueos. Se observa en el corredor joven sin diferencia de sexo, y es claramente característica del corredor de fondo y de los marchadores.

  
  Las circunstancias de aparición del dolor y sus características son similares a las hasta ahora descritas, presentando además una serie de signos específicos como son: dolor a la palpación de la carilla rotuliana y alerón rotuliano externo tenso y doloroso, probablemente debido a hiperpresión de la rótula. Hay autores que afirman que el dolor se da más en la rodilla izquierda en los diestros y la contraria en los zurdos. De lo mucho que se ha escrito respecto al origen de este dolor he de destacar dos teorías; una más antigua que indica se trata de una condromalacia rotuliana (una alteración cartilaginosa), se ha venido manteniendo como explicación, pero se ha convertido en un verdadero «cajón de sastre» donde se ha mezclado de manera poco clara a muy diversos dolores de rodilla.

  
  Parece que se debería a problemas de artrosis por precoz desgaste. Otros autores piensan que no hay distinción neta entre la afectación del cartílago rotuliano y la artrosis, y que más bien son consecutivas, pues si no se corrige a tiempo el defecto, sobre todo biomecánico, es segura la evolución hacia artrosis.

  
  

  
  

  Típico paciente

  Nuestro paciente suele tener una edad que oscila entre 35 y 50 años, corredor de maratón o ciclista de nivel medio o medio-alto, que llega a nuestra consulta por un dolor mecánico pero que aparece "en frío". Suele iniciarse en el borde rotuliano externo, y a veces con afectación de la zona posterior de la rodilla. Este cuadro se acentúa al aumentar el tiempo de entrenamiento o la rapidez de las series o las cuestas. El dolor se agudiza en cuclillas, al bajar escaleras y al levantarse de la posición de sentado. Puede mostrar, también, rigidez y crepitación dolorosa o no. En la exploración destaca una marcada hipotensión del vasto medial, con discreto derrame, signo del cepillo o compresión rotuliana positiva, signo de aprensión positivo a 30 grados y signo de ascensión contrariada de rótula muy positivo. 

  
  

  La recuperación

  El tratamiento inicial de elección debe ser el no quirúrgico. Por tanto, comenzará siempre por reposo parcial o descanso activo, cambiando durante un tiempo a otros deportes (bicicleta con fáciles desarrollos, natación aunque nunca estilo braza, pesas en ángulos fáciles y de poco peso u otros aparatos de fitness como las "elípticas". Si decidimos seguir corriendo, optaremos por hacerlo menos días y con menos intensidad vigilando el estilo y el terreno. Nada de superficies duras, ni subidas bruscas o bajadas. Se debe calentar bien y estirar de forma especial el cuadriceps, el tríceps sural (pierna posterior) e isquiotibiales (muslo posterior), antes y después de empezar el entrenamiento.
  

  
  La rehabilitación propiamente dicha debe abarcar todos estos músculos, así como los de la cadera. Es interesante la electroestimulación selectiva del vasto interno del cuadriceps (sus fibras oblicuas, sobre todo) seguidas de contracciones isométricas del cuadriceps en extensión (más efectivas si se hacen al paso de la corriente y con la sabia instrucción de un terapeuta bien preparado). Los protectores del cartílago tienen la ventaja de poder ser tomados durante varios meses sin efectos secundarios. Desde que en 2001 Jean Yves Reginster y otros colaboradores de la Universidad de Gante publicaran en la prestigiosa revista médica "Lancet" lo efectivo que es el tratamiento de estos cuadros con sulfato de glucosamina, no paran de aparecer estudios que lo reafirman (en España se llama Condrosan 400).

  
  

  El frecuente uso de rodilleras (deberán ser de rótula libre, es decir abiertas) puede conducir a debilidad muscular y a «dependencia » si se ponen a todas horas y para todas las actividades. De ahí que se aconseje mejor la cintilla rotuliana, pues no disminuye la fuerza del cuadriceps. Se debe poner en la parte superior de la rótula cuando notemos molestias en el tendón bajo (tendinitis rotuliana) y en la inferior cuando notemos molestias en el alto (tendinitis cuadricipital). Pero, en cualquier caso se debe optar por la elección de una zapatilla adecuada a cada persona.

  
  

  

  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

SEGON DIA DE PROVA

Ahir vaig tornar a sortir,i la veritat es que millor de l'esperat, ja que quan començo tinc una sensació estranya que al poc tem s'esvaeix, llavors l'entrenament es pràcticament normal, però el cap nomes esta pendent de la zona afectada i qualsevol símptoma o petita molèstia, hem fa aixecar el peu de l'accelerador, be, nomes podent rodar com ho vaig fer ahir ja hem conformo, no serà un gran ritme però almenys hem permetrà fer rodatges i acumular kilòmetres que en realitat es l´important.
15.3km a un ritme mig de 4'38"


Ara mateix després de veure el desastre de l'incendi de la serra de Cardó, t´adones que realment una lesió de genoll, per molt greu que sigui, tard o d'hora es curara, però això "NO" hi ha arbres centenaris i fins i tot mil.lenaris que no es regeneraran mes, o almenys no ho veurem, els que fem curses de muntanya o simplement hi caminem o hi gaudim, quan passa una cosa d'aquestes i tan prop de casa, en una muntanya que coneixes i que hi has estat, et toca les fibres mes sensibles, i et fa adonar que hi ha coses que tenen molta mes importància que un mal de genoll,

DIAGNOSTIC POSITIU

Ja se que he deixat a tots els que hem seguiu per aquí al blog,una mica abandonats i intrigats, alguns fins i tot n'han enviat correus per interessar-se de l'estat de la lesió, però no he volgut avançar aconteixements, i menys sense tenir un diagnostic clar i fiable.Ahir per fi el vaig tenir.

Ho explicaré pas per pas. Divendres passat vaig anar al metge a fer una primera exploració, en aquest cas manual, i la cosa no pintava massa be, ja que pareixia el que jo, en un principi m'imaginava,"condromalacia" (desgast del cartílag rotulià) i que es molt lent de regenerar, amb el metge ja estàvem barallant fins i tot, el de inyectarme "acid hialuronic" ja que pels símptomes era força clar, però que ho decidiríem dilluns, desprès de fer la prova d'imatge (eco d'alta definició) aixi que ahir i davant l'evidencia i sorpresa fins i tot del metge, no hi ha senyals d´una "condromalacia" fins i tot hem va dir que tinc un gruix de cartílag normal, i vam arribar a la conclusió de que la molèstia que hem permet "NO CÓRRER" pot ser fruit de un cúmul de petites alteracions.

En primer lloc, fa poc que porto les plantilles correctores, la cu-al cosa m'ha variat la petjada i molt possiblement l'angle rotulià, això pot fer que la ròtula articule per un lloc que abans no o feia.

i En segon lloc, hi ha agut un augment de la carrega de treball en aquests últims dies, la cu-al cosa ha repercutit en una mica d'inflamació a la inserció del tendó rotulià.

Realment no hi ha diagnostic especific, el que si es cert es que no es el greu que pensava i el tractament no serà massa llarg. El remei o cura per a tot el que tinc es simple, uns fàrmacs per al cartílag i inflamació local, potenciar una mica mes el vast intern, (d'aquesta manera aconseguiré un millor centrat i fixació de la ròtula) i unes cintes rotulianes per a fer que la ròtula o ròtules, no freguen al lloc molest.

Això ultim hem va dir el metge que ho proves i si no hem fes mal que l'activitat no la pare, ja de en aquest tipus de lesió les parades llargues de vegades donen mes problema. Aixi que ahir a la tarde hem fico la roba de córrer amb els protectors o cintes rotulianes i vaig provar de córrer, al principi amb precaució, i a mesura que anaven pasant els kilòmetres i no notava res, anava augmentant una mica el ritme, al final desprès de 12 km no vaig notar cap molèstia, aixi que per fi desprès de 8 dies d'incertesa he sospirat,

Gracies a tots per interes i ànims, a partir d'ara ja estareu mes informats del meu dia a dia.

DEMÀ DIAGNOSTIC

Demà sabre el pronostic del genoll, quasi m'atreveixo a dir que ja ho se, no voldria precipitar-me, ni ficar-me mes mal al damunt del que tinc però.........

Aquest tipus de molèstia ja l'he tingut fa molt temps i llavors hem va costar el retirar-me del ciclisme, ara en aquest tipus de lesió la ciència ha fet grans progressos i no es com fa 10 anys enrrera. He de valorar i reflexionar en alguns aspectes si vull continuar en aquest meravellós esport que he descobert, una cosa si que tinc clara, la vida no m'he la guanyaré de l'esport, però hi han altres valors que son importants, i que nomes fent aquest esport, tenint els amics que tinc, gaudint de la muntanya i de la natura, sofrint en les curses. Son coses que hem fan falta, necessito córrer, ficar el meu cos al limit, es com una droga, es una forma de vida i de veure les coses, soc com molts d'altres, un d'aquells als que molts anomeneu "malalts".........pos si, soc un d'ells i no hi puc fer-hi mes, el dia que no entreno hem sento mal.lament, i ara mateix pos.........imagineu-vos, possiblement hem tocara rascar la butxaca, no son bons temps per fer-ho, i molts ho tindrien mes que clar, jo també ho tinc,vull seguir i portar a bon port el meu objectiu, i ho faré.

Aquesta nit tocaré fusta, si fa falta dormiré damunt de les lamines del somier, jeje

CRONICA 7 CIMS

Ahir al mati a les 7h. es va donar el tret de sortida a la marxa dels 7 cims, com ja vaig dir, la intenció era de acompanyar a la meva dona, ja que li feia i.lusió, també per fer un test al meu genoll, el qual no acabo de fer net, amb una molèstia constant que no acaba de desaparèixer.Aixi que controlant el ritme en tot moment, vam anar fent una cursa progressiva de menys a mes, regulant a les pujades i aprofitant les baixades i terreny mes favorable, al final la cosa va sortir pintada, ja que vaig clavar el temps que li havia pronosticat, i va arribar força sencera i amb molt bon sabor de boca, ja que va fer 7ª absoluta amb 10h13min.

El meu cas es mes preocupant, ja que el genoll no funciona, avui les molèsties ja son fins i tot quant camino i no pinta gens be, estic esperant el resultat d'una prova, però com conec meu cos a la perfecció, se quan un dolor es greu o no, i aquest no hem fa bona espina, voldria equivocar-me, ara mateix la meva moral no es molt bona, ja que cada cop veig mes prop UTMB i jo no progresso.

ALS 7 CIMS

Avui marxem cap a la marxa dels 7 cims. La marxa de resistència "7 Cims" és una marxa de resistència i que puntua per a la 15ª Copa Catalana de Caminades de Resistència.  Sortida: A les 7,00 de Torrelles de Foix. La marxa te un recorregut de 58 Km i un desnivell acumulat de ± 4.912 metres. Aquesta marxa vaig decidir de no disputar-la i fer-ho acompanyant a la meva dona, ja que li feia il.lusió, aixi que tornaré a fer de "manso" i la farem tots 2 plegats, en principi no te massa dificultat, hem coneix-ho part del recorregut i es força corredora, ja que transcorre majoritàriament per pistes i senders poc tècnics, les pujades no son molt exigents, i en un principi si no hi ha cap entrebanc a un hora o un altra dins del temps que dona L'organització arribarem a meta.

TORNEM A LA NORMALITAT

Ahir vaig voler provar una mica mes com esta el genoll, i la cosa pareix que força be, vaig augmentar una mica el quilometratge i el ritme i vaig arribar content, no vaig tenir molèstia, aixi que pareix que puc tornar a la normalitat en els entrenaments. Seguiré aquesta setmana amb un ritme semblant al d'ahir, ja que vull ser conservador, a mes aquest fin de setmana tinc previst de fer juntament amb la meva dona la "marxa dels 7 cims"puntuable per a la copa catalana de caminades de resistència,tambe puntuable per a UTMB, ella no para de dir-me que no forci molt en els entrenaments, que no vol que la deixi tirada tota sola en aquesta cursa de llarga distancia, jeje espero que NO.
Entrenament realitzat: 13.5 km. a un ritme de 5.01"

PRIMER RODATGE SENSE MOLÈSTIES

Ahir i desprès de 8 dies de repòs de córrer i ant-inflamatoris per fer baixar inflamació del genoll, vaig sortir a rodar una estona, ja que caminant no notava cap molèstia, al final vaig acabar content, encara que vaig portar un ritme força suau, no hem vaig notar cap molèstia. Tot i així avui he optat per tornar a agafar la bici i fer una tirada llarga, prefereixo deixar una mica mes de repòs al genoll, a mes poden fer bici sense problemes, he preferit fer una bona tirada de volum i amb una mica de desnivell. De bon mati a les 8h. sortia de casa i he anat direcció Xerta, Prat de Compte,Horta de S.Joan,Bot, Coll de bot,Pinell de Brai,Benifallet, Coll de Som i Tortosa, una bona vol-teta que he fet tot sol,al ritme de la meva FC, al final 102.8 km amb 1310mts. D+ i una velocitat mitja de 30.5km/h. En arribar a casa m'esperava la meva dona i el meu fill que volien anar a fer una caminada, aixi que sense voler he fet doble sessió uns 8 km suaus, ficats a fer, per soltar cames jeje,
Demà provaré de córrer amb na mica mes de ritme a vorer que tal.

CAMINADA SENSE MOLÈSTIES

Ahir tal i com vaig dir, vag anar a la Senia amb família (dona i fill) i fer una caminada pel la zona de Pallerols, vam seguir el sender de la cursa al contrari i aixi poder veure els corredors del marató com venien,la veritat es que hem van fer una mica D'enveja, ja que es una de les curses que vola fer, al final vaig acabar content, ja que no vaig tenir cap molèstia, ni pujant ni baixant, aixi que avui provaré de sortir una estona a trotar suau i a veure que tal, espero que be i puge retornar a córrer pron-te en condicions.

100 KM EN BICI

Avui, tal i com havia comentat, tenia la intenció de fer un centenar de kilòmetres amb la bici de carretera, aixi que a les 8h. he sortit cap a quatre camins on el grup de cicloturistes feia la seva sortida habitual de cada dissabte, aixi que m'he agregat amb ells, ja de bon comença m'he ficat al davant per rebre una mica d'aire de cara, ja que anant a roda porto les pulsacions una mica baixes, i com jo el que vull realment es entrenar, prefereixo anar al davant ficant el ritme, així d'aquesta manera la FC la porto mes dins als paràmetres que vull, molts ho agraeixen, ja que a roda es va molt còmode, d'altres tot i aixi encara en algun tram complicat o que pica de cara a munt tenen una mica de dificultat, però es normal que amb un grup de 15 ciclistes hi hage diferents nivells de forma.
Amb una volta que no suposava gaire dificultat passant per Amposta, San Carles, Alcanar, pujada al Remei, Ulldecona, La Senia, i tornant pel Mas de Barberans 97.3km amb un ritme mig de 30.6km/h.
Demà faré una sortida caminant, provaré com evoluciona el genoll, aprofitant que fan el marató de la Fageda, miraré de fer una ruta per allí, d'aquesta manera veuré una mica la cursa.

TORNEM AMB BICI

Ahir a la tarde vaig tornar a agafar la bici, aquesta vegada volia fer una tirada d'uns 60 km amb un petit port de muntanya, decideixo d'anar cap a Pinell i pujar el coll de Bot, nomes per la cara de Pinell, ja que baixar fins a Bot i tornar a pujar, no hem dona temps, ja que acabo de la feina a les 18:30h i si vull fer tirades d'aquestes i no arribar fosc, hem toca portar sempre un bon ritme, al final 61km amb 610mts D+ i una velocitat mitjana de 32.4km/h. En arribar a casa uns estiraments i a sopar, que la gana ja l'he fet.

"PLANNING"

Comença el "planning". Ahir vaig acabar de planificar la temporada i els entrenaments, ha segut una tasca molt entretinguda, he anat triant totes les curses, ja siguin de 20 km com alguna de llarga distancia, tot destinat a UTMB, a principi de mes començaré la cosa seriosament, el planteig consta de 16 setmanes, mirades minuciosament dia per dia, amb l'únic objectiu d'arribar en les millors condicions possibles a Chamonix. Aquesta planificació m'he l'he fet jo i sense l'ajud de ningú, amb tots els anys que porto amb l'esport he aprés a conèixer el meu cos a la perfecció, se quan la cosa va be, i quan no, hem coneixo les sensacions, les senyals d'alarma, d'on be el dolor i que l'ha causat (no sempre, si no seria metge) pero si en un percentatge elevat. Hem tocara ser aplicat, ja que es exigent i vull portar-ho en practica, tan si plou o fa mal temps, amb ganes o de vegades sense. ja que a l´UTMB si plou la cursa es farà igual i si fa fred també. Espero que les lesions facin bondat i hem deixen entrenar, la resta depèn de mi.

PUC ENTRENAR EN CONDICIONS EN BICI

Ahir mati vaig anar al metge per descartar alguna lesió interna o alguna cosa mes greu de L'aparent, i "NO" no hi ha res, es nomes el cop i L'hematoma que ha format, nomes hem molesta quan impacto al terra al cap d'una estona, aixi que hem va dir que podia fer bici sense cap problema, cosa que hem va acontentar, ja que hem permetrà no perdre forma, aixi que per la tarde desprès de la feina, descolgo la bici i provo de fer una tirada de uns 40km plans, ja de bon començament al no notar cap molèstia hem vaig animant, i hem fico a rodar a bon ritme, al final hem van sortir 39km a un ritme mig de 36.4km/h.

HE POGUT FER "RODILLO"

Estava nerviós, no sabia que fer, el meu cos hem demanava moviment, córrer no ho podia fer, ja que el genoll al impactar hem fa mal, abans de provar d'anar en bici, provo de ficar-me al damunt del "rodillo" i començo a rodar a poc a poc, veig que la cosa va be, no noto cap molèstia, en aquest cas nomes les tinc al cap d'una estona d'impacte, aixi que aprofitant que estava ja ficat, acabo per fer un entrenament estàtic, però que va acabar fent una bassa de suor al terra, estava content, almenys no tindré que estar parat deixant desinflamar el genoll, aixi que avui kms en bici, no volia estar parat, ara que estava començant a agafar una punta de forma, i una tonteria de mal cop i et deixa a l'estacada, al menys podré continuar amb bici, que no esta gens mal.lament.

NO HA POGUT SER

Tots aquestos dies he estat fent bondat, pomada, gel, cuidant el genoll a totes hores, caminant no hem notava res i pensava que podria fer "Matxos" mes o menys en condicions, però al final al poc de sortir ja vaig començar a notar a les baixades que el dolor tornava, pujant no m'ho notava tant, però al final ja era pujant, baixant, pel pla i de totes maneres, aixi que no ha pogut ser, al km 7 he decidit d'abandonar, el dolor anava a mes i multiplicat per mes de 60 km, hages estat una tortura, he donat la volta i he decidit tornar cap a meta, com nomes havia fet uns 7 km, no tenia que recórrer molt, i poc a poc amb el cap baix i una mica enrabiat, anava seguint el corriol de l'anada, hem vaig començar a trobar cares conegudes, que a la sortida com era encara una mica fosc amb tanta gent no havia vist, tots preguntat que hem passava, i jo trist, explicant-ho en 2 paraules, de cop una noia que participava s'ofereix per ajudar, ja que vivia a prop d'on era i hem diu que truca a casa i hem portaran fins a meta, aixi que vaig cap on hem diu, hi ha uns 700m. ja veig a la seva mare i germana esperant-me, ostres!! quina amabilitat, i s'ofereixen per portar-me fina a meta d'aquí donar-los les gracies, he de dir que aquest esport cada dia hem sorprenc, fins i tot en els moments dolents et trobes a algú disposat a ajudar.
Ara tocara fer una mica mes de bondat i recuperar millor, el cop que hem vaig donar a la cursa d'Alfara hem farà reposar mes de el que hem pensava

2 CARES DE L´ANETO

Ahir rebuscant per internet vaig tornar a trobar la famosa foto de l´Aneto a la revista TRIATLON no se que li han vist, però m'està fent famós jejeje. La veritat es que es una gran foto, agafada en un punt clau, i en el moment exacte, en un paisatge que meravella envoltat de muntanyes, i coronant al punt final de l'ascensió.
Hem van enviar un correu per tornar anar, i ara mateix estic encara planificant una mica la temporada i les curses que hem poden anar millor i hem poden ficar mes en forma de cara a UTMB, com tinc la intenció d'anar a l´ultratrail de EMONA, i serà una cursa molt exigent amb molt de desnivell, no se si podré recuperar be de cara a l´ANETO, aixi que encara ho estic debatent.

Aqui deixo l´enllaç

http://www.eltriatleta.es/trail-del-aneto-by-trangoworld/

SORTIDA EN MOLESTIES

Ahir vaig sortir a soltar una mica de cames, uns 10 kilòmetres suaus però vaig notar molèsties al genoll esquerre, el cop que hem vaig donar el diumenge a la cursa de panxampla esta sortint i m'està "fastidiant"

una mica, volia fer alguns rodatges abans de marxar dissabte cap a "Matxos" però crec que tindré que dedicar-me a curar be el genoll, si vull córrer amb condicions, o sigui que repòs i crema ant-inflamatoria.......................i a veure com evoluciona.

CURSA D´EN PANXAMPLA 2012

Ahir, tal i com vaig anunciar vaig participar en la cursa d'en Panxampla, volia veure una mica la meva progressió, volia soltar-me una mica i provar sensacions, i he de dir que estic satisfet.
Ja de sortida i sabent que de seguit començava la senda de la primera pujada, vaig ficar-me en posicions capdavanteres per no agafar cap emboç i també per que tenia ganes de disputar la cursa, vaig pujar còmode, a ritme, però sense buidar-me en els primers kilòmetres, ja que era una cursa dura i com sempre, els kilòmetres finals passen factura, vaig arribar al Corral de Marí (600m) en 3ª posició quan "pam" una mala petjada hem fa anar per terra, hem pensava que no podria continuar, ja que vaig caure en una zona pedregosa, però al final i amb l'ajud del corredor que venia al darrere, que hem va ajudar a aixecar-me continuo, hem feia mal tot, sobretot el genoll, però poc a poc, el dolor es va fer menys intens i hem va fer retornar a la cursa, nomes havia perdut una posició encara, llavors venia la pujada mes dura, que et deixava dalt a la Punta de l'Espina (1.182 m). feia un vent, que no et deixava ni córrer, i en prou feines podia anar pel sender que feia cap a les Rases del Maraco (1020m) en l'avituallament veig que un altre corredor anava darrera meu, tot seguit, baixada molt tècnica, d'aquelles que a mi m'agraden per un arrossegador, el cu-al vaig baixar amb un obrir i tancar d'ulls, tant els vaig de tancar, quant ven arribar a baix, vaig tirar tot recte i amb mi també l'altre corredor que hem seguia, llavors m'adono que no hi havien cintes i veig un grup de 4 corredors per l'altre costat de la muntanya. Ostres!!!! m'he equivocat, au!!, a tornar enrrera i continuar, crec que havia perdut 4 o 5 posicions, però no vaig caure amb l'error de córrer mes per agafar-los, ja que una pèrdua igual que una caiguda, son circumstancies de la cursa, en aquest cas errors dels quals nomes jo tinc la culpa, però el que no s'ha de fer mai, es voler córrer mes per agafar els que t'han passat, ja que el voler anar mes ràpid i fer un esforç extra pot passar factura al final, encara hi havia temps, i una cursa tan llarga i dura, sempre fica a cadascú al lloc on li correspon, aixi que en el descens de Cova Pintada (780m) fins a les Fonts del Toscà (508m) vaig arriscar una mica, la cu-al cosa hm va servir per arribar al Toscà i en trobar-me a la meva dona hem diu que anava 6è i que tenia al 5è a poc mes d´un minut, llavors, sabent també el que hem quedava vaig apretar un mica mes i en una altra arriscada baixada fins al Pas de Peret (245m). ja tenia al punt de mira al 5è, vaig veure que anava força mer-mat de forces, i li costava pujar l'últim sender corren, aixi que aprofito l'últim tram de pujada que hi havia per fer un canvi de ritme, i vaig veure que no va poder reaccionar, arribant aixi a meta 5è. Estic conten, ja que les sensacions han estat bones, m'he trobat be físicament, he disfrutat de la cursa , veig que estic fent progressos, que els bons entrenaments donen fruit.

Aprofitant l'entrada, felicitar als organitzadors, la bonica cursa que ens han preparat i la bona acollida que ens han preparat després, amb una boníssima fideua

EL MEU GERMÀ 15È AL MDS

Fantàstica es l'actuació que ha tingut el meu germà al desert del Sàhara, crec que s'ha ben tret l'espina que hi tenia clavada de l'edició del 2010, en la cu-al va fallar a L'etapa llarga quant portava una actuació semblant i que el va renegar a una posició que per a ell no era la que mes li agradava, per a molts fer el 43è al MDS ho firmen abans de marxar, per a ell "NO" havia fallat en una etapa, no li havia sortit be, hi tenia que tornar, amb l'experiència obtinguda en la primera edició i amb les ganes de fer-ho be i superar aquella posició que no li agradava. La veritat es que la preparació ha segut tot un calvari, no sortia del pou de les lesions, quan no era una cosa era un altra, i aixo el tenia en un neguit, s'estava escurçant el tems d'anar al MDS i encara estava aliat entre lesions i recuperacions, s'ha de dir que la paraula "constància" sap ben be, el que es. La majoria hauríem desistit, ell no, ha seguit preparant i preparant, si no podia córrer,anava al gim, si no, feia bici, així, fins que els que han tingut que desistir han segut els problemes i les lesions, les ha guanyat, això també el va motivar abans de marxar, el anar-hi sense cap mena de molèstia, el va fer creixé, hi va marxar amb unes ganes enormes de demostrar-se a ell mateix que aquell 43è lloc, el tenia que superar. I de quina manera acabant al final 15è, i estan al costat de grandíssims ultra-fondistes de renom mundial, com ja he comentat alguna vegada, aquesta cursa es d'eliminació, es una cursa en que has de fer be les coses, en totes les etapes, i has de portar una gran regularitat, això ell ho sabia i ho ha demostrat, a banda de moltes altres coses que nomes una persona com ell pot superar, te una capacitat de sofriment i de superació fora del comú, que amb curses d'aquesta magnitud, son una gran virtut. Encara no li he parlat, però estic ben de segur que els seus peus son un autentic poema, per a molts possiblement es un factor per a abandonar, per a ell simplement en una de les coses en que s'hi ha de conviure.
En aquesta setmana que porta corrent ens ha fet viure grans coses, com en casi tots els reptes que es proposa, ens ha fet sentir orgullosos de ser espanyols, catalans i Roqueteros i això es molt gran i ens ha tocat les fibres mes sensibles, nomes dir que "XAPOOO"

PELS CAMINS DELS MATXOS

Aquesta serà la pròxima que faré, "Pels camins dels Matxos" desprès de no poder inscriurem, ja que es van esgotar les 700 inscripcions en nomes 2 minuts, vaig enviar un correu a l'organització, explicant-los que hi volia prendre part, i al poc tems hem responen, dient que hi estarien encantats. Hem sap greu pels companys de la Senia, ja que coincideix amb el marató de la Fageda, però de cara a la meva preparació hem va millor aquest tipus de cursa o marxa, no l'he et mai però tots m'hi han parlat be, i la millor senyal es la participació, quant en una cursa hi ha una participació tan massiva, i s'esgoten les inscripcions en nomes 2 min. alguna cosa vol dir, de positiu, clar.
Aixi que el dia abans enganxaré la caravana i cap a Torrelló, ja que sortir el mateix dia es massa lluny i tindria que marxar d'aquí molt aviat.
El recorregut a primer cop d'ull agrada, i el perfil no esta gens mal.lament, així que sortiré motivat i en ganes de fer-ho be.

No se si hi ha algú de la zona que hi pren part, si es aixi hi vol venir amb mi, no hi ha problema

VIDEO MDS

Aqui deixo un enllaç d´un video de l´edició pasada per a que us feu una idea de quina classe de cursa es el MDS.
Molt bona l´etapa que va fer ahir, va saber trobar el seu ritme, el va mantenir constanment i el va portar fins al final, acabant en 19ª posicio, sencillament "xapoo"
Ha passat el mes difícil, i de quina manera.............

EL MEU GERMÀ AL MDS

Del tema del meu germà i MDS, hem te una mica intrigat, es difícil donar consells quan no saps ben be com esta, que li fa mal, quines son les sensacions que te, etc.. L'únic que tinc cert es que ho donara tot i s'hi deixara la pell, no guardara forces per a la resta de temporada, acabara l'ultima etapa amb les escasses reserves que li quedaran, i estic segur que no defraudara, avui serà dia de creuar els dits i que tot li surti be, que no hi hagi cap problema que no sigui físic, i si es així, crec que es una etapa on pot treure profit.

ESTE DIUMENGE A PANXAMPLA

Este fin de setmana he decidit de participar a la cursa d'Alfara, es una cursa que hem feia goig, la tinc al costat de casa, i a mes te un perfil i recorregut que agrada, independentment de com surti, ja que no es cap objectiu, jo seguiré el meu entrenament com si no hi tingues que participar, i el dia de la cursa sortiré amb el dorsal, o sigui a córrer.

RESUM SETMANAL i MDS

Aquesta ha estat una bona setmana d'entrenament, com al final per tema de feina no hem anat a cap lloc de vacances, l'entrenament no l'he abandonat, resumint la setmana:
82km de running
51.5km de bici de carretera

Ahir quan vaig arribar a casa, hem vaig connectar a la pàgina de MDS per veure la classificació del meu germà i com li havia anat, vaig veure que segueix en la seva linea, però al meu punt de vista, una mica forçat seguint al monstre de Marco.
Desprès de veure que m'havia dedicat l´etapa, cosa que hem va fer i.lusió,vaig aprofitar i li vaig escriure un altre missatge de suport i consell de germà gran, molta gent li ha dit que disfrute de l'experiència i bla,bla,bla, els que ens coneixeu, sabeu perfectament que res de res, la nostra manera de disfrutar es patín, suant i deixant-mos la pell, cosa que farà, l'únic que li vaig dir es que deixe a Marco, i que sige ell el que fique el seu ritme, que la clau estarà en l'etapa reina, i te que arribar sencer i en forces, ja que allí es on es decidirà i sentenciara la MDS, i si hi arriba en forces, es una etapa on pot treure molt de profit, i si desprès encara li queden coets per petar, te temps per fer-ho, espero que hem faci cas.............................????. Encara que en aquesta carrera ell te mes experiència que jo, de vegades les coses vistes de fora es veuen diferent.

ENTRENO DE QUALITAT

Desprès de la marxa cicloturista, he decidit de fer una punta de forma, aixi que aquesta setmana he començat fent rodatges a mes de provar i anar acostumant la nova forma de petjada amb les noves plantilles, de moment estic satisfet, ja que de primeres no m'han ocasionat cap problema d'ampolles ni fregament.
Avui he fet unes series en pujada que m'han deixat extenuat, però com es diu..............abans de collir s'ha de sembrar, en aquest cas avui he fet una petita sembra, ja veurem quan puc recollir fruit, si es que en puc.
Demà faré una tirada de 25 o 30 km per terreny ondulat, i amb aixo completaré la setmana

FOTOS MARXA CICLOTURISTA

Aqui deixo algunes imatges del "patime" de diumenge

TEST CICLISTA ACONSEGUIT

Ahir tal i com ja vaig anunciar, tocava bicicleta, la veritat es que encara que fora d'on jo vinc, eren molts kilòmetres i jo en portava ben pocs, hem feia vergonya dir-ho, i per l'altra banda, a mi hem feia por, be, ja que ho he començat ho dic 740km repartits en 6 dissabtes, mes la sortida de l'altre dia i poca cosa mes, per als que ho enteneu, molt poc. Però volia fer-la i prou, tenia ganes de desconnectar de les cursas de muntanya, i cuidar articulacions.
Abans de sortir ja anuncien que serà neutralitzada i bla,bla,bla, entre mi hem dic, si, ja ens coneixem.....
i la veritat es que es va anar controlat mes o menys, dic això perquè en passar per Mora d'Ebre portàvem una velocitat mitja de 35km/h. El primer problema s'aproximava el coll de la la Fatarella, hem van fer treure els fetges i no se que mes, es va partir en mil trossos, però, anava aguantant, el següent era coll Ventós, aquest si que farà mal, i vaig decidir de no intentar aguantar als primers i pujar al meu ritme, ja que si hem revenen pujant ja no els enganxaré, i aixi ho vaig fer, vaig pujar al meu ritme i vaig acertar, es va trencar en mil troços, però el meu objectiu es no perdre molt de temps amb els primers i arriscar una mica a la baixada per tornar a enganxar, bufffffff hem va sortir be, enganxo amb el grup capdavanter i miro enrrera i ja no hi quedava ningú mes, nomes érem uns 25 corredors, els mes forts clar, ja nomes hem quedava el coll de Som, era on es decidiria la cursa, i jo anava una mica just de forces, es va pujar a mil per hora, jo, ja no podia mes, i decideixo fer el mateix que a l'altre coll, pujar al meu ritme i intentar enganxar baixant, però ja no va ser possible, quedava molt poc fins a meta i tal com es va trencar, es va arribar a Tortosa, ja amb un grupet de 4 corredors mes, a poc dels primers, i una mica tocat, els 160 km s'havien fet una mica llargs, però tenint en compte el que ho havia preparat, tinc que estar content i satisfet, no podia aspirar a mes, i he fet un boníssim entrenament.

A preparar la proxima.............

PER FI PUC COMENÇAR A ENTRENAR AMB NORMALITAT

Deixant a banda si el canvi d'hora es rentable o no, el que si es per mi, un ajud per tenir mes hores de sol i poder entrenar millor, ahir ja ho vaig poder ficar a prova, agafant la bici de carretera a les 18.30h i rodar 50 km, vaig fer la volta per Benifallet i coll de Som, 1h.28min. i encara hem va sobrar temps de claror, aixi que en arribar a casa, hem canvio de calçat i vaig a rodar a peu una estona mes, fins a fer hora per anar a veure el futbol. No era necessari, però justament divendres passat hem van arribar les noves plantilles, i tenia ganes de provar que tal, la veritat, es que quan vaig ficar el peu dins la sabata, ja vaig notar una sensació bona, hem notava còmode i agust corrent, hem falta temps d'adaptació, però crec que he fet una bona inversió, n'ha canviat la petjada, però ara se que aquesta es la correcta, la bona i l'adequada i tarde el que tarde en adaptar-me, tot els quilometres que faci seran correctes.

A LA CICLOTURISTA DE LES TERRES DE L´EBRE

Desprès de moltes proves i anàlisis per intentar esbrinar el motiu de d'Infecció patida aquest fin de setmana a La Selva del Camp,hem arribat a la conclusió de que ha estat casual i puntual, ja que ha hores d'ara tots els paràmetres estan absolutament normalitzats, almenys el meu cos i les defenses funcionen a la perfecció.
Be, dit això diumenge he decidit de tornar a l'activitat, correré la cicloturista de les terres de l'Ebre, estava in-desis d'anar a Massaluca, però al ser molt corredora i rapida no es massa el meu estil de cursa.
Aixi que patiré amb la bici, dic patiré per que serà aixi, son 160 km amb 2450 mts. de desnivell, L'objectiu no serà altre que acabar, a poder ser dintre del "peloton" amb això ja hem dono com a satisfet, tot i aixi no serà fàcil, ja que amb bici no porto molt de volum, fa mes de 3 setmanes que no l'agafo i nomes he sortit 4 o 5 disaptes (menys de 1000 km) per als que sou una mica entesos es molt poc rodatge, espero que quede alguna cosa del meu passat ciclista i m'ajude, almenys L'experiència tindrà que tenir un paper fonamental..................................ja verem que passa

DE LA SELVA DEL CAMP A L´HOSPITAL

Aquest fin de setmana tocava anar a la Selva del Camp, per fer la marxa de resistència de 68.5 km amb 6270 mts. de desnivell acumulat, puntuable per a la copa Catalana. En un principi com ja vaig dir en la entrada passada, seria un test per provar material, ritme, etc..
Al donar el tret de sortida, vaig veure molt de nerviosisme, i es va sortir molt fort, jo tenia clar el meu objectiu i des-de l'inici vaig portar un ritme, el meu, el que jo anava còmode i el que creia que podria aguantar durant els casi 70 km.
Vaig anar fins al km 35 amb el Marcel, que el vaig conèixer durant el transcurs de l'aventura a "la volta Catalunya solidaria" i que finalment va ser el digne guanyador, rodant pels sender i pistes portàvem un ritme força similar, però pujant ell tenia un punt de mes, i vaig decidir soltar-me, ja que encara feia falta mitja cursa, en arribar a Prades, km 42, vaig començar a notar que alguna cosa no anava be, tenia moltes ganes d'orinar, parava sovint a orinar, i casi no orinava res, uuuuufffffffffff, crec que això es una infecció d'orina, la que m´espera fins a meta, dit i fet, la cosa va anar a mes i a mes, va arribar un punt que parava a orinar, per que tenia moltes ganes i nomes sortien 3 gotes contades, ja cansat d'aquesta situació, vaig decidir aguantar com vaig poder, vaig arribar a L'Albiol, tot el que quedava era baixada fins a meta, anava seguint a un corredor i de cop i volta m´adono que feia estona que no veia cap cinta ni marca, li dic:
-Crec que no anem be, no veig cintes, i hem contesta
-Si, si, estic seguint el GR. i porta cap a La Selva, llavors jo ja hem planto
-Ho sento noi, però jo dono la volta, estic segur que no anem be, no pot ser que no hi hagin cintes, dono la volta i efectivament, en un encreuament ens havíem despistat, mes de 15 min. perduts, que ja no m'importaven, però que dona molta rabia, i mes tal i com jo anava, tenia tanta rabia i ganes d'acabar que a la baixada vaig començar a apretar i encara vaig agafar a alguns corredors, que anaven completament trencats i casi caminant, en arribar a meta la primera cosa que vaig fer es anar al serveis a descarregar l´orina retinguda, no se ben be, quin vaig quedar, ja que me'n vaig anar de seguit al CAP per a que hem donen alguna cosa per a la infecció, segons hem van dir vaig quedar 6è i el temps segons el meu GARMIN 8h.05min.
La cosa es que quan m'analitzen l'orina, hi van sortir alguns paràmetres alterats amb infecció i restes de sang i hem diuen que tinc que quedar-me en observació 24h. fins que es normalitze, aixi que, vaja fin de setmana.........................ahir diumenge a les 21.30h. sortia d'urgències amb l'alta medica.
Be, deixem-ho en que vaig fer un bon entreno i prou.......................la resta per a oblidar

HIDRATACIO CORRECTA

En aquesta entrada intentaré explicar com es calcula o, més ben dit, quant de líquid hem de beure durant una carrera. Hi ha una formula, però ho explicaré d'una manera més d'anar per casa per a què tots ho podeu fer.
Ben hidratats heu de fer un calentament fins que trenqueu a suar. Intenteu orinar i peseu-vos després sense roba.
Correu una hora al ritme que voleu calcular de fer la carrera, o sigui més ritme si és curta, i a menys ritme si és llarga.
Sequeu-vos completament i torneu a pesar-vos sense roba, resteu el pes anterior del que ara peseu.
El millor es intentar no haver begut durant aquest test, si no, heu de sumar la quantitat beguda.
La diferència de pes que surt és la quantitat de líquid/hora que heu de beure per portar una bona hidratació i no tenir problemes, 1 gr pesa 1ml, així que els grams de menys són els ml que heu de beure, ja que la majoria de problemes musculars, com les famoses rampes són culpa d'una mala hidratació. Segur que la majoria no ho heu fet mai, i si heu fet el test, no podíeu imaginar una pèrdua de líquid tan gran,

Espero haver servit d'ajuda i d’interès

LA SELVA DEL CAMP

Aquest fin de setmana aniré a la Marxa de la selva del camp 68.5 km i 6270 de desnivell acumulat puntuable per la copa catalana de marxes de resistència, amb L'objectiu de provar material i fer algun test de ritme i FC, també hem servira com un bon entreno amb desnivell

MOTXILLA ULTRALIGHT OLMO 5L DE RAIDLIGHT

Aquesta es la nova motxilla que provaré per a les llargues distancies,

En comparació a la SALOMON XT ADVANCED SKIN S-LAB que estat utilitzant fins ara,

hi han alguns aspectes que m'agraden i vull ficar a prova En principi no portaré el camelbak a l'interior i nomes utilitzaré els bidons de la part del davant de 750 cl cadascun, ja que amb la salomon, despres de ficar tot el material necessari i obligatori oprimeix molt el camelbak, per reomplir si vols mesurar la quantitat de sals no es tan practic, la part del davant de la salomon amb bidons de mes de 500cl no va ben compensada, ara, si la portes amb nomes el camelbak es perfecta, s'adapta i no es mou, com ja dic serà una prova, vaig molt agust amb la salomon, però te alguns inconvenients que he tingut que adaptar i que amb aquesta estan de serie, com per exemple la cremallera per extraure el material, amb la salomon porta nomes a la part de dalt i es molt petita 12 cm, i en cursa si tens que treure alguna cosa allotjada al fons de de la motxilla tens que treure la meitat de coses per poder-hi accedir, jo vaig adaptar una cremallera lateral que puc treure el material, i s'obre en vertical, amb aquesta la cremallera dona tota la volta, o sigui que pots accedir al material sense problemes, el dubte que tinc es si s'adaptara tan be i no es mourà

SORTIDA GUAI

Ahir vaig fer un entrenament dels que a mi m'agraden, una tirada llarga per la muntanya i tot sol, hem vaig aixecar de bon mati, hem preparo tot el necessari, motxilla amb aigua, un paravent, telefon,la mini farmaciola, un mapa dels ports i poca cosa mes, i surto de casa direcció a Caro, vaig pujar per L'antiga senda i desprès direcció al Tosca i va arribar un moment que estava disfrutant tant corrent per la muntanya i pels senders que no m'importava per on anava i cap a quina direcció, havia sortit a les 8h. del mati i volia arribar al xalet a hora de dinar sobre les 14 h. sense importar-me els km ni el desnivell, al final la vaig liar una mica, vaig voler enllaçar un sender am un altre i les romegueres hem van deixar les cames fetes un poema, per la resta perfecte, va ser una sortida de les meves "guais" al final hem van sortir 39.7km amb 1700 de D+

IBUPROFENO EN CURSA

En aquesta entrada vull parlar dels antiinflamatoris en cursa, no soc la persona mes adient per aconsellar , recomanar i parlar de fàrmacs, Peró com sempre dic, parlo des-de la meva experiència i en este cas l'he viscuda.
Sou molts els que utilitzeu el famós"ibuprofeno" o "aspirina" en un ultratrail o cursa i jo fa temps també. La majoria aconsellats per algun company o amic, pensant que us esta donant una gran recomanació, Aquesta recomanació seria mes o menys bona si no estressi'm o anéssim a córrer.
El principal motiu per no utilitzar antiinflamatoris, es per que estem enganyant el nostre cos, quan tenim dolor o alguna cosa ens fa mal, aixo es una senyal d'alarma de que alguna cosa no va be, i prenent aquest tipus de fàrmac, i envaint el dolor, l'únic que farem es fer-lo mes gran sense adonar-mos, imagineu-vos que el dolor es una trencada muscular, continuant l'únic que fareu es fer-la mes gran i estan el doble o triple de tems per recuperar-te.
L'altre motiu es pel risc de rabdomiòlisis, que es la destrucció muscular que es pot complicar en una insuficiència renal greu.

Aixi que ja ho sabeu, L'altra cosa es que hi feu cas, de vegades hem de valorar per que correm o fem esport, jo almenys per que m´agrada i desfruito fent-ho,pero.....- cal ficar en risc la salut??
La majoria dels que correm, no cobrem ni un duro, al contrari paguem per córrer, o sigui que no ens hi juguem res. Possiblement aquesta entrada us ha deixat una mica descol·locats i amb el dubte. El meu consell seria que quant anéssiu al metge de medicina esportiva, li féssiu el referit.

Aqui us deixo un enllaç del UTMB que tambe hi parlen
http://www.ultratrailmb.com/documents/Newsletters/Letters/nl5_juin2011_ES.html

FA 22 ANYS

Pareix l'altre dia, però no!! fa 22 anys
L'altre dia el meu fill estava remenant àlbums de fotos de quant jo corria amb bici, i hem va fer recordar aquells temps, possiblement fou una de les èpoques amb mes participació en tots els nivells, passava una cosa semblant a les curses de muntanya d'ara, a totes les poblacions hi havien cuses i també amb una ambient formidable, nomes estàvem esperant que arribes el fin de setmana per anar a córrer, això ara ha quedat molt lluny, aquell ciclisme ja no esta, no se, si ha estat de la mateixa elit i amb tota aquestos casos de "positius" que han anat mer-mant, i tant de mal han fet al ciclisme de base, aquell ciclisme d'on han sortit ciclistes que encara ara estan en actiu al pilot professional. Recordo anar a córrer curses de Copa Catalana i Xalen Valenciana i sortir mes de 300 ciclistes, ara difícilment en surten 40, espero que amb les curses de muntanya no passe el mateix, i que aquest ambient i companyerisme que hi ha perdure

ALGUNES REFLEXIONS

Molts podeu pensar què dic jo i de què parlo, si total, porto 4 anys en aquest món, i estic donant consells com si fora un gran expert i portes tota la vida corrent i fent ultratrails. Bé, vull deixar clar que tot el que escric, publico, consells i recomanacions són també de tota una vida dedicada a l'esport i són el meu punt de vista; a molts us poden semblar simples paraules i a d'altres us poden servir d'ajut,
Vaig començar a competir en bici quan només tenia 12 anys i vaig acabar la meva carrera ciclista, o més ben dit, vaig deixar el ciclisme de competició als 23 anys, havent deixat enrera, una gran trajectòria d'èxits, les meves cames han fet més de 100.000 km. per les carreteres de tota Espanya, i només una lesió rotuliana em va apartar uns anys de l'esport.

He de dir que el ciclisme no és ben bé igual que el trail running o l´ultratrail, he necessitat una mica d'adaptació, però amb tota l'experiència del ciclisme, i juntament amb la del trail, he pogut adaptar moltes coses que m’han servit i que encara faig servir, com ara tipus d'entrenament, sabent els ombra’ls aeròbics, que són els mateixos en un esport com en l’altre, puc adaptar les pulsacions dels tipus d'entrenament i saber quin és el meu ritme per millorar, i amb això amb moltes altres coses, com poden ser la hidratació, alimentació, recuperació, estiraments, etc., que totes juntes fan gran paquet d'experiència.

També un punt molt important és el coneix-se't a tu mateix, saber el símptoma o dolor d'on ve, la sensació en cada moment de la temporada, quan has d’apretar més o menys. També hi ha coses amb les que es neix, que són hereditàries i que les has anat pulint i desenvolupant. Amb aquestes no s'hi pot fer res, ni han que són bones i n'hi han de no tant, jo en aquest cas no em puc queixar, crec que n'he heretat més de bones, com ara la capacitat de sofriment, una de les més importants i necessàries i també la part mental, indispensable en "l’ultratrail", aquesta és la que et pot fer guanyar o perdre, tocar el cel o quedar-te a un control de pas.

Havent dit això volia donar uns consells de que NO heu de fer a un ultratrail.

- No passar-vos en el ritme, per experiència puc dir que guanyes més els 20 km últims si has arribat bé i t'has dosificat bé, que amb els 60 km primers

- No provar res que no haguéssiu provat prèviament, ja sigui una simple crema de calentament, el menjar i beure coses noves, que heu comprat per a l'event i que segons us ha dit "algú" funciona de meravella i dóna una força extra. Aquesta força es pot transformar en que el vostre cos no ho accepte i tingue un efecte contraproduent.

- Portar sempre un petit kit de primers auxilis, amb una vena elàstica, manta tèrmica, alguna pastilla per al mal d'estòmac, o diarrea, antisèptic, etc.. com sabeu els que n'heu fet algun UT hi ha moltes parts de la cursa que us heu trobat sols molta estona, hem passat un mal moment o heu caigut. Jo sóc dels que mira el gram, però de vegades hi ha coses que les has de portar, i aquells grams de més et poden salvar d'acabar o no.

I per avui ja en teniu prou, demà mes, si ho conto tot en una entrada, sabreu tant com jo en mitja vida

ROSA FINISHER DEL UT LES FONTS

Aquesta entrada la vull dedicar a Rosa, la meva dona, ja que ha complert amb nota el seu repte i objectiu, acabar el seu primer UT.
La cosa no era fàcil, tal i com vaig explicar en l'entrada anterior les etapes. També haig de dir que jo abans de començar tenia els meus dubtes, com ara, si hauria assimilat be els entrenaments, carreges de treball, si aguantaria mes de 10 hores seguides d'etapa, etc.. En principi vaig seguir el plantejament tal i com vaig explicar, la primera etapa de transició de 23 km. la varem fer molt tranquils, li vaig dir que el ritme havia de ser còmode, que havia d'arribar a meta molt sencera, i així ho varem fer. La segona etapa de 70 km és la que mes hem preocupava, els talls horaris estaven molt justos, no es podia fer tot caminant, i tenia dubtes si podria aguantar el ritme adequat, el necessari per poder arribar als controls de pas, el primer control a Prat de Compte era el mes just, vam arribar en 30 min. de marge, li vaig dir si es veia capaç de poder aguantar aquell ritma fins al final, que era l'ideal per poder acabar l'etapa i no tenir problemes als talls horaris, hem diu, si! vaig còmoda, crec que puc i tinc les cames be. A continuació venia el Coll, que el varem pujar al ritme acordat, el va superar perfecte, igual que l'Espina, pujant el coll d'Alfara segiem anant al mateix ritme i no va tenir cap símptoma de flaquedat, jo estava al·lucinat, el que hem pensava que seria una etapa difícil, que les hores i els kilòmetres li pararien factura, va ser tot el contrari, va ser una etapa de ritme constant, de principi a fi, i la va acabar com si portes tota la vida fen ultres, quan va arribar li preocupaven mes els peus que res, li dic que això no és un problema, que amb un "compet" i un embenat li solucionaria, el problema era recuperar bé, recarregar els dipòsits de glucogen i estirar. Aquest mati al aixecar-se el primer que ha fet ha segut ficar el peu a terra i donar 2 bots, ho acabo!!, ho acabo!! hem diu. Al km 50 d'ahir ja vaig tenir-ho clar que ho faria.
Avui farem el mateix, controlarem el tall de la Font Nova i meta, no forçarem a la pujada i la segona part de la cursa que és baixada, si anem justos tenim marge de recuperar, llavors al coronar a dalt de "La Moleta" la cosa anava justa, i li dic que si o si tenim que córrer, per arribar a Temps al primer tall, arribem en nomes 9 min. per al tancament, però amb marge per arribar a meta, ja que era casi tot baixada i podia correr i així ho hem fet.
En arribar una calorosa benvinguda de familiars i amics de la UEC Tortosa li han fet passar tot el sofriment, ho ha aconseguit és "Finisher" d'un UT del que ella s'ha proposat, era la seva il·lusió de feia molt temps, també haig de dir que a mi per la part que hem toca, tambe hem feia il·lusió que ho aconseguia,i per un moment m'ha fet sentir orgullós esportivament.
També la meva nova faceta de "manso" ha tigut èxit.

COM AFRONTAR UT LES FONTS

En aquesta entrada parlaré de com afrontar les 3 etapes del UT de les Fonts, o mes ben dit, com les afrontaré jo aquest any que vaig de "manso".
Com l'únic objectiu es que ho acabe, que ja es, i molt!! afrontarem les etapes de la següent manera:


ETAPA 1 "LA NOCTURNETA"

Aquesta etapa en principi, no te cap mena de problema, el que tenim que fer es no deixar-nos portar, ja que al ser la primera, ser corredora i no tenir massa desnivell, el nerviosisme les ganes, el trobar-te be i els mateixos corredors, et poden fer portar un ritme mes alt del degut i s'ha d'arribar sobrat de forces de cara a l'etapa seguent, que te el primer problema, en el poc espai de temps de recuperació,ja que aquesta s'acabara al voltant de les 23.45h. a les 00.30h i l'endemà es comença a les 6h. del mati

ETAPA 2 "TRAIL DE LES FONTS"

Aquesta es la etapa reina, o sigui la mes llarga i la de mes desnivell, la clau es portar un ritme ben dosificat, el cu-al ens permeti, arribar amb tems als talls horaris, sense oblidar la hidratació i el menjar, peces clau, ja que es una etapa molt exigent i una "pajara" pot ser fatal, també seran peça clau els pals, ja que les pujades son força pronunciades i llargues i en aquest cas ens ajudaran a no carregar tant de cama i esquena, serà una etapa dura, en la que hi dedicarem moles hores i la cu-al deixara casi sentenciat el ser "finisher" o no.

ETAPA 3 "CURSA DE LES FONTS"

La cursa com molts ja saben i la coneixen, es la mateixa del circuit Terres de l'Ebre, es una cursa que de per si, ja es dura, si pensem el que portem al damunt.........Millor no pensar-hi, en aquesta es on jo l'any passat vaig patir mes, ja que hem va sortir tot l'acumulat, dels 2 dies anteriors, si que el meu ritme no es el mateix, però d'hores en seran moltes mes, en aquest cas l'única finalitat serà controlar el tall horari, i treure totes les forces que hi queden, amb la motivació que en arribar a Xerta tots els mals s'hauran esvaït i L'objectiu estarà complit

UT DE LES FONTS

Aquest fin de setmana toca UT de les fonts un ultrafons de les nostres terres i al costat de casa, l'any passat va ser el primer de la temporada en que vaig participar, obtenint la 14ª posició de la general, aquest any ja vaig decidir de no disputar-lo i acompanyaré a la meva dona, que per a ella serà el primer ultra. Quan hem va proposar de participar, no hem va semblar be, ja que no he segut mai de començar la casa per la teulada. Li vaig dir que necessita acostumar mes el cos, a les distancies, hores, i desnivell progressivament, que el millor seria fer-ho al 2013, i que aquest any proves amb distancies

entre 40 i 70 km. però li feia il.lusió i tenia que ser aquest, ja que es el de casa, es coneix el terreny i sap el que es trobara. Al principi vam tenir alguna que altra disputa, ja que jo, se el que es, i ella s'ho emprenia com un joc o una cursa mes, poc a poc s'ha anat adonant que al que s'havia inscrit no era una cursa de muntanya una mica mes llarga, si no que era una cursa d´ultradistancia, de 120 km en 6000 D+ dividida en 3 etapes i amb molt poc temps de recuperació. Al final s'ha ficat una mica les piles, li ha agafat respecte i s'ha adonat realment al que s'enfronta, i s´ha agafat els entrenament mes en serio,ara tot el treball esta fet, nomes fa falta apretar les dents, jo poca cosa hi puc fer, mes que de "manso"donan-li suport i motivació en els moments difícils.

SUMANT I SEGUINT

Aquest fin de setmana he fet una bona dosi de volum, dissabte doble sessió amb bici, mati 100km per carretera i tarde 30 km amb btt, i avui diumenge 14 km per muntanya amb 1200 mts D+. Estic conten i satisfet per que crec que porto una planificació prou bona de cara a arribar be i en un volum optim per a UTMB, porto mes hores de volum,mes kilòmetres i mes de 5000 mts de desnivell positiu respecte a la mateixa data del 2011, recupero molt millor, i aixo es senyal de que el meu cos i músculs estan assimilant mes be les carreges de treball, aixo també hem tranquil·litza i hem motiva, de cara a segui sumant, vull arribar be, i vull anar progressant poc a poc i ser prudent, no voldria estar parat per culpa d'una lesió, encara que falta molt i per a molts pot parèixer que parlo com si estes a la volta de la cantonada, els que hem coneixeu, sabeu que quan preparo una cursa, no la preparo nomes en la finalitat d'acabar i prou, la meva intenció es fer-ho el millor possible i deixar-hi la pell, encara que en acabar la cursa, depenent del desgast físic i mental,done com ha finalitzada la temporada 2012, no vull encara parlar de la cursa, i tampoc obsessionar-me, hi han moltes curses, no com aquesta però......

DOLOR

“No es pot córrer 75 quilòmetres sense tenir dolor, però cal aprendre a conviure a acceptar-ho i a actuar amb ell. Cal caminar quan la cosa no vagi be i ser pacient, perquè he après que sempre acaba per passar”

SEGUIM AMB LES DOBLE SESSIONS

Aquest cap de setmana he continuat amb la mateixa dinàmica, bici de carretera dissabte (100 km ) i el diumenge La Marató d´Espadan, que com ja vaig dir, acompanyaria a la meva dona i no el disputaria. En aquest cas he acumulat més de 10 hores d'activitat/volum en només els 2 dies, i com sempre dic, el dia després per mi és un identificador i sí he recuperat a la perfecció. Avui he anat al gimnàs a estirar tot el que de vegades després de la cursa no puc o només faig els més bàsics, i després de 15 min. d'abdominals he estirat bé tot el tren inferior, seguit d'una sessió de jacuzzi i sauna. Ja puc tornar a l'activitat........

AL PODÒLEG

Avui he anat a visitar-me al centre de podologia Martin Rueda a Barcelona, juntament amb el meu fill que també te problemes, en aquest cas ell ho te mes complicat i ha de ser molt constant amb els exercicis i la recuperació, pel que fa a mi, ja hi havia anat i hem va dir que estava al limit de ser pronador, i possiblement amb un calçat adequat, no caldria fer plantilles, cosa que no ha estat aixi, nomes amb el calçat no n'hi ha hagut prou, i m'ha tingut que fer el motllo per a unes plantilles correctores, a veure si aixi s'esvaeixen els problemes de tibial i puc tirar mes milles, el problema de volum no es,ja que amb bici ho compenso però voldria fer alguns entrenos mes específics i els tibials no hem deixen, a veure si ara ja en sortim, que l´UTMB te molts quilometres, aixo vol dir moltes petjades, i mes encara els que tinc que fer per arribar al 100x100

MARATÓ ESPADAN

Aquest fin de setmana aniré al marató de muntanya d´Espadan, amb l'única finalitat d'acompanyar a la meva dona, ja que li serà un bon entreno i un bon test, de cara a poder acabar UT de de les fonts que començara d'aquí a 3 setmanes. En aquest marató que te un desnivell de 2000 mts. podré fer una mica de balanç i treure conclusions, del ritme que ha de portar, com ha d'afrontar les pujades, i fer algunes proves en l'alimentació, ja que no esta acostumada a fer distancies tan llargues, hem de probar com assimila el menjar i beure, i el mes important, com recupera desprès de l'esforç.

SAUCONY XODUS

Aquestes possiblement son les millors que he provat fins ara, i son les que utilitzo ara, ja sigui per a curses de muntanya com per a llarga distancia, les he provat en moltes distancies i m'han donat un rendiment fantàstic, tant d'amortiment com degradació, els punts mes destacats son la seva sola "vibram" que porta una lamina de fibra de carboni, per protegir de pedres en punta, o que no es pugui clavar res al peu, la llengüeta per amagar els cordons, un detall que pareix una tonteria, però que es practic, ja que evita que es pugin enganxar o desfer els cordons. El seu desgast i degradació son el millor, en aquestes de la imatge precisament, porten uns 300km i com podeu comprovar els tacs, la sola i totes elles estan casi perfecte, si tinc que ficar algun punt en contra, seria L'amortiment, que es una mica dur, però ara que m'he acostumat ja no hem sembla tant, a mes, al ser una mica mes dur, hem dona la sensació de mes seguretat. El seu pes no es d'unes "voladores" però la resta de virtuts compensen, i possiblement el punt mes desfavorable sigui el seu preu, però analitzant-ho be, es rendibilitza.

Reconeixement UT de les Fonts

Ahir vaig fer el reconeixement del nou tram del UT, i la veritat es que m'agrada molt,amb una baixada molt "xaladora" i desprès amb una forta pujada, la qual farà molt mal fins arribar a dalt al montsagre, la resta del recorregut es el mateix, crec que serà un UT dur,el qual s'ha de dosificar molt, i on la recuperació tindrà un paper fonamental.

ENTRENO EN BICI DE CARRETERA

Avui, per no ser menys que els anteriors fins de setmana, també he fet els corresponents 100km abans de la sortida de demà, la qual faré el reconeixement del nou tram del Ultra trail de les Fonts, uns 35 km.
Aquí deixo l'enllaç de la volta en bici
 Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles

MASSATGE

Avui tocava fer un massatge, ja no podia passar per mes, ahir vaig sortira córrer i vaig tenir unes sensacions, com de portar 10 kg de mes a cada cama, amb els estiraments ja no milloro, les cames han dit prou, i pensant-ho crec que tenen rao.
He anat al fisio i deu ni do, si tenien raó, no he plorat per que no portava mocadors, i el pitjor de tot es que desprès de apretar-me i fer-me veure els estels, li he tingut que "pagar" jeje, però, crec que han estat ben invertits, a mes les meves cames s'ho mereixen.
Quan tenim que anar a fer un massatge.
El massatge per a l'esportista s'aplica per evitar i combatre la fatiga, augmentar la capacitat per treballar i com a suport en el tractament de lesions, pel que existeixen quatre moments en què hem d'anar per rebre un massatge:
Massatge de manteniment: es basa a realitzar un massatge regular programat que es base en l'enteniment d'anatomia i dels músculs usats en un determinat esport, i que siguin més prolífics a causar problemes. Així s'ajuda a l'atleta a mantenir o millorar el moviment i la flexibilitat muscular.

Massatge pre- competició: s'usa com un escalfament previ a la prova de competició amb la finalitat d'augmentar la circulació i reduir l'excessiva tensió muscular i mental abans de la competició. Es basa en les necessitats de l'esport, de l'esportista i de l'esdeveniment, podent ser relaxant o estimulant.

Massatge desprès de la cursa: la seva funció principal és reduir els espasmes musculars i l'augment metabòlic que ocorre amb exercici rigorós. Ajuda a l'esportista en el procés de recuperació de l'esforç realitzat per tornar a l'entrenament o nova la competició, reduint el risc de lesió.
Massatge de rehabilitació o descarrega: per molt que s'intenti prevenir qualsevol lesió habitualment se sofreixen enrampades, trencaments, sobrecàrregues, contractures ... que produeix dolor i fins i tot impedeixen seguir entrenant o competir. Amb aquest massatge s'accelerara el procés de curació, reduint el dolor i aportant noves solucions durant el procés de rehabilitació.

Jo, normalment nomes utilitzo aquest ultim, ja que si no estas en l'esport d'elit fer-ho o en algun equip amb massatgista propi, nomes econòmicament es força difícil, aixi que a procurar no sobrepassar-nos i a cuidar-se

CURSA DE GINESTAR

Satisfet!!! aquesta és la millor definició desprès de fer balanç de la cursa, en una temperatura de +1º s'ha donat el tret de sortida de la cursa, Savina de bon començament que seria una cursa molt rapida, ja que la vaig córrer el 2011, hem coneixia el recorregut, amb 22 km i nomes 800 mets de desnivell positiu es una cursa d'anar amb el cor fora de la boca de principi a fi, tenia el dubte de si hauria recuperat be dels 100 km que vaig fer el dia anterior amb bici de carretera, si les cames hem respondrien be, si no hem notaria els músculs carregats, i tinc que dir que tot a anat força be, m'he notat una mica les cames, als llocs on el desnivell era mes pronunciat, però del contrari ja hages segut "massa", he fet una cursa progressiva, pensant amb tot això que he anomenat, sense obsessionar-me amb els primers, ja que tinc clar,que ara per ara no es la meva gerra, el que m'importa en realitat es la meva progressió, recuperació, sensacions, i tot allò que envolta el seguir avançant de cara a UTMB, i si tinc que dir-ho, estic satisfet, des-de que ha començat el circuit terres de l'Ebre, he seguit el mateix guio, el dia abans de la cursa fer un centenar de kilòmetres en bici de carretera, i he millorat en respecte al 2011 els temps en les curses, en aquesta en concret he millorat en 6 min. el temps que vaig fer l'edició  passada, (l'any passat el dia abans descans) això es un indicador de que el meu cos i cames, estan assimilant be els volums de carrega i recuperen força be.

22km 800D+
14è de la general amb un tems de 2h.02min.
CLASIFICACIONS
http://cursalofrare.wordpress.com/noticies/
RECORREGUT
Untitled de javieritet en Garmin Connect: Detalles


Aprofitant aquesta entrada al meu bloc, vull felicitar des d'aquí als organitzadors, ja que un altre any, han tornat a fer una cursa d'exemple, tan a nivell de marcatge, com organitzatiu, i la gran resposta a nivell participatiu es el millor indicador.

CURSA LO FRARE

Aquest fin de setmana aniré a Ginestar, per córrer la cursa de muntanya "lo Frare" en aquest cas també hi aniré amb doble sessió, ja que tinc intenció de fer un centenar de kilòmetres amb bici de carretera, i l'endemà participar a la cursa, com ja vaig explicar en alguna entrada anterior, no vull disputar cap cursa de moment, si no que hem serveixin de bon entrenament i seguir acumulant volum.

ELíPTICA

Aquesta és un altra màquina que utilitzo de vegades, en primer lloc i en aquesta època, com ja sabeu que pateixo de la zona tibial, l'alterno amb spinning,btt,o altres esports que no tinguin impacte, i així no perdre la forma i poder prosperar amb els entrenaments sense estar parat, a mes, es una màquina de la qual amb una intensitat idonea, pots arribar a fer un entrenament molt intens, jo, al igual que en les sessions de spinning, acabo per fregar el terra de suor.
Aixi que ja sabeu, els que també patiu del tibial o periostitis, teniu alternatives.

EN BICI DE CARRETERA BAIX CERO

A pesar de les baixes temperatures avui volia sortir en bici de carretera, ja que com la setmana passada, també volia fer una doble sessió, com que no volia anar tot sol amb el fred que feia, vaig fer unes trucades, cosa que van tindre efecte reciproc, al final hem sortit un grupet de 7 ciclistes ben avinguts, cosa que ha fet que els quilometres amb el fred i el vent passessin sense adonar-nos, llavors de tornada ens hem trobat amb la selecció Russa de ciclisme que anaven rellevant-se, i hens hi hem acollat, ja que amb el vent de cara que bufava, ens ha servit per resguardar-nos i aixi poder completar una jornada que tot sol s'hem feia costa amunt, en arribar a casa, una dutxa d´aigua calenta m´ha deixat com nou, despres sessió d´estiraments.

SPINNING

Ahir vaig fer classe de spinning, l'any anterior ho vaig provar i hem va agradar, i de tant en tant incloc alguna sessió a l'entrenament, ja que si vols treballar de veritat, i fiques resistència, es pot arribar a suar de valent la camiseta, en aquest cas jo no nomes la camiseta, haig de fregar el terra i tot, son classes molt explosives i es treballa amb una gran intensitat i freqüència cardíaca força alta, be, sempre que un ho vulga, jo segueixo la classe, però l'augment de la intensitat la regulo a les meves pulsacions, així que d'aquestes classes hi trec força rendiment, sobretot per a dies que per qüestió de feina he acabat tard.

Entre d'altres avantatges que també té el spinning com l´augment de l'oxidació de greixos, l´augment del nombre de vasos sanguinis coronàris, l`augment dels calibre dels vasos, millora de la distribució de la sang i el seu retorn, l´augment en el contingut de O2 arterial, reducció de colesterol i tryglicerids, descens d'obesitat, disminució de la intolerància a la glucosa, reducció de la pressió arterial, descens de batec del cor.